El riu Groc o Huang He (en xinès: ; pinyin: Huáng Hé; mongol: Hatan Gol, 'riu Reina')Aquest és el nom amb què se l'anomena a l'interior de Mongòlia Interior. A la Mongòlia exterior se'l sol anomenar el riu Shar Morón (Шар мөрөн), és a dir, "riu groc". és el segon riu més llarg de la Xina (després del riu Iang-Tsé) i el sisè més llarg del món, amb una longitud estimada de 5.464 quilòmetres.En la història de la Xina hi ha registrat que el riu Groc ha canviat el seu curs disset vegades Té l'origen en les muntanyes de Bayan Har, a la província de Qinghai, a la part occidental de la Xina, i el seu curs travessa nou províncies fins a desembocar al mar de Bohai. La conca del riu Groc té una extensió de 1.900 quilòmetres d'est a oest i una amplada de 1.100 quilòmetres de nord a sud. La superfície total de la conca és de 752.443 km².
El riu Groc és considerat com "el bressol de la civilització xinesa", ja que a la seva conca és on es desenvoluparen les antigues civilitzacions de la Xina i fou la regió més pròspera de l'antiguitat xinesa. Però les freqüents inundacions, sovint devastadores, a causa en gran part de l'elevada llera del riu del curs inferior, també ha fet que rebés els noms poc envejables de "dolor de la Xina" i el "flagell dels fills de Han".
A la literatura xinesa antiga, les referències al riu Groc apareixen simplement amb un "He" (河), la paraula que posteriorment ha arribat a significar simplement 'riu' en la llengua moderna.A l'antiguitat, però, 川 i 水 s'utilitzaven per a denominar un "riu" El primer esment a la denominació de "riu Groc" (黄河) apareix en el Llibre de Han (en xinès: 汉书, pinyin: Han shu), una obra escrita durant la dinastia Han occidental (Xi Han 西漢) (206 aC - 9 dC). El nom de "riu Groc" descriu el color perenne de l'aigua tèrbola en el seu curs inferior, que es pot descriure com a ocre. El color groc prové del loess que es troba en suspensió, ja que les aigües arrosseguen molta quantitat de llots i loess,El loess està format per unes partícules molt fines de sorra, en les quals predomina el quars provinent dels deserts de l'Àsia central, els quals li donen aquest color groguenc característic.
De vegades, el riu Groc és anomenat de manera poètica Flux de fang (en xinès, 浊流; en pinyin, Liú Zhuo). En xinès, l'expressió "quan el riu Groc flueixi de manera clara" es fa servir per a referir-se a un esdeveniment que mai succeirà i és similar a l'expressió occidental "passarà quan els porcs volin".
Geografia miniatura|esquerra|400px|Mapa de la conca del riu Groc La font del riu Groc es troba prop de l'extrem oriental de la prefectura autònoma tibetana de Yushu. Les aigües provenen del desguàs dels llacs Gyaring i Ngoring, a la vora occidental de la prefectura autònoma tibetana de Golog o Guoluo, a les muntanyes Bayan Har, a la província de Qinghai, a l'extrem occidental de la Xina. A la conca del Zoige, al llarg del límit amb la província de Gansu, el riu Groc es dirigeix cap al nord-oest i després cap al nord-est abans de tornar cap al sud, creant el llaç d'Ordos (en xinès, 鄂尔多斯; en pinyin, Èěrduōsī), i després flueix generalment cap a l'est a través del nord de la Xina fins al golf de Bohai, drenant una conca de 752.443 km² que alimenta 140 milions de persones amb aigua potable i de regadiu.New York Times (en anglès)
El curs del riu se sol dividir en tres parts. Aquestes són, més o menys: la superior –al nord-est de l'altiplà del Tibet–, la mitjana –la del llac d'Ordos– i la inferior –de la plana del nord de la Xina–. No obstant això, altres autors tenen opinions diferents sobre com cal dividir aquestes tres fases del riu. En aquest article, s'adopta la divisió utilitzada per la Comissió per a la conservació del riu Groc."Yellow River Conservancy Commission" a yellowriver.gov.cn. (en anglès)
Curs superior miniatura|El riu Groc, prop de Xunhua, a l'est de Qinghai. A la imatge, es pot apreciar l'aigua groga causada per les partícules de loess en suspensió. El curs superior del riu Groc està constituït pel segment del riu a partir de la seva font, a les muntanyes de Bayan Har, i acaba a Hekou, un comtat de la Mongòlia interior, just abans de fer un gir brusc en direcció cap al nord. Aquest segment té una longitud total de 3.472 quilòmetres i l'àrea de la conca abasta en total 386.000 km², el 51,4% de la superfície total de la conca. Al llarg d'aquesta recorregut, l'elevació del riu Groc descendeix 3.496 metres, amb un pendent mitjà de l'1%.
El curs superior a partir de la font original flueix principalment a través de pastures, pantans i turons, entre les muntanyes de Bayan Har (巴 颜 喀啦 山脉), i les d'Amne Machin. L'aigua del riu és clara i flueix constantment. Els llacs cristal·lins són característics d'aquesta secció del riu i els dos principals llacs en són el Zhaling (扎陵湖) i l'Eling (鄂陵湖), amb una capacitat de 4,7 milions i 10,8 milions de m³, respectivament. En unes altituds superiors als 4.290 metres sobre el nivell del mar, són els dos grans llacs d'aigua dolça més alts de l'altiplà de la Xina. Una quantitat significativa de terra d'aquesta zona del riu Groc ha estat designada com a Reserva Natural nacional de les Fonts dels tres rius (en xinès, Sanjiangyuan), un espai natural creat per a protegir la regió on s'originen els tres grans rius: el riu Groc, el Iang-Tsé i el Mekong.
La secció de la vall s'estén des del congost de Longyang, a Qinghai, al congost de Qingtong, a Gansu. Hi ha uns penya-segats costeruts a banda i banda del riu. El llit del riu és estret i el descens mitjà és gran, de manera que el flux de l'aigua en aquesta secció és molt turbulent i ràpid. Hi ha 20 salts d'aigua en aquesta part; el més famosos són els de les gorges de Longyang, Jishi, Liujia, Bapan i Qingtong. Les condicions de flux de l'aigua en aquesta secció fa que sigui la millor ubicació per a la construcció de centrals hidroelèctriques.
Després que deixar el congost Qingtong, el riu entra en una zona de vastes planes al·luvials, les planes de Yinchuan i Hetao. En aquesta part del riu, està envoltat majoritàriament de deserts i praderies, amb molt pocs afluents; el flux n'és lent. La plana d'Heta té una longitud de 900 quilòmetres i una amplada d'entre 30 i 50 quilòmetres segons el lloc. Històricament, és la zona de reg més important del riu Groc.
Curs mitjà miniatura|El riu Groc a Lanzhou La part del riu Groc entre Hekou County, a la Mongòlia Interior, i Zhengzhou, a Henan, constitueix el curs mitjà del riu, que travessa l'altiplà de loess, on es produeix una erosió substancial. La gran quantitat de fang i sorra abocades al riu fa que el riu Groc sigui el riu del món més carregat de sediments. Aquesta sedimentació tan intensa en els trams més lents en el flux del riu provoca l'elevació de la llera del riu i la creació de l'apel·latiu, "riu sobre la terra".
Des d'Hekou County a Yumenkou, el riu passa a través d'una llarga i continua sèrie de valls en el seu curs principal, que de manera col·lectiva s'anomena la vall de Jinshan. Els recursos abundants hidrodinàmics que hi ha emmagatzemats en aquesta secció el converteixen en el segon lloc més adequat per a construir plantes hidroelèctriques. La famosa cascada d'Hukou és a la part inferior d'aquesta vall.
