La fricativa palatal sonora és un so que es representa amb el signe a l'AFI (una lletra "j" minúscula amb un llaç a la cua).
Apareix a llengües com el grec modern, el suec, el neerlandès (flamenc), l'amazic i com a variant posicional en algunes variants del castellà on "ll" i "y" es confonen.
Característiques És un so sonor perquè hi ha vibració de les cordes vocals. És palatal perquè la llengua en articular-lo toca el paladar i el contacte produeix una fricció o turbulència en el pas de l'aire que fa que es consideri un so fricatiu. És un so pulmonar central. És una consonant.
En català En català, aquest so existeix només en el subdialecte mallorquí, i encara només en algunes àrees, les mateixes on existeix la realització del so [ɟ] com a al·lòfon de /g/. Aquest so és també un dels cinc al·lòfons del fonema /g/. Concretament, el fonema /g/ presenta l'al·lòfon [ʝ] quan es troba en context d'aproximantització i davant una vocal anterior. Així, trobam aquest so en mots com agafa, hagués, nega o agui(s)ar.
Val a dir que aquest so és coincident amb la realització ieista del fonema /ʎ/, i per tant, un parlant ieiesta pot interpretar el mot "cagar" com a "callar" quan el senti pronunciat per un parlant que fa aquesta peculiar realització.
Categoria:Consonants