Frederick Theodore Albert Delius CH (nascut Fritz Theodor Albert Delius; 29 de gener de 1862 - 10 de juny de 1934) va ser un compositor anglès. Nascut a Bradford, al nord d'Anglaterra, en una família mercantil pròspera, va resistir els intents de reclutar-lo per al comerç. Va ser enviat a Florida als Estats Units el 1884 per gestionar una plantació de tarongers. Aviat va descuidar els seus deures directius i el 1886 va tornar a Europa.
Després d'haver estat influenciat per la música afroamericana durant la seva curta estada a Florida, va començar a compondre. Després d'un breu període d'estudis musicals formals a Alemanya, començats el 1886, es va embarcar en una carrera a temps complet com a compositor a París i després a la propera Grez-sur-Loing, on ell i la seva dona Jelka van viure la resta de les seves vides, excepte durant la Primera Guerra Mundial.
Els primers èxits de Delius van arribar a Alemanya, on Hans Haym i altres directors van promocionar la seva música des de finals de la dècada de 1890. A la Gran Bretanya natal de Delius, la seva música no va fer aparicions regulars en programes de concerts fins al 1907, després que Thomas Beecham la va assumir. Beecham va dirigir l'estrena completa d'A Mass of Life a Londres el 1909 (havia estrenat la Part II a Alemanya el 1908); va posar en escena l'òpera A Village Romeo and Juliet al Covent Garden el 1910; i va organitzar un festival Delius de sis dies a Londres el 1929, a més de fer enregistraments de gramòfon de moltes de les obres del compositor. Després de 1918, Delius va començar a patir els efectes de la sífilis, contreta durant els seus primers anys a París. Es va quedar paralitzat i cec, però va completar algunes composicions tardanes entre 1928 i 1932 amb l'ajuda d'un amanuense, Eric Fenby.
El lirisme de les primeres composicions de Delius reflectia la música que havia escoltat a Amèrica i les influències de compositors europeus com Grieg i Wagner. A mesura que maduraven les seves habilitats, va desenvolupar un estil únic, caracteritzat per la seva orquestració individual i els seus usos de l'harmonia cromàtica. La música de Delius només ha estat popular de manera intermitent i sovint subjecta a atacs crítics. La Societat Delius, formada l'any 1962 pels seus seguidors més entregats, continua promovent el coneixement de la vida i les obres del compositor, i patrocina el concurs anual del Premi Delius per a músics joves.
Biografia Primers anys miniatura|L'escola de Delius (va assistir a l'edifici anterior) Bradford Grammar School Delius va néixer a Bradford, a Yorkshire. Va ser batejat com a Fritz Theodor Albert Delius, i va utilitzar el nom de Fritz fins als 40 anys. Va ser el segon de quatre fills (també hi havia deu filles) nascut de Julius Delius (1822–1901) i de la seva dona Elise Pauline, de soltera Krönig (1838–1929). Els pares de Delius van néixer a Bielefeld, Westfàlia, i la família de Julius ja havia viscut durant diverses generacions a terres alemanyes prop del Rin però originàriament era holandesa. El pare de Julius, Ernst Friedrich Delius, havia servit sota el comandament de Blücher a les guerres napoleòniques. Julius es va traslladar a Anglaterra per continuar la seva carrera com a comerciant de llana i es va convertir en súbdit britànic naturalitzat el 1850. Es va casar amb Elise el 1856.
La casa Delius era musical; músics famosos com Joseph Joachim i Carlo Alfredo Piatti van ser convidats i van tocar per a la família. Malgrat la seva filiació alemanya, el jove Fritz es va sentir atret per la música de Chopin i Grieg més que per la música austroalemanya de Mozart i Beethoven, una preferència que va perdurar tota la seva vida. El jove Delius va rebre primer ensenyament de violí per Rudolph Bauerkeller de l' Orquestra Hallé, i va tenir estudis més avançats amb George Haddock de Leeds.
Tot i que Delius va aconseguir prou habilitat com a violinista per establir-se com a professor de violí anys més tard, la seva principal alegria musical era improvisar al piano, i va ser una peça per a piano, un vals de Chopin, la que li va donar la seva primera trobada èxtasiant amb la música. De 1874 a 1878 es va educar a la Bradford Grammar School, on el cantant John Coates era el seu contemporani una mica més gran.Beecham (1975), p. 18 Aleshores Delius va assistir al International College d'Isleworth (a l'oest de Londres) entre 1878 i 1880. Com a alumne no va ser ni especialment ràpid ni diligent, però el col·legi estava convenientment a prop de la ciutat perquè Delius pogués assistir a concerts i a òpera.
Julius Delius va suposar que el seu fill tindria un paper en el negoci familiar de la llana, i durant els tres anys següents va intentar persuadir-lo perquè ho fes. El primer treball de Delius va ser com a representant de l'empresa a Stroud, a Gloucestershire, on ho va fer força bé. Després d'haver estat enviat en una funció similar a Chemnitz, va abandonar les seves funcions a favor dels viatges als principals centres musicals d'Alemanya, i els estudis musicals amb Hans Sitt. El seu pare el va enviar a Suècia, on va tornar a posar els seus interessos artístics per sobre del comerç, passant sota la influència dels dramaturgs noruecs Henrik Ibsen i Gunnar Heiberg. Les denúncies d'Ibsen de les convencions socials van alienar encara més Delius del seu bagatge comercial. Aleshores, Delius va ser enviat a representar l'empresa a França, però sovint s'absentava dels negocis per fer excursions a la Costa Blava. Després d'això, Julius Delius va reconèixer que no hi havia cap possibilitat que el seu fill tingués èxit en el negoci familiar, però es va mantenir oposat a la música com a professió i, en canvi, el va enviar a Amèrica per gestionar una plantació de tarongers.
Florida Es desconeix si el trasllat a Amèrica va ser idea de Julius o del seu fill. Una de les principals empreses immobiliàries de Florida tenia sucursals en diverses ciutats angleses, inclosa Bradford; en un article sobre l'època de Delius a Florida, William Randel conjectura que o bé Julius Delius va visitar l'oficina de Bradford i va concebre la idea d'enviar el seu fill rebel a cultivar taronges a Florida, o bé el mateix Fritz ho va veure com una forma d'escapar del detestat negoci familiar de la llana i va suggerir la idea al seu pare. Delius va estar a Florida des de la primavera de 1884 fins a la tardor de 1885, vivint en una plantació a Solano Grove al riu Saint Johns, a uns 55 quilòmetres al sud de Jacksonville. Va continuar fascinat per la música i a Jacksonville va conèixer Thomas Ward, que es va convertir en el seu professor de contrapunt i composició. Més tard, Delius va dir que l'ensenyament de Ward va ser l'única instrucció musical útil que mai va rebre.Beecham (1975), p. 28
Més tard, a Delius li agradava representar la seva casa a Solano Grove com "una cabana", però era una cabana substancial de quatre habitacions, amb molt d'espai perquè Delius pogués convidar-hi hostes. Ward de vegades s'hi quedava, així com un vell amic de Bradford, Charles Douglas, i el germà de Delius, Ernest. Protegida de la calor excessiva de l'estiu per les brises del riu i una coberta de roures, la casa era un lloc agradable per viure-hi. Delius no prestava gaire atenció al negoci de cultivar taronges i continuava perseguint els seus interessos musicals. Jacksonville tenia una vida musical rica, tot i que per a un europeu, podria semblar poc ortodoxa. Randel assenyala que als hotels locals, els cambrers afroamericans també actuaven com a cantants, amb concerts vocals diaris per als clients i transeünts, proporcionant a Delius la seva introducció als espirituals. A més, els armadors van animar els seus mariners a cantar mentre treballaven. "Delius mai va oblidar el cant que escoltava, de dia o de nit, arribant dolç i clar a través de l'aigua fins a la seva verandah a Solano Grove, sempre que passava un vaixell de vapor; és difícil imaginar condicions menys propícies per al cultiu de taronges—o més propícies per a la composició".
Mentre era a Florida, Delius va publicar la seva primera composició, una polca per a piano anomenada "Zum Carnival". A finals de 1885, va deixar un encarregat a càrrec de Solano Grove i es va traslladar a Danville, Virgínia. A partir de llavors, va seguir una carrera totalment musical. Un anunci al diari local va anunciar: "Fritz Delius començarà immediatament a donar instrucció en piano, violí, teoria i composició. Donarà lliçons a les residències dels seus alumnes. Condicions raonables." Delius també oferia lliçons de francès i alemany. Danville tenia una vida musical activa, i obres primerenques d'ell es van interpretar públicament allà.
Fill il·legítim Durant la seva estada a Florida, es diu que Delius va tenir un fill amb una dona afroamericana local anomenada Chloe. Quan Delius va tornar a Florida uns anys més tard per vendre la plantació, es va suggerir que Chloe, temorosa que ell hagués vingut a endur-se el seu fill, va fugir amb l'infant i va desaparèixer. Als anys 90, la violinista Tasmin Little va emprendre una recerca de descendents del suposat fill il·legítim de Delius. Little creu que el fet de no poder localitzar el seu fill va tenir una influència significativa en el to de les seves obres a partir de llavors.
Leipzig i París miniatura|Edvard Grieg, que va tenir una forta influència en la música primerenca de Delius El 1886, Julius Delius finalment va acceptar que el seu fill seguís una carrera musical i va pagar perquè estudiés música de manera formal. Delius va deixar Danville i va tornar a Europa passant per Nova York, on es va aturar breument per donar algunes classes. De tornada a Europa es va matricular al conservatori de Leipzig, Alemanya. Leipzig era un important centre musical, on Arthur Nikisch i Gustav Mahler eren directors a l'Òpera, i Brahms i Txaikovski van dirigir les seves obres a la Gewandhaus. Al conservatori, Delius va progressar poc en els seus estudis de piano amb Carl Reinecke, però Salomon Jadassohn va elogiar el seu treball dur i la seva comprensió del contrapunt; Delius també va reprendre els estudis amb Hans Sitt. El primer biògraf de Delius, el compositor Patrick Hadley, va observar que no es pot trobar cap rastre de la seva formació acadèmica en la música madura de Delius "excepte en certs dels passatges més febles". Molt més important per al desenvolupament de Delius va ser conèixer el compositor Edvard Grieg a Leipzig. Grieg, com abans havia fet Ward, va reconèixer el potencial de Delius. A la primavera de 1888, Sitt va dirigir la Florida Suite de Delius per a un públic de tres persones: Grieg, Christian Sinding i el compositor. Grieg i Sinding van mostrar entusiasme i es van convertir en grans partidaris de Delius. En un sopar a Londres l'abril de 1888, Grieg finalment va convèncer Julius Delius que el futur del seu fill estava en la música.
Després de deixar Leipzig el 1888, Delius es va traslladar a París on el seu oncle, Theodore, el va acollir i se'n va fer càrrec socialment i econòmicament. Durant els següents vuit anys, Delius va fer amistat amb molts escriptors i artistes, com ara August Strindberg, Edvard Munch i Paul Gauguin. Va interactuar molt poc amb músics francesos, tot i que Florent Schmitt va arranjar les partitures per a piano de les dues primeres òperes de Delius, Irmelin i The Magic Fountain (Ravel més tard va fer el mateix per a la seva òpera verista Margot la Rouge). Com a resultat, la seva música mai no es va conèixer àmpliament a França. La biògrafa de Delius, Diana McVeagh, diu d'aquests anys que Delius "es va mostrar atractiu, de cor càlid, espontani i amorós". En general, es creu que durant aquest període va contreure la sífilis, la qual cosa va provocar el deteriorament de la seva salut en anys posteriors.