El Garraf és una comarca catalana al Penedès. És una de les comarques en què es dividí Catalunya en la divisió comarcal de 1936. Estava integrada per vuit municipis i pertanyia a la Regió III, amb capital a Tarragona. El nom prové de l'àrab "garrafa" (), que vol dir "sínia" o "lloc d'aigües abundants". Limita amb l'Alt Penedès pel nord; amb el Baix Llobregat per l'est; amb el Baix Penedès per l'oest i amb la mar Mediterrània pel sud.
Geografia La comarca del Garraf és a recer del massís del mateix nom. És una comarca d'extensió reduïda, la més petita després del Barcelonès. No ho era pas tant quan la Generalitat de Catalunya la va definir el 1936, i després del 1987. Una llei de gener de 1990, per la qual es modifiquen els límits de diverses comarques, estableix que els municipis de Castellet i la Gornal i Olesa de Bonesvalls, amb un total de 77.41 km² i una població de 1.393 habitants (1986), se segreguin de la comarca del Garraf i s'agreguin a la comarca de l'Alt Penedès. Aquests dos municipis apareixien en el mapa comarcal com dues banyes, l'una al nord-est i l'altra al nord-oest. Després d'aquestes modificacions, només una part del massís de Garraf queda inclosa dins la comarca de Garraf. La resta pertany a l'Alt Penedès o al Baix Llobregat. La comarca de Garraf està constituïda per sis municipis.
Malgrat la seva superfície reduïda, la comarca de Garraf inclou un territori força poblat. És l'àrea d'influència directa de Vilanova i la Geltrú. La comarca de Garraf és econòmicament molt activa. L'agricultura i ramaderia hi són ben poc importants. En canvi, la indústria, el comerç i els serveis, inclòs el turisme, ocupen força població.
Amb el nom Garraf es designen tres realitats diferents, i cal no confondre-les. Garraf és abans de tot el nom d'un massís muntanyós, situat entre el Penedès i el mar. Garraf és també el nom d'una comarca, de la qual estem parlant. Finalment Garraf és el nom d'un nucli de població situat al fons de la cala del mateix nom, dins del municipi de Sitges. L'estació o baixador ferroviari de Garraf es troba en aquest petit poble.
Demografia
Garraf és actualment una comarca força poblada, amb una població concentrada a la petita franja costanera entre Sitges i Cubelles. Però no sempre ha estat així. Des de la darreria del a Vilanova viu més de la meitat de la població comarcal, però aleshores la muntanya era força poblada. El màxim demogràfic dels municipis situats en ple massís és entre 1850 i 1890. Posteriorment s'inicià una etapa caracteritzada per l'abandó progressiu de la muntanya i la concentració cada vegada més gran a la plana i costa.
Durant els 150 anys anteriors al primer cens modern, que tingué lloc el 1857, la població de Garraf registra un augment molt fort en tots els municipis. Es calcula que 1718 i 1787 l'actual comarca de Garraf passà d'uns 4.500 habitants a gairebé 13.000 habitants. En setanta anys la població es triplica, a causa de la revifalla del comerç de l'agricultura i de la indústria. El creixement demogràfic és generalitzat, encara que és Vilanova i la Geltrú la més beneficiada, que passa de 1.171 a 6.161 habitants, gairebé la meitat del total comarcal en aquesta darrera data. Sitges passa de 1.606 a 3.495 habitants en el mateix període. miniatura|Carretera de la Costa de Garraf que donà una gran empenta a la comarca
Garraf era una comarca agrícola amb un gran centre industrial i comercial, que era Vilanova i la Geltrú. La indústria tèxtil (cotó) i l'elaboració de vins i licors donaren feina a molta gent. La introducció del vapor afavorí les ciutats que, com Vilanova, no disposaven de cap corrent d'aigua. D'altra gent es dedicava al transport i comerç. Hi hagué un comerç molt actiu amb Amèrica i diferents ports d'Europa.
A partir de la dècada de 1880 les coses canviaren. És cert que coincideix amb millores importants, com l'obertura de la carretera per les Costes de Garraf (1880) o l'arribada del ferrocarril (1881). Però les vies comercials s'estroncaren, el que provocà una desfeta en les indústries tèxtils i també en les vinícoles. Els camps foren castigats per la fil·loxera, i durant uns anys donaren ben pocs beneficis. Aquells anys la població baixà en el conjunt comarcal, i també a Vilanova i la Geltrú.
