El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 290 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1562 - Salou: Tres galiotes de pirates ataquen el poble i hi fan nombrosos captius. 1740 - Trobada de la Verge del Sofratge a la platja de Benidorm. 1929 - Barcelona: Inauguració del cinema Fèmina, al Passeig de Gràcia. 1938 - S'inicien els bombardeigs aeris de Barcelona que terroritzen durant tres dies la població civil. 2001 - Creació de la Viquipèdia en català. 2011 - Barcelona: Creació del Teatre CCCB, un espai polivalent per albergar activitats del CCCB, ubicat al carrer de Valldonzella. 2017 - Escaldes-Engordany, Andorra: S'inaugura el Museu Carmen Thyssen Andorra, ubicat a la planta baixa de l'antic Hostal Valira.
Resta del món 1244 - Montsegur, Arieja: Més de 200 càtars són cremats vius al peu de la muntanya on havien estat assetjats prop d'un any per l'exèrcit del rei de França i l'Església. 1366 - Calahorra, la Rioja: Enric de Trastàmara es proclama rei de Castella, enfrontat al seu germanastre el rei Pere I de Castella. 1802 - West Point, Nova York, EUA: Es funda l'acadèmia militar per a oficials de West Point. 1813, Prússia: Frederic Guillem III de Prússia declara la guerra a França. 1819 - Madrid: José María Cardano obre el primer taller de litografia de l'Estat: La Litografía de Madrid; no publicarà res, però, i tancarà en 1825. 1837 - Oriamendi, País Basc: Hi té lloc la batalla d'Oriamendi, en el marc de la Primera Guerra Carlina. 1872 - Kennington Oval de Londres, Anglaterra: Es disputa la final de la FA Cup 1871–72, la primera edició de la Copa anglesa de futbol, la competició de futbol més antiga del món. 1968 - Son My, Vietnam del Sud: Massacre de My Lai, en què els soldats nord-americans assassinen brutalment entre 347 i 504 civils vietnamites. 1971 - Es fa efectiu el sufragi femení a Suïssa, un dels últims països europeus a admetre els plens drets civils de tota la població. 1978 - Roma, Itàlia: les Brigades Roges segresten Aldo Moro en loperació Fritz que culminarà amb el seu assassinat el 9 de maig). 2005 - Israel retorna oficialment Jericó a l'Estat palestí. 2006 - a l'Assemblea de les Nacions Unides es vota per unanimitat pel establiment del Consell dels Drets Humans. 2009 - Cop d'estat en Madagascar esfondra el president Marc Ravalomanana, imposant Andry Rajoelina. 2014 - Crimea, Rússia: se celebra el referèndum per decidir la sobirania de la península de Crimea i si desitja incorporar-se a la Federació Russa.
Naixements Països Catalans 1849, València, País Valencià: Joaquín María Arnau Miramón, arquitecte del romanticisme eclèctic valencià 1865, Barcelona: Carme Karr i Alfonsetti, periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista 1915, Barcelona: Elvira Jofre, actriu de teatre i de veu catalana 1917, Òdena, Anoia: Josep Romeu i Figueras, poeta i crític literari català 1928, Barcelona, Barcelonès: Pepita Pardell Terrade, animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana. 1943, Barcelona: Maruja Torres, periodista i escriptora catalana. 1948, Vic, Osona: Josep Lluís Martínez i Picañol, conegut amb el nom artístic Picanyol, dibuixant català. 1955, Barcelona: Maria Antònia Munar i Riutort, política mallorquina i doctora en Dret per la Universitat de les Illes Balears. 1961, Roses: Maria Rosa Lloret Romañach, filòloga i lingüista catalana, dedicada a la recerca i la docència universitària. 1981, Sabadell: Elisabet Carnicé i Domper, comunicadora, periodista i presentadora de televisió catalana.
