El 1940 ( MCMXL ) va ser un any de traspàs que començava en dilluns del calendari gregorià, el 1940è any de les designacions Era Comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 940è any del segon mil·lenni, el 40è any del i el primer any de la dècada del 1940 .Un calendari de 1940 segons el calendari gregorià, que té en compte les dates de Pasqua i les festivitats relacionades, no es pot tornar a utilitzar fins al 5280.

Esdeveniments Països Catalans 13 d'agost - La Baule (la Bretanya): la Gestapo deté el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, que seria afusellat dos mesos després. Elx: S'innaugura el Museu Arqueològic d'Elx. Resta del món Berlín (Tercer Reich), és publica el Lexikon der Juden in der Musik (Lèxic dels jueus en la música), una obra antisemita pseudocientífica causa de la persecució i mort de centenars d'artistes llistats 23 de febrer - Estats Units: es produeix la primera aparició del personatge de ficció Lex Luthor, un dels pitjors enemics de Superman, creat per Jerry Siegel i Joe Shuster a Action Comics nº23. 27 de febrer - Berkeley (Califòrnia, EUA): Martin Kamen i Sam Ruben descobreixen el Carboni-14. 5 de març - la Unió Soviètica: membres del politburo signen una ordre per a l'assassinat de 40.000 polonesos (massacre de Katyn). 6 de març - Estats Units: es produeix la primera aparició del personatge de ficció Robin, el company juvenil de Batman al nº38 de Detective Comics, creat per Bob Kane, Bill Finger i Jerry Robinson. 12 de març - Moscou, Unió Soviètica: Signatura del Tractat de Moscou entre Finlàndia i la Unió Soviètica que marca la fi de la Guerra d'Hivern. 9 d'abril - Segona Guerra Mundial: Alemanya envaeix Dinamarca i Noruega. 24 d'abril - Estats Units: es produeix la primera aparició dels personatges del Joker i Catwoman a diferents històries incloses a Batman nº1, ambdós creats per Bill Finger i Bob Kane. 15 de maig - San Bernardino, Califòrnia, EUA: McDonald's obre el seu primer restaurant. 26 de maig - Dunkerque (França): Inici de la batalla de Dunkerque va ser una operació militar que va tenir lloc a Dunkerque, durant la Segona Guerra Mundial. La batalla es va lliurar entre els Aliats de la Segona Guerra Mundial i l'Alemanya Nazi. Com a part de la batalla de França al Front Occidental, la batalla va ser la defensa i l'evacuació de les forces britàniques i aliades a Europa del 26 de maig al 4 de juny de 1940. 22 de juny - Compiègne (França): L'armistici i acord de cessament d'hostilitats entre les autoritats del Tercer Reich alemany i els representants de França. Va ser signat a Rethondes, al bosc de Compiègne. 30 de juny - Chicago, Estats Units: es publica per primer cop la tira de còmic Brenda Starr, Reporter, de Dale Messick. 3 de juliol - Atac a Mers-el-Kébir, també conegut com a Operació Catapulta va ser un atac realitzat a l'Algèria francesa quan un grup de la Royal Navy britànica destruí gran part de la flota francesa allà ancorada. agost - Taizé, França: Roger Schutz inicia la Comunitat de Taizé. 15 d'octubre - Estats Units: estrena de la pel·lícula The Great Dictator de Charles Chaplin. 16 al 20 d'octubre - L'aiguat de 1940 fa més de 400 morts al nord-est de Catalunya. 23 d'octubre - Entrevista a Hendaia entre el General Franco i Adolf Hitler en la que li promet col·laborar amb una divisió de voluntaris (la Divisió Blava), però mantenint-se al marge de la Segona Guerra Mundial. 20 de desembre - els Estats Units: Franklin D. Roosevelt pren possessió per tercera vegada del càrrec de president.

