Corvus és un gènere que inclou diversos ocells de color negre, alguns dels quals són sovint anomenats genèricament corbs. És el gènere amb més espècies de la família dels còrvids (Corvidae), a l'ordre dels passeriformes. Està format per una sèrie d'aus entre les quals es troben els membres més grossos de l'ordre.
Altres denominacions com la del corb marí no pertanyen a aquest gènere.
Morfologia Són els majors passeriformes, i fan 33 – 66 cm de llargària. Són bàsicament negres malgrat que hi ha espècies amb zones blanques, grises o brunes. Escàs dimorfisme sexual.David T.Holyoak: Enciclopedia Natura de los Animales. Volum 4. Editorial Orbis S.A. Barcelona, 1986, pàgina 443.
El gènere Corvus als Països Catalans Corb comú (Corvus corax): de color negre amb matisos blaus, de bec molt fort i amb la part superior corbada. És necròfag però també caça animals vius de tota classe petits mamífers, ous, cargols o cucs. també menja fruits i grans. Nia en superfícies altes roques o arbres. En el folklore és objecte de moltes llegendes i considerat de mal averany. Cornella negra (Corvus corone): és una mica més petita que el corb i se'n distingeix, entre altres trets, per tenir la cua recta en comptes d'acabada en punta. La cornella emmantellada (Corvus cornix), que habita Europa Oriental i el nord de les illes Britàniques,SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Múnic, 1982) RODRÍGUEZ, F. Cuadernos de campo: Córvidos. Barcelona, 1978. Ed. Marín és una espècie semblant. Durant molt temps aquestes dues cornelles es van considerar conespecífiques. Gralla (Corvus monedula): ocell grisós i gregari, de la mida d'un colom. Modernament aquesta espècie s'ha inclòs en el gènere Coloeus.
Taxonomia Segons el IOC World Bird List versió 13,1, 2023,Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2023. IOC World Bird List (v13.1). doi: 10.14344/IOC.ML.13.1. el gènere Corvus està format per 47 espècies vives: Corvus splendens - corb de l'Índia Corvus moneduloides - corb de Nova Caledònia Corvus unicolor - cornella de les Banggai Corvus enca - cornella becfina Corvus samarensis - cornella menuda Corvus pusillus - cornella de Palawan Corvus violaceus - cornella violàcia Corvus typicus - cornella de Sulawesi Corvus florensis - cornella de l'illa de Flores Corvus kubaryi - cornella de les Marianes Corvus validus - corb de les Moluques Corvus woodfordi - corb becblanc Corvus meeki - corb de l'illa de Bougainville Corvus fuscicapillus - corb capbrú Corvus tristis - corb carapelat Corvus capensis - cornella del Cap Corvus frugilegus - graula Corvus brachyrhynchos - cornella nord-americana Corvus imparatus - cornella de Tamaulipas Corvus sinaloae - cornella de Sinaloa Corvus ossifragus - cornella pescadora Corvus palmarum - cornella de les palmeres de la Hispaniola Corvus minutus - cornella de les palmeres de Cuba Corvus jamaicensis - cornella de Jamaica Corvus nasicus - cornella de Cuba Corvus leucognaphalus - cornella de la Hispaniola Corvus hawaiiensis - corb de Hawaii Corvus corone - cornella negra Corvus cornix - cornella emmantellada Corvus torquatus - cornella de collar Corvus macrorhynchos - corb becut Corvus levaillantii - corb selvàtic oriental Corvus culminatus - corb selvàtic de l'Índia Corvus orru - cornella de Torres Corvus insularis - corb de les Bismarck Corvus bennetti - cornella de Bennett Corvus tasmanicus - cornella de Tasmània Corvus mellori - cornella de Mellor Corvus coronoides - cornella australiana Corvus albus - corb pitblanc Corvus ruficollis - corb del desert Corvus edithae - corb de Somàlia Corvus corax - corb comú Corvus cryptoleucus - corb de Chihuahua Corvus rhipidurus - corb cuacurt Corvus albicollis - corb de clatell blanc|consulta= 6 juny 2024 Corvus crassirostris - corb becample
Altres classificacions, com ara el Handbook of the Birds of the World and BirdLife International Checklist of the Birds of the World, versió 8.1, de gener de 2024 inclouen les espècies del gènere Coloeus a Corvus.
