Magic: The Gathering (col·loquialment conegut com a Magic o MTG) és un joc de cartes col·leccionables dissenyat per Richard Garfield i comercialitzat per Wizards of the Coast des del 1993. Va ser el primer joc d'aquest gènere, i des de llavors sempre ha estat el més popular, amb uns vint milions de jugadors arreu del món el 2015, distribuïts en més de setanta països.
Les partides de Magic representen una batalla entre dos o més mags, coneguts com a Planeswalkers (literalment, Caminants de plans), els quals utilitzen conjurs, ítems, i monstres màgics per derrotar el rival. Cada arma està representada per una carta, la qual té un efecte sobre el joc quan és jugada. Cada carta té un efecte i característiques diferents de les altres, per aquest motiu, hi ha cartes que són més poderoses o més difícils de jugar.
A diferència de la majoria de jocs de taula, a Magic: The Gathering els jugadors juguen cadascun amb un conjunt personalitzat de cartes, anomenat baralla, o 'deck'. Per aquest motiu, un dels aspectes que fa que jugar Magic sigui molt divertit és que hi ha una gran quantitat de possibles baralles, per això segons amb quina i contra quina juguis les partides són molt diferents entre si.
Magic: The Gathering disposa d'un sistema organitzat de joc, de manera que hi ha tornejos a molts països i localitats. El joc es juga especialment els divendres a la nit, quan esdevé una trobada de jugadors a un lloc determinat (coneguda com a Friday Night Magic, o FNM per abreujar), i s'hi juguen un o diversos tornejos. Tanmateix, hi ha llocs on els tornejos es porten a terme en altres moments de la setmana, per exemple els dissabtes. A més, es van celebrant tornejos importants arreu del món, on participen jugadors tant professionals com amateurs. El torneig més important del món és el Worlds, i se celebra un cop a l'any.
Regles del joc Funcionament bàsic Cada jugador comença una partida de Magic: The Gathering amb 20 "punts de vida", i quan un d'aquests jugadors té 0 o menys punts de vida, perd la partida. Els jugadors comencen decidint qui començarà la partida (s'acostuma a decidir amb el llançament d'un dau), i posteriorment roben (robar significa agafar la carta superior de la seva baralla) set cartes. Des d'aquest moment, es va prosseguint una seqüència de torns. Cada torn pertany a un jugador, on el propietari roba una carta (excepte en el primer torn del jugador que comença la partida, en el qual no es roba carta), juga cartes de la mà i ataca amb les criatures que té sota el seu control. Una vegada ha acabat, passa el torn al jugador que hi ha a la seva dreta. I així successivament, fins que un dels jugadors és proclamat guanyador.
Com decidir una partida Un jugador guanya si es compleix alguna de les següents condicions: tots els altres jugadors perden. una carta indica que ell és proclamat guanyador.
Un jugador perd si es compleix alguna de les següents condicions: té 0 o menys punts de vida. en conseqüència d'un efecte que indica que ell perd. intenta robar i no pot perquè no queden cartes a la seva baralla. té deu o més comptadors de verí. Abans de la col·lecció Scars of Mirrodin, els comptadors de verí eren molt rars, i molt poques cartes del joc s'hi referien. Això no obstant, des d'aquesta col·lecció, hi ha un nombre destacat de cartes que s'hi basen.
Fases del torn 1 - Fase de començament del torn 1.1 - Fase de redreçar. Els permanents que estaven girats deixen d'estar-ho. 1.2 - Fase de manteniment 1.3 - Fase de robar. El jugador actiu roba una carta 2 - Primera fase principal 3 - Fase de combat 3.1 - Fase de declarar atacants 3.2 - Fase de declarar bloquejadors 3.3 - Fase de resoldre dany 4 - Segona fase principal 5 - Fase de final del torn 5.1 - Fase final 5.2 - Fase de neteja. El jugador actiu descarta cartes fins a tenir-ne només 7, en cas de tenir-ne més.
