Jordi Tarrés va guanyar el primer dels set títols mundials que va obtenir al llarg de la seva carrera, xifra que el situa com al tercer pilot amb més títols mundials en la història del trial, superat només per Dougie Lampkin (que en té també set de trial a l'aire lliure i cinc de trial indoor) i Toni Bou (amb 19 mundials a l'aire lliure i 19 d'indoor a data del ).

Aquella era la primera vegada que un català (i un pilot de ) guanyava el mundial. A més, Tarrés representa un punt d'inflexió en el trial en motocicleta pel que fa a l'estil de pilotatge, ja que hi introduí les tècniques de conducció del trialsín -el trial en bicicleta-, esport del qual procedia.

Resum de la temporada Jordi Tarrés va guanyar el seu primer títol de forma clara, amb set victòries i tres podis a les onze proves que acabà de les dotze puntuables. El subcampió, Diego Bosis, només en va guanyar una (Estats Units), mentre que dos catalans més en van guanyar també una cadascun, tots dos amb motos catalanes: Gabino Renales a Bèlgica amb la Gas Gas i Lluís Gallach el Trial de Sant Llorenç amb la Mecatecno. Les altres dues victòries van ser per a Steve Saunders, quart classificat final. El campió de l'any anterior, Thierry Michaud, va quedar tercer sense haver obtingut cap victòria (però vuit podis) en tota la temporada.

Novetats Steve Saunders va canviar aquell any d'Honda a Fantic, com a company d'equip de Michaud, deixant Eddy Lejeune com a l'únic pilot oficial de la marca japonesa. Philippe Berlatier va canviar d' a (una històrica marca que havia estat absorbida per Honda el 1986) alhora que Diego Bosis passava de Montesa a Aprilia, en un intercanvi de pilots de primera línia. Bernie Schreiber va deixar per a pilotar una Fantic, essent, a 27 anys, el pilot més veterà del campionat. L'americà només va disputar la primera prova, el Trial de Sant Llorenç, i la dels Estats Units i es retirà tot seguit de les competicions internacionals.

Pascal Couturier va deixar la JCM en fitxar per i el seu lloc a l'equip francès l'ocupà Tony Scarlett.

Sistema de puntuació

Calendari Ronda Data ProvaLloc Guanyador 1 5 de març Sant Llorenç de Morunys Lluís Gallach 2 12 de març Bilstain Gabino Renales 3 19 de març Gran Bretanya Merthyr Tudful Steve Saunders 4 25 de març Newtownards Jordi Tarrés 5 24 de maig Kiefersfelden Jordi Tarrés 6 31 de maig Les Rousses Steve Saunders 7 21 de juny Bodines Diego Bosis 8 12 de juliol Spital am Semmering Jordi Tarrés 9 19 de juliol Falcade Jordi Tarrés 10 30 d'agost Txecoslovàquia Ricany Jordi Tarrés 11 6 de setembre Grimmialp Jordi Tarrés 12 13 de setembre Hällefors Jordi Tarrés Notes

Classificació final Posició Pilot Motocicleta Punts1 Jordi Tarrés Beta 2022 Diego Bosis Aprilia 1703 Thierry Michaud Fantic 1684 Steve Saunders Fantic 1275 Philippe Berlatier Montesa 976 Pascal Couturier Merlin 927 Renato Chiaberto Beta/Fantic 848 Donato Miglio Garelli 839 Eddy Lejeune Honda 8110 Gabino Renales Gas Gas 7711 Tony Scarlett JCM 7212 Andreu Codina Montesa 6913 Lluís Gallach Mecatecno 5921 Joan Freixas Merlin 10

Referències

Bibliografia

Categoria:Edicions del Campionat del Món de trial Categoria:Competicions motociclistes del 1987