El Premi Carles Rahola d'assaig és un guardó literari dedicat a reconèixer assajos en llengua catalana. Forma part dels Premis Literaris de Girona i és atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana. Creat el 1980, es concedeix anualment durant el mes de setembre a la ciutat de Girona.
A aquest premi s'hi poden presentar assaigs de tema lliure, oberts a qualsevol camp del pensament —filosòfic, científic, literari, històric, polític o estètic— i vinculats a l'àmbit cultural català. Té una dotació econòmica de 6.000 euros, i l'obra guanyadora és editada per Edicions Proa.
El premi porta el nom de Carles Rahola (1893-1939), periodista i escriptor gironí, destacat per la seva defensa de la cultura catalana i la llibertat d’expressió. Amb aquesta distinció, la Fundació Prudenci Bertrana pretén promoure la reflexió i la divulgació del pensament crític en català, així com incentivar la creació literària i assagística en aquest idioma.
Guanyadors 1980: Miquel Berga per Entre la ploma i el fusell 1981: Declarat desert pel Jurat 1982: Josep Maria Terricabras per Assaig d'ètica 1983: Declarat desert pel Jurat 1984: Joan Julià-Muné per Memòria d'un apassionat i Joan Busquets per Martí Luter 1985: Declarat desert pel Jurat 1986: Josep Maria Casasús i Guri per L'evolució del pensament periodístic a Catalunya 1987: Declarat desert pel jurat 1988: Declarat desert pel jurat 1989: Daniel Arasa i Favà per Els catalans de Churchill 1990: Mercè Rius per Ocèanides, una constant del pensament orsià 1991: Antoni Riera per La raó moral de Joan Fuster. Notes per a una lectura 1992: Pere Verdaguer per Entre llengua i literatura 1993: Emili Rodríguez-Bernabeu per Alacant contra València 1994: Alfred Bosch per Nelson Mandela: l'última Home-Déu 1995: Josep Murgades per Llengua i discriminació 1996: Víctor Martínez-Gil per El naixement de l'iberisme catalanista 1997: Alan Yates per Aspectes de Narcís Oller 1998: Joan Rebagliato per La Hispània catalana 1999: Xavier Ferrer per Abans i després de Nosaltres el Valencians 2000: Jaume Sobrequés per Antoni Rovira i Virgili, història i pensament polític 2001: Gerard Horta per De la mística a les barricades 2002: Albert Ferrer per Federalisme i romanticisme. Visions de la unitat 2003: Núria Bou per Deesses i tombes. Mites femenins en el cinema 2004: Enric Vicent Sòria per La lentitud del mar. Dietari 1989-1997 2005: Ricard Torrents per Art, poder, religió o les sagrades famílies 2006: Ferran Garcia-Oliver per El vaixell de Genseric 2007: Albert Balcells per Llocs de memòria dels catalans 2008: Joan Lluís Llinás per L'home Montanià 2009: Quim Torra per Viatge involuntari a la Catalunya impossible 2010: Sam Abrams per Llegir Maragall, ara 2011: Mireia Sopena per Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els llibres d'Óssa Menor(19491963) 2012: Vicent Sanchis per Cinquanta anys després (posteriorment, Valencians, encara) 2013: Martí Domínguez i Romero per El somni de Lucreci 2014: Marta Rovira Martínez per Un exercici d'apropiació de la història (Pòrtic, 2014) 2015: Gustau Nerín per Traficants d'ànimes. Els negrers espanyols a l'Àfrica 2016: Jordi Casassas per La voluntat i la quimera: el noucentisme català 2017: Montserrat Tura per República pagesa 2018: Vicenç Villatoro per Massa foc 2019: Ferran Sáez Mateu pel dietari filosòfic La vida aèria 2020: Xavier Febrés per Josep Pla i la vitalitat 2021: Josep Vicent Boira per La Via Augusta del segle XXI. El corredor mediterrani contra l'Espanya radial 2022: Joan Esculies per Josep Fornas, el solucionador 2023: Josep Muñoz per El jardí d'Epicur 2024: Salvador Sabrià Pau per L'escriptori de la Seu 2025: Ramon Solsona per Dones migpartides. Trenta narradores entre la il·lusió republicana, la derrota i el redreçament 2026: Joan Manuel Soldevilla, per Terra de quixots, Dalí, Monturiol, Lídia de Cadaqués i altres empordanesos
Referències
Vegeu també Carles Rahola i Llorens Premi Carles Rahola de comunicació local
Enllaços externs Premis Literaris de Girona
Categoria:Assaig Assaig Categoria:Premis d'assaig en català