Jeanette MacDonald (18 de juny de 1903, Filadèlfia – 14 de gener de 1965, Houston) va ser una cantant i actriu estatunidenca famosa sobretot per les comèdies musicals que va rodar en els anys 1930 amb Maurice Chevalier (Love Me Tonight, The Merry Widow) i Nelson Eddy (Naughty Marietta, Rose Marie, i Maytime). En el transcurs dels anys 1930 i 1940, va rodar 29 pel·lícules de les quals quatre van ser candidates a l'Oscar a la millor pel·lícula (The Love Parade, One Hour with You , Maytime i San Francisco). Va fer nombroses gravacions i va ser premiada amb tres discs d'or. Va actuar igualment a l'òpera, en concert, a la ràdio i a la televisió.
Infantesa i començaments al teatre Jeanette Anna MacDonald va néixer el 18 de juny de 1903 a la casa familiar del 5123 Arch Street, a Filadèlfia. Era la més petita de les tres filles de Daniel i Anna Wright MacDonald. Molt jove, va calçar les sabatilles de dansa i es va formar en cant clàssic a Wassil Leps, va participar en concerts religiosos, a festes escolars i es va presentar en espectacles per a nens.
El novembre de 1919, es va reunir a Nova York amb la seva germana Blossom i va aconseguir el seu primer contracte professional com a corista a The Demi-Tasse Revue, atracció musical presentada entre dues pel·lícules al Capital Theatre de Broadway (en aquesta atracció es va crear la cançó Swanee de George Gershwin). En ela anys següents, puja a poc a poc en la jerarquia dels artistes lírics a Broadway ; el 1929, en la comèdia musical Boom Boom, va mantenir el primer paper líric, amb el seu nom sota el títol (el repartiment incloïa també el jove Archie Leach, que havia de convertir-se més tard en Cary Grant.)
Aquest mateix any, Ernst Lubitsch va descobrir Jeanette MacDonald i li va proposar el primer paper femení de The Love Parade (1929), la seva primera pel·lícula sonora, amb Maurice Chevalier de company. Aquest primer dels seus vint-i-nou llargmetratges va ser un enorme èxit.
La carrera cinematogràfica Els anys Paramount frame|Jeanette MacDonald a la coberta de la revista de cinema Picture Play el desembre de 1932 Durant els dos anys 1929 i 1930, en l'efervescència de les primeres produccions parlades, Jeanette MacDonald va ser la protagonista de sis pel·lícules, quatre per la Paramount Pictures. En principi The Love Parade (1929), dirigida per Lubitsch, amb Maurice Chevalier ; l'any següent The Vagabond King, sumptuosa producció bicolor dels començaments del Technicolor (la Universitat de Califòrnia UCLA té l'única còpia en color coneguda); va participar aquell mateix any a Paramount on Parade, un d'aquests espectacles fastuosos on els grans estudis es presentaven amb les verdaderes veus de les seves estrelles fins llavors mudes ; va ser la vedette de Let’s Go Native, una història en una illa deserta i va ser finalment l'estrella de Monte Carlo (1930), gran clàssic de Lubitsch on va crear la cançó Beyond the Blue Horizon, que va gravar tres vegades en el transcurs de la seva carrera.
Considerant produir ella mateixa les seves pel·lícules, Jeanette MacDonald signa amb United Artists el 1930 per rodar The Lottery Bride (1930), comèdia que va ser un fracàs. És contractada llavors per a tres pel·lícules amb la Fox: a Oh, for a Man! (1930), encarna una cantant wagneriana; a Don't Bet on Women (1931); finalment Annabelle’s Affairs (1931) és una farsa deliciosa on encarna una sofisticada seductora novaiorquesa. De la pel·lícula que va rebre en aquell temps una acollida entusiasta, no queda cap bobina.
