és una catedràtica de literatura espanyola i escriptora mallorquina en llengua catalana. Es donà a conèixer l'any 1975 amb la publicació del llibre Te deix, amor, la mar com a penyora, considerat un best-seller de la literatura catalana. Va ser escollida membre de la Real Academia Española a l'abril de 2012.

A banda de la producció narrativa, l'activitat literària de Carme Riera, en paral·lel a l'activitat docent i investigadora a la UAB, comprèn obres en gèneres tan diversos com l'assaig, la crítica literària i els llibres de memòries. Riera va escriure remarcables estudis sobre els poetes de l'escola de Barcelona Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, guions de ràdio i televisió, literatura infantil i juvenil i dietarisme.

També destaca com a traductora al castellà de les seves pròpies obres. "M'hauria agradat ser periodista" diu l'autora en una entrevista a La Vanguardia, diari en què s'incorpora com a articulista amb una periodicitat quinzenal a partir del 2 de febrer de 2014.

Biografia Infància i inicis Va néixer el 1948 a la ciutat de Palma, capital de les Illes Balears. Té vincles familiars amb l'enginyer mallorquí Eusebi Estada i el general Valerià Weyler. http://www.elpais.com/articulo/semana/mallorquina/creo/estilo/elpepuculbab/20041127elpbabese_14/Tes Des dels vuit anys, va començar a escriure narracions que eren variants de les històries que li contava l'àvia Caterina quan Carme era petita.

Va passar la infància i adolescència a la seva ciutat natal, i es traslladà l'any 1965 a Barcelona, on es va llicenciar en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona l'any 1973 i doctorar en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1987. Exerceix com a catedràtica a la UAB. Les seves especialitats són la literatura del segle d'or espanyol i els tallers d'escriptura. Riera va participar en les mobilitzacions estudiantils en contra del franquisme, de la guerra del Vietnam i en l'incipient moviment feminista. Tot plegat va forjar la seva mirada sobre la realitat, una mirada que qüestionava les normes, sota l'influx del maig del 68 francès, i que albirava una finestra oberta a un món radicalment diferent.

Primera etapa miniatura|Carme Riera en els setanta. El seu primer llibre de contes, Te deix, amor, la mar com a penyora, va tenir una gran repercussió, un gran èxit de públic. Riera aportava un estil nou i fresc i utilitzava la parla mallorquina col·loquial per a suggerir i crear una narrativa que posava sobre la taula temes que fins aleshores havien estat tabús, com l'amor entre les dones, i al mateix temps era força crítica amb la societat del moment. Amb el següent recull de contes, Jo pos per testimoni les gavines, un conjunt de narracions que segueixen els mateixos principis narratius de l'obra anterior, es tanca aquesta primera etapa de la producció literària de l'autora.

Segona etapa L'estrena com a novel·lista amb la publicació l'any 1980 d'Una primavera per a Domenico Guarini obre la segona etapa de l'obra de Riera, que comprèn la producció literària de la dècada dels vuitanta. Aquesta primera novel·la no sols representa un canvi de gènere sinó també d'objectiu, el de formular un model de novel·la culta alternada amb elements col·loquials i el d'experimentar amb la simbiosi de registres i de gèneres (la narrativa policíaca i l'assaig, el llenguatge culte i el periodístic). Aquesta voluntat experimentadora i investigadora de l'autora, i una actitud de joc, amb una mirada sovint lúdica i irònica, són els eixos de les obres d'aquest període, com el recull de narracions Epitelis tendríssims i les novel·les Qüestió d'amor propi i Joc de miralls.

Tercera etapa Amb les novel·les històriques Dins el darrer blau i Cap al cel obert, amb bona rebuda per la crítica, s'inicia la tercera etapa. Totes dues novel·les construeixen la doble identitat de jueus i mallorquins dels protagonistes, a partir de dues històries enllaçades: la primera, ambientada a la Mallorca de final del , narra la persecució d'un grup de jueus condemnats a la crema pública a la foguera per la Inquisició; la segona té com a protagonistes els descendents dels jueus del establerts a l'illa de Cuba en ple conflicte colonial. Amb aquestes dues ambicioses narracions, Riera va reconstruir amb tot detall i rigor els escenaris històrics d'aquell moment. L'escriptora va desplegar històries de ficció i va traçar amb molt de talent el caràcter i perfil dels diferents personatges. Ambdues obres tenen un gran valor literari i testimonien una excel·lent trajectòria literària, que es consolida definitivament en la segona meitat de la dècada dels noranta.

