miniatura|Mapa simplificat: . El Palau d'Aquisgrà era tot un conjunt d'edificacions de tipus residencial, polític i religiós, que fou erigit per l'emperador Carlemany com centre del poder carolingi. El palau en qüestió estava ubicat a l'actual ciutat d'Aquisgrà, a l'oest d'Alemanya, a l'actual estat federat de Rin del Nord-Westfàlia. Les parts essencials del palau carolingi foren construïdes a l'última dècada del , però els treballs tingueren continuïtat fins a la mort del mateix emperador Carlemany, l'any 814.
Qui dissenyà els plans del palau va ser Eudes de Metz, inscrivint l'obra dins del programa de renovació política del regne, desitjada i estimulada pel mateix emperador Carlemany.
La majoria del palau quedà destruït al llarg dels segles, però encara subsisteix la capella palatina, que és considerada com un dels tresors de l'arquitectura carolíngia, així com un característic exemple de l'arquitectura típica de l'anomenat Renaixement carolingi. La capella, juntament amb la catedral d'Aquisgrà, està catalogada per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Història miniatura|esquerra|La construcció d'Aquisgrà, miniatura de Jean Fouquet, a les Grandes Chroniques de France, del . Carlemany apareix en primer pla. Ja a l'antiguitat, els romans elegiren el lloc de l'emplaçament de l'actual Aquisgrà a causa de l'existència d'unes fonts termals, així com per la seva posició de punt avançat cap a la regió de Germània. Denominada Aquae Granni, el lloc fou condicionat amb termes sobre una superfície de 20 hectàrees,A. Erlande-Brandeburg, A.-B. Erlande-Brandeburg, Histoire de l'architecture française, 1999, p. 104. que estigueren en ús entre el i el .J. Favier, Charlemagne, 1999, p. 285. La ciutat romana cresqué íntimament unida a aquestes termes segons un disseny urbà en pla hipodàmic clàssic que succeïa l'anterior campament legionari. Un palau es destinava a la residència del governador de la província romana o fins i tot del mateix emperador arribat el cas. Al , tant la ciutat com el palau romà resultaren destruïts a conseqüència de les invasions bàrbares.
Mentre que Clodoveu I feu de París la capital del Regne Franc, el Palau d'Aquisgrà quedà en l'abandonament fins a l'advent de la família dels carolingis. Els majordoms de palau pipínids hi efectuaren algunes labors de restauració, però el Palau d'Aquisgrà no era aleshores res més que una residència qualsevol entre moltes altres. La cort franca era nòmada, i els sobirans es desplaçaven segons les circumstàncies i necessitats. Cap al 765, Pipí el Breu feu construir un palau sobre les restes de l'antic edifici romà; ordenà igualment que es restauressin les termes, traient-los els ídols pagans.P. Riché, La vie quotidienne dans l'Empire carolingien, p. 57. Des de la seva arribada al poder en 768, Carlemany pernoctà a Aquisgrà però també a altres ciutats d'Austràsia. Cap al 790, tanmateix, decidí instal·lar-se en una residència fixa per governar el seu imperi d'una manera més eficaç.
Elecció d'Aquisgrà miniatura|Estàtua de Carlemany davant de l'Ajuntament d'Aquisgrà. L'elecció d'Aquisgrà com a lloc de residència fixa fou una conseqüència d'una mesurada reflexió per part de Carlemany, i es produí en un moment clau del seu regnat.A. Erlande-Brandeburg, A.-B. Erlande-Brandeburg, Histoire de l'architecture française, 1999, p. 92. Després d'arribar a ser rei dels francs, Carlemany havia dut a terme nombroses expedicions militars que li permeteren enriquir el tresor però també engrandí el seu regne, especialment cap a l'est. Havia conquerit la Saxònia pagana entre el 772 i el 780, però la regió es resistia, sent necessàries constants guerres contra els saxons, amb una durada total de trenta anys. Carlemany acabà trencant el costum germànic d'una host itinerant que anava de domini en domini i es dotà d'una autèntica capital. A causa de la seva edat, anà disminuint el ritme de les seves expedicions militars i, després del 806 pràcticament ja no abandonà mai Aquisgrà.Favier, Charlemagne, 1999, p. 582.