El 1931, deixa Hollywood per fer una gira europea. L'any següent, torna als Estats Units a rodar per la Paramount dues pel·lícules amb Maurice Chevalier. One Hour with You (1932), dirigida per George Cukor i Ernst Lubitsch, va ser rodada de manera simultània en anglès i en francès; cada escena, filmada en principi en anglès, es tornava a gravar en francès amb un repartiment francès, en els mateixos decorats i amb el mateix equip tècnic. No queda cap còpia coneguda d'aquesta pel·lícula. L'any següent, Rouben Mamoulian posa en escena Love Me tonight (1932) que molts consideren com l'obra mestra de la comèdia musical.
Els anys MGM amb Nelson Eddy miniatura|esquerra|The Merry Widow (1934) El 1933, Jeanette MacDonald va anar de nou a Europa. Hi va signar un contracte amb Louis B. Mayer i la seva primera pel·lícula per la MGM va ser The Cat and the Fiddle (1933), adaptació de l'èxit de Jerome Kern a Broadway. Tenia de company Ramón Novarro (Ben Hur); malgrat un d'esplèndid final en Tecnicolor, la pel·lícula no va tenir gran èxit. El 1934 The Merry Widow, dirigida per Ernst Lubitsh, amb Maurice Chevalier - adaptació de la cèlebre opereta de Franz Lehár de 1905 - aplaudit per la crítica, va ser un èxit a les grans ciutats d'Amèrica i d'Europa. Tanmateix, la pel·lícula no va guanyar gaire diners fora dels grans centres urbans i va tenir dificultats per pagar la inversió conseqüència d'un rodatge bilingüe en anglès i francès.
El 1935, va repartir per primera vegada el protagonisme amb un nou vingut, el baríton Nelson Eddy, a Naughty Marietta (1935), posada en escena per W.S. Van Dyke. Va ser un molt gran èxit artístic i comercial. L'any següent, va ser l'estrella de les dues produccions més rendibles de l'any : Rose Marie (1936) - drama familiar en les extensions salvatges del Canadà va ser un enorme èxit. Nelson Eddy, amb el famós barret dels "Mounties" (Policia muntada) canadencs, va fer una imatge icònica del Canadà als Estats Units. Després San Francisco amb Clark Gable i Spencer Tracy, història d'una soprano atrapada a la tempesta del terratrèmol de 1906 ; els efectes especials del terratrèmol sempre han estat considerats com exemplars. A la tardor de 1936, va començar el rodatge de Maytime, amb Nelson Eddy, que va haver de ser interromput per la mort del productor Irving Thalberg ; la versió acabada el 1937 és considerada com una de les millors comèdies musicals dels anys 1930. miniatura|The Firefly (1937)
El 1937, Jeanette MacDonald va ser consagrada com a estrella, amb el seu nom sol al títol, a The Firefly. Mentre esclatava la Guerra a Espanya, la pel·lícula evocava una altra revolta espanyola, a l'època napoleònica. MacDonald tenia per a company Allan Jones. La col·laboració MacDonald-Eddy havia estat trencada des que Jeanette s'havia casat amb l'actor Gene Raymond. No obtenint les pel·lícules de Jeanette MacDonald i Nelson Eddy l'èxit esperat i per les protestes del públic, MGM va haver de reconstituir la parella en The Girl of the Golden West, segons l'òpera de Giacomo Puccini La fanciulla del West. Tanmateix, la pel·lícula no implicava pràcticament cap escena en comú de les dues estrelles. miniatura|esquerra|Nelson Eddy i Jeanette MacDonald al tràiler de Sweethearts (1938)
Louis B. Mayer havia promès a Jeanette que seria la protagonista de la primera pel·lícula en Technicolor de la MGM. Va mantenir la paraula amb Sweethearts (1938), amb Nelson Eddy de company. A diferència de la pel·lícula precedent, les dues estrelles hi tenien nombroses escenes comunes. De resultes d'una fals avortament de Jeanette (de Nelson Eddy, es diu) en el rodatge de Sweethearts , Mayer va anul·lar el rodatge de la parella a Let Freedom Ring. Nelson Eddy va rodar la pel·lícula sol, mentre que Jeanette MacDonald rodava Broadway Serenade (1939) amb Lew Ayres.