Amb el nou , la comarca es va recuperant, encara que molt lentament. Els municipis del massís anaren perdent gent; ja no deixarien aquesta tendència fins ben entrada la segona meitat del segle. Ben diferent és el cas de Vilanova i la Geltrú i Sitges, que es recuperaren una mica a causa de la instal·lació de noves indústries, com la fàbrica Pirelli (1901) a Vilanova i la Geltrú. Sitges, sense deixar la seva tradicional indústria vinícola i tèxtil, prengué l'opció del turisme. La fundació del Foment Sitgetà (1901) i la construcció de l'hotel Súbur (1909) són mostres evidents de l'orientació econòmica de la vila.
Entre 1920 i 1939, Sitges i Vilanova i la Geltrú donaren un gran salt en la població. La resta de municipis en perderen, fins i tot Sant Pere de Ribes i Cubelles. Després de l'aturada econòmica i demogràfica causada per la Guerra Civil espanyola, la comarca de Garraf es va refer ràpidament. Vilanova i la Geltrú i Sitges són dues poblacions molt actives. La primera prengué la davantera en la indústria i comerç, i Sitges s'erigí com un dels centres turístics més destacats de tot l'Estat espanyol. Pel 1960 ja se censen 39.869 habitants en tota la comarca: Vilanova i la Geltrú 25.669 i Sitges 10.491. Aquests dos municipis sols ja contenien més del 90% de la població total de la comarca.
Continuà la tendència, amb el nou fet que el municipi de Sant Pere de Ribes s'urbanitzà, com una continuació de Sitges. En menor grau succeeix amb Cubelles, a conseqüència del procés turístic i urbanístic de tota la línia costanera. El cens de 1968 dona una població de 71.816 habitants per a tota la comarca, dels quals 44.977 pertanyen a Vilanova i la Geltrú, 11.889 a Sitges i 11.695 a Sant Pere de Ribes.
La comarca de Garraf es presenta com una comarca petita, dominada per un massís esquerp i difícil de travessar, al peu del qual hi ha una petita plana urbanitzada. En aquesta plana hi ha un triangle urbà amb la base en la línia de costa. Els vèrtexs són Sitges i Vilanova i la Geltrú, i Sant Pere de Ribes en l'extrem superior.
Política <DIV ALIGN=center> Composició dels ajuntaments Alcaldia Composició del ple MunicipiAlcalde Partit CiU PSC CUP ERC PP C's ICV AltresTotal Canyelles Rosa Huguet Sugranyes CiU 7 2 – 1 0 – 1 – 11 Cubelles Rosa Fonoll Ventura UC11-RCat 2 2 – 2 2 – 1 4a 2a 1a 1a 17 Olivella Marta Verdejo Sánchez PSC 2 3 – 1 0 – 2 3b 11 Sant Pere de Ribes Abigail Garrido Tinta PSC 4 7 4 1 2 – 0 3c 21 Sitges Miquel Forns Fusté CiU 5 3 3 3 1 3 – 2d 1d 21 Vilanova i la Geltrú Neus Lloveras Massana CiU 6 5 5 4 1 2 0 2e 25 Total 26 22 12 12 6 5 4 19 106a Els partits inclosos dins la categoria "altres" són: UC11-RCat: 4 regidors, Si es pot: 2 regidors, Guanyem: 1 regidor, Cubellencs-FIC: 1 regidor b IxO: 3 regidors c Fem Poble: 3 regidors d Els partits inclosos dins la categoria "altres" són: Nou Horitzó: 2 regidors i Sitges Grup Independent: 2 regidors e Fem VNG: 2 regidors </DIV ALIGN=center>
Les eleccions municipals de 2011 van donar com a guanyador de les eleccions a Convergència i Unió pel que fa a nombre de regidors i al Partit dels Socialistes de Catalunya pel que fa a nombre de vots i de consellers comarcals.
Fins aquestes eleccions el PSC tenia 5 de les 6 alcaldies de la comarca. Després de les eleccions, només van aconseguir mantenir la de Sant Pere de Ribes fins al 2013 que va passar a mans d'UM9-CUP. Les alcaldies de Canyelles, Sitges i Vilanova i la Geltrú van passar a ser de CiU i la de Cubelles d'ICV. Esquerra Republicana va perdre els cinc regidors que tenia a la comarca, i per tant, els dos consellers comarcals.
