Cincinnati és una ciutat situada als Estats Units d'Amèrica a Ohio. La seva població era de 309.561 habitants, segons el cens del 2020. És la tercera més gran de l'estat, al darrere de Columbus i Cleveland. Té una àrea metropolitana de 2.302.815 habitants denominada «Gran Cincinnati». Ocupa un total de 202,8 km², dels quals 201,9 km² són terra ferma.
Descripció La ciutat és seu d'esports de les principals lligues com ara el beisbol, futbol americà o tennis. És considerada la primera ciutat que va experimentar un creixement ràpid i desordenat en poc temps (boomtown) al , quan va ser coneguda com el «París d'Amèrica», a causa de projectes arquitectònics com el Cincinnati Music Hall, l'Hotel Cincinnatian i el pont Roebling.
La ciutat es va desenvolupar com a port interior per al transport de mercaderies amb vaixells de vapor, situat a la cruïlla del nord i del sud dels Estats Units, amb menys immigrants i menys influència d'Europa que les ciutats de la costa est en el mateix període. No obstant això, va rebre un nombre significatiu d'immigrants de parla alemanya, que van fundar moltes de les institucions culturals de la ciutat.
Cincinnati va ésser fundada el 1788 amb el nom Losantiville, proposat per John Filson. Posteriorment, el governador Arthur St. Clair li va canviar el nom per l'actual, en honor de la Societat dels Cincinnati, la més antiga associació patriòtica americana (que pren el nom del patrici romà Cincinnatus). El 1835 ja era oficialment ciutat. Ha rebut diversos malnoms, com ara Porcopolis, per ser un centre destacat de la ramaderia porcina, o Queen of the West (‘Reina de l'Oest’), per ser destí important dels esclaus fugitius.
Toponímia Dos anys després de la fundació de l'assentament, Arthur St. Clair, el governador del Territori del Nord-oest, va canviar el seu nom original de 'Losantiville' a "Cincinnati", possiblement per suggeriment del topògraf Israel Ludlow, en honor a la Societat de Cincinnati. St. Clair era en aquell moment president de la Societat, composta per oficials de l'Exèrcit Continental de la Guerra d'Independència que van anomenar el seu club per Lucius Quinctius Cincinnatus, un dictador de la República Romana primerenca que va salvar Roma d'una crisi i després es va retirar a l'agricultura perquè no volia romandre en el poder.
Històricament, la ciutat fou habitada per immigrants alemanys i els seus descendents, que coneixien la ciutat amb el nom de Zinzinnati.
Ha rebut diversos malnoms, com ara Porcopolis, per ser un centre destacat de la ramaderia porcina, o Queen of the West (‘Reina de l'Oest’), per ser destí important dels esclaus fugitius.
Història esquerra|miniatura|Il·lustració de Cincinnati el 1812, amb una població de 2.000 habitants
Cincinnati va començar el 1788 quan Mathias Denman, el coronel Robert Patterson i Israel Ludlow van desembarcar en un lloc a la riba nord de l'Ohio, davant de la desembocadura del riu Licking, i van decidir establir-s'hi. El topògraf original, John Filson, el va anomenar "Losantiville". El 4 de gener de 1790, Arthur St. Clair va canviar el nom de l'assentament per a honrar la Societat de Cincinnati.
El 1811, la introducció de vaixells de vapor al riu Ohio va obrir el comerç de la ciutat a un transport marítim més ràpid, i la ciutat va establir vincles comercials amb Saint Louis i Nova Orleans riu avall. Cincinnati es va incorporar com a ciutat l'1 de març de 1819. Exportant productes de porc i fenc, es va convertir en un centre de processament de carn de porc a la regió. De 1810 a 1830, la població de la ciutat gairebé es va triplicar, passant de 9.642 a 24.831 habitants.
La construcció del Canal de Miami i Erie va començar el 21 de juliol de 1825, quan se li deia Canal de Miami, a causa del seu origen al riu Great Miami. La primera secció del canal es va obrir al públic el 1827. El 1827, el canal va connectar Cincinnati amb la propera Middletown; el 1840 ja havia arribat a Toledo.
Durant aquest temps, els ocupadors van lluitar per contractar prou gent per cobrir els llocs de treball. La ciutat tenia escassetat de mà d'obra fins a les grans onades d'immigrants irlandesos i alemanys a finals de la dècada de 1840. La ciutat va créixer ràpidament durant les dues dècades següents, arribant a les 115.000 persones el 1850.
Desenvolupament industrial i Edat Daurada esquerra|miniatura|Cincinnati el 1841 amb el canal de Miami i d'Erie en primer pla
La ubicació de Cincinnati, a la frontera entre l'estat lliure d'Ohio i l'estat esclavista de Kentucky, la va convertir en un lloc destacat per a la fugida dels esclaus del sud esclavista. Molts abolicionistes prominents també van fer de Cincinnati la seva llar durant aquest període, convertint-la en una parada popular del ferrocarril subterrani. El 2004 es va completar el Centre Nacional de la Llibertat del Ferrocarril Subterrani al llarg de Freedom Way, al centre de la ciutat, en honor a la participació de la ciutat en el Ferrocarril Subterrani.
El 1859, Cincinnati va traçar sis línies de tramvia; els cotxes eren tibats per cavalls i les cues facilitaven el desplaçament de la gent per la ciutat. Cap al 1872, els habitants de Cincinnati podien viatjar en tramvia per l'interior de la ciutat i fer transbord als vagons de tren per viatjar a les comunitats dels turons. La Companyia de Plans Inclinats de Cincinnati va començar a transportar persones fins al cim del Mount Auburn aquell mateix any. El 1889, el sistema de tramvies de Cincinnati va començar a convertir els seus carros de tracció animal en tramvies elèctrics.
El 1880, el govern de la ciutat va completar elFerrocarril del Sud de Cincinnati fins a Chattanooga. És l'únic ferrocarril interestatal de propietat municipal dels Estats Units.
El 1884, la indignació per un veredicte d'homicidi involuntari en el qual molts observadors consideraven un cas clar d'assassinat va desencadenar els disturbis al Palau de Justícia, un dels disturbis més destructius de la història dels Estats Units. En el transcurs de tres dies, 56 persones van morir i més de 300 van resultar ferides. Els disturbis van acabar amb el règim del cap republicà Thomas C. Campbell.
Durant la Gran Depressió Un rejoveniment primerenc del centre de la ciutat va començar a la dècada de 1920 i va continuar en la dècada següent amb la construcció de la Cincinnati Union Terminal, l'oficina de correus i el gran Cincinnati and Suburban Telephone Company Building. Cincinnati va resistir la Gran Depressió millor que la majoria de ciutats estatunidenques de la seva mida, en gran part gràcies al ressorgiment del comerç fluvial, que era menys costós que el transport de mercaderies per ferrocarril. La inundació de 1937 va ser una de les pitjors de la història de la nació i va destruir moltes àrees al llarg de la vall del riu Ohio. Posteriorment, la ciutat va construir murs de protecció contra les inundacions.
Persones il·lustres Hal Sparks (1969), actor, humorista i músic. Black Veil Brides, banda de metalcore. Mary Bartholomew Ehrmann (1862-1939), compositora. Steven Spielberg (1946), director, guionista i productor de cinema. Olive Hazlett (1890-1974), matemàtica. William Taft (1857-1930) va ser el vint-i-setè president dels Estats Units (1909-13)
Carmen Electra (nascuda com Tara Leigh Patrick; actriu i cantant) Charles Manson (famós assassí en sèrie)
Referències