Ramon I de Cerdanya

Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 187. ISBN 978-84-17116-89-7.

Orígens familiars Fill gran del comte Guifré II de Cerdanya i la seva muller Guisla de Pallars. Fou germà gran dels comtes Bernat I de Berga i Berenguer I de Berga.

Govern del Comte Ramon I Va heretar el comtat de Cerdanya mentre el seu germà Bernat heretava el comtat de Berga quan el seu pare Guifré II de Cerdanya es retira al monestir de Sant Martí del Canigó.

El comte Ramon va tenir actituds contradictòries durant el seu regnat. Hi ha ocasions en què pacta amb el seu germà el bisbe Guifré d'Urgell contra el comte Ermengol d'Urgell i en altres documents aquest darrer pacte amb el bisbe Guifré contra el comte de Cerdanya. També pacta amb aquests nobles contra el Comte de Barcelona Ramon Berenguer I al mateix temps que Ramon fa pactes amb ell. També es contradiu quan després de pledejar contra el vescomte de Cerdanya, Bernat, a qui substitueix, nomena com a vescompte el fill de Bernat, Guillem. El fet que els documents referents a Ramon no estiguin datats dificulta la comprensió de la seva història.

Quinze anys més tard, per morts sense descendència i renúncies dels seus germans, va heretar també el Comtat de Berga, aconseguint així reunir de nou les terres del seu pare.

El seu pare s'havia enemistat amb el comtat d'Urgell, Ramon I aconseguí arribar el 1063 a un pacte de no-agressió i ajuda amb Ermengol III. Així mateix va retre homenatge al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i va manar casar el seu hereu amb la filla del comte.

Capital i residència del comte Ramon de Cerdanya Tot i que el comte no va tenir domicili fixe i canviava de residència, habitualment va situar la seva cort a Cornellà de Conflent. A més, també utilitzà com a residència una "domum comitale" (casa comtal) d'Ix, a la falda del mont Cerdà, on més tard s'hi construïria la ciutat de Puigcerdà. També hi ha documents que assenyalen que va residir a Sant Martí dels Castells, que és on tancà els ostatges que li havia lliurat el seu germà, el bisbe Guillem d'Urgell al seu pacte amb el comte.Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 188. ISBN 978-84-17116-89-7.

Cort comtal de Ramon de Cerdanya En els documents es fa referència els membres de la cort o comitiva comtal que aconsellaven al comte Ramonː Bernat Oliba, del castell de So; Miró Riculf, del castell de Pinós; Bernat; Pere Ponç; Anau Bernat, Ramon Ardemany, Sunyer Arnau, Bernat Radulf; Gauçfred, abat de Cuixà; Arnau Joan i el seu germà Guillem.Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 189. ISBN 978-84-17116-89-7.

Accions de govern del comte Ramon de Cerdanya Accions judicials El Comte Ramon exerceix una funció judicial presidint judicisː

1043ː Presideix un judici per unes reclamacions del bisbe d'Urgell contra el vicai Riculf sobre les càrregues fiscals de l'alou de Villec. 1054ː Presideix un judici sobre la pertinença de l'alou de Bulaternera (Conflent) que era reclamat pel monestir de Sant Miquel de Cuixà al germà d'un individu que l'havia donat al monestir. Aquest va acabar amb la victòria de Cuixà, però amb la condició que aquest tingués l'usdefruit de l'alou. 1061ː Ramon estableix els drets d'un alou del poble de Càldegues. 1065ː Ramon i la seva esposa fan de testaments del testament de la vídua de Guadall, Ermerganda, que va llegar els seus dominis a Cuixà. 1068ː Els comtes de Cerdanya presideixen l'exvacuació dels termes pels habitants de Massanés i Penedès a la vall de Brocà, a favor del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.

Accions representatives El comte Ramon assisteix a moltes accions representatives perquè el seu germà, Guifré, arquebisbe de Narbona, el cridà a totes les cerimònies importants que celebrá amb la família comtalːBlasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 188 i 189. ISBN 978-84-17116-89-7.

1035ː Signa l'acta de dedicació de l'església de Sant Martí del Canigó com a "fill del comte Guifré II" 1040 - 1042ː Signa el consentiment de la consagració de Sant Climent de Vallcebre. 1046ː Acudeix a la consagració de l'església de l'abadia de Santa Maria d'Arles al Vallespir. És present al Concili de Narbona del 1048 en el qual són excomunicats els que han ocupat terrenys del monestir de Cuixà excepte els comtes de Besalú. 1053ː És present a una assemblea presidida per l'arquebisbe Guifré a la catedral d'Elna juntament amb el comte Gausfred II de Rosselló i altres senyors dels Pirineus on s'acorda tornar a edificar una església dedicada a Santa Eulàlia. En aquest esdeveniment alguns autors consideren que es volia donar forma legal al fet que el germà de Ramon, Berenguer de Cerdanya hagués estat nombrat bisbe d'Elna pel seu pare l'any 1031. 1065ː L'arquebisbe Guifré de Narbona presideix un Sínode a Toluges sobre la Pau i Treva de Déu que també signa el comte Ramon. En aquesta assemblea també hi acudeixe els comtes Gausfred II de Rosselló i el seu fil Gislabert, el comte Ponç I d'Empúries, el vescompte Gauçbert de Castellbó, el comte Guillem II de Besalú i els bisbes Berenguer de Girona i Raimon d'Elna. El fet que no hi participin els comtes i bisbes de Barcelona i d'Urgell poden demostrar les tensions polítiques entre les cases comtals de Cerdanya-Besalú i les de Barcelona-Urgell o que la situació de frontera amb Al-Àndalus del comtat de Barcelona feia inviable atorgar la pau i treva als seus territoris. 1066ː El comte Ramon I de Cerdanya fa que l'arquebisbe i el vescomte de Narbona signin un acord de pau. 1068ː Ramon I és present a la dedicació de la catedral de Santa Eulàlia d'Elna. Ramon I esdevé tutor dels deu fills del noble Arnau Bernat de Fullà.

Donacions a esglésies i operacions econòmiques El comte Ramon I de Cerdanya fa diverses donacions a esglésies i operacions econòmiques de compra-ventaːBlasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 190-191. ISBN 978-84-17116-89-7.

1045 - 1047ː Els comtes de Cerdanya donen al monestir de Santa Maria de Serrateix un alou que està a Santa Maria de Talló (Bellver de Cerdanya). 1060 - 1068ː Ramon I de Cerdanya dona a l'església de Santa Maria de Talló alguns béns propers al temple. 1068ː Ramon I fa la donació al monestir de Cuixà un mas i una vinya que hi ha al terme de Fullà (Conflent) amb la intenció de construir un monestir dedicat a Santa Fe.

Juraments de Fidelitat El comte Ramon I de Cerdanya viu en una època plenament feudal en què ja ens trobem molts documents de juraments de fidelitat. Molts nobles cerdans es fan juraments mitjançant els quals manifesten el seu vassallatge al comte.Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 192-193. ISBN 978-84-17116-89-7.

Per exemple, l'any 1064 li juren fidelitat el comte Ermengol I d'Urgell i Bertran de Sautó, del Conflent.

Entre els anys 1050 i 1068 li jura fidelitat el vescomte d'Urgell Miró pels castells de Castellbon, Rocamoria i Aguda. Segons Blasi Solsona, aquest fet mostra que Ramon es volia enfrontar amb el comte d'Urgell Ermengol pel domini del comtat veí. I, segons historiadors dels orígens d'Andorra, aquesta confrontació seria utilitzada pels andorrans per començar a bascular entre dos poders enfrontats, cosa que va facilitar la seva autonomia. També en aquests anys li juren fidelitat al comte Ramon Arnau Riculf (de Saorra, al Conflent) i Bernat i Miró Riculf (pel castell de Pinós); el del vescomte de Berga Dalmau i del seu fill Bernat Dalmau, entre d'altres.

Enfrontaments militars del comte Ramon Durant el govern del comte Ramon I participa en dos enfrontaments importants, contra el seu vescomte i contra els comtes d'Urgell i Barcelona.

Ramon I de Cerdanya contra Bernat, vescomte de Cerdanya Bernat de Cerdanya, el vescomte de Cerdanya es va enfrontar amb el comte Ramon I de Cerdanya. Aquest conflicte va acabar amb la destitució del vescomte amb l'avinentesa d'altres senyors feudals vassalls de Ramon a canvi de que aquest els cedís dominis comtals i amb el reforçament de la relació de fidelitat entre els pagesos i el comte. Sobre aquest conflicte s'han conservat les següents notícies:Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 193-195. ISBN 978-84-17116-89-7.

1047: primera documentació sobre la "causa agitata" entre els dos nobles degut al probleme de les fites de l'honor comtal a la vall de l'Arieja en els límits amb el comtat de Tolosa. Ramon va guanyar aquest enfrotament judicial. Abans de l'any 1061, alguns anys després del 1047, el Bernat fa un jurament de fidelitat a Ramon pels castells de Sant Martí, de Miralles i de Queralt (Cerdanya) i de "Joch" (Conflent). 1061: Ramon critica que el seu vescomte no respectava les clàusules del jurament. Bernat s'apodera de la vall d'Eravall i protegeix els seus fidels que han assassinat un fidel del comte de la justícia comtal. A banda, també pren a Sant Martí de Cuixà alguns feus i alous i no jutja els seus homes quan maten un altres vassall de Ramon durant una treva i li pren al comte el castell de "Pellencha" (entre Vilallonga de Ter i Llanars, al Ripollès). A més a més, saqueja les terres del comtat de Besalú i altres dominis del comte de Cerdanya. Aquest últim acusa que el vescomte li ha provocat pèrdues de més de 100.000 sous. El vescomte Bernat perd el judici que es celebra al palau comtal de Cornellà, però no accepta el resultat. Això significa que hi ha una guerra oberta entre els dos nobles fins que va intervenir el bisbe d'Urgell i altres senyors feudals. El vescomte acorda retornar el castell de Queralt, el feu de Prullans i la parròquia de Serdinya, al Conflent a la comtessa Adelaida i els castells que ha construït el vescomte per enfrontar-se a Ramon estan obligats a jurar-li fidelitat. A més, el vescomte torna a jurar fidelitat a Ramon. 1064: el comte Ramon signa un acord amb els senyors de Merengs amb el qual aquests estan obligats a ajudar a defensar la vil·la contra els "enemics". Bernat és l'enemic a qui es refereix el comte perquè en l'acord es subscriu que els hoes de Merenç no es poden associar amb Bernat, "vicecomes Cerritanie". En el mateix document s'afirma que part de la lleuda de Merens havia estat del comte Roger I de Carcassona abans que aquest l'hagués perdut en la seva guerra contra el comte Oliba Cabreta de Cerdanya. En el mateix dia d'aquest acord, els habitants de Merens juren fidelitat al comte Ramon. 1087: els nobles Guillem i Guillem Udalguer regalen al fill de Ramon, el comte Guillem I de Cerdanya una vila al Capcir que abans els l'havia donat el comte Ramon. Hi ha autors que interpreten que aquesta donació l'havia fet Ramon per comprar la fidelitat dels nobles del Capcir. 1126: els nobles cerdans juren fidelitat al comte de Barcelona perquè havia heredat el comtat de Cerdanya com havien fet amb els comtes Guifré (II) i Guilllem. Com que no s'esmenta al comte Ramon pot indicar que aquests comtes no li havien jurat fidelitat.

Conflictes contra el bisbat i el comtat d'Urgell i el comtat de Barcelona