Comportament miniatura|Corb de l'Índia (Corvus splendens), Bangalore, índia Dormidors comunitaris Els corbs es reuneixen en grans dormidors comunitaris d'entre 200 i desenes de milers d'individus durant els mesos no reproductius, especialment a l'hivern. Aquestes concentracions solen produir-se prop de grans fonts d'aliment, com ara abocadors i centres comercials.Caccamise, D., Reed, L. and Stouffer, P. (1997). Roosting Behavior and Group Territoriality in American Crows. The Auk, 114(4), 628-637.
Jocs S'han registrat innombrables incidents de còrvids jugant. Molts conductistes veuen el joc com una qualitat essencial en els animals intel·ligents.Bekoff, Mark & Byers, John (1998). Animal Play: Evolutionary, Comparative and Ecological Perspectives.
Crides
Els corbs i els altres membres del gènere fan una gran varietat de crides o vocalitzacions. També s'ha observat que els corbs responen a crides d'altres espècies; presumiblement, aquest comportament s'aprèn perquè varia regionalment. Les vocalitzacions dels corbs són complexes i poc enteses. Algunes de les moltes vocalitzacions que fan els corbs solen fer ressò d'anada i tornada entre els ocells. Aquestes vocalitzacions varien segons les espècies, i dins de cada espècie varien regionalment. En moltes espècies, s'ha observat que el patró i el nombre de les nombroses vocalitzacions canvien en resposta als esdeveniments de l'entorn (per exemple, l'arribada o la sortida de corbs).
Recerca d'aliment miniatura|Llop i corbs associant-se Juntament amb altres ocells, se sap que els corbs s'associen amb altres animals com els coiotss i els llops. Aquestes associacions estan vinculades a l'alimentació i la caça. Els corbs utilitzen les seves crides per avisar aquests animals quan hi ha una presa ferida a prop. Aquesta interacció es nota més a l'hivern, quan els corbs s'associen a les manades de llops gairebé tot el temps. Arran d'aquesta connexió, s'han realitzat estudis sobre la reacció dels animals de presa a la crida del corbs. A les zones on els corbs s'associen amb depredadors, és més probable que els animals de presa evitin la depredació en marxar després d'escoltar la crida. Els corbs també són capaços de distingir entre coiots i llops i han mostrat una preferència pels llops. Això pot ser degut al fet que els llops maten preses més grans. A la caça, els corbs poden localitzar animals ferits, com els uapitís, i poden cridar als llops perquè els matin. De vegades, els corbs s'associen amb els llops fins i tot quan no hi ha carcassa i fins i tot se'ls pot veure creant relacions amb ells. This includes playing with cubs by using sticks, picking at their tails, or flying around them.
miniatura|Clip d'àudio de la crida d'un corb comú de la biblioteca de so de Yellowstone Els corbs s'han vist principalment entre les manades de llops que viatgen en lloc de llops en repòs, possiblement a causa de l'augment de la probabilitat de menjar. També se sap que confien en els llops de la manada que segueixen; quan es troben amb un cadàver assassinat per animals que no siguin llops, són més aprensius de menjar-ne. Aquesta relació simbiòtica entre corbs i llops es demostra que és mutualista; els corbs ajuden els llops a trobar preses i quan els llops les maten, els corbs també poden menjar. Tanmateix, aquesta relació no està exempta de defectes. De vegades, els corbs poden menjar més presa que el llop. Aquest problema també s'ha relacionat amb la mida de la manada de llops, i alguns investigadors suggereixen que una de les raons per les quals els llops cacen en paquets més grans és perquè els corbs (i altres carronyaires) rebin menys menjar. Juntament amb la contenció dels llops, els corbs també es poden molestar entre ells. En alimentar-se de la mateixa carcassa, és possible que alguns corbs robin als seus coespecífics. Aquest comportament està relacionat amb la capacitat dels corbs per prendre decisions ràpides sobre menjar aleshores o guardar-lo per a més tard, i amb el seu domini i capacitat de lluita. miniatura|Cord indi a Tamil Nadu
Intel·ligència Com a grup, els corbs mostren exemples notables d'intel·ligència. Els llibres d'història natural del expliquen una anècdota sovint repetida, però no provada, de "corbs comptadors", concretament un corb la capacitat del qual de comptar fins a cinc (o quatre en algunes versions) s'estableix mitjançant una trampa lògica posada per un granger. Els corbs i els corbs sovint puntuen molt alt en les proves d'intel·ligència. Algunes espècies superen l'escala de la QI dels ocells. Els corbs es dediquen a una mena de justa a l'aire, o "joc del gallina" per establir l'ordre de jerarquia. S'ha trobat que participen en activitats com ara esports, ús d'eines, la capacitat d'amagar i emmagatzemar aliments a través de les estacions, memòria similar a l'episòdica dels humans, i la capacitat d'utilitzar l'experiència individual per predir el comportament dels coespecífics proximals.
