El sulfat de condroïtina és un gluclosaminoglicà (GAG) sulfatat compost per una cadena de disacàrids N-acetilgalactosamina i àcid glucurònic alternats. El sulfat de condroïtina normalment es troba associat a proteïnes constituint agregats d'alt pes molecular denominats proteoglicans. Una cadena de condroïtina pot estar constituïda per més de 100 sucres (glúcids) individuals, cada un dels quals pot estar sulfatat en diverses posicions i números.
És un component important de la majoria dels teixits de vertebrats i invertebrats, i està present principalment en aquells que tenen una matriu extracel·lular gran, com els que formen el teixit connectiu del cos, cartílag, pell, vasos sanguinis, lligaments i tendons. El sulfat de condroïtina aporta al cartílag les seves propietats mecàniques i elàstiques, i li proporciona a aquest teixit molta de la seva resistència a la compressió.
El sulfat de condroïtina es va aïllar originalment molt abans que l'estructura es caracteritzés, donant lloc a canvis en la terminologia al llarg del temps. Els primers investigadors van identificar diverses fraccions de la substància amb lletres. Lletra d'identificació Lloc de sulfatació Nom sistemàticSulfat de condroïtina A Carboni 4 de la N-acetilgalactosamina (GalNAc) Sulfat 4 de condroïtina Sulfat de condroïtina C Carboni 6 de la GalNAc Sulfat 6 de condroïtina Sulfat de condroïtina D Carboni 2 de l'àcid glucurònic i Carboni 6 de la GalNAc Sulfat 2,6 de condroïtina Sulfat de condroïtina E Carbonis 4 i 6 de la GalNAc Sulfat 4,6 de condroïtina
El sulfat de condroïtina B és l'antic nom del sulfat dermatà, però aquest ja no està classificat com una forma del sulfat de condroïtina.
El terme condroïtina sense “sulfat” s'ha utilitzat per descriure una fracció escassa o nul·la de sulfatació. Tot i això, aquesta distinció sovint no s'utilitza.
Tot i que el nom de sulfat de condroïtina suggereix una sal amb un anió sulfat, això no és així, sinó que el sulfat està unit covalentment al sucre. Com que la molècula té múltiples càrregues negatives a pH fisiològic, en les salts de sulfat de condroïtina hi ha un catió. Les preparacions comercials de sulfat de condroïtina són la sal de sodi. Bernhill et al. han suggerit que tots aquests preparats de sulfat de condroïtina s'anomenin condroïtina de sodi independentment de la seva condició de sulfatació.
Estructura miniatura|Estructura d'una unitat disacàrida de sulfat de condroïtina Les cadenes de sulfat de condroïtina són polisacàrids de longitud variable que contenen dos monosacàrids alternats: àcid D-glucurònic (GlcA) i N-acetil-D-galactosamina (GalNac). Quan alguns d'aquests residus de GlcA presenten un epímer d'àcid L-idurònic (IdoA), el disacàrid resultant s'anomena sulfat dermatà.
Adhesió proteica Les cadenes de sulfat de condroïtina estan unides als grups hidroxil dels residus de la serina de les proteïnes. Es desconeix exactament com es seleccionen les proteïnes que s'uneixen als glicosaminoglicans. Empíricament, les serines glicosilades solen anar seguides de la glicina i tenen residus àcids confrontants.
La unió de les cadenes de glicosaminoglicans comença amb quatre monosacàrids en un patró fix: Xyl – Gal – Gal – GlcA. Cada glúcid s'uneix mitjançant un enzim específic, cosa que permet que hi hagi múltiples nivells de control sobre la síntesi de glicosaminoglicans. La xilosa comença a unir-se a les proteïnes del reticle endoplasmàtic, mentre que la resta de sucres s'uneixen a dins de l'aparell de Golgi.
Sulfatació Cada monosacàrid pot estar sulfatat una o dues vegades. Normalment els hidroxils de les posicions 4 i 6 de la N-acetil-galactosamina estan sulfatats. La sulfatació es realitza mitjançant sulfotransferases específiques. El grup sulfat es fixa a la galactosamina en posició 4 i 6, cosa que explica l'existència de dos isòmers del sulfat de condroïtina. La sulfatació en aquestes dues posicions confereix les activitats biològiques específiques a les cadenes de sulfat de condroïtina.
Funció Les funcions del sulfat de condroïtina depenen de les propietats de tot el proteoglicà del qual formen part. Aquestes funcions poden ser, per tant, de tipus estructural i de tipus regulador. No obstant això, alguns proteoglicans poden realitzar les dues funcions.
Estructural El sulfat de condroïtina és el component majoritari de la matriu extracel·lular de la majoria dels teixits dels vertebrats i representa un element important en el manteniment de la integritat estructural dels teixits amb una gran matriu extracel·lular (teixits connectius del cos, cartílag, pell, vasos sanguinis, lligaments i tendons). Aquesta funció és típica dels proteoglicans d'alt pes molecular com l'agrecà, versicà, brevicà i neurocà, denominats col·lectivament lectines.
Com a part de l'agrecà, el sulfat de condroïtina és el component majoritari del cartílag. El nivell d'agregació i les fortes càrregues dels grups sulfat de la condroïtina li donen la propietat de retenir l'aigua en aquests proteoglicans degut a la repulsió electroestàtica que es genera, cosa que dona als cartílags la resistència a la compressió.
En malalties articulars degeneratives, com l'artrosi, es produeix un deteriorament i una pèrdua del cartílag articular. Una fase clau en el procés degeneratiu artròsic és la pèrdua de proteoglicà (format pel sulfat de condroïtina) del cartílag i l'exposició de la seva xarxa de col·lagen a un mal funcionament mecànic.
Reguladora La capacitat interactiva del sulfat de condroïtina amb les proteïnes de la matriu extracel·lular es deu a les càrregues negatives de la molècula. Aquestes interaccions són importants per a regular un ventall divers d'activitats cel·lulars. Tot i que aquestes funcions no estan tan ben caracteritzades com les de l'heparan sulfat, queden molts papers nous per descobrir pels proteoglicans del sulfat de condroïtina. Per exemple, quan existeixen lesions en el sistema nerviós central, els nivells de proteoglicans del sulfat de condroïtina es veuen incrementats, de manera que actuen impedint la regeneració de les terminals nervioses que s'han malmès.
Ús mèdic El sulfat de condroïtina és considerat com a Fàrmac d'Acció Simptomàtica Lenta per a l'Artrosi (SYSADOA, Symptomatic Slow Acting Drug for Osteoarthritis) en més de 22 països europeus metre que als Estats Units està regulat per la FDA (Food and Drug Administration) com a complement dietètic. Se sol vendre junt amb la glucosamina i també s'utilitzen en medicina veterinària per al tractament de les patologies articulars d'animals com gats, gossos i cavalls. Una metanàlisi publicada en el British Medical Journal el 2010 ha mostrat que és ineficaç pel tractament de l'osteoartritis. Free PDF online
Com a fàrmac, el sulfat de condroïtina pertany al grup M01AX: Altres antiinflamatoris i antireumàtics no esteroidals (classificació ATC - Anatomic Therapeutic Chemical Classification – de l'Organització Mundial de la Salut, que desenvolupa un sistema de classificació internacional en què tots els fàrmacs estan subdividits en categories segons l'òrgan en el qual actuen i segons les seves propietats químiques, farmacològiques i terapèutiques).
En els suplements de sulfat de condroïtina no existeixen normes obligatòries per a la formulació, cosa que fa que no es garanteixi que el producte està correctament etiquetat. Aquest no és el cas d'Europa, on hi ha una formulació de sulfat de condroïtina aprovada com a medicament i considerat com a producte de referència, amb eficàcia i seguretat demostrades en assajos clínics en pacients amb artrosi. Adebowale et al. van informar l'any 2000 que de 32 suplements del sulfat de condroïtina analitzats, només 5 es van etiquetar correctament i més de la meitat tenien menys del 40% de la quantitat marcada. Per això és important provar la bioequivalència de totes les formulacions de sulfat de condroïtina amb la fórmula de referència aprovada a Europa. Tot i això, la Farmacopea dels Estats Units (USP) ha establert unes normes per a la identificació i quantificació de la condroïtina.
