, , és el nom pel qual va ésser conegut Nguyễn Sinh Cung, també anomenat Oncle Ho (Bác Hồ). Fou un líder polític i revolucionari vietnamita, i president de la República Democràtica del Vietnam (1945-1969). Per molts és considerat el pare de la nació vietnamita.
Infància i Joventut Ho Chi Minh va néixer el 19 de maig de 1890 a la comuna de Kim Lien, districte de Nam Dan, a la província de Nghe An, pertanyent a la regió de la Costa Central Nord. Fill de Nguyễn Sinh Sắc i de Hoàng Thị Loan, va tenir una germana, Nguyễn Thị Thanh i dos germans, Nguyễn Sinh Khiêm i Nguyễn Sinh Xin.
Antecedents familiars i primera infància El pare de Ho Chi Minh, Nguyễn Sinh Sắc, orfe des dels quatre anys, va ser criat primer pel fill de la segona esposa del seu pare al poble de Kim Lien i, ja a l'adolescència, al poble de Hoang Tru pel mestre Hoang Duong, un erudit local que el va educar en els clàssics del confucianisme. En arribar a l'edat adulta es va enamorar d'una de les filles del Mestre Hoang, Hoàng Thị Loan amb qui es va casar al 1883. Mentre Sinh Sắc continuava amb els seus estudis van tenir tres fills: Nguyễn Thị Thanh al 1884, Nguyễn Sinh Khiêm al 1888 i Nguyễn Sinh Cung al 1890.
Al 1894 Nguyễn Sinh Sắc va passar els exàmens per a l'administració pública i va obtenir el grau de cu nhan (l'equivalent en l'educació confucianista a un actual grau de màster). Tot i rebre com a obsequi en el seu poble uns terrenys, va decidir continuar estudiant. L'any 1895 va intentar passar els exàmens imperials, però no va aconseguir aprobar. Va traslladar tota la família a Hue, on estudiaria per intentar-ho un segon cop. Al 1898, Sắc va tornar a suspendre els exàmens i va decidir acceptar una feina com a mestre en el poblet de Duong No. L'any 1900 li van oferir una feina important a Thanh Hóa i s'hi va desplaçar amb el seu fill Khiem, deixant la resta de la familia a Huế. Mentre Sắc i Khiêm eren fora, Hoàng Thị Loan va donar a llum a un altre germà, Nguyễn Sinh Xin, pero va quedar molt dèbil i va morir poc després del part al 1901. En assabentar-se de la notícia Sắc va tornar a Hué i es va endur tota la familia de tornada cap al poble de Hoang Tru on al cap de pocs mesos deixaria els fills a càrrec de la seva sogra per retornar ell a Hué. Poc després el germà petit, Xin, moriria amb només un any d'edat.
En el següent intent, Sắc va aconseguir el grau de pho bang (doctorat) en els exàmens imperials. El seu poble natal, Kim Lien, el va obsequiar amb una casa i unes hectàres de terreny així que la família es va traslladar a viure-hi.
Educació i primers passos en política La costum de l'època era canviar el "nom de llet" dels infants un cop arribaven a l'adolescència. Nguyễn Sinh Cung, a 11 anys va rebre el nom de Nguyễn Tat Thanh, que significa "aquell que tindrà èxit". Amb aquest nou nom, Thanh va seguir estudiant els clàssics a una escola local on ensenyava Vuong Thuc Qui, amic del seu pare i fill del Vuong Thuc Mau, rebel que havia lluitat contra el poder colonial francès des de 1885 fins que es va suïcidar per evitar l'arrest. Vuong Thuc Qui va combinar l'ensenyament dels clàssics del confucianisme amb la inculcació d'un fort sentiment patriòtic als seus alumnes. Quan va tancar l'escola per seguir els passos del seu pare, Thanh va tornar a estudiar sota l'ensenyament de Nguyễn Sinh Sắc.