Resta del món
1399, Pequín, Xina: Zhu Zhanji, cinquè emperador de la Dinastia Ming que va reganar amb el nom d'emperador Xuande 1478, Trujillo: Francisco Pizarro, marquès dels Atebillos per les seves tasques d'exploració i conquesta d'Amèrica. 1687, Hannover, Prússia: Sofia Dorotea de Hannover, reina prussiana. 1750, Hannover, Prússia: Caroline Herschel, astrònoma d'origen alemany nacionalitzada britànica 1751, Pot Conway, Virgínia, EUA: James Madison, advocat i polític estatunidenc, 4t President dels Estats Units 1774, Donington, Lincolnshire, Anglaterra: Matthew Flinders, mariner, explorador i cartògraf anglès 1789, Erlangen, Alemanya: Georg Simon Ohm, físic alemany a qui s'atribueix la Llei d'Ohm. 1799, Tonbridge, Anglaterra: Anna Atkins, botànica i fotògrafa anglesa, pionera de la fotografia científica 1800: Ninkō Tennō (仁孝天皇?) fou el centèsim vigèsim (núm. 120) emperador del Japó. 1821, Berlín: Eduard Heine, matemàtic 1822, Bordeus, França: Rosa Bonheur, artista francesa, animalière (pintora d'animals) i escultora 1839, París, França: Sully Prudhomme, Premi Nobel de Literatura 1901 1878: Sevah Kuh, Mazanderan, Pèrsia: Reza I de l'Iran va regnar com a xa de l'Iran des de 1925 fins a 1941 Comtat de Shelby, Alabama, Estats Units: Henry B. Walthall, actor teatral i cinematogràfic 1881, Denver, Colorado: Fannie Charles Dillon, pianista, compositora estatunidenca 1906, Granada: Francisco Ayala, advocat i escriptor espanyol 1907, Madrid: Luis de Carlos Ortiz, president del Reial Madrid Club de Futbol. 1908, Nova York, Estats Units: Robert Rossen, director, productor i guionista de cinema estatunidenc que va ser inclòs a la llista negra de Hollywood de finals dels anys 1950 1916, Joliet, Illinois: Mercedes McCambridge actriu estatunidenca 1918, Paterson, Nova Jersey (EUA): Frederick Reines, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1995 1920, Santarcangelo di Romagna, Itàlia: Tonino Guerra, escriptor i guionista italià 1923: Boston, Massachusetts, EUA: Merton Miller, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 1990 Nimes: Robèrt Lafont, lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità 1926, Newark, Nova Jersey, EUA: Jerry Lewis, actor i director de cinema estatunidenc 1927, Moscou, Rússia: Vladímir Mikhàilovitx Komarov, cosmonauta soviètic. 1928, Berlín: Christa Ludwig, distingida mezzosoprano alemanya, coneguda per les seues interpretacions d'òpera i lied. 1933, Madrid: Teresa Berganza, mezzosoprano espanyola. 1939, Buenos Aires, Argentina: Carlos Salvador Bilardo, futbolista i entrenador de futbol argentí 1941, Parma, Itàlia: Bernardo Bertolucci director de cinema i guionista italià 1946, Regne Unit: Mary Kaldor, acadèmica britànica, catedràtica i economista. 1953 - París, França: Isabelle Huppert, actriu i productora de cinema francesa. Nova York, EUA: Richard Stallman, informàtic estatunidenc, activista del programari lliure. 1956, Felsberg, Grisons: Eveline Widmer-Schlumpf, advocada, notària i política suïssa, ha estat Presidenta de la Confederació. 1960, Šaľa, Eslovàquia: Attila Kaszás, actor hongarès 1964 Sendai, Miyagi, Japó: Yōko Kanno, compositora, arranjadora i música, coneguda pel seu treball en les bandes sonores per a molts videojocs, sèries d'anime, pel·lícules, sèries de televisió... Vevey, Vaud, Suïssa: Pascal Richard va ser un ciclista suís, que fou professional entre el 1986 i el 2000. Birmingham: Sadie Plant, filòsofa i escriptora anglesa. 1965, Madrid, Espanya: Belén Rueda, actriu i presentadora de televisió espanyola. 1970, Jaca: María José Pueyo Bergua, esportista espanyola que ha competit en atletisme. 1979, Atenes: Savina Yannatou, cantant grega, investigadora del cant a Europa. 1980, Còrdova, Espanya: Felipe Reyes, jugador de bàsquet espanyol. 1989, Stanmore, Londres, Anglaterra: Theo Walcott, futbolista anglès. 1989, Oklahoma City, EUA: Blake Griffin, jugador de bàsquet estatunidenc. 1990, Madrid: Nagua Alba, psicòloga especialitzada en psicologia de l'educació i política basca.
