Josep Vicens i Juli, o lAvi Xaxu, (l'Escala, 14 de gener del 1870 - 18 d'abril del 1956) va ser compositor de sardanes i músic. És autor d'una de les sardanes més conegudes de totes les èpoques, com Bona festa o Carícies. Fou pare de Josep Vicens i Mornau (1895 – 1987), i avi de Josep Vicens i Busquets (1917-2010), tots dos igualment compositors de sardanes escalencs.

Biografia A l'edat de 8 anys rebé les primeres lliçons de solfa de Rossend Mercader, Rossendo Cadiraire, i més tard estudià amb el mestre Antoni Agramont. La resta de la seva formació fou majoritàriament autodidacta. A la dècada de 1890 va dirigir la Cobla del Baix i lAliança. El 1906 va fundar la cobla La Principal de l'Escala. Elegit director el 1910, hi actuà fins al 1918, interpretant-hi diversos instruments, segons les necessitats: flautí, flauta, tenora, fiscorn i contrabaix. El 1920 es traslladà a viure amb la seva família a Malgrat de Mar, on contribuí a la creació de les cobles La Principal de Tordera i La Principal de Calella. Deu anys més tard, passaren a residir a Girona i el 1932 hi constituí la Cobla Xaxu. La família Vicens s'exilià al nord de França en acabar la Guerra Civil, i en tornaren el 1941, per viure a l'Escala ja definitivament.

Com el seu pare, treballà tota la vida fent de barber. Es diu que es comprometia a donar classes de música a canvi que l'alumne fes d'aprenent de barber; un dels alumnes de primers de fou Josep Mª. Vilà, i més endavant, l'excel·lent tenorista Albert Martí.

També fou director de corals: el 1895 impulsà la creació de la societat coral La Marinera i l'agrupació La Unión Escalense, inspirades en el model dels cors d'en Clavé.

Compongué més de 500 sardanes, de les que se'n conserven la meitat. La seva producció abastà també obres corals, la música d'una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. Hom ha posat lletra a diverses de les seves sardanes (Bona Festa, Carícies, El cant del pastoret, Creació, Mirant l'aimada (1934), Muntanyenca, Les noies de la costa, La Roca del Cargol, La segadora, totes amb lletra de Lluís Garriga i Viadé; Cançó alegre i Nit de Sant Joan, d'André Tey i Garriga).

Obra Cantos de Aragón, fantasia per a cornetí. La filla del marchant, simfonia Marxes 1 i 2, per a cercavila. Muset i Bernadeta, sarsuela amb llibret de Josep Maria Folch i Torres Remor de fulles, simfonia

Sardanes Aires de ma terra Amor i poesia L'Arc de Triomf La barretina Bona festa (1926), composta quan vivia a Malgrat, en enyorança de la Festa Major de l'Escala Camí d'Empúries (1925) Cançons que tornen El cant del batre El cant del pastoret (1946) Cantant l'amor Carícies Fa sol i plou (1926) La Font Vella (1930) Nit de Sant Joan Les noies de la costa La plaça del firal La Roca del Cargol (1945) Rondalles i cançons La segadora Diverses revesses: Endevina, endevineta, Escalenca, Les encantades (1928), L'endevinaire, Nit fosca, Quants dits hi ha, Qui la traurà?, Recòndita

Obres corals La Pàtria (1895), per a tres veus d'home, amb lletra de Jaume Forn i Ferran Records d'infantesa

Ballables Arrollador, Baturra, Las cuerdas de mi guitarra, En el retiro, Jota Baturra, vals, Lei Lima, Me vengaré, Melodía, Melodía núm. 4, Melodías, Melodías hawaianas, Noche alegre, Oleya, Pasdoble núm. 10, Pasdoble núm. 11, Pedrutcho, Pierrot enamorado, Quiero casarme, Records del cabaret, Salvaje, Selección fox, Serenata azul, Sereno, Sevillano, Soñar, Vallejo, pas-doble, Los voluntarios, rigodon

Referències

Enllaços externs Biografia de Josep Vicens i Juli Índex de les sardanes de Josep Vicens i Juli (1) Índex de les sardanes de Josep Vicens i Juli (2)

Categoria:Compositors de sardanes d'abans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Compositors de sardanes escalencs Categoria:Exiliats del franquisme alt-empordanesos Categoria:Polítics escalencs Categoria:Compositors de sarsuela catalans del sud Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX