miniatura|Mapa de la Franja de Gaza La Franja de Gaza (; en ) és un territori que pertany a la nació de Palestina, i que es troba al sud-oest de l'Estat d'Israel.
L'any 2005 l'Exèrcit d'IsraeI es va retirar de la Franja de Gaza. Actualment aquest territori és governat pel grup Hamàs que, juntament amb Cisjordània, forma part de la Autoritat Nacional Palestina definida en els Acords d'Oslo i en la resolució 1680Resolución № 1860 del Consejo de seguridad de la ONU del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Finalment l'any 2012 va ser admesa per l'Assemblea General de les Nacions Unides com a Estat amb l'estatus d'observador sota el nom d'«Estat de Palestina».
Història Gaza va formar part de l'Imperi Otomà abans de ser ocupada pel Regne Unit (1918-1948), Egipte (1948-1967) i després Israel, que el 1993 va concedir a l'Autoritat Palestina de Gaza un autogovern limitat mitjançant els Acords d'Oslo. Des del 2007, la Franja de Gaza està governada de facto per Hamàs, que afirma representar l'Estat de Palestina i el poble palestí.
Les Nacions Unides, les organitzacions internacionals de drets humans i la majoria dels governs i comentaristes jurídics continuen considerant que el territori està ocupat per Israel malgrat la retirada israeliana de Gaza el 2005. Israel manté un control extern directe sobre Gaza i un control indirecte sobre la vida dins de Gaza:
Israel controla l'espai aeri i marítim de Gaza i sis dels set passos fronterers terrestres. Israel es reserva el dret d'entrar a Gaza a voluntat amb el seu exèrcit i manté una zona de seguretat dins el territori de Gaza. Gaza depèn d'Israel per al subministrament d'aigua, electricitat, telecomunicacions i altres serveis.
Els límits nord i est de la Franja de Gaza es van establir en cessar els combats a la guerra de 1948, confirmats pels acords d'armistici entre Israel i Egipte el 24 de febrer de 1949.Egypt Israel Armistice Agreement UN Doc S/1264/Corr.1 23 February 1949 L‟article V de l‟Acord declarava que la línia de demarcació no seria una frontera internacional. Al principi, la Franja de Gaza va ser administrada oficialment pel Govern de Tota Palestina, establert per la Lliga Àrab el setembre de 1948. Tota Palestina a la Franja de Gaza es va gestionar sota l'autoritat militar d'Egipte, funcionant com un Estat titella, fins que es va fusionar oficialment amb la República Àrab Unida i es va dissoldre el 1959. Des de la dissolució del Govern de Tota Palestina fins al 1967, la Franja de Gaza va ser administrada directament per un governador militar egipci.
Israel va prendre la Franja de Gaza a Egipte a la Guerra dels Sis Dies del 1967. En virtut dels Acords d'Oslo signats el 1993, l'Autoritat Palestina es va convertir en l'òrgan administratiu que governava els nuclis de població palestins, mentre que Israel mantenia el control de l'espai aeri, les aigües territorials i els passos fronterers, amb l'excepció de la frontera terrestre amb Egipte, controlada per aquest país. El 2005, Israel es va retirar de la Franja de Gaza en virtut del seu pla de retirada unilateral.
El juliol de 2007, després de guanyar les eleccions legislatives palestines de 2006, Hamàs es va convertir en el govern triat. El 2007, Hamàs va expulsar de Gaza el partit rival Al-Fatah, cosa que va trencar el Govern d'Unitat entre la Franja de Gaza i Cisjordània, creant dos governs separats per als Territoris Palestins Ocupats.
El 2014, després de les converses de reconciliació, Hamàs i Fatah van formar un govern d'unitat palestí a Cisjordània i Gaza. Rami Hamdal·lah es va convertir en el primer ministre de la coalició i ha planificat la celebració d'eleccions a Gaza i Cisjordània. El juliol del 2014, una sèrie d'incidents letals entre Hamàs i Israel van desembocar en el conflicte Israel-Gaza del 2014. El Govern d'Unitat es va dissoldre el 17 de juny del 2015 després que el president Abbas digués que no podia operar a la Franja de Gaza.
Després que Hamàs assolís el control de Gaza, el territori ha estat sotmès a un bloqueig, mantingut per Israel i Egipte. Israel sosté que és necessari: per impedir que Hamàs es rearmi i per restringir els atacs palestins amb coets; Egipte sosté que impedeix als residents de Gaza entrar a Egipte. Els bloquejos d'Israel i Egipte es van estendre a reduccions dràstiques en la disponibilitat de materials de construcció, subministraments mèdics i aliments necessaris després dels intensos atacs aeris sobre la ciutat de Gaza el desembre del 2008. Un informe filtrat de l'ONU el 2009 advertia que el bloqueig estava "devastant els mitjans de subsistència" i provocant un "subdesenvolupament" gradual. Assenyalava que el vidre estaba prohibit pel bloqueig.:'Yet critics point out that it is not just military supplies that cannot enter Gaza, but basic construction materials, medical supplies, and food stuffs. The issue came to international attention in 2010, when a flotilla of activists attempted to break the blockade and carry humanitarian aid into Gaza. Nine were killed when the Israeli navy entered the flotilla. The incident shone a spotlight onto the blockade of Gaza. At one stage, prohibited materials included coriander, ginger, nutmeg and newspapers. A relaxation of the rules in June 2009 meant that processed hummus was allowed in, but not hummus with extras such as pine nuts or mushrooms. One of the biggest issues has been building materials. The strict restrictions on goods going into Gaza meant that it was impossible to start reconstruction work; it was therefore impossible to repair shattered windows to keep out the winter rain.'Dion Nissenbaum. "Olmert aide supports free Gaza" . McClatchy Newspapers. 8 December 2008:'Since Hamas took control of Gaza last year, Israel has dramatically reduced the amount of food, fuel and supplies going through its border crossings with Gaza that are the main Palestinian lifeline to the outside world. Since the Israeli military operation on 4 November, according to humanitarian groups, about 700 truck loads of goods have gone into Gaza. That's what should be going in-and-out on a single day.' Sota el bloqueig, Gaza ha estat descrita per grups de drets i crítics com "la major presó a l'aire lliure del món". En un informe presentat a l'ONU el 2013, la presidenta d'Al Athar Global Consulting a Gaza, Reham el Wehaidy, animava a reparar les infraestructures bàsiques per al 2020, tenint en compte l'augment demogràfic previst de 500.000 persones per al 2020 i la intensificació dels problemes d'habitatge.
En resposta a l'atac de Hamàs a Israel del 7 d'octubre de 2023 en el que van morir uns 1300 israelians entre civils i militars, les forces de Defensa d'Israel van iniciar atacs de represàlia a gran escala per destruir la infraestructura militar de Hamàs a la Franja.
Geografia La Franja de Gaza està situada al Pròxim Orient. Té 51 km de frontera amb Israel i 11 amb Egipte, així com 40 km de costa al mar Mediterrani. El seu clima és àrid, amb hiverns suaus i estius secs i càlids, exposats a les sequeres. El territori és pla o ondat, amb dunes prop de la costa i el punt més alt a 105 msnm (Abu 'Awdah o Joz Abu 'Auda). Els recursos naturals es limiten a les terres de cultiu (un terç de la Franja està irrigada), encara que recentment s'hi ha descobert gas natural. Entre els problemes mediambientals s'inclouen la desertificació, la salinització de l'aigua, el tractament d'aigües residuals, les malalties produïdes per l'aigua contaminada, la degradació dels sòls, l'esgotament i contaminació de les aigües subterrànies. La Franja de Gaza depèn àmpliament del riu Bessor, el qual és també un recurs per a Israel.
La Franja de Gaza rep el seu nom de la seva població més gran, la ciutat de Gaza. Altres poblacions importants de la Franja son Rafah, Khan Yunis, Deir al-Balah, Beit Lahia, Bait Hanun i Jabaliya. Al voltant d'1,4 milions de palestins viuen a la Franja de Gaza; una gran part dels quals són refugiats de la guerra de 1948. Per tant, té una de les densitats de població més elevades del món. Des de 1967 s'havien construït 26 assentaments de colons israelians. El 2005 hi vivien al voltant de 9.000 colons. Aquest any, però, el govern va ordenar l'evacuació dels colons israelians de la Franja de Gaza com a part del procés de pau.
