La Mola és una muntanya del massís de Sant Llorenç del Munt, situat a la Serralada Prelitoral. Amb 1.103,25 m d'alçada, és el punt més elevat del massís i és el sostre comarcal del Vallès Occidental. Administrativament, el cim i gran part de la muntanya pertanyen al municipi de Matadepera, si bé alguns contraforts del vessant est són al terme municipal de Castellar del Vallès i alguns contraforts del vessant nord són al terme municipal de Sant Llorenç Savall.
Al cim s'hi troba el monestir de Sant Llorenç del Munt, d'estil romànic, documentat per primera vegada l'any 947 i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a Bé Cultural d'Interès Nacional el 1931. En estances antigues del monestir, també s'hi trobava el restaurant «La Mola» i el Punt d'Informació del Monestir de Sant Llorenç del Munt. La muntanya és dins del límit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, creat el 1972. Des del 2000 també forma part de l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya inventariat com espai d'interès geològic en el conjunt de la geozona Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la qual forma part del parc natural majoritàriament.
Des de finals del , quan començà el muntanyisme a Catalunya, la Mola i el massís de Sant Llorenç del Munt en general ha sigut un lloc habitual d'excursionistes, aplecs religiosos o culturals i d'estudiosos de diverses disciplines. Posteriorment, també ha sigut freqüentada per practicants d'esport d'aventura com l'escalada o l'espeleologia. Està inclosa al repte dels «100 Cims» de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i a la llista dels «100 cims més emblemàtics de Catalunya» de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Etimologia Una «mola» és una muntanya isolada, de forma massissa, de perímetre arrodonit, amb el cim aplanat i els flancs superiors molt rostos. Al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, del lingüista Joan Coromines, l'autor cita: "Com a nom orogràfic mola prové, per comparació de la forma de les grans moles pètries de les serres, de contorn arrodonit i parets enrondants quasi aplomades, amb la colossal mola d'un molí gegant o ciclòpic".
A banda de la Mola de Sant Llorenç del Munt, també hi ha altres cims anomenats la Mola, a més d'altres orònims com collades, penínsules, santuaris, castells dalt d'un cim, veïnats o masades situats a dalt d'una mola o corrents d'aigua o camins formats al peu d'una mola. També hi ha topònims amb la forma plural «moles» així com també els derivats «moleta», «moletes», «molella», «molelles», «molatelles», «moletó» i «moletons».
L'origen etimològic de «mola» prové del llatí mola ("mola", pedra rodona amb un forat al mig que forma part del mecanisme de moldre d'un molí), del verb molere ("moldre"), el qual està relacionat amb l'arrel indoeuropea * mel- ("moldre", "refinar").
Geografia Situació miniatura|Mapa topogràfic del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, al centre, units pel coll d'Estenalles. A la imatge s'hi aprecia: el massís de la muntanya de Montserrat, al sud-oest; el pla de Bages, al nord-oest; la conca del riu Llobregat, transversal de nord-oest a sud-oest; l'altiplà del Moianès, al nord-est, i la plana del Vallès, al sud-est. La Mola és una muntanya del massís de Sant Llorenç del Munt, el qual forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, que és una de les dues Serralades Costaneres, un sistema dual d'alineacions muntanyoses més o menys paral·leles a la costa catalana i separades per una fossa tectònica coneguda com la Depressió Prelitoral (fossa tectònica del Vallès-Penedès en el tram central). Sant Llorenç del Munt és un dels diversos massissos o serres que conformen la Serralada Prelitoral, d'entre els quals en destaquen el massís del Montseny (Vallès Oriental, Selva i Osona), Montserrat (Bages, Anoia i Baix Llobregat), les muntanyes de Prades (al Baix Camp i la Conca de Barberà), la serra de Montsant (Priorat) o els Ports (Baix Ebre, Matarranya, Terra Alta, Baix Maestrat i Montsià).
