Blade Runner és una pel·lícula dirigida per Ridley Scott l'any 1982. Es tracta d'un dels films de ciència-ficció més importants de la història, fins al punt que ha entrat en el reduït grup de films de culte d'aquest gènere com poden ser Star Wars o Star Trek. Steven Paul Davies, A-Z of cult films and film-makers El film va representar la consagració del seu director Ridley Scott, que la considera la seva obra més completa i personal,Greenwald, Ted (26-09-2007). "Read the Full Transcript of Wired's Interview with Ridley Scott", Wired Magazine Issue 15.10. Accés el 22-01-2008Barber, Lynn (06-01-2002). "Scott's Corner", The Observer. Accés el 22-02-2007 i de l'actor Harrison Ford.
El guió, escrit per Hampton Fancher i David Peoples, s'inspira lliurement en la novel·la Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick. El repartiment es compon de Harrison Ford, Rutger Hauer, Sean Young, Edward James Olmos, M. Emmet Walsh i Daryl Hannah; el dissenyador principal va ser Syd Mead i la música original va ser composta per Vangelis. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.
La pel·lícula descriu un futur en el qual els anomenats replicants, humanoides fabricats a través de l'enginyeria genètica, fan els treballs perillosos i degradants a les "colònies exteriors" de la Terra. Aquests replicants són fabricats per Tyrell Corporation; per tal de ser "més humans que els éssers humans", especialment en el cas dels models Nexus-6, s'assemblen físicament als humans i tenen més agilitat i força física, però manquen de la mateixa resposta emocional i d'empatia. Els replicants van ser declarats il·legals al planeta Terra arran d'una revolta violenta en una colònia. Un cos especial de la policia, els blade runners, s'encarrega de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pel·lícula, es demana a un blade runner semiretirat, Deckard, que s'enfronti a un grup de replicants particularment brutal i hàbil que ha arribat a Los Angeles.
Al començament, Blade Runner va rebre crítiques contradictòries per part de la premsa especialitzada. Uns quants es van mostrar confosos i decebuts perquè l'obra no tenia el ritme narratiu que s'esperava d'una pel·lícula d'acció, mentre d'altres apreciaven la seva complexitat temàtica. La pel·lícula no va obtenir bons resultats de taquilla en els cinemes estatunidencs, però va assolir un gran èxit a la resta del món. La pel·lícula va ser molt apreciada per cinèfils i el món acadèmic en general, i va aconseguir ràpidament el títol de pel·lícula de culte.Sammon, Paul M. (1996). Future Noir: the Making of Blade Runner. London: Orion Media, pàg. xvi–xviii. Va tenir un gran èxit com a cinta de lloguer en els videoclubs, èxit basat, en part, en el fet que la pel·lícula s'enriquia a cada nova revisió, i que va ser una de les primeres pel·lícules a ser llançades en format DVD, tot i que amb una qualitat de so i imatge més aviat mediocre.Hunt, Bill (2007-12-12). "Blade Runner: The Final Cut – All Versions" , The Digital Bits, Inc. Accés el 09-12-2007
Blade Runner ha estat àmpliament aclamada com un clàssic modern per l'ambientació assolida amb els seus efectes especials i per avançar-se en el plantejament de temes i preocupacions fonamentals del com la superpoblació, la globalització o el canvi climàtic.Beck, Marilyn; Smith, Stacy Jenel. Celeb Scene: Bad 'Blade Runner' Shoot Recalled , AOL news. Consultat el 22-1-2008 L'han elogiada com una de les pel·lícules més influents de tots els temps, a causa de la seva ambientació detallada i original, una veritable fita visual postmoderna, amb una descripció molt realista d'un futur en decadència; descriu un futur en el qual es "retroencaixa".Sammon, pàg. 79Bukatman, Scott (1997). BFI Modern Classics: Blade Runner. BFI (British Film Institute), pàg. 21. Blade Runner també va posar l'escriptor Philip K. Dick en el punt de mira de Hollywood i, des de llavors, moltes pel·lícules s'han inspirat en la seva obra literària, com Minority Report (amb Tom Cruise) o Desafiament total (amb Arnold Schwarzenegger).