Encara que el territori és administrat per Israel, té un cos governamental propi, l'Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza.
Govern miniatura|Escola de l'ONU malmesa i dependències del Ministeri de l'Interior a la ciutat de Gaza, desembre del 2012.
Govern de Hamàs Des de la seva presa de Gaza, Hamàs ha exercit l'autoritat executiva sobre la Franja de Gaza i governa el territori a través dels seus propis òrgans executius, legislatius i judicials ad hoc. El govern de Hamàs de 2012 va ser el segon govern palestí dominat per Hamàs, que governava la Franja de Gaza, des de l'escissió de l'Autoritat Nacional Palestina el 2007. Va ser anunciat a principis de setembre del 2012. La remodelació del govern anterior va ser aprovada pels diputats de Hamàs amb seu a Gaza del Consell Legislatiu Palestí (CLP) o parlament.
El 6 de juliol de 2026 govern de Hamàs a Gaza va anunciar la dimissió de l'anomenat «Comitè d'Emergència», l'administració liderada per Hamàs que governa la Franja, en preparació per al traspàs de l'autoritat al Comitè Nacional Palestí per a l'Administració de Gaza encapçalat pel tecnòcrata palestí Ali Shaath, i creat pel Consell per a la Pau que el president dels Estats Units, Donald Trump, va establir quan va negociar l'alto el foc entre Hamàs i Israel l'octubre del 2025.
L'ordenament jurídic que Hamàs aplica a Gaza es basa en les lleis otomanes, l'ordenament jurídic del Mandat Britànic del 1936, la llei de l'Autoritat Palestina, la xaria i les ordres militars israelianes. Hamàs manté un sistema judicial amb tribunals civils i militars i una fiscalia.
Seguretat Hamàs s'encarrega principalment de la seguretat de la Franja de Gaza a través de la seva ala militar, les Brigades Izz ad-Din al-Qassam, el servei de seguretat interna i la policia civil. Es calcula que les Brigades Izz ad-Din al-Qassam compten amb entre 30.000 i 50.000 efectius. Tot i això, altres faccions militants palestines operen a la Franja de Gaza al costat de Hamàs, i de vegades en oposició a ella. El Moviment de la Jihad Islàmica a Palestina, també conegut com a Gihad Islàmic Palestí (GIP), és la segona facció militant més important que opera a la Franja de Gaza. Es calcula que la seva ala militar, les Brigades Al-Quds, compta amb uns 8.000 combatents.BBC Who are Islamic Jihad? 9 June 2003 Al juny de 2013, la Jihad Islàmica va trencar llaços amb els dirigents de Hamàs després que la policia de Hamàs disparés mortalment contra el comandant de l'ala militar de la Jihad Islàmica. La tercera facció en importància són els Comitès de Resistència Popular. La seva ala militar es coneix com a Brigades Al-Nasser Salah al-Deen.
Altres faccions són l'Exèrcit de l'Islam (una facció islamista del clan Doghmush), el Batalló Nidal Al-Amoudi (una branca de les Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa, vinculades a Fatah i amb seu a Cisjordània), les Brigades Abú Alí Mustafà (braç armat del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina), la Brigada Sheikh Omar Hadid (filial d'ISIL), Humat al-Aqsa, Jaysh al-Ummah, Katibat al-Sheikh al-Emireen, les Brigades Mujahideen, i les Brigades Abdul al-Qadir al-Husseini.
Organització polític-administrativa La Franja de Gaza és un territori pertanyent de iure a l'Autoritat Nacional Palestina, encara que de facto sigui una entitat autogovernada. Cinc de les setze governacions en les que es divideix l'Autoritat Nacional Palestina es troben a la Franja. Les seves localitats principals són Gaza, Rafah, Khan Yunis, Jabalia, Dayr al Balah, Beit Hanoun i Beit Lahia.