Almeria (en castellà i oficialment, Almería) és una província andalusa, al sud-est de la península Ibèrica. Limita amb les províncies de Granada a l'oest i nord-oest; i amb Múrcia al nord i al nord-est; així com amb la mar Mediterrània a l'est i sud (part coneguda com a Mar d'Alborán). La capital de la província és la ciutat d'Almeria, situada al sud de la província i al centre de la badia homònima.
El Govern i l'Administració dels interessos provincials estan encomanats a la Diputació Provincial d'Almeria.
Abasta 8.774 km². Segons l'Institut Nacional d'Estadística, tenia una població de 701.688 habitants, i el nombre d'homes era lleugerment superior. La densitat de població és de 79,97 hab/km², xifra sensiblement inferior a la mitjana espanyola. És també un diòcesi, vuit partits judicials i 103 municipis, entre els quals figura Níjar, un dels municipis més extensos d'Espanya amb gairebé 666 km².
Símbols Bandera provincial La bandera de la província d'Almeria es basa en l'escut provincial sobre la Creu de Sant Jordi. Aquesta ensenya va ser proposada per a la seva adopció per l'equip de Govern de la Diputació d'Almeria al Ple de la Diputació Provincial d'Almeria el dia 29 d'abril del 2016 i aprovada el mateix dia.
L'anterior bandera es basava en l'escut provincial sobre un fons verd.
Escut provincial Escut quarterat de nou: 1r de gules, un castell d'argent (Berja); 2n d'atzur, unes gavelles de blat d'or (Canjáyar); 3r tres monts en els seus colors cimats de mates d'ortigues, sobre ones de mar d'atzur i argent (Cuevas de Almanzora); 4t gules i argent i sobre tot una torre albarrana d'or (Gérgal); 5è d'atzur, un castell d'or surmuntat d'una clau d'argent (Huércal-Overa); 6è d'atzur, el castell d'or sinistrat d'una clau d'argent (Purchena); 7è d'argent, un lleó de gules (Sorbas); 8è de gules, una clau d'argent col·locada al pal i ajaguda de dos castells del mateix metal (Vera); 9è tres monts en el seu color cimats de mates d'ortigues, sobre ones de mar d'atzur i argent (Vélez-Rubio, del Marquesat dels Vélez). Sobre tot, l'escussó format per l'escut de la capital (en camp d'argent la Creu de Gènova de gules, i bordura de Castella i Lleó, les antigues armes del Regne de Navarra i Granada). Aprovat per la Diputació Provincial en sessió plenària de 29 de juliol del 1925.
Altres símbols miniatura|135x135px|Indalo: popularment reconegut com a símbol de la província d'Almeria Lindalo és un símbol molt popular a tota la província. El seu origen es remunta al Neolític, apareixent a diversos abrics i coves del nord de la província, com la Cueva de los Letreros. Es tracta, doncs, d'una pintura rupestre de tipus llevantí que podria interpretar-se de diversos modes: del més mundà (un arquer apuntant al cel o un ocell que hi sobrevola) al més místic (un ídol o deu). Aquest símbol va perviure al llarg dels segles al llevant d'Almeria i a mitjans del encara es trobava pintat sobre les parets de calç de pobles com Mojácar, on es creia que protegia del raig i esquivava les bruixes i el mal d'ull. La seva popularitat va créixer quan es va convertir en símbol turístic del poble i actualment és representatiu de tota la província.
Geografia La província d'Almeria (ubicada entre les latituds 37º52' i 36º40', i les longituds 1º37' y 3º07') està situada al sud-est de la península Ibèrica. Té una superfície de 8.774 km² i un perímetre de 532 km, dels quals 219 son de costa mediterrània —al sud i llevant. Limita al nord amb la província de Múrcia i a l'oest amb la de Granada.
Nord-oest: Província de Granada Nord: Província de Múrcia Nord-est: Província de Múrcia Oest: Província de Granadacenter|frameless|120x120px Est: Mar Mediterrània Sud-oest: Mar Mediterrània Sud: Mar Mediterrània Sud-est: Mar Mediterrània
La seva situació geogràfica i la disposició de Sierra Nevada i Las Alpujarras com a barreres davant els vents humits de l'Atlàntic condicionen fortament la seva climatologia, si bé, la seva posició estratègica a la Mediterrània i la seva riquesa minera, lligada a processos geològics com el vulcanisme, han fet que sigui una regió poblada des de molt antany i bressol de civilitzacions com la Cultura d'Almeria o la d'El Algar.
Clima El clima d'Almeria, per a alguns, subdesèrtic, mediterrani, càlid i sec, és, però, molt variat: Inframediterrani o iranio-mediterrani: zones baixes costeres d'Almeria, caracteritzat per absències de gelades i precipitacions molt escasses. Termomediterrani 400-500 a 800-900 msnm, caracteritzat per precipitacions escasses però suficients per mantenir l'arbratge. Mesomediterrani o mediterrani mitjà o típic (800-900 a 1220-1300 msnm), caracteritzat pel bosc mediterrani d'alzines (tot i que apareixen a d'altres), lledoners i ginestes vimeneres. Supramediterrani (1200-1300 a 1600-1800), reconegut per l'amplitud de dies amb gelades que es produeixen al llarg de l'any. Oromediterrani, cims de les muntanyes de més de 1800 msnm, a les quals el sòl roman gelat durant uns mesos cada any. Només manca, com es pot comprovar, el crioromediterrani de les neus perpètues que no es dona a la regió d'Almeria. La seva característica més destacable és el seu cel asserenat i lluminós. A la costa sud, hi és característic el fort vent de ponent. Per la seva part, el llevant és famós a la capital, ja que sol fer pujar la temperatura diversos graus.
També la pluviometria és escassa, sent el Cap de Gata el lloc on menys plou de la península Ibèrica. Així mateix, el desert de Tabernas és, tècnicament, l'únic desert àrid del continent europeu, la qual cosa hi confereix característiques naturals úniques que van valer-hi esdevenir escenari del rodatge de multitud de pel·lícules, especialment westerns durant els anys 60 i 70. En l'actualitat, se segueixen rodant algunes pel·lícules, així com spots televisius i vídeos musicals.
Relleu miniatura|Principals unitats de relleu Almeria és una de les províncies més muntanyoses d'Espanya. No en va, el 46 % de les poblacions estan ubicades en muntanyes, el 34 % en pujols i el 19 % en planures. Està travessada d'oest a est per diversos massissos muntanyosos d'origen alpí, integrats a la Serralada Penibètica. Aquesta disposició orogràfica singular és en gran part responsable de l'aïllament històric tant de la província en relació amb la resta d'Espanya com de les distintes comarques d'Almeria entre si.
La província assoleix la seva màxima alçada al Chullo, de 2.609 m, que s'enclava a la Sierra Nevada d'Almeria i vigila el Puerto de la Ragua, límit amb la província de Granada. Altres pics d'importància son l'Almirez (2.518 m), el Morrón de la Launilla (2.249 m), a la Sierra de Gádor, el Calar Alto (2.168 m), a la Serra de Los Filabres, la Tetica de Bacares (2.080 m), en aquesta mateixa serra i el Pico de María (2.045 m), a la serra homònima, per tant, Almeria consta de quatre serres que superen els dos mil metres de cim.
Costes Els 219 quilòmetres de costa inclouen diversos accidents geogràfics, els més prominents són el golf d'Almeria, el cap de Gata, Punta Entinas i Punta Sabinar. Inclou els illots de Terreros i San Andrés i l'illa d'Alboran, important enclavament natural, pesquer i estratègic el nom del qual es deu al pirata barbaresc Al Boran, qui la utilitzava com a base, i està inclosa al terme municipal d'Almeria.
Hidrografia miniatura|Mapa hidrogràfic El clima subdesèrtic de la província redueix els accidents hidrogràfics a les característiques rambles que solquen arreu, especialment a les zones properes al mar.
Els rierols solen perdre el cabal sota terra abans d'arribar a la desembocadura, però porten aigua a bona part del curs.
En són els rius més importants l'Almanzora, l'Andarax, el riu Nacimiento (afluent de l'anterior), el Grande de Adra, l'Alías i el d'Aguas. Aquest últim és el responsable del sistema càrstic de Sorbas. El nord de la província pertany a la conca del Segura a través de la rambla del Chirivel, tributària del riu Guadalentí.
Hi ha tres embassaments, el de l'Almanzora (seu d'esports aquàtics dels XV Jocs Mediterranis), el de Benínar, al llit del qual descansa el poble del mateix nom, i el d'Isabel II, que és un dels més antics d'Espanya; es va inaugurar a prop de Níjar el 1850 i actualment es troba curull i en desús.
Les Fonts del Guadalquivir Sempre s'ha considerat que el Guadiana Menor és el riu que vessa les aigües al Guadalquivir, però alguns estudis recents assenyalen que el Guadiana Menor manté realment el seu llit i que el riu que neix a la Sierra de Cazorla n'és un afluent.
Segons l'estudiós de la geografia andalusa Jesús Tejero, el Guadiana Menor hauria de ser l'autèntic riu Guadalquivir. A la confluència Guadiana Menor-Guadalquivir, el primer té més longitud i, per tant, més jerarquia que el segon, per la qual cosa hauria d'haver-ne conservat el nom.
El riu que desemboca a Sanlúcar naix a la comunitat autònoma andalusa, però uns centenars de quilòmetres més a l'est: en aquell lloc remot de la geografia d'Almeria on s'apropen fins a tocar-se els límits d'Almeria, Granada i Múrcia hi haurien les fonts del wadi al-Kebir dels àrabs.
Les altres fonts del Guadalquivir, les més allunyades de la desembocadura, són al municipi de Vélez-Blanco. Des de la pedania de Topares surt un camí sense asfaltar cap al caseriu de Santonge: paratge protegit que alberga notables pintures rupestres. A uns tres quilòmetres de Topares i a uns cent metres del camí hi ha el brocal d'un pou. Les aigües que, en època de pluja, broten a pocs passos del pou ja pertanyen a la Conca Hidrogràfica del Guadalquivir. Aquest lloc, freqüentment sec a la superfície, oculta una corrent subterrània que aflora amb un cabal modest a prop del sotal de Cañepla, on rep el nom de rieró de la Canyada del Salar. La vegetació que creix prop del pou, especialment juncàcies, prova que hi ha un cabal subterrani d'aigua.
És clar, la part de la província pertanyent a la conca del Guadalquivir és insignificant, és la part nord inclosa a la conca del Segura] i els dos terços restants pertanyen a conques pròpies.
Flora i fauna La característica més acusada del paisatge natural d'Almeria és la de la seva aridesa característica dels espais mediterranis augmentada a Almeria pel seu posicionament geogràfic en el llevant i per la disposició del relleu que impedeix que hi penetrin les masses d'aire humides de l'Atlàntic.
La vegetació depèn de molts factors, entre els quals destaquen la pluviositat —fortament relacionada amb l'altitud— i el tipus de sòl. D'aquesta forma, als cims de Sierra Nevada i Los Filabres —per sobre dels 1.800 msnm— la vegetació predominant és la ginesta i el Juniperus, adaptats a les condicions físiques d'alta muntanya. Dementre, a les zones de mitja muntanya predomina l'alzina, si bé, prou degradada en el cas de Los Filabres. L'alzina també és la vegetació dominant a les zones seques amb sòls bàsics, amb una extensió més gran a la Sierra de Gádor, a Serra Alhamilla s'hi troba un dels alzinars més extensos i més bé conservats de tota la província. Les zones semiàrides de l'interior son poblades principalment per llentiscles que envolten en forma d'orla les principals zones muntanyoses. Aquesta vegetació està molt degradada i amb molta freqüència deriva a esparts. En apropar-nos a la costa i baixar l'altitud, augmenta el caràcter àrid de la vegetació. A les depressions del Campo de Níjar
Història El Reial Decret del 30 de novembre de 1833 va crear la Província d'Almeria, que es va formar agrupant localitats del Regne de Granada. Actualment la província està composta per 103 municipis.
Prehistòria El Paleolític a Almeria es caracteritza per grups reduïts de nòmades, caçadors i recol·lectors. No són massa abundants els jaciments paleolítics a la província, sent-ne el més antic el de la Cova de Zájara, a Cuevas de Almanzora, i el monument natural Cueva de Ambrosio, de gran importància per a la datació de l'art rupestre paleolític.