Producció Philip K. Dick va morir abans de l'estrena de la pel·lícula, però va poder veure una cinta de prova de quaranta minuts. El guió, escrit per Hampton Fancher, va captar l'atenció del productor Michael Deeley, que va assegurar el finançament del projecte,Una de les fonts de finançament, la que s'encarregava posteriorment del llançament de l'edició especial de la pel·lícula, va donar problemes en endarrerir aquest llançament. i aquest va convèncer el director Ridley Scott per fer la seva primera pel·lícula als EUA. Scott, que no estava d'acord amb el guió, va demanar a David Webb Peoples que el reescrigués.
El títol de la pel·lícula ve de la novel·la The Bladerunner, d'Alan I. Nourse, el protagonista de la qual viu del contraban d'instruments quirúrgics al mercat negre. Blade runner vol dir "corredor de fulles", és a dir, venedor d'eines de tall; que és la feina que fa el protagonista de la novełla. I també ve de Bladerunner, A Movie, un tractat de cinema escrit per William S. Burroughs. Però més enllà del títol, cap de les obres abans esmentades no és rellevant per la pel·lícula. Fancher va trobar casualment una còpia de Bladerunner, A Movie mentre Scott buscava un títol comercial per la seva pel·lícula; a Scott li va agradar el títol, i en va obtenir els drets, però no sobre la novel·la.Algunes de les edicions del tractat-novel·la de Burroughs presenta el títol separat en dues paraules: Blade Runner
Blade Runner s'assembla molt a Metropolis de Fritz Lang.Bukatman, Scott (1997). Blade Runner: BFI Modern Classics. Com a fonts estilístiques per l'ambientació, Scott es fonamentà amb l'obra Nighthawks del pintor Edward Hopper, i a una historieta breu, The Long Tomorrow, escrita per Dan O'Bannon i dibuixada per Moebius (l'àlies de Jean Giraud). Scott va contractar Syd Mead com a artista conceptual, i ambdós van estar infuïts per la revista francesa de ciència-ficció Métal Hurlant (Heavy Metall), en la qual col·laborava Moebius.Sammon, Paul (1996). Future Noir: the Making of Blade Runner. Moebius va rebre l'oferta de treballar en la preproducció de Blade Runner, però la va rebutjar per tal de poder treballar amb René Laloux en la pel·lícula animada Els amos del temps, una decisió de la qual Moebius, més tard, es va penedir.Giraud, Jean (1988). The Long Tomorrow & Other SF Stories. Lawrence G. Paull, dissenyador de producció, i David Snyder, director d'art, van fer realitat els esbossos de Scott i Mead; Jim Burns va treballar breument en el disseny dels vehicles spinner; i Douglas Trumbull i Richard Yuricich van supervisar els efectes especials de la pel·lícula.
Abans que s'iniciés la filmació de la pel·lícula, Paul M. Sammon va rebre l'encàrrec de la revista Cinefantastique d'escriure un article sobre Blade Runner. Les seves detallades observacions van servir per publicar, més tard, el llibre Future Noir: The Making of Blade Runner, conegut també pels fanàtics de la pel·lícula com La Bíblia de Blade Runner. El llibre no només descriu l'evolució de Blade Runner, sinó també les polítiques i dificultats en el plató; cal destacar tot el que fa referència a les expectatives de Scott amb l'equip dels EUA (Scott és britànic); finalment, cal afegir que la seva manera de dirigir als actors va generar diverses friccions amb els protagonistes, i va contribuir al posterior mutisme de Harrison Ford amb relació a la pel·lícula.
Argument En un futur no gaire llunyà (2019), els homes ja són capaços de crear mitjançant enginyeria genètica humanoides físicament idèntics a les persones però, això sí, amb una força sobrehumana i una manca de sentiments. Tanmateix, la seva gran similitud amb els éssers humans pel que fa a la intel·ligència porta, com a conseqüència, que en un període de quatre anys aquests éssers arriben a desenvolupar sentiments. Aquesta realitat genera un problema per als seus creadors perquè l'objectiu és fer-los servir com a esclaus en les feines més difícils i perilloses de les colònies estel·lars i la presència de sentiments podria portar-los a la revolta.