Zones físiques del joc Camp de batalla: on es dipositen els permanents del jugador. Baralla: les cartes que el jugador robarà durant la partida. Cementiri: on es dipositen els no-permanents un cop han fet el seu efecte, els permanents destruïts, les cartes descartades, i els encanteris contrarestats que no s'han resolt. Mà: les cartes a disposició del jugador per ser usades. Exili: on van les cartes que s'han remogut del joc.
Permanents i No-Permanents Hi ha dos tipus genèrics de cartes: permanents i no-permanents. Els permanents, que es divideixen en terres, criatures, artefactes, encantaments i planeswalkers, quan són jugats se situen en una zona anomenada "camp de batalla", la qual cosa significa que els seus efectes en el joc persisteixen fins que alguna carta fa que deixin de fer efecte. Els no-permanents, que es divideixen en conjurs i instantanis, fan un efecte immediat i se'n van a una zona anomenada "cementiri", i aquest efecte o bé perdura fins a algun moment concret (normalment fins al final del torn en curs), o bé modifica els efectes dels permanents, per exemple destruint-los (enviant-los al cementiri) o potenciant-los temporalment. Per norma general, les cartes al cementiri no tenen cap efecte, tot i que segueixen formant part del joc.
La pila Això no obstant, tots els permanents -a excepció de les terres- també són spells en un cert moment, concretament quan són jugats. D'aquesta manera, abans d'entrar en joc passen per una zona especial anomenada "pila". La pila és una zona imaginària per on les cartes (tant spells com permanents) i les habilitats hi passen abans de "resoldre's" (entrar en joc en el cas dels permanents, fer el seu efecte i anar al cementiri en el cas dels instantanis i conjurs o fer el seu efecte en el cas de les habilitats). Això serveix perquè hi pugui haver "respostes" a les cartes i habilitats. Una resposta és quan es juga una carta o s'activa una habilitat, abans que aquesta es resolgui, es juga un altre spell o una altra habilitat. Això es deu al fet que la pila té la peculiaritat que si hi ha més d'un spell o habilitat esperant per resoldre's, els que s'han jugat més tard es resolen abans. Això no obstant, els únics spells que poden servir com a resposta són els instantanis. Les altres cartes només es poden enviar a la pila quan està buida.
El manà Per jugar cartes, els jugadors necessiten mana. Totes les cartes, a excepció de les terres i certs artefactes que es poden jugar de franc, requereixen mana per ser jugades. Per això, quasi totes les baralles inclouen terres, perquè són usades per produir mana i per tant, per jugar les altres cartes. Les terres no tenen cost de mana, i només se'n pot jugar una per torn. El manà pot ser de cinc colors: blanc, blau, negre, vermell o verd; o pot ser incolor. Cada carta pot ser d'un o més colors d'entre aquests cinc (també pot ser incolora, en el cas de la majoria d'Artefactes). Cada carta té un cost de manà determinat. Per exemple, una carta pot tenir un cost de {1}{B}{R}. Això significa que has de tenir tres mans per jugar-la ({1}+{B}+{R}), que un d'ells ha de ser negre ({B}), un altre ha de ser vermell ({R}), i l'altre pot ser de qualsevol dels cinc colors, o fins i tot incolor ({1}). Si no es disposa d'aquest mana, no es pot jugar aquesta carta.
Golden Rule La regla més important del joc es coneix com a "Golden Rule". Aquesta regla diu que "si l'efecte d'una carta i les regles del joc es contradiuen, té prioritat la carta". Per exemple, si una carta diu que no perds la partida amb 0 o menys punts de vida, no la perdràs, a pesar que les regles especifiquen clarament que sí. Aquest fet dona a lloc diverses "sinergies", que significa que dues o més cartes fan una combinació que és més potent que les dues cartes per separat. Això no obstant, aquest fet també és el culpable de confusions que es produeixen si dues o més cartes tenen efectes que junts creen una situació estranya. Per això, existeix un llibre anomenat Comprehensive Rules, que conté tot el reglament de manera que en totes les situacions es puguin resoldre els dubtes.