Necrològiques Països Catalans 1915 - Lleida, el Segrià: Xavier Gosé i Rovira, dibuixant i pintor català (n. 1876). 2004 - Conflans-Sainte-Honorine: Maria Manonelles i Riera, activista política catalana. 2011 - Barcelona: Jordi Teixidor i Martínez, dramaturg català (n. 1939). 2015 - Barcelona: Joaquim Molas, filòleg i historiador de la literatura, antic director de l'Escola de Bibliologia de Barcelona (n. 1930). Resta del món 1485 - Westminster: Anna Neville, reina d'Anglaterra (n. 1456). 1738 - Dresden, George Bähr, arquitecte alemany de la Frauenkirche de Dresden. 1797 - Rovigo: Cristina Roccati, física i poeta italiana, tercera dona a llicenciar-se en una universitat italiana (n. 1732). 1914 - Berna, Suïssa: Charles Albert Gobat, polític suís Premi Nobel de la Pau 1902 (n. 1843). 1930 - París, França: Miguel Primo de Rivera, dictador espanyol (n. 1870). 1935 - Aberdeen (Escòcia): John James Rickard Macleod, metge escocès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1923 (n. 1876). 1940 - Mårbacka, Suècia: Selma Lagerlöf, escriptora sueca, Premi Nobel de Literatura de 1909. Reykjavikː Bríet Bjarnhéðinsdóttir, una de les primeres feministes i sufragistes d'Islàndia. 1960, Barcelona: Francesc Gallart i Monés, digestòleg català (n. 1880). 1965, Venècia: Henriette Nigrin, modista i artista en arts tèxtils francesa, creadora del vestit Delphos (n. 1877).Bañares - 2017 1979 - Bazoches-sur-Guyonne, França: Jean Monnet, economista francès i un dels pares de l'actual Unió Europea (n. 1888) Madrid: Carmen de Icaza, novel·lista espanyola del 1935 al 1960 (n. 1899). 1985 - Princeton, Nova Jersey (EUA): Roger Sessions, compositor estatunidenc (n. 1896). 1993 - Lisboa: Natália Correia, escriptora i política portuguesa (n. 1923). 1997 - Ljubljana, Eslovènia: Berta Bojetu, poeta, escriptora i actriu eslovena (n. 1946). 1998 - College Station, Texas (EUA): Derek Barton, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1969 (n. 1918) 2003 - Rafah, Franja de Gaza: Rachel Corrie, activista propalestina que morí esclafada per una excavadora (n. 1979). 2005 - Neuchatel: Julia Rodríguez-Maribona, inventora del pal de fregar, juntament amb la seva mare, Julia Montoussé. 2010 - París (França): José Vidal-Beneyto, filòsof, sociòleg i politòleg valencià (n. 1927). 2011 - Mazcuerras, Cantàbria: Josefina Aldecoa, escriptora espanyola (n. 1926). 2019 - Tréméven: Yann-Fañch Kemener, cantant tradicional bretó (n. 1957).
Festes i commemoracions Onomàstica: sants Agapit de Ravenna, bisbe; Aristobul de Britànnia, un dels Setanta deixebles; Hilari i Tacià d'Aquilea, bisbe i diaca màrtirs; Patrici de Màlaga bisbe; Heribert de Colònia, bisbe de Colònia; Finnian el Leprós, abat; Abraham Kidunia, ermità de Mesopotàmia; Eusèbia d'Hamage, verge; beat Joan Cacciafronte, màrtir; Jean de Brébeuf, màrtir al Canadà (1649). Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Hernando de Valdés (1415).
Referències
16