El sulfat de condroïtina s'extreu principalment del cartílag de boví, porcí o marí. El mètode d'extracció inclou un tractament proteolític seguit d'una separació específica i una purificació. El sulfat de condroïtina utilitzat en la majoria d'estudis s'extreu de la tràquea bovina (95% de puresa), essent el mateix que s'utilitza en assajos clínics, i per tant, del que se'n coneix una major eficàcia i seguretat a nivell clínic.
Depenent de l'origen de l'espècie animal del qual s'extreu el sulfat de condrotina (terrestre o marí), aquest mostra diferents proporcions de sulfat en posició 4 o en posició 6, així com diferents mesures de massa molecular.
Farmacologia La dosi oral de sulfat de condroïtina en assajos clínics en humans és de 800-1.200 mg/dia.
La indicació clínica de sulfat de condroïtina és el tractament dels símptomes de l'artrosi. El sulfat de condroïtina es presenta en dosis de 800 mg/dia (2 x 400 mg càpsules), preferentment en una dosi (2 càpsules a la vegada) i es pren durant almenys 3 mesos.
Tot i això, en pacients amb simptomatologia inflamatòria important, està indicat començar amb una dosi de 1.200 mg/dia (3 x 400 mg càpsules) en una sola dosis (3 càpsules a la vegada) durant les primeres 4 o 6 setmanes per seguir amb 800 mg/dia fins a completar el període de 3 mesos mínim.
En cap estudi clínic dut a terme amb sulfat de condroïtina s'han identificat efectes diversos greus ni sobredosis d'aquest producte. El sulfat de condroïtina és una substància natural endògena present a la matriu extracel·lular de molts teixits del cos, entre ells el cartílag, i no presenta interaccions amb altres medicaments, ja que no es metabolitza mitjançant el citocrom P450. Els estudis de toxicitat (aguda, subaguda i crònica), mutagenicitat (potencial de provocar mutacions), carcinogènesi (producció de càncer) i de toxicitat sobre la reproducció, efectuats amb sulfat de condroïtina, han donat resultats negatius en tots els casos.
Els resultats d'estudis clínics publicats en la literatura, amb una duració d'entre 6 i 40 mesos aproximadament i entre un nombre limitat de pacients, ha mostrat una absència total de toxicitat de sulfat de condroïtina administrat oralment en dosis d'1 a 2 g/dia. Els efectes adversos registrats en aquests estudis són menors i la majoria no s'associen directament al mateix tractament amb sulfat de condroïtina.
El sulfat de condroïtina ha estat utilitzat com a tractament simptomàtic per a l'artrosi a Europa durant més de 20 anys: a Suïssa (des de 1983), a França (des de 1993), a Itàlia i Àustria (des de 1994) i a Portugal (des del 2000); així com en diversos països de l'Europa de l'Est. A Espanya aquest producte es comercialitza des de l'any 2003. Durant aquests anys, els estudis de farmacovigilància no han revelat cap efecte tòxic important en l'home derivat de la utilització d'aquest compost. En aquest sentit, és destacable que no ha fet falta cap mesura correctora derivada de la farmacovigilància que s'ha dut a terme a Europa, ni tampoc cap modificació de la fitxa tècnica del medicament a causa d'algun efecte advers greu.
Per altra banda, tampoc no s'ha detectat cap efecte greu derivat de l'ús del sulfat de condroïtina tant a curt com a llarg termini als Estats Units, on porta molt de temps comercialitzat com a complement dietètic.
Les últimes recomanacions de la Lliga Europea contra el reumatisme (la European League Against Rheumatism o EULAR) respecte al tractament de l'artrosi de genoll fan referència a una elevada seguretat del producte catalogat amb un nivell 6 de toxicitat (en una escala de 0 a 100), cosa que el converteix en un dels fàrmacs més segurs, junt amb el sulfat de glucosamina, per al tractament de l'artrosi.