Una espècie, el corb de Nova Caledònia, també s'ha estudiat intensament recentment a causa de la seva capacitat per fabricar i utilitzar eines en la recerca diària d'aliment. El 5 d'octubre de 2007, investigadors de la Universitat d'Oxford van presentar les dades adquirides muntant petites càmeres de vídeo a les cues dels corbs de Nova Caledònia. Arranquen, allisen i dobleguen branquetes i tiges d'herba per obtenir una varietat d'aliments.Schmid, Randolph E. (5 October 2007) , Associated Press via Discovery ChannelVegeu també el vídeo "Crow bars" de The Life of Birds de la BBC Els corbs de Queensland han après a menjar-se el gripaus gegants tòxics donant-li la volta al gripau gegant a l'esquena i apunyalant la gola on la pell és més fina, permetent que el corb accedeixi a les entranyes no tòxiques; els seus becs llargs asseguren que es puguin treure totes les entranyes.
S'ha trobat que la gralla occidental i la garsa eurasiàtica tenen un nidopal·li aproximadament de la mateixa mida relativa que el neocòrtex funcionalment equivalent en ximpanzés i humans, i significativament més gran que el que es troba als gibons.
Els corbs han demostrat la capacitat de distingir els humans individuals reconeixent-ne els trets facials. L'evidència també suggereix que són un dels pocs animals no humans, juntament amb insectes com abelles o formigues, capaços de desplaçament (comunicació sobre coses que no estan presents immediatament, espacialment o temporalment).
Dieta Els corbs són omnívors i les seves dietes són molt diverses. Mengen gairebé qualsevol aliment, inclosos altres ocells, fruites, fruits secs, mol·luscs, cucs de terra, llavors, granotes, ous, cries, ratolins i carronya. L'origen de col·locar els espantaocells als camps de gra va ser el resultat dels incessants danys i carronyes dels corbs, encara que els corbs ajuden els agricultors menjant insectes que d'altra manera serien atrets pels seus conreus.Crow Facts . crowbusters.com
Reproducció miniatura|Pinyons, gairebé a punt per volar Els corbs assoleixen la maduresa sexual al voltant dels tres anys per a les femelles i cinc anys per als mascles. La mida de la posta és d'uns tres a nou ous i el període de nidificació dura entre 20 i 40 dies. Tot i que els corbs solen aparellar-se per a tota la vida, la còpula extra parelles no és inusual, i les cries d'anys anteriors sovint ajuden les parelles nidificants a protegir un niu i alimentar les cries.
Les cries de corbs a les zones urbanes s'enfronten a amenaces com ara l'enredament dels nius per materials de nidificació antropogènics i un creixement retardat a causa d'una mala nutrició. Andrea K Townsend and Christopher M Barker (2014). Plastic and the Nest Entanglement of Urban and Agricultural Crows. Heiss, R., Clark, A. and McGowan, K. (2009).Growth and nutritional state of American crow nestlings vary between urban and rural habitats. Ecological Applications, 19(4), 829-839.
Vida i malaltia