Després de Broadway Serenade, Jeanette MacDonald va deixar Hollywood per a una sèrie de concerts i es va negar a prorrogar el seu contracte amb la MGM; tanmateix, després de diverses pròrrogues i per la insistència de Mayer, va acceptar rodar New Moon (1940) amb Nelson Eddy. La pel·lícula va ser un dels seus més grans èxits. Va rodar llavors Bitter Sweet (1940), versió en Tecnicolor de la peça Bitter Sweet de Noël Coward de 1929. Per a Smilin' Through, pel·lícula de 1941 en Technicolor James Stewart i Robert Taylor que havien de ser els seus companys de repartiment, van ser reemplaçats per Brian Aherne i Gene Raymond.
I Married an Angel (1942) conta la història d'un àngel que perd les seves ales la seva nit de noces. La qualitat de la pel·lícula va ser àmpliament alterada per nombrosos talls de la censura. Va ser l'última col·laboració de Jeanette MacDonald i Nelson Eddy. Eddy va recomprar el seu contracte a MGM i va marxar amb Universal; MacDonald va rodar una última pel·lícula per a MGM, Cairo (1942), una comèdia de baix pressupost sobre una història d'espionatge.
Els últims anys miniatura|The Sun Comes Up (1949) Jeanette MacDonald va seguir Nelson Eddy amb Universal on van projectar un rodatge en comú després d'acabar Phantom of the Opera (1943). Mentrestant, Jeanette havia fet una aparició a Follow the Boys (1944), producció extravagant que celebrava l'esforç de guerra de Hollywood i reunia més de quaranta estrelles, entre les quals Marlene Dietrich, W.C. Fields, Sophie Tucker i Orson Welles.
Després d'haver deixat la MGM el 1942, els dos artistes van treballar sovint a la ràdio. Esperaven poder rodar junts de nou i van elaborar diversos projectes en aquest sentit, considerant fins i tot finançar una producció amb els seus propis diners, però aquestes diverses temptatives van fracassar. Després de cinc anys d'absència de les pantalles, Jeanette va tornar a signar amb la MGM per a dos films: Three Daring Daughters (1948), amb José Iturbi i The Sun Comes Up (1949), reunint dues de les principals estrelles de la MGM, Jeanette MacDonald i Lassie. Fins a 1962, els estudis van considerar diversos projectes per reunir de nou les dues estrelles, però cap no es va dur a terme, sobretot pel delicat estat de salut de la cantant. En el transcurs dels seus trenta-nou anys de carrera, Jeanette MacDonald va rebre dues estrelles sobre el Passeig de la Fama de Hollywood i va posar l'empremta dels seus peus en el ciment fresc davant el Grauman's Chinese Theater.
Concerts i gravacions miniatura|Sweethearts (1938) A partir de 1931 i fins als anys 1950, Jeanette MacDonald va actuar regularment en concerts entre els seus rodatges. En la seva primera gira europea el 1931, va actuar a França i a la Gran Bretanya. Va fer la seva primera sèrie de concerts americans el 1939, després The Broadway Serenade. Va cantar diverses vegades al Hollywood Bowl, així com al Carnegie Hall. Quan Estats Units va entrar en guerra el 1942, va participar en la fundació de l'"Army Emergency Relief" ("Socors d'Urgència de l'Exèrcit"). Per tal de recollir diners, posava els seus bis a les subhastes; recollint així més de 100.000 dòlars. Franklin Delano Roosevelt, de qui era, amb Nelson Eddy, una de les estrelles favorites, li va atorgar una distinció. Va anar igualment a la Casa Blanca amb els presidents Harry S. Truman i Dwight David Eisenhower. Va haver de deixar de cantar en públic el 1960, a conseqüència de seriosos problemes de salut. A més a més dels seus problemes cardíacs, patia d'un tumor cerebral benigne però inoperable. Jeanette MacDonald va gravar més de noranta cançons en el transcurs de la seva carrera, sota l'etiqueta RCA-Victor als Estats Units; ja havia gravat algunes peces sota l'etiqueta HMV en la seva gira europea de 1931. Va rebre amb Nelson Eddy tres Discos d'Or, l'últim per a un àlbum en duo amb Nelson Eddy de 1957.
Òpera