Un dels coneguts del pare de Thanh era Phan Boi Chau, qui acabaria sent una figura rellevant de l'anticolonialisme al país. Chau hauria proposat a Thanh unir-se al seu moviment Dong Du, pero Thanh hauria refusat l'oferta perquè, segons s'explica en la seva autobiografia, preferia anar cap a França per conèixer el motiu pel qual Occident era tant poderós. Sembla que per complir aquest objectiu, cap al 1905 Thanh va començar a estudiar francès amb un amic del seu pare que poc després matricularia els seus dos fills a una escola franco-vietnamita a Vinh.
Després de molts anys de negar-s'hi, finalment a finals de maig de 1906, Nguyễn Sinh Sắc va prendre possessió del càrrec que li van oferir a l'administració estatal a Hué. Nguyen Tat Thanh i el seu germà van acompanyar el seu pare. A Hue, el seu pare va enviar Nguyen Tat Thanh i el seu germà a assistir a l'escola primària franco-vietnamita de Dong Ba. Al 1907 tant Thanh com el seu germà haurien passat les proves d'admissió a la Academia Nacional (Quoc Hoc) l'escola de més alt nivell a Hué. En el temps que va passar en aquesta acadèmia Thanh hauria començat a mostrar actituds desafiants contra la monarquia vietnamita. Després que l'abril de 1908 s'unís a una manifestació de camperols que reclamaven millors condicions, Thanh va ser expulsat de l'acadèmia a petició de les autoritats franceses. A partir d'aquí es convertiria durant uns anys en una persona perseguida per les autoritats i passaria a viure en la semi clandestinitat. Després d'un periple cap al sud, Thanh va trobar feina com a instructor a l'escola Duc Thanh de Phan Thiết, a prop de la frontera entre Annam i la Cotxinxina.
Al 1910, Thanh va continuar cap al sud i va embarcar-se en un mercant a Da Nang amb destí a la ciutat de Saigon. Poc després de la seva partença de Phan Thiet, les autoritats franceses haurien arribat a la ciutat demanant per ell i poc després haurien obligat a tancar l'escola. A Saigon, Thanh va assistir a clases a una escola de formació professional en fusteria i metalisteria, però la va abandonar als pocs mesos i es va guanyar la vida venent diaris. Poc després, ja amb 21 anys, i sota el nom de Ba, va trobar feina com a ajudant de cuina en el buc Amiral Latouche Tréville.
Periple fora del Vietnam Vida de mariner (1911-1912) Sota el pseudònim de Ba, va treballar de mariner durant més de tres anys durant els quals va visitar diferents ports d'Àfrica i Amèrica. El 5 de juny de 1911, l'Amiral Latouche Tréville va salpar de Saigon en ruta cap a Marsella fent parades a Singapur, Colombo i Port Saïd i va arribar a destinació el 6 de juliol de 1911. Des de Marsella, Thanh va escriure una carta dirigida al president de la República Francesa demanant ser admès a l'Escola Colonial. La seva petició seria rebutjada uns mesos després. Thanh va tornar a embarcar amb l'Amiral Latouche Tréville cap a Saigon, on hauria arribat cap a mitjan octubre d'aquell any. Sembla que quan va arribar Thanh va intentar establir contacte amb el seu pare, sense èxit. De nou es va embarcar i va tornar cap a Marsella i d'allà va anar a Le Havre.
A Le Havre s'hi hauria estat un temps vivint i treballant com a jardiner a la casa d'un propietari de vaixells. Sembla que en aquesta època podria haver fet la seva primera visita a París on potser hauria conegut Phan Chu Trinh. Al cap d'uns mesos, ja al 1912, hauria trobat feina de nou en un vaixell, aquest cop un amb ruta cap a Àfrica i Àsia. En els següents mesos hauria recalat a Algèria, Tunísia, el Marroc, l'Índia, Aràbia Saudí, el Senegal, el Sudan, Dahomey i Madagascar. Durant la seva estada a França i el seu pas per les colònies franceses, Thanh es va adonar que els francesos tenien un comportament a la metròpoli i un altre a les colònies on per a ells la vida dels asiàtics o els africans no tenia cap valor.
