Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra el domini de Carles I d'Anjou, germà del rei de França, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287. Les Vespres Sicilianes apareixen referenciades en l'himne de la moderna República Italiana, Il Canto degli Italiani.
Antecedents Quan Manfred I de Sicília ocupà el tron del Regne de Sicília, el papa Climent IV l'excomunicà per ser fill il·legítim de l'emperador Frederic II; el regne esdevingué així un feu del papat. El 1262, Constança de Sicília, filla de Manfred, es casà amb Pere el Gran, comte de Barcelona i rei d'Aragó: aquesta situació d'acostament entre la dinastia Hohenstaufen i el casal de Barcelona –Constança era l'hereva de Manfred– provocà l'antipatia del papa francès, que buscà ajuda en Carles I d'Anjou, germà petit del seu aliat Lluís IX de França.
Les tropes de Carles d'Anjou entraren al Regne de Sicília i bateren Manfred I en la batalla de Benevent, en la que Manfred morí. Carles fou coronat rei de Sicília a Roma el 1266, establint la seva autoritat per la força després de la revolta gibel·lina de Conradí de Sicília el 1268. Buscant la supremacia al Mediterrani, Carles d'Anjou va aliar-se amb el destronat Balduí II de Courtenay de l'Imperi Romà d'Orient contra Miquel VIII Paleòleg i conquerí part de Morea el 1271 per coronar-se també rei d'Albània. Posteriorment, comprà el 1277 els drets com a rei de Jerusalem a Maria d'Antioquia. Amb l'assistència de l'estol de la República de Venècia preparà una croada per reconquerir Constantinoble el 1282.
Sota Carles d'Anjou, i posteriorment el seu fill Carles II, el nord del Regne es privilegià vers el sud: així, la capital fou traslladada de Palerm a Nàpols.
Abusos dels francesos ocupants La Sicília ocupada estava sotmesa a uns tributs abusius i un comportament de les tropes cruel i denigrant.
Revolta miniatura|Desembarcament de Pere el Gran a Trapani. Es pot identificar el rei duent la corona. La revolta de les Vespres Sicilianes, incitada per Joan de Pròixida, pren el nom del fet que va començar a l'inici de la pregària de vespres del Dilluns de Pasqua (30 de març de 1282) a l'església de l'Esperit Sant de Palerm. Dos mil francesos i güelfs sicilians van ser massacrats aquella nitSicilian Vespers Enciclopèdia britànica, i la següent, i molts altres en les sis setmanes següents, amb un recompte total de morts xifrat en quatre mil persones.
Conseqüències Pere el Gran, amb el suport econòmic de l'emperador de l'Imperi Romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg, entrà a Sicília per Tràpena el 30 d'agost, aixecà el setge de Messina, entrà a Palerm el 4 de setembreBolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV), planes 260-261. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. i pocs dies més tard destruí l'estol angeví al combat de Nicòtena. Després del combat de Malta conquerí les illes de Malta i Gozzo.
De resultes d'aquest aixecament es produí la divisió del Regne de Sicília el 1282 en el Regne de Sicília peninsular o Regne de Nàpols, sota domini angeví; i el Regne de Sicília insular, sota domini català. L'incident va tenir conseqüències negatives per al Principat de Catalunya, ja que inicià la Guerra de Sicília i com a conseqüència, a causa de la força política del papa, la Croada contra la Corona d'Aragó.
El papa Martí IV, que succeí Climent IV, va declarar el rei Pere el Gran privat dels seus regnes i donà la investidura del Regne de Sicília a Carles I d'Anjou, la qual cosa donà peu a la mencionada croada que acabà en desastre absolut per als croats, Felip III de França morí i el mateix papa salvà la vida per concessió de Pere en la batalla del coll de Panissars. Carles va renunciar als seus drets pel Tractat de Tarascó el febrer del 1291.
Notes
Referències
Bibliografia Steven Runciman, The Sicilian Vespers: A History of the Mediterranean World in the Later Thirteenth Century Michele Amari, History of the war of the Sicilian vespers. Earl of Ellesmere. Londres 1850 H. J. Chaytor. A History of Aragon and Catalonia Colomer Pérez, Guifré, Memòries de la guerra de les Vespres (1282-1285). Controvèrsies ideològiques i conflictes polítics a la Mediterrània occidental, Tesi Doctoral URV, 2022 (català) http://hdl.handle.net/10803/675697
Vegeu també Guerra de Sicília (1282-1294) Almogàver
Enllaços externs
En guàrdia! 10 - Les vespres sicilianes Les Vespres Sicilianes -Sàpiens
Categoria:Guerra de Sicília Categoria:Revoltes Categoria:Esdeveniments del segle XIII