La Mola es troba a l'extrem sud del massís de Sant Llorenç del Munt, un massís associat geomorfològicament amb la serra de l'Obac i pel qual s'hi uneix a través del coll d'Estenalles. Des de la Mola en sentit nord hi ha el Montcau (1.056 m), la segona muntanya més alta del massís, amb el qual queda unit per la carena del Pagès, la dorsal que vertebra Sant Llorenç del Munt. La Mola i el Montcau fan de divisòria de les conques hidrogràfiques de la riera de les Arenes, afluent del Llobregat (vessant occidental), i del riu Ripoll, afluent del Besòs (vessant oriental). Ambdós cursos fluvials discorren de nord a sud en direcció a la plana del Vallès i desemboquen a la mar Mediterrània.
Administrativament, el cim i gran part de la muntanya pertanyen al municipi de Matadepera, al nord de la comarca del Vallès Occidental i al sector nord del terme municipal. El límit de la muntanya que hi ha dins el terme municipal de Matadepera va aproximadament, en sentit nord, des dels Plecs del Llibre, passa pels peus dels monòlits de la Castellassa de Can Torres i de la Castellassa del Dalmau fins a la desembocadura de la canal de Santa Agnès a la riera Seca, a la vall de Mur, i fa frontera amb el terme de Castellar del Vallès. Des d'aquí, en sentit oest, el termenal passa per la Cadireta, els Òbits i arriba a la carena del Pagès, per on fa frontera amb el terme de Sant Llorenç Savall. D'altres poblacions properes són Mura (al nord-oest), Terrassa (al sud) o Sabadell (al sud-est).
Relleu En conjunt, la forma aproximada del massís de Sant Llorenç del Munt i, concretament, de la Mola, és la d'un tronc de con esglaonat en quatre trams estructurals i morfològics: Primer tram: va des del contacte de les fàcies Muschelkalk (una seqüència estratigràfica de roca sedimentària dipositada entre fa uns 240 i 230 milions d'anys) al nivell del monòlit del Cavall Bernat (uns 773 m) Segon tram: Del Cavall Bernat a Can Pobla (uns 856 m) Tercer tram: De Can Pobla a l'Hort dels Monjos (uns 1.030 m) Quart tram: De l'Hort dels Monjos al cim de la Mola (1.103 m)
Cim miniatura|esquerra|Vista aèria del cim de la Mola El cim de la Mola té una alçada màxima de 1.103,25 m i culmina amb el conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt, que inclou l'església romànica, la galilea (atri d'entrada) i l'edifici d'una antiga hostatgeria que actualment acull un bar-restaurant i una dependència on hi ha una exposició permanent dedicada a la història del monestir i de la Mola. Al vestíbul d'entrada del bar-restaurant s'hi troba el Punt d'Informació del Monestir de Sant Llorenç del Munt, un dels equipaments del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Es tracta d'un taulell on els caps de setmana de temporada s'ofereix un servei d'atenció al públic i d'informació tant de la muntanya com del parc natural. Aquests edificis s'estructuren a l'entorn d'un pati central que exerceix de porta d'entrada principal al conjunt. A la banda de llevant del conjunt hi ha una era, d'una superfície d'uns gairebé 300 m², i a la banda de ponent, davant de la façana principal de l'església, hi ha un espai anomenat «plaça de Sant Llorenç», de 144 m².: p. 38
Al cim també hi ha diverses instal·lacions i infraestructures relacionades amb el conjunt monumental: una zona de cisternes i dipòsits, una fossa sèptica i una zona del grup electrogen i emmagatzematge de combustible. També al cim, però localitzats a una certa distància de l'entorn monumental, hi ha una zona de llacunatge i de tractament terciari de l'aigua i un clos dels animals de càrrega que es fan servir per proveir el bar-restaurant.: p. 29 L'espai del cim també inclou tota la zona que envolta el conjunt monumental, d'una superfície d'unes 5 hectàrees, delimitat per l'inici de cingles i canals. Al sud, nord-est i oest de l'espai construït hi ha vestigis d'antigues feixes de conreu.: p. 44 No hi ha accés rodat fins al cim.
Monestir
miniatura|Nau central de l'església Sant Llorenç del Munt és un monestir benedictí d'origen romànic situat al cim de la Mola. L'església, edificada entre el 1045 i el 1064, té una planta de creu grega, amb un cimbori al creuer, tot i que interiorment predomina la impressió d'un edifici de pla basilical amb tres naus i tres absis. Forma part del bisbat de Terrassa. El juny del 1931 la Generalitat de Catalunya va declarar el monestir Bé Cultural d'Interès Nacional en la classificació de «Monument històric».
Restaurant Adjacent al monestir, situat en estances antigues, hi havia el restaurant «La Mola». L'establiment, que era el restaurant de més alçada del Vallès Occidental, va començar a funcionar el desembre de 1966. Els fundadors i primers propietaris van ser Josep Gimferrer i Teresa Tortosa, veïns del barri de la Barceloneta, de Barcelona, els quals van traslladar-se a viure-hi juntament amb els seus fills Gemma i Xavi. Un dels factors d'èxit de la continuïtat del restaurant va ser la connexió del Vallès i Barcelona gràcies a l'obertura dels Túnels de Vallvidrera, una obra que tot i ser aprovada el 1967, va començar el 1970 i no es va acabar fins al 1991. El canvi més important del restaurant va ser quan va passar de propietat privada a la Diputació de Barcelona, quan es va aprovar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, l'any 1987.
Des de l'obertura del negoci fins al seu tancament al 2024, s'utilitzaven mules i ases per transportar el material i menjar necessaris per abastir el restaurant. Els animals, guiats normalment per dues persones, feien un màxim de quatre viatges per setmana.
Taula d'orientació miniatura|La primera taula d'orientació, instal·lada el 1960, va ser renovada el 2009. A l'era de fora el monestir hi ha una taula d'orientació geogràfica que identifica els elements del paisatge que són visibles. La taula, inaugurada el 22 de maig del 2016, és la tercera que hi ha hagut al cim de la Mola i es tracta d'un element emblemàtic de la muntanya. L'any 1960 Caixa Sabadell va promoure la col·locació de la primera taula en el marc dels actes de celebració del seu centenari. L'any 2009 va ser renovada per complet.
La primera persona que exposà públicament la idea de col·locar una taula d'orientació al cim de la Mola va ser l'excursionista i escriptor sabadellenc Joan Montllor i Pujal (1874-1960), la qual cosa defensà en el discurs inaugural de la sessió del curs 1911-1912 del Centre Excursionista del Vallès.
Altres precedents de la taula d'orientació de la Mola, com també de la del cim del Montcau, són els dos dibuixos en projecció esfèrica de les vistes des del cim de la Mola i el Montcau, respectivament, inclosos en la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, una monografia editada pel Centre Excursionista de Terrassa i publicada el 15 d'agost del 1936. Si bé els dibuixos no estan signats, en les primeres pàgines de la guia hi diu: "En la confecció del mapa i gràfics han intervingut els senyors Escuder, Gorina i Duc”. La gran similitud en els dibuixos i en la interpretació del paisatge de les taules posteriorment instal·lades en aquests cims, situen aquells croquis com un antecedent clar d'ambdues taules.
Vèrtex geodèsic A la banda nord del monestir hi ha un vèrtex geodèsic (codi 285114001), utilitzat per a triangular el territori, combinat amb altres vèrtexs, per tal de cartografiar, mesurar i acotar el terreny. El vèrtex forma part de la Xarxa Utilitària de Catalunya, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i de la Xarxa d'Ordre Inferior (Red de Orden Inferior), de l'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya. El punt més alt del cim es troba a la terrassa on hi ha el vèrtex geodèsic, al sud-oest d'aquest, i a tocar de la paret del monestir.
Accessos miniatura|esquerra|Vista del monestir des del camí dels Monjos. En primer pla, a la dreta, el Balcó, i a l'esquerra, la canal de Can Pobla.