Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític nord-català.
Va continuar els treballs de mesura del meridià per definir el metre des de Barcelona fins a Mallorca. Va descobrir diversos fenòmens d'electromagnetisme que li van valer la medalla Copley. Va descobrir que la velocitat de la llum és independent de la velocitat relativa de l'emissor i el receptor, fet que va ser la base pel desenvolupament de la teoria de la relativitat. Va descobrir la polarització de la llum i va desenvolupar la teoria ondulatòria de la llum. Igualment va ser actiu en nombrosos camps com la meteorologia, la geofísica, l'astronomia, l'electromagnetisme.
Com a polític, de profundes idees republicanes, fou un dels signants de la proclamació de la Segona República Francesa, de la qual va ser ministre. Va defensar el sufragi universal i va decretar l'abolició de l'esclavatge a França.
Una bona mostra del seu prestigi, tan acadèmic com polític, es que tot i ser, com a bon republicà, manifestament contrari als emperadors Napoleó I i Napoleó III, cap dels dos es va atrevir a actuar en el seu contra.
Biografia La família nord-catalana dels Aragó La família nord-catalana de cognom Aragó era coneguda. Aragó era fill del liberal Francesc Bonaventura Aragó i de Maria Roig. Era el més gran dels quatre germans Aragó, que tots esdevingueren cèlebres personalitats de la França d'aquells temps. Joan Aragó (1788-1836) va emigrar cap a l'Amèrica del Nord i esdevingué general de l'exèrcit de Mèxic combatent a la guerra d'independència contra Espanya. Jaume Aragó (1799-1855) participà en el viatge d'exploració que Louis de Freycinet amb el vaixell Uranie entre 1817 i 1821; quan tornà del viatge, es dedicà al periodisme i a la literatura. Esteve Aragó (1802 - 1892) va escriure un gran nombre d'obres de teatre entre 1822 i 1847 i, segons es diu, va col·laborar amb Honoré de Balzac en l'escriptura de l'Héritière de Birague.
Va mantenir sempre el lligam amb la seva terra, a la qual va retornar en diverses ocasions clau de la seva vida per reflexionar amb tranquil·litat. Es va casar l'11 de setembre del 1811 amb Lucie Carrier-Desombes,Lequeux 2008: p.45 amb qui va tenir tres fills: Emmanuel Aragó (1812-1896), advocat i polític republicà. Alfred Aragó (1815-1892), pintor i inspector general de belles arts. Gabriel Aragó (1817-1832)
Joventut i formació De jove, Aragó va mostrar vocació militar i fou dut a l'escola municipal de Perpinyà que avui porta el nom de Liceu Francesc Aragó, on va començar a estudiar, fonamentalment literatura.
Un dia va veure un oficial molt jove, que dirigia les obres de reparació de la muralla de la ciutat i li va preguntar com és que havia aconseguit els galons tan ràpid. Aquest oficial li va explicar que havia estudiat a l'École polytechnique, on, per a entrar-hi, s'havia d'aprovar un examen d'ingrés, i que a la biblioteca de l'escola central hi havia publicat el temari de l'examen.Aragó 1854: Cap. 4
miniatura|esquerra|Estàtua d'Aragó a Estagell, el seu poble natiu A partir d'aquell moment va abandonar l'escola, on només anava a classes de matemàtiques i va preparar pel seu compte el temari per a entrar a l'École polytechnique; en només un any i mig va arribar a dominar totes les matèries del programa. Però aquell any l'examinador Monge no va acudir a Montpeller, i va avisar els estudiants per carta que els examinaria a París. Aragó no va poder desplaçar-se i va ampliar la seva formació de matemàtiques durant un any més estudiant Introducció a l'anàlisi infinitesimal d'Euler, Resolució d'equacions numèriques de Joseph Louis Lagrange, Teoria de les funcions analítiques de Lagrange, Mecànica analítica de Lagrange i Mecànica celeste