Curs inferior El curs inferior, des de Zhengzhou fins al mar, té un recorregut de 786 quilòmetres. El riu està emmarcat per una sèrie de dics alineats a mesura que flueix cap al nord-est a través de la plana del nord de la Xina, abans de desembocar al mar de Bohai. Els sediments rebuts del curs mitjà es depositen en aquesta part, elevant la llera del riu. Durant 2.000 anys de construcció de dics, els dipòsits excessius de sediments han elevat la llera del riu diversos metres per sobre del terreny circumdant. A Kaifeng, el riu Groc està a 10 metres per sobre del nivell del sòl."Yellow River: Geographic and Historical Settings" a Cis.umassd.edu. (en castellà)
Afluents miniatura|La cascada del riu Daxia (procedent de la part inferior dreta) cap a l'embassament de Liujiaxia al riu Groc Els principals afluents del riu Groc són (davallant pel seu curs): Riu Blanc (白河) Riu Negre (黑河) Riu Estrella (湟水) Riu Daxia (大夏河) Riu Tao (洮河) Riu Zuli (祖厉河/祖厲河) Riu Qingshui (清水河) Riu Dahei (大黑河) Riu Kuye (窟野河) Riu Wuding (无定河/無定河) Riu Fen (汾河) Riu Wei (渭河) Riu Luo (洛河) Riu Qin (沁河) Riu Dawen (大汶河) Riu Kuo
Són els seus principals afluents el Fen Chueo i el Wei-Ho, i el Wei és el més llarg de tots aquests tributaris.
Descripció del curs El riu neix a l'elevat altiplà del Tibet, a les muntanyes Kunlun (província de Qinghai) a uns 4.500 msnm. Després de drenar la zona, travessa les províncies xineses de Qinghai i Gansu, i es desplaça després cap al nord, al desert d'Ordos, a la Regió Autònoma de Mongòlia Interior. D'allà el seu curs es desplaça al sud, entra a Shanxi i marca la frontera entre aquesta província i la veïna Shaanxi, fins a entrar a Henan i finalment a Shandong.
Desemboca formant un gran delta en el denominat mar de Bohai, golf situat al nord del mar Groc, a la costa oriental de la Xina.
Inundacions Les aigües del riu Groc pugen de nivell durant la primavera a causa del desglaç, però és a l'estiu quan, per l'abundància de les precipitacions sobre les seves conques, en especial sobre les muntanyes que l'envolten, i per la quantitat de sediments que arrossega, es produeix l'elevació del curs considerablement, que històricament ha donat lloc a nombrosos desastres naturals, com inundacions i canvis en el seu curs.
En les inundacions de Kaifeng de 1642, causades artificialment per les ruptures dels dics del riu Groc per posar fi al setge que Li Zicheng va establir sobre Kaifeng van morir al voltant de 300.000 persones.
L'últim canvi important del curs del riu es va produir el 1855, quan la desembocadura, que fins llavors se situava al sud de la península de Shandong, va passar a ser al nord. Es van produir posteriorment dues inundacions, considerades els desastres naturals amb més morts de la història: les inundacions del 1887 i del 1931, amb dos milions i quatre milions de víctimes, respectivament.
El 1938, en una altra inundació tràgica, van morir entre 500.000 i 900.000 persones. Aquest últim desastre, tanmateix, no va ser natural, sinó provocat per les tropes de la República Popular de la Xina, que van destruir dics de contenció, en un intent desesperat de frenar els invasors japonesos.
Ecologia Pol·lució El 25 de novembre del 2008 Tania Branigan, al guardian.co.uk, va presentar un informe sobre el riu mare de la Xina, el riu Groc, al·legant que la greu contaminació ha fet que un terç del riu fos absolutament inservible, fins i tot per a ús agrícola o industrial, a causa de les descàrregues d'aigües residuals de les fàbriques adjacents i també a causa de la ràpida expansió de les ciutats més properes al riu.
L'enquesta, basada en dades obtingudes l'any anterior, va cobrir més de 8.384 milles del riu, un dels cursos d'aigua més llarg del món, i els seus tributaris.
La Comissió per a la Conservació del riu Groc, el 2007, va revisar més de 8.384 milles del riu, i va confirmar que el 33,8% del sistema fluvial registrava unes dades pitjors de les de nivell cinc. D'acord amb als criteris utilitzats pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, unes aigües de nivell cinc no són aptes per al consum humà, l'aqüicultura, l'ús industrial i fins i tot l'agricultura.
L'informe va dir que les deixalles i aigües residuals abocades al sistema fluvial del riu Groc l'any anterior van superar els 4,29 bilions de tones. La indústria i la manufactura van representar el 70% de la descàrrega al riu, amb una aportació per part de les llars del 23% i una mica més del 6% procedent d'altres fonts.
Comissió per a la Conservació del riu Groc