Influències Entre les seves influències inclou clàssics com Safo, Petrarca, Goethe i Virginia Woolf, però també els autors de la literatura castellana de la formació acadèmica: Cervantes, Clarín, Laforet, Valle-Inclán, Gil de Biedma… Tot i això, l'autora ha situat les arrels de la seva narrativa en les rondalles mallorquines i en l'obra de dues escriptores cabdals en la construcció de la narrativa catalana contemporània: Caterina Albert i Mercè Rodoreda.

Obres miniatura|Carme Riera, signant llibres la diada de Sant Jordi de 2015 1975: Te deix, amor, la mar com a penyora 1977: Jo pos per testimoni les gavines 1980: Gairebé un conte o la vida de Ramon Llull 1980: Una primavera per a Domenico Guarini 1980: Els cementiris de Barcelona 1981: Epitelis tendríssims 1987: Qüestió d'amor propi 1988: La molt exemplar història del gos màgic i de la seva cua 1989: Joc de miralls 1991: Contra l'amor en companyia i altres relats 1994: Dins el darrer blau 1998: Temps d'una espera 2000: Cap al cel obert 2003: Llengües mortes 2003: El gos màgic 2003: El meravellós viatge de Maria al país de les tulipes 2003: Antologia de poesia catalana femenina 2003: La meitat de l'ànima 2006: L'estiu de l'anglès 2009: Amb ulls americans, col·lecció A tot vent de l'Editorial Proa. 2011: Natura quasi morta 2013: Temps d'innocència 2015: La veu de la sirena 2016: Les darreres paraules 2018: Venjaré la teva mort 2024: Una ombra blanca

Premis i reconeixements 1980: Premi Prudenci Bertrana de novel·la per Una primavera per a Domenico Guarini 1989: Premi Ramon Llull de novel·la per Joc de miralls 1994: Josep Pla per Dins el darrer blau 1994: Lletra d'Or per Dins el darrer blau 1994: Joan Crexells per Dins el darrer blau 1994: Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles per Dins el darrer blau 2000: Creu de Sant Jordi 2001: Premi Nacional de Literatura, concedit per la Generalitat de Catalunya 2001: Premi de la Crítica Serra d'Or per Cap al cel obert 2002: Premi Ramon Llull 2003: Premi Sant Jordi de novel·la per La meitat de l'ànima 2004: Premi Rosalía de Castro, Centro PEN Galicia 2005: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana reconegué el conjunt de la seva obra 2005: Medalla d'Or del Consell de Mallorca 2005: Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada per La meitat de l'ànima 2014: Premi Trajectòria 2015: 'Premio Nacional de las Letras Españolas del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte del govern espanyol 2017: Doctora Honoris causa per la Universitat de les Illes Balears 2018: Medalla d'Or de les Illes Balears atorgada pel Govern Balear amb motiu de la Diada de les Illes

Referències

Enllaços externs

Categoria:Escriptors palmesans contemporanis en català Categoria:Novel·listes palmesans en català Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona Categoria:Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Categoria:Creus de Sant Jordi 2000 Categoria:Premis Nacionals de Literatura Categoria:Premis Ramon Llull 2002 Categoria:Premis Ramon Llull de novel·la Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Premis Nacionals de les Lletres Espanyoles Categoria:Premis Sant Jordi de novel·la Categoria:Escriptors balears del segle XXI Categoria:Docents mallorquins Categoria:Novel·listes balears contemporanis Categoria:Premi Joan Crexells de narrativa Categoria:Escriptors balears nascuts al segle XX Categoria:Premi Prudenci Bertrana de novel·la Categoria:Premi de Narració Joaquim Ruyra Categoria:Premi Llibreter de narrativa Categoria:Nascuts el 1948