La situació geogràfica d'Aquisgrà fou decisiva en l'elecció feta per Carlemany: el lloc es trobava en ple centre dels territoris sota domini carolingi, en Austràsia, una regió que era a més el bressol de la seva família, a l'est del riu Mosa, i Aquisgrà es trobava a més en una cruïlla de carreteres i a la vora d'un afluent del riu Rin, el Würm. Així, Carlemany cedí l'administració dels seus dominis meridionals al seu fill Lluís, nomenat rei d'Aquitània.J. Favier, Charlemagne, 1999, p.287 D'aquesta manera, controlat el flanc sud del seu regne pel seu fill, Carlemany pogué passar a residir al nord.
miniatura|esquerra|L'imperi franc entre els segles i . El fet d'haver-se instal·lat a Aquisgrà permeté també a Carlemany controlar més de prop els assumptes referents als saxons.Erlande-Brandeburg, A.-B. Erlande-Brandeburg, Histoire de l'architecture française, 1999, p. 92-93. Carlemany veié igualment tots els avantatges que oferia el lloc: envoltat de boscos abundants en caça, pensava realitzar abundants caceres a la rodalia,G. Démians d'Archimbaud, Histoire artistique de l'Occident médiéval, 1992, p. 76. com corresponia a un membre de la noblesa en aquells temps. D'altra banda, a mesura que la seva edat augmentava, l'emperador s'alegrava de poder aprofitar les deus d'aigua calenta d'Aquisgrà.
Els documents de l'època carolíngia presenten Carlemany com un «nou emperador Constantí el Gran»: en aquestes condicions necessitava una capital i un palau imperial dignes d'aquest nom.P. Riché, Les Carolingiens. Une famille qui fit l'Europe, 1983, p. 326.M. Durliat, Des barbares à l'an Mil, 1985, p. 145. Preferí deixar la ciutat de Roma, l'antiga capital imperial, en mans del papa. Tanmateix, la rivalitat amb l'Imperi Romà d'Orient incità Carlemany a construir un sumptuós palau. L'incendi que aleshores patí el Palau de Worms, l'any 793,J. Favier, Charlemagne, 1999, p.288 suposà també un fet que l'animà a realitzar el projecte del nou palau.
Un projecte important confiat a Eudes de Metz miniatura|Einhard és el biògraf de Carlemany; és gràcies a ell que es coneix el nom de l'arquitecte del Palau (miniatura del o ). Els historiadors pràcticament no disposen de dades biográfiques sobre l'arquitecte del Palau d'Aquisgrà, Eudes de Metz. El seu nom apareix citat en un text d'Einhard (nascut cap al 775 i mort el 840), el biògraf de Carlemany. Se suposa que es tractava d'un sacerdot amb coneixements culturals, familiaritzat amb les arts liberals, en particular amb el quadrivium. Sembla indubtable que havia llegit els tractats d'arquitectura de Marc Vitruvi.J. Favier, Charlemagne, 1999, p. 502.
La decisió de procedir a la construcció del palau fou presa a finals de la dècada compresa entre l'any 780 i l'any 790, o fins i tot a principis de la dècada següent, en un moment en què Carlemany encara no posseïa el títol d'emperador. Les obres s'iniciaren el 794 i es perllongaren durant diversos anys.Christian Bonnet (dir.), Les sociétés en Europe (milieu du VIème siècle - fin du IXème siècle), París, Ellipses, 2002, , p. 184. Aquisgrà es convertí ràpidament en la residència favorita del monarca, fins al punt que després de l'any 807 gairebé mai no s'absentà de la ciutat i del seu palau. A falta de documentació suficient, és impossible conèixer el nombre de treballadors utilitzats en la construcció, tot i que les dimensions del conjunt palatí permeten intuir que el seu nombre fou molt elevat.