La història comença quan, tot i portar aquesta caducitat incorporada, sis "replicants" "Nexus 6" es rebel·len perquè volen viure les seves pròpies vides en llibertat i no volen que algú determini la seva edat amb una data de mort programada; han començat a desenvolupar sentiments i volen ser, perquè així ho senten, com els éssers humans.
La pel·lícula explica que, antigament, ja hi havia hagut una rebel·lió d'un model de robots, i va ser en aquell moment quan es va decidir que els "replicants" tenien prohibida l'estada a la Terra. Aleshores es va crear el cos de "blade runners": una patrulla policial que s'ocupa de "retirar" aquests replicants indisciplinats. A un antic membre d'aquest grup, Deckard, se li encarrega la missió de "retirar" aquests "Nexus 6" que han arribat a la Terra.
Durant tota la pel·lícula, i a mesura que va eliminant els "replicants", Deckard va canviant la seva manera de veure les coses i d'entendre la realitat, ja que s'enamora d'una "replicant", Rachel, i perquè al cap i a la fi, qui li diu a ell que no és també un replicant?
Temes Malgrat tenir l'aspecte d'una pel·lícula d'acció, Blade Runner conté un nombre particularment ampli de nivells dramàtics. Com a obra del gènere cyberpunk li deu molt al cinema negre,Conard, Mark T. (2006). The Philosophy of Neo-Noir, University Press of Kentucky, ja que conté i explora convencions com la dona fatal, la narració en primera persona de Raymond Chandler –narració que no es troba en versions posteriors–, la qüestionable perspectiva moral de l'heroi —ampliada, en aquest cas, per incloure també el costat humà del personatge–, així com la cinematografia fosca i d'ombres.
És una de les pel·lícules de ciència-ficció més ben escrites; abasta temes com la filosofia de la religió i les implicacions ètiques que comporta el domini de l'enginyeria genètica, dins del context del drama clàssic grec i les nocions de l'hibris,Jenkins, Mary. (1997) The Dystopian World of Blade Runner: An Ecofeminist Perspective sense deixar de banda l'àmbit literari, tot tenint present la poesia de William Blake i la Bíblia. Blade Runner també mostra una partida d'escacs basada en la famosa "Immortal", una partida històrica jugada el 1851.Cal observar que interposen el rei i la dama en el costat de Tyrell, una posició que un Gran Mestre Internacional d'escacs no intentaria.
El món de Blade Runner representa un futur no gaire llunyà (2019, cal recordar que la pel·lícula es va fer el 1982). L'obra penetra en les implicacions futures de la tecnologia integrada en l'ambient i la societat, i té present el passat amb l'ús de la literatura, el simbolisme religiós, els clàssics temes dramàtics i el cinema negre. Aquesta tensió entre passat, present i futur és evident en el futur adaptat de Blade Runner, on l'alta tecnologia llueix en alguns llocs mentre que la resta és decadent i vella.
En la pel·lícula hi ha un important nivell de paranoia, amb la manifestació visual del poder de les transnacionals, la policia omnipresent, les llums de les sondes, i en el poder sobre l'individu, representant particularment per la programació genètica dels replicants. El control sobre l'ambient és observat a gran escala, però també com quan els animals són creats com mers articles. Aquest context opresiu clarifica per què moltes persones marxen a les colònies exteriors, un paral·lelisme amb la migració al continent americà. Les prediccions populars dels anys 80, on Estats Units és sobrepassat econòmicament pel Japó, es reflecteixen en el domini de la cultura i publicitat japonesa a la ciutat de Los Angeles del 2019. També la pel·lícula fa un ús intensiu dels ulls i les imatges manipulades, potser per cridar d'atenció sobre la realitat i la capacitat que tenim de percebre-la.