Naixements Països Catalans 2 de gener - Barcelona: Mercè Madolell, cantant catalana vinculada al moviment de la Nova Cançó a mitjans dels anys 60. 5 de gener - Barcelona: Ignasi Riera, polític i escriptor (m. 2025). 10 de gener - Bell-lloc d'Urgell, Pla d'Urgell: Joan Solà i Cortassa, lingüista català, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2009. 15 de gener - la Seu d'Urgell: Lluís Racionero i Grau, escriptor i urbanista, que escrigué en català i castellà (m. 2020). 20 de gener - Manlleu: Josefa Contijoch, escriptora catalana. 7 de febrer - Felanitx: Miquel Bauçà Rosselló, escriptor mallorquí. 12 de febrer - Barcelona: Robert Saladrigas i Riera, escriptor i periodista català. 15 de febrer - Eivissa: Catalina Bufí Juan, música i docent eivissenca impulsora del Conservatori (m. 2024). 8 de març - Barcelona: Joan Albert Mijares i Grau, metge, Cirurgià ortopèdic i escriptor català. 5 de juny - Barcelona: Helena Valentí, escriptora catalana (m. 1990). 15 de juny - Barcelona: Francesc Vendrell i Vendrell, diplomàtic català (m. 2022). 20 de juny - Barcelona: Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i guionista català. 28 de juny - València: José Sanchis Sinisterra, dramaturg i director teatral valencià. 1 de juliol - Vinaròs, Baix Maestrat: Carles Santos Ventura, artista valencià. 3 de juliol - Barcelona: Laura Almerich, guitarrista catalana, coneguda per la seva relació artística amb Lluís Llach (m. 2019). 10 de juliol - Almenara, la Plana Baixa: Ramon Lapiedra i Civera, físic valencià, rector de la Universitat de València (m. 2026). 4 d'agost - Moià: Josep Ruaix i Vinyet, sacerdot, gramàtic i escriptor català. 6 d'agost - Vilanova de Raò: Christiane Frenay, pintora, gravadora i dissenyadora gràfica rossellonesa. 13 d'agost - Barcelona: Albert Jané i Riera, escriptor i lingüista, director de la revista Cavall Fort. 24 d'agost - Barcelona: Colita, fotògrafa catalana (m. 2023). 25 d'agost - Barcelona: Maria Teresa Ferrer i Mallol, historiadora medievalista catalana (m. 2017). 4 de setembre - el Masnou: Carme Giralt, mestra catalana que ha treballat per a la coeducació, l'escoltisme laic i la política local. 8 de setembre - Bergen, Països Baixos: Elly de Waard, poetessa neerlandesa. 10 de setembre: Barcelona: Joaquim Soler i Ferret, escriptor i crític literari, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. Alacant: Cecilia Bartolomé, directora de cinema, guionista i productora valenciana. 13 de setembre - Murten, Suïssa: Beatrice Nyffenegger, poetessa, narradora i traductora resident a Manresa des de 1963. 8 d'octubre - Ferreries, Menorca: Maria Àngels Cardona i Florit, biòloga, ecologista i botànica menorquina (m. 1991). 13 d'octubre - Sabadell, Vallès Occidental: Ramon Barnils, periodista català. 1 de novembre - Algaida, Mallorca: Gabriel Janer Manila, escriptor mallorquí. 4 de novembre - Barcelona: Tomàs Alcoverro i Muntané, periodista especialitzat en l'Orient Pròxim. 6 de novembre - Barcelona: Clara Janés, traductora, assagista i poeta catalana, en llengua castellana. 11 de novembre - Barcelona: Josep Maria Valentí Guerra, el Chacho, músic i cantant gitano català (m. 2025). 21 de novembre - Palma: Claudi Biern Boyd, productor, guionista i director de sèries d'animació, considerat el Walt Disney català (m. 2022). 26 de novembre - Lleida, el Segrià: Carles Hac Mor, escriptor català (m. 2016). 30 de novembre - València: Francesc Jarque Bayo, fotògraf valencià. 2 de desembre - Xàtiva, la Costera: Raimon, cantautor valencià. 5 de desembre - Simat de la Valldigna, la Safor: Maria del Carme Girau, cantant i compositora valenciana, membre de la Nova Cançó. Mataró: Eduard Giménez i Gràcia, cantant líric. València: María Pilar Fumanal García, geomorfòloga que va tenir un paper essencial en el naixement i desenvolupament de la geoarqueologia al País Valencià. Barcelona: Àngel Carbonell i Pera, clergue i escriptor.

Resta del món 4 de gener, Ganzhou, Jiangxi, Xina: Gao Xingjian, escriptor, pintor i dramaturg, Premi Nobel de Literatura de l'any 2000 9 de gener, Llemotges (França): Pierre Combescot, escriptor, periodista i crític musical francès, Premi Goncourt de l'any 1991 (m. 2017). 20 de gener, Nova York, Estats Units: Carol Heiss, patinadora artística sobre gel estatunidenca. 5 de febrer, Coira, Suïssa: H.R. Giger, artista gràfic i escultor suís (m. 2014). 7 de febrer, Nagoya, Aichi, Japó: Toshihide Maskawa, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2008. 9 de febrer, Ciutat del Cap, Sud-àfrica: John Maxwell Coetzee, escriptor Premi Nobel de Literatura de 2003. 3 de març, Madrid: Andrea Pascual Barroso, periodista castellana, especialista en el pintor català Pere Borrell del Caso. 6 de març, Carcassona, França: Claudi Martí, cantautor i un dels màxims exponents de la Nova Cançó occitana. 7 de març, Tallahassee, Florida: artista estatunidenca, dedicada a la instal·lacions, vídeo, performances... (m. 2019). 10 de març, Ryan: Chuck Norris, karateka i actor de cinema (m. 2026). 18 de març, París: Arlette Laguiller, política francesa, primera dona a França a presentar-se candidata a la Presidència de l'Estat. 20 de març, Elkins Park, Pennsylvania, Estats Units: Mary Ellen Mark, fotògrafa americana (m. 2015). 26 de març, Baltimore, Maryland: Nancy Pelosi, política americana i 60a Presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units. 29 de març, Salvador, Bahia: Astrud Gilberto, cantant brasilera de bossa nova, samba i jazz. 1 d'abril, Nyieri, Kenya: Wangari Maathai, activista política i ecologista kenyana, Premi Nobel de la Pau del 2004 (m. 2011). 12 d'abril, Chicago, Estats Units: Herbie Hancock, pianista de jazz, compositor i actor. 13 d'abril, Niça, França: Jean-Marie Gustave Le Clézio: escriptor francès, Premi Nobel de Literatura del 2008. 15 d'abril, Bronx, Nova York: Marian Zazeela, «artista de la llum», dissenyadora, pintora i música. 16 d'abril, Copenhaguen (Dinamarca): Margarida II de Dinamarca, reina de Dinamarca 17 d'abril, Berlín: Anja Silja, soprano alemanya. 18 d'abril, Kingstree, Carolina del Sud (EUA): Joseph Leonard Goldstein, bioquímic i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1985. 20 d'abril, Madrid: Pilar Miró, reconeguda directora de cinema i realitzadora de televisió (m. 1997) 29 d'abril, Nova York, EUA: Peter A. Diamond, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2010. 7 de maig, Eastbourne: Angela Carter, novel·lista i periodista anglesa (m. 1992). 24 de maig, Leningrad, Unió Soviètica: Joseph Brodsky, poeta, Premi Nobel de Literatura de l'any 1987 (m. 1996). 28 de maig, Dalkey: Maeve Binchy, escriptora i periodista irlandesa en llengua anglesa (m. 2012). 1 de juny, Soportújar, Granada: Elisa Pérez Vera, jurista espanyola, catedràtica, magistrada del Tribunal Constitucional. 5 de juny, Alboraia, Horta Nord: Aurora Valero Cuenca, pintora i professora d'universitat valenciana. 7 de juny, Treforest, Glamorganshire, Gal·les (Regne Unit): Thomas John Woodward, més conegut pel seu nom artístic Tom Jones, cantant britànic. 8 de juny, Jersey City, (EUA)ː Nancy Sinatra, cantant i actriu. 17 de juny, New Haven, Connecticut (EUA): George Akerlof, economista, Premi Nobel d'Economia de 2001. 20 de juny, Buenos Aires: Mario Paoletti, escriptor, periodista i literat resident a Toledo, Espanya. 26 de juny, Nova York: Lucinda Childs, ballarina, actriu i coreògrafa de dansa postmoderna, que ha renovat l'escena contemporània. 28 de juny, Chittagong, Bangladesh: Muhammad Yunus, economista bengalí, fundador del Grameen Bank, Premi Nobel de la Pau del 2006. 3 de juliol, Saint Louis: Fontella Bass, cantant de R&B 6 de juliol, Txemolgan, RSS del Kazakhstan: Nursultan Nazarbàiev, president del Kazakhstan. 7 de juliol, Liverpool, Merseyside, Anglaterra: Richard Starkey, conegut com a Ringo Starr, músic de rock anglès, bateria de The Beatles. 10 de juliol, Corpus Christi, Texas, EUA: Helen Donath, soprano estatunidenca amb una carrera artística d'uns 50 anys. 17 de juliol, Atenes: Marina Karella, reconeguda pintora grega. 25 de juliol, Ciutat de Mèxic: Lourdes Grobet Argüelles, fotògrafa mexicana contemporània. 27 de juliol, Solingen, Rin del Nord-Westfàlia, Tercer Reich: Pina Bausch, ballarina i coreògrafa alemanya. 31 de juliol, Zúric: Fleur Jaeggy, escriptora suïssa en llengua italiana. 1 d'agost - Casablanca: Frida Boccara, cantant francesa (m. 1996).