Consell Comarcal del Garraf <DIV ALIGN=center> Composició per legislatures CiUPSC CUPERC PPC's ICVSomVNGaUM9bAEMOcECd CDSTotal 1987 811–00–1–2001 25 1991710–00–2– 2 4025 1995 79–02–3–4–25 1999 710–12–5e–e–0–25 2003 814–24–3–1–1–33 2007 91402304–1–0–33 2011 10113f0504–f–0–332015985f52211f–––33Font: Municat a FemVNG és una agrupació d'electors de Vilanova i la Geltrú b Unitat Municipal 9 és un partit polític local de Sant Pere de Ribes darrerament vinculat amb la CUP. c L'AEMO era una Associació d'Electors d'Olivella. d Entesa per Cubelles (EC o a també abreujada com EPC)és un partit polític local de Cubelles i darrerament agrupada sota la FIC Sovint aquestes tres darreres llistes han sumat les candidatures entre elles per tal de poder entrar al Consell Comarcal. e El 1999 la candidatura d'UM9 es presenta juntament amb ICV. f El 2011 i 2015 la candidatura d'UM9 es presenta juntament amb la CUP. </DIV ALIGN=center>
Presidència del Consell Comarcal del Garraf Legislatura President / Presidenta Partit Polític Càrrec local 1988-1991 Jaume Casanovas i Escussol PSC alcalde de Vilanova i la Geltrú 1991-1995 Francesc Xavier Robert i Duran PSC regidor de Canyelles 1995-1999 Victor Forgas i Cabrera PSC regidor de Vilanova i la Geltrú 1999-2003 Joaquim Mas i Rius ICV alcalde d'Olivella 2003-2007 Josep Antoni Blanco Abad PSC alcalde de Sant Pere de Ribes 2007-2011 Josep Antoni Blanco Abad PSC 2011-2015 Juan Luis Ruiz López PSC regidor de Vilanova i la Geltrú 2015-2019 Gerard Martí Figueras i Albà (2015-2016) Glòria Garcia Prieto (2016-2019) CiU regidors de Vilanova i la Geltrú 2019-2023 Abigail Garrido i Tinta PSC alcaldessa de Sant Pere de Ribes 2023-2027 Mònica Gallardo i Montornés Junts regidora de Sitges
Organització territorial Informe Roca El Parlament de Catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d'experts presidida per Miquel Roca amb la presència de quatre geògrafs. El gener del 2001 es va presentar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Aquest informe proposa diversos canvis per al Garraf que se situaria dins de la vegueria de Barcelona: Pedanies i enclavaments que canvien de municipi: Les Roquetes del Garraf, Vilanoveta (Sant Pere de Ribes) i Els Cards, de Sant Pere de Ribes al municipi de Vilanova i la Geltrú. Les Botigues de Sitges, de Sitges al municipi de Castelldefels (Baix Llobregat).
Orografia La comarca de Garraf comprèn dues grans unitats de relleu: el massís de Garraf pròpiament dit i la plana situada entre Sant Pere de Ribes i el riu Foix.
El massís de Garraf és un conjunt muntanyós situat a l'extrem sud de la Serralada Litoral. Queda ben delimitat per les terres enfonsades que el voregen: el Penedès al nord i oest, la plana del Llobregat a l'est i la Mediterrània al sud. El qualificatiu de terres enfonsades és en aquest cas ben explícit. Es tracta de territoris que en temps geològics reculats, uns quants milions d'anys, s'enfonsaren respecte a l'actual massís de Garraf, el qual restà enlairat.miniatura|esquerra| Avenc Emili Sabaté al GarrafAquest enlairament no va ser pas homogeni, ja que el massís es va trencar en molts llocs. Dins del mateix Garraf uns sectors van quedar més enlairats que altres. Olesa de Bonesvalls, ara incorporat a l'Alt Penedès, es troba en una petita fossa, és a dir, en un sector enfonsat dins del massís de Garraf. Per un altre cantó, el massís s'aixeca més pel costat que dona a la vall del Llobregat. Per això els vessants que miren al Baix Llobregat són més abruptes que els que hi ha pel cantó del Penedès, en especial cap al Baix Penedès.
La plana que hi ha entre Sant Pere de Ribes i el riu Foix és, de fet, una part que es va enfonsar més que la resta del massís, i menys que la forma el fons submarí.