Estada a Amèrica i Anglaterra (1912-1917) L'any 1912, Thanh s'hauria embarcat cap a Amèrica on sembla que hauria viscut un temps a Nova York i a Boston. Allà hauria estat testimoni del maltractament als negres i inclús de linxaments als estats del sud, i s'hauria adonat que els Estats Units tampoc eren la solució per acabar amb el colonialisme francès. Tot i que no hi ha un registre exacte, sembla que al 1913 hauria marxat dels Estats Units i hauria anat a Londres a aprendre anglès. Sembla que va a viure a Londres de 1915 a 1917, any en què va anar a viure a França, hi hauria tingut diverses feines: va treballar netejant neu en una escola, carregant carbó en una caldera i finalment com a ajudant de cuina en el Drayton Court Hotel i més tard a l'Hotel Carlton. Des de Londres hauria mantingut correspondència amb Phan Chu Trinh. No hi ha fonts fiables sobre que va fer Thanh durant els anys de Primera Guerra Mundial a Londres, segons algunes fonts s'hauria involucrat amb organitzacions sindicals.
Estada a França (1917-1923) Segons diverses fonts, Thanh hauria arribat a París cap al 1917. S'hauria instal·lat en un hotel atrotinat de Montmartre i hauria començat a assistir a trobades de la delegació local del Partit Socialista Francès. En aquestes trobades sembla que hauria conegut a Boris Souvarine que l'hauria introduït també al grup de debat Club de Faubourg, fundat per Léo Poldes. També des de l'arribada a París, Thanh s'hauria relacionat amb part del moviment anticolonial vietnamita. Aquest moviment, aglutinat en l'associació Hoi dong Than ai (Associació Fraternal de Compatriotes) era poc actiu en aquella època i estava liderat sobretot pel company de graduació del seu pare Phan Chu Trinh i el seu col·lega Phan Van Truong.
Activisme polític miniatura|Imatge de Ho Chi Minh presa cap a 1921 L'any 1919, Nguyễn Tat Thanh, hauria fundat una nova associació anomenada Association des Patriotes Annamites, de la qual Trinh i Truong figuraven com a directors però que sembla que era liderada ja per Thanh. Des d'aquesta associació i amb l'ajuda de Phan Van Truong per ajudar-lo en el redactat en francès, Than, sota el pseudònim de Nguyen Ai Quoc (El Patriota Nguyen) va redactar una declaració de vuit punts per sol·licitar a la Conferència de Versalles igualtat de drets per als súbdits de la colònia francesa d'Indoxina i l'amnistia de tots els presos polítics vietnamites, entre altres demandes. El mateix Thanh hauria entregat en persona la declaració als delegats de les grans potències mundials allà presents i per assegurar-se que la declaració tenia ressò més enllà de la conferència, l'hauria publicat al diari L'Humanité.
Tot i que la declaració no va suposar cap mesura concreta en el Tractat de Versalles sí que va generar preocupació en el govern francès. Còpies de la declaració s'havien imprès i es repartien a Hanoi. Nguyen Ai Quoc, de qui el govern francès no coneixia encara la identitat real, va ser cridat al ministeri de les colònies per a entrevistar-se amb el governador-general Albert Sarraut. També entre la comunitat vietnamita a França la declaració va causar furor i el va convertir en una figura coneguda. Durant la seva estada a França i sempre sota el pseudònim de Nguyen Ai Quoc va denunciar diverses vegades les atrocitats comeses pel poder colonial francès tant al Vietnam com en altres colònies en articles a publicacions com l'Humanité, La Vie Ouvriere o Le Paria.
Aquesta notorietat, li hauria permès també ser admès com a membre de ple dret del Partit Socialista Francès i al 1920 va començar a assistir a trobades del partit de forma regular. Però Monsieur Nguyen, com sembla que el van començar a anomenar després de 1919, poc a poc va anar descobrint que els seus companys de partit tenien molt poc interès en resoldre el problema dels vietnamites i altres pobles colonitzats i se centraven només en tractar temes que afectaven la metròpoli. Aquest desencant hauria passat mentre dins del partit socialista es produïa una divisió entre els més moderats partidaris de seguir donant suport a la Segona Internacional i aquells que creien que la via era unir-se a la Tercera Internacional creada per Lenin.
Transició del socialisme al comunisme