Tipus de carta Criatures: són les encarregades d'assistir al mag en la batalla. En la carta de cada criatura es descriuen les seues habilitats i la seua capacitat per causar dany a l'oponent i per defensar el seu propietari. Només poden ser jugades pels jugadors durant el seu torn, i en una fase principal quan no hi hagi cap encanteri o habilitat a la pila (llevat que tinguin una habilitat que permeti que siguin jugades com un instantani). Les criatures no poden atacar ni jugar habilitats durant el torn en què han estat jugades, si no és que alguna habilitat ho permeti. Conjurs: permeten millorar les habilitats d'una criatura, contrarestar els embruixos de l'oponent, i en definitiva modificar el decurs d'una partida a voluntat. Només poden ser jugats pels jugadors durant el seu torn, i en una fase principal quan no hi hagi cap encanteri o habilitat a la pila. Instantanis: el seu efecte és molt semblant al dels conjurs, però a diferència d'aquests, els instantanis poden ser jugats en qualsevol moment, sempre que el jugador tingui prioritat. Encantaments: el seu efecte és semblant al dels conjurs, però a diferència d'aquests, els encantaments un cop resolts son dipositats al camp de batalla del seu propietari i tenen un efecte permanent. Poden tenir un efecte global, o estar assignats a un permanent específic. Artefactes: representen objectes màgics, que poden ser usats pels planeswalkers, o equipaments que poden ser afegits a les criatures perquè augmenti la seva capacitat d'atac o defensa. Planeswalkers (Caminants de plans): el seu efecte és semblant al dels conjurs. Representen un aliat a la batalla. Tenen un comptador de lleialtat, que representa en tot moment els punts que poden dedicar a jugar les seves habilitats, i també la seva vida. Durant el torn del seu propietari, aquest pot modificar els seus comptadors de lleialtat jugant una de les seves habilitats. No pot jugar habilitats que requereixin usar més comptadors de lleialtat dels que tingui. Si el comptador de lleialtat baixa a 0 o menys, el Planeswalker morirà i serà dipositat al cementiri del seu propietari. Els oponents poden atacar als planeswalkers amb les seves criatures així com ho farien amb els seus adversaris, per tal de reduir els seus comptadors de lleieltat tants punts com mal sofreixin de les criatures. En definitiva, els planeswalkers representen un jugador aliat que controla el seu propietari. Terres: els mags extreuen de la terra el manà que necessiten per dur a terme una batalla. Cada mag, a més, pot decidir quina mena de terra li convé per als seus encanteris. Hi ha de cinc classes de terra bàsica: muntanya, illa, planura, pantà i bosc, cadascuna representada amb un color (vermell, blau, blanc, negre i verd). Cada tipus de terra està relacionada amb un perfil d'encanteris diferents segons la seua personalitat o filosofia (descrita més avall). A part de les terres bàsiques, existeix una gran quantitat de terres no bàsiques diferents, amb habilitats que no sempre estan relacionades amb l'aportació de manà a la reserva de manà del seu propietari.
Algunes cartes són de més d'un tipus de carta. Per exemple, existeixen les Criatures-Artefacte, els Encantaments-Artefacte i les Terres-Artefacte.
Els colors de Magic En el món de Magic hi ha cinc colors: blanc, blau, negre, vermell i verd. Cada color representa un tipus de màgia, la seva filosofia, els seus punts forts i les seves debilitats.
El blanc és el color de la llei, l'ordre, la igualtat, la justícia i la llum (però no necessàriament el del "bé"). Els principals tipus de criatures blanques són cavallers, soldats, samurais, clergues i àngels. En el joc, els punts forts del blanc són protegir les criatures, curar el mal causat als jugadors, equilibrar la partida i imposar restriccions als altres jugadors. Les principals debilitats del blanc són les dificultats per respondre a les amenaces mitjançant l'eliminació directa i el fet que la majoria dels seus encanteris més poderosos afecten per igual a tots els jugadors.