La Colònia de Sant Pere és un petit poble costaner de l'illa de Mallorca, que pertany al terme municipal d'Artà. Fou fundada com a colònia agrícola, i actualment és un nucli turístic i d'estiueig.
Ocupa l'extrem occidental de la secció nord de les serres de Llevant i forma una esplanada litoral que s'estén entre les terres de les possessions de Morell i ses Pastores, al nord, i la Devesa de Ferrutx, al sud. D'un costat, limita amb la muntanya, on abunden els ametllers i les vinyes; de l'altre, amb la mar, que ofereix cales verges. És una de les àrees més ben conservades de la costa nord-oriental de les Balears.
Població Actualment hi viuen persones, amb un creixement moderat que ha afavorit la seva transformació en una zona residencial. A la zona hi ha quatre nuclis ben diferenciats: la Colònia de Sant Pere, la urbanització de Betlem, la de Montferrutx i la de Ravenna a la Canova (s'Estanyol).
Geografia La costa La costa de la Colònia de Sant Pere comença a l'estany del Bisbe, just a la desembocadura del torrent de na Borges, i arriba dins a la punta de Farrutx, superant els 12 quilòmetres. S'inicia amb l'extensa platja de la Canova, d'uns dos quilòmetres. A partir de s'Estanyol la costa és baixa i rocosa, formant petites cales excavades en terrenys sedimentaris recents o en arenisques, que en qualque cas formen petites platges de còdols o d'arena. S'ha d'esmentar s'Estanyol, Cala Tonó, la Macada de sa Torre, s'Estret, s'Arenalet dels Ermitans, Caló es Camps o Caloscamps (pronunciat Caloscans), Cala Mata, na Clara, el Barracar i es Caló. La zona és solcada per diversos torrents (de s'Estanyol, des Parral, des Castellet, de sa Jonquera, des Cocons), tots de recorregut molt curt (inferior als 4 km), excepte el de s'Estanyol (7 km).
Les muntanyes miniatura|Panoràmica de la Colònia de Sant Pere miniatura|Caló es Camps o Caloscamps L'espai costaner de la Colònia ocupa una plataforma sedimentària plana de dimensions reduïdes, ja que encara que a la zona de la Canova la plataforma és bastant gran, en entrar en terrenys de la Devesa de Ferrutx s'estreny, ocupant un espai (en general inferior al quilòmetre, sense passar mai dels 2 quilòmetres), fins que a partir de Betlem el pla format pels sediments quaternaris gairebé desapareix, sols amb petits planells al Barracar i es Caló, a vegades ocupats per antigues rotes pageses, i la muntanya, amb les seves dolomies erosionades del triàsic i juràssic, arriba fins ran de mar.Des del puig de s'Ametlerar i el puig d'Alpara cap al puig Gris predominen les formes aturonades, però tot d'una s'aixeca l'imponent i isolat Bec de Farrutx (423,4 m); seguint amb en Xoroi (403,92 m); puig de sa Murta, ja immediat al nucli urbà (216,16m); en Coassa, sobre s'ermita de Betlem (317,44 m); el puig de sa Truja (315,43); puig des Migdia (386,43); es Furmisó (397,72 m); puig d'en Vermell (484,89 m); puig de sa Creu (491,74); el puig de Morei o de sa Talaia Freda (558,89 m); puig de sa Tudossa (440,88) i la Talaia Morella (429,38 m).
L'espai rural miniatura|Camp llaurat vora mar a la Colònia de Sant Pere Sobre les antigues terres de marina o sobre els sementers de la Devesa, la colonització de la zona va determinar l'extensió dels cultius propis de la Mallorca de finals del XIX i la primera meitat del segle vint: ametlers, garrovers, figueres, cereals i vinya. La vinya es va veure afectada per la fil·loxera, a partir de 1891, i va facilitar l'augment de l'ametlerar. De tota manera el vinyet va persistir, a partir de l'empelt de peus americans resistents a la plaga, i va constituir un dels fets que han caracteritzat més la Colònia de Sant Pere. Aquest fet va ser degut a les condicions microclimàtiques del territori, càlides a l'estiu i fredes a l'hivern, i a uns sòls sedimentaris de terra rossa amb molta macada que en facilita el drenatge. S'hi varen crear els cellers Planisi (1940-1982) i els raïms de la localitat han estat utilitzats per cellers de Petra i Manacor.
Clima Presenta unes mitjanes anuals de 16-17 °C, entre 14-14,5 °C d'oscil·lació tèrmica i 600-700 mm de precipitació. Els vents predominants són el de tramuntana i el de gregal. A l'estiu es deixa sentir el xaloc, molt càlid, temperat una mica per l'embat marí. A l'hivern els vents són freds i sovint carregats de sal, provocant una vegetació litoral en forma de duna viva.
