és un antic pilot de motociclisme mallorquí d'origen gallec que va guanyar cinc campionats del món entre el i el (dos de 250cc i tres de MotoGP). Amb 47 victòries en MotoGP, Lorenzo és cinquè a la llista de guanyadors de Grans Premis en la classe reina. Retirat de les curses el , el 2020 va ser incorporat al Saló de la Fama de la Motocicleta de l'AMA i el 2022 al Saló de la Fama de MotoGP.
Malgrat la seva retirada del motociclisme, Lorenzo continua actiu en els esports de motor com a pilot d'automobilisme i ha competit a la Porsche Carrera Cup Italia els anys 2022 i 2023 i a la Porsche Supercup i al Campionat d'Itàlia de GT, a més de fer de comentarista en algunes curses de MotoGP.
Èxits al mundial de MotoGP Després de guanyar dos campionats de 250cc consecutius (2006 i ), Lorenzo va passar a competir a MotoGP amb l'equip de fàbrica de el . En la seva primera temporada va guanyar el títol de Rookie of the Year després d'acabar en quarta posició final, amb una victòria inclosa. Les nou temporades que va passar amb Yamaha (del 2008 al ) van ser molt reeixides, ja que va guanyar el campionat en tres ocasions (, i 2015) i va acabar com a subcampió en tres més (, i ). El seu total de vuit victòries al mundial de MotoGP del 2013 és el màxim que ha aconseguit cap pilot de la categoria màxima en una sola temporada sense haver guanyat el títol, ja que va acabar a només quatre punts de Marc Márquez a la classificació final.
Lorenzo va canviar a l'equip de fàbrica de Ducati el . Va tenir dificultats en la seva primera temporada i va aconseguir només tres podis i la setena posició final al campionat, mentre que el seu company d'equip i antic rival de 250cc Andrea Dovizioso va lluitar pel campionat fins a la ronda final. La temporada següent, Lorenzo va recuperar la forma amb tres victòries i un segon lloc, però va acabar el mundial en novè lloc. El pas a Repsol Honda l'any va ser desafortunat i, finalment, Lorenzo es va retirar en acabar la temporada.
Carrera en el motociclisme Primers anys Fill de Chicho Lorenzo, un veneçolà fill d'emigrants gallecs que es va establir a Mallorca el 1986 i de María Guerrero, antiga pilot de curses de resistència i velocitat, Jorge Lorenzo va començar a conduir motos a només tres anys. El seu pare, un conegut anticatalanista aficionat al motociclisme, el va entrenar des d'aleshores (actualment, Chicho Lorenzo regenta una escola de pilotatge a Alpedrete, prop d'El Escorial). A quatre anys, Jorge va participar en un campionat de motocròs infantil i el 1992, a cinc anys, va començar a córrer amb minimotos. Entre el 1993 i el 1995 va competir al campionat de minicròs de les Balears i en va guanyar tres títols.
El 1997, a deu anys, participà a la Copa Aprilia, que va guanyar el 1998 en la cilindrada de 50cc i el 1999 en la de 125cc. L'any 2000, tot i tenir encara tretze anys, Lorenzo obtingué una dispensa de la RFME per a participar al campionat d'Espanya de velocitat (CEV) de 125cc, on acabà en dissetè lloc. El 2001 hi va acabar quart i aquell mateix any va competir també al campionat d'Europa de 125cc, on va acabar sisè. A catorze anys, Lorenzo abandonà el barri palmesà de Son Fortesa i s'instal·là a Barcelona per tal de poder formar-se a la prestigiosa Escola Monlau (d'on han sortit campions com ara els germans Márquez, Toni Elías, Àlex Rins, Aleix Espargaró, Fabio Quartararo o Pecco Bagnaia entre d'altres).
Mundial de 125cc i 250cc miniatura|esquerra|Lorenzo a Phillip Island el 2007
Lorenzo va debutar al mundial de 125cc amb Derbi el dia del seu quinzè aniversari, que coincidia amb el segon dia de classificació per al del . Es va haver de perdre els entrenaments del divendres en no tenir l'edat reglamentària per a córrer. Lorenzo va dominar el Campionat del Món de 250cc del 2007, amb nou pole positions que van suposar nou victòries. La seva victòria a Misano d'aquell any, la seva setzena a la categoria dels 250cc, el va convertir en l'espanyol més reeixit de tots els temps a la classe intermèdia, amb una victòria més que Dani Pedrosa i Sito Pons.
Mundial de MotoGP El 25 de juliol de 2007, Lorenzo va ser confirmat com a company de Valentino Rossi a l'equip de Yamaha de MotoGP, amb un contracte de dos anys a partir de la temporada de 2008.
2008 Lorenzo va començar molt bé la seva carrera a MotoGP, acabant segon després de classificar-se a la pole al . Va repetir la pole a la segona ronda, a Jerez durant el , on acabà tercer, i una altra pole a la tercera cursa, el , on a més va guanyar i obtingué així la seva primera victòria a la classe reina, esdevenint el pilot més jove de MotoGP a pujar al podi en les seves tres primeres curses (superà l'anterior rècord de Dani Pedrosa per un sol dia).
miniatura|esquerra|Lorenzo durant les proves de pretemporada a Jerez el 2008 En aquesta etapa del campionat, Lorenzo ocupava el primer lloc empatat amb Pedrosa, però l'1 de maig va sortir llançat de la moto durant els entrenaments del i va patir fractura d'os i esquinç de lligament al turmell esquerre i fractura d'os al dret. Encara va poder acabar la cursa en quarta posició. Dues setmanes després, a Le Mans, Lorenzo va patir dos accidents als entrenaments, però va aconseguir-hi el segon lloc. A la cursa següent, a Mugello, va caure. La setmana següent, a Montmeló, va patir el seu cinquè accident en quatre Grans Premis, un accident als entrenaments que el va obligar a perdre's la cursa.
Tan a Donington Park com a Assen es va observar que Lorenzo pilotava de manera més conservadora després d'aquella sèrie de lesions, però va augmentar el ritme a la part final de la cursa, acabant sisè en tots dos casos. El mallorquí ha comentat algun cop que és més fort en les parts finals de les curses i que prefereix córrer quan la moto té poca benzina. En la següent ronda, a Sachsenring en condicions molt humides, Lorenzo va tornar a caure. Es va tornar a lesionar als peus al de Laguna Seca el 20 de juliol, quan va patir el seu setè accident en només tres mesos. Durant la primera volta, una espectacular caiguda el va deixar amb dolor al peu dret (o turmell) i tres ossos trencats al peu esquerre, concretament el tercer, quart i cinquè metatars. A Misano va aconseguir el segon lloc i a Indianapolis el tercer. Finalment va acabar la temporada en quarta posició.
2009 miniatura|Lorenzo al GP d'Indianapolis el 2009 El 2009, Lorenzo va continuar amb Yamaha. La seva temporada va començar bé, amb dues victòries –a Motegi i Le Mans– i dos podis més en cinc curses, liderant el campionat fins al moment en què Valentino Rossi li va prendre el lloc al .
Com a conseqüència d'una caiguda en la tanda classificatòria a Laguna Seca, Lorenzo va patir una petita fractura al cap del quart metatars del peu dret, contusions als ossos dels dos turmells i danys a la clavícula i a l'espatlla dreta. Dos accidents més durant la temporada, sota la pluja, el van afectar en el i a Brno, dificultant la seva candidatura al títol en situar-se a 50 punts del líder, Valentino Rossi, i Lorenzo va afirmar que les seves possibilitats de guanyar el campionat s'havien esvaït. Va guanyar a Indianàpolis, mentre que tant Rossi com Pedrosa hi van caure, cosa que va deixar la diferència de Lorenzo amb Rossi en 25 punts. La seva primera topada en un revolt amb Nicky Hayden al va representar un cop definitiu a les seves renovades possibilitats de títol i Rossi va aconseguir-lo amb un tercer lloc al .
2010 El 25 d'agost de 2009, Lorenzo va acabar amb les especulacions sobre un possible trasllat a Honda o Ducati en signar un contracte amb Yamaha per al 2010. Se suposa que Ducati li va oferir un contracte de 15 milions de dòlars per ocupar el lloc deixat vacant per Marco Melandri, que finalment va ocupar Nicky Hayden.
miniatura|Lorenzo al GP de Gran Bretanya de 2010 Lorenzo es va trencar dos ossos de la mà en un accident de minimoto durant la pretemporada i, per tant, es va perdre la major part de les proves de pretemporada. Va lluitar per acabar segon darrere de Rossi en l'inici de la temporada a Qatar, tot i que encara no estava en plena forma. Després que Rossi es trenqués la cama en un accident a Mugello, Lorenzo es va convertir en el favorit pel títol, amb 47 punts d'avantatge després de quatre victòries en les sis primeres rondes. La victòria a Assen el va convertir en el setè pilot a haver guanyat en tres categories diferents en aquest prestigiós circuit.
Tot i que el rival més proper, Dani Pedrosa, recuperà terreny en les últimes rondes de la temporada, Lorenzo encara tenia el control quan restaven cinc curses. Pedrosa, l'únic que encara podia avançar a Lorenzo en la classificació, va patir després una fractura de clavícula durant els entrenaments, fet que li va fer perdre les dues curses següents i pràcticament garantia que Lorenzo es proclamaria campió, com va passar finalment el 10 d'octubre en quedar tercer a Sepang per darrere de Rossi i Andrea Dovizioso.
2011 miniatura|esquerra|Lorenzo al GP de Portugal de 2011 Lorenzo va començar la temporada del 2011 amb quatre podis a les cinc primeres curses, entre ells una victòria al Gran Premi d'Espanya; es va beneficiar d'una col·lisió entre Casey Stoner i Valentino Rossi arran de la qual tots dos van caure i Lorenzo va acabar guanyant la cursa amb gairebé vint segons d'avantatge. Va ocupar el lideratge del campionat al Gran Premi de Gran Bretanya, celebrat en condicions humides, on va caure mentre anava tercer. Després d'un sisè lloc a Assen, Lorenzo va acabar cadascuna de les vuit curses següents entre els quatre primers, guanyant-ne dues (Mugello i Misano).
La temporada es va acabar per a Lorenzo a Austràlia, on arran d'una caiguda durant la volta d'escalfament va perdre l'extrem d'un dit i es va haver de sotmetre a cirurgia a Melbourne, on experts cirurgians li repararen els danys i li salvaren els nervis i tendons de l'anul·lar de la mà esquerra. La cirurgia va ser un èxit i Lorenzo no va perdre cap funcionalitat ni al dit ni a la mà. Casey Stoner va guanyar el campionat després de guanyar la cursa, mentre que Lorenzo va mantenir el subcampionat fins al final de la temporada, ajudat en part per la cancel·lació del Gran Premi de Malàisia després de la mort de Marco Simoncelli.
2012 El 2012, Lorenzo va tornar a dominar a Qatar, on obtingué la pole position i va guanyar la cursa. Després de successives segones posicions a Jerez i Estoril, va guanyar les dues curses següents a Le Mans i Catalunya, després de les quals obtingué un avantatge de 20 punts sobre Casey Stoner a la classificació provisional.
Abans del Gran Premi de Gran Bretanya, Lorenzo va signar un nou contracte de dos anys amb Yamaha, cosa que el mantenia a l'equip fins al final de la temporada del 2014. El mallorquí va ampliar el seu avantatge al campionat a 25 punts en guanyar la cursa per davant de Stoner. Després de retirar-se del Gran Premi dels Països Baixos per una topada amb Álvaro Bautista i un segon lloc a Sachsenring, Lorenzo va registrar la seva cinquena victòria de la temporada a Mugello i va ampliar el seu avantatge al capdavant del campionat a 19 punts sobre Dani Pedrosa. Lorenzo finalment va aconseguir el seu segon títol a Phillip Island en acabar segon darrere del guanyador de la cursa Casey Stoner.
2013 Lorenzo va començar la temporada del 2013 com a campió vigent i va tornar a trobar-se Valentino Rossi com a company d'equip; els seus principals rivals per al títol haurien de ser els companys d'equip a Repsol Honda Marc Márquez i Dani Pedrosa. Lorenzo va guanyar curses a Losail, Mugello, Misano, Catalunya, Silverstone, Phillip Island, Motegi i Xest, però es va perdre la cursa de Sachsenring per lesió i va acabar segon a la classificació final del campionat, a només 4 punts de Márquez. En aquesta temporada, el company de Marc Márquez, Pedrosa, va superar en vuit ocasions a Jorge Lorenzo, mentre que el company de Lorenzo, Rossi, va superar a Márquez tres vegades.
2014 miniatura|Lorenzo al GP de França de 2014