El pla de treball adoptat era d'una gran simplicitat geomètrica: Eudes de Metz decidí conservar el traçat dels antics carrers romans, inscrivint el palau en un quadrat de 360 peus carolingis per cada costat,Un peu carolingi correspon a 0,333 metres és a dir, 120 metres.A. Erlande-Brandeburg, A.-B. Erlande-Brandeburg, Histoire de l'architecture française, 1999, p. 103. El quadrat en qüestió delimitava una superfície total de 20 hectàrees,P. Riché, Les Carolingiens …, 1983, p. 325. que quedava dividida en quatre per un eix nord-sud (corresponent a una galeria de maçoneria) i un eix est-oest (corresponent a un antic carrer principal romà, el decumanus). A la zona nord d'aquest quadrat es trobava la sala de l'assemblea, al sud la capella palatina. L'arquitecte traçà un triangle cap a l'est per enllaçar les termes amb el complex palatí. Els dos edificis més ben coneguts són la sala de les assemblees (avui en dia desapareguda) i la capella palatina, que actualment es troba integrada a la catedral de la ciutat. La resta d'edificis continuen estant poc identificats:Régine li Jan, La société du Ha Moyen Âge, VIème - IXème siècle, París, Armand Colin, 2003, , p. 120. sovint construïts amb entramat de fusta i en maó, han sigut destruïts amb el pas del temps. Per acabar, tot el complex palatí quedava envoltat per una muralla.P. Riché, La vie quotidienne dans l'Empire carolingien, p. 58
La instal·lació a Aquisgrà de la Cort imperial i les pròpies obres de construcció de tot el complex del palau estimularen sobre manera l'activitat urbana de la ciutat, que fou engrandida a finals del i de nou a principis del . Efectivament, artesans i mercaders havien buscat instal·lar-se en la proximitat de la cort, i alguns dels grans senyors del regne llogaren per la seva part residències a la ciutat. Els membres de l'Acadèmia Palatina, així com els consellers de l'emperador Carlemany, com Einhard o Angilbert de Centula, eren propietaris d'una casa a les proximitats del palau.
Sala de l'assemblea miniatura|Localització de la sala de l'assemblea al Palau (en vermell).
Ubicada al nord del complex palatí, la gran sala de l'assemblea (aula regia o aula palatina en llatí) estava destinada a acollir les «queixes generals, una vegada a l'any. Es tractava de la reunió dels Grans del regne (i després de l'imperi), és a dir, alts dignataris que ocupaven els entrellats del poder: comtes, fideles i vassalls del rei, bisbes i abats. L'assemblea general tenia lloc habitualment durant el mes de maig; els participants hi discutien sobre assumptes polítics i judicials d'importància. Els capitularis, redactats pels escribes de la cancelleria d'Aquisgrà resumien, per escrit, les decisions que s'havien adoptat. També tenien lloc al mateix edifici les cerimònies oficials, així com les recepcions als ambaixadors de regnes estrangers. Descrivint la cerimònia de coronació de Lluís, el fill de Carlemany, Ermold el Negre indica que Carlemany parlava «des de dalt del seu tron d'or».<ref>Ermold el Negre, Poème sur Louis le Pieux et épîtres au roi Pépin, editat i traduït per Edmond Faral, París, Les Belles Lettres, 1964, p. 53.</ref>
miniatura|esquerra|La basílica de Trèveris a Alemanya possiblement serví de model per la sala de l'assemblea del Palau d'Aquisgrà.
Les dimensions de la sala (1.000 m²) estaven adaptades per rebre diversos centenars de persones simultàniament.Riché, Les Carolingiens. Une famille qui fit l'Europe, 1983, p. 131. tot i que l'edifici no s'ha conservat fins avui en dia, se sap que mesurava 47,42 metres de llarg per 20,76 metres d'ample, i amb una alçada de 21 metres. La seva planta sembla haver-se inspirat en laula palatina romana de Trèveris. L'estructura estava construïda amb maons i la seva forma era la d'una basílica proveïda de tres absis: el més gran (17,2 metres), situat a l'oest, estava destinat a acollir al rei i el seu entorn més immediat. Els altres dos absis eren més petits, i es trobaven disposats al nord i al sud. La llum penetrava a través de dos fileres de finestres. L'interior es trobava possiblement ornat amb pintures representant escenes d'herois de l'antiguitat i també contemporanis. Una galeria de fusta envoltava tot l'edifici, entre les dues fileres de finestres. Des d'aquesta galeria era possible la vista del mercat que se celebrava al nord del palau. S'hi entrava per una galeria porticada condicionada al sud de la sala. L'absidiola sud tallava en dos aquest accés.
Capella palatina
miniatura|Perfil transversal de la capella palatina.