Història La història més antiga Hi ha nombroses restes prehistòriques, algunes del pretalaiòtic (jaciment de s'Arenalet de Son Colom, coves del torrent de Caloscamps, la cova des Turó des Molí i les coves Bartolines) i altres ja talaiòtiques (destaquen el talaiot de ses Llenques (la Canova), can Pentinat, les restes d'una necròpoli a la punta de sa Barraca i el talaiot de sa Clova des Xot). En temps de la dominació musulmana hi va existir l'alqueria de Beni Farrutx, de 8 jovades. Durant la conquesta de Mallorca, els àrabs es feren forts a la zona (1230) i el rei en Jaume els va combatre durant 10 dies. En el Repartiment la zona va correspondre a la part reial. El 1302 el rei Jaume II de Mallorca hi va crear una devesa de caça, ampliada pel seu fill Sanç, que la va poblar de cérvols i porcs senglars. Més tard el rei Jaume III (1324-1349) va ordenar la parcel·lació d'aquelles terres.
La formació del poble A mitjan els germans Mateu i Andreu Homar, d'Alaró, es feren amb la propietat de les 3.600 quarterades1 quarterada = 7.103 m2 de la Devesa de Ferrutx, Betlem de Marina, s'Alqueria Vella, es Barracar i es Caló. Els germans Homar aprofitaren la Llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals de 3 de juny de 1868 i fundaren, ja el 1880, la colònia agrícola de Sant Pere d'Artà. El plànol el va aixecar l'agrimensor Antoni Bisquerra i conferia a la futura població una estructura quadrangular. En el centre se situava la plaça, amb espai per l'abeurador i rentador públic, i al voltant s'hi ubicaven els edificis civils i religiosos. S'hi establiren 108 famílies provinents de diversos llocs de Mallorca, ocupant un espai urbà de 3.600 m². Les mateixes famílies pageses s'encarregaren de construir un modest oratori dedicat a Sant Pere, beneït el 1882.
El progrés de la colònia agrícola En els anys 1881 i 1883, i durant els anys noranta, nombroses persones van sol·licitar l'alta com residents, atrets pels beneficis fiscals que suposava l'estatus de colon agrari. Algunes procedien d'Artà mateix i altres de Felanitx, de Llubí, de Sant Llorenç, de Capdepera, de Santanyí, de Lloseta i de Manacor. El 1883 ja constava com colonitzada una superfície de 270 hectàrees, amb 53 cases construïdes i 66 famílies empadronades, de les quals 41 vivien permanentment a la Colònia. A partir d'aleshores el creixement va disminuir molt fins a finals dels anys 60, amb el boom turístic. El 1950 es contaven 68 edificacions agrupades i 28 disseminades. El 1960 hi havia 75 edificacions agrupades i 41 disseminades.
Consolidació de la Colònia El 1923 s'hi va fundar el convent de les monges de Sant Vicent de Paül i el 1927 l'oratori fou declarat vicaria in capite i el seu primer vicari va ser Bartomeu Borràs, que va fer construir el cementeri. L'any 1951 es va beneir la nova església i el 1962 es va construir el campanar. El 1952 es va construir el primer varador, "sa Bassa d'en Fesol", i el 1968 es va obrir el Club Nàutic. La població que el 1940 era de 248 habitants, passà a 172 el 1970, a causa de la crisi de l'economia agrària tradicional, per a tornar a remuntar en els anys 1980 i 1990.
La Colònia i la literatura Es pot dir que la Colònia entra a la literatura a través de l'obra de Rafel Ginard Bauçà (1899-1976), amb l'obra Croquis artanencs i en els seus poemes.
Joan Mesquida (Artà, 1934) deixà un altre testimoni literari colonier a l'obra Entre el serral i l'espiga (1984). Territori de mai (2009) va ser un altre poemari inspirat en la Colònia de Sant Pere.
Altres autors de temàtica i inspiració coloniera són Bartomeu Fiol, Jeroni Fito, Miquel Àngel Lladó, Josep Sureda i Blanes, Jaume Vidal Alcover i Miquel Mestre.
Els serveis La dotació de serveis va ser molt tardana. L'electricitat no arribà fins al 1967 i el telèfon a partir de 1980. El 1923 les monges posaren en marxa un parvulari i els vicaris s'encarregaven de l'ensenyament primari. A partir de 1970 els coloniers passaren a Artà per fer els estudis primaris. En l'actualitat els serveis bàsics estan ben coberts. L'any 1963, mossèn Mateu Galmés i Galmés creà un casal de colònies, "Casal de Colònies de Sant Guillem i Sant Antoni, que acull grups escolars.
Festes locals Les festes locals se celebren el mes de juny per Sant Pere, patró de la Colònia; per Sant Roc, el mes d'agost i a l'hivern per Sant Antoni, festa que té una notable tradició a la localitat.
Llocs d'interès Cales Caloscamps Cala Tonó Caló dels Ermitans
Muntanyes Bec de Ferrutx Cap Ferrutx Talaia Freda
Jaciments Jaciment de s'Arenalet de Son Colom Dolmen de s'Aigua Dolça sa Clova des Xot
Notes
Referències
Enllaços externs
Rutes literàries. Rafel Ginard i els croquis artanencs. Es Caló de Farrutx
Categoria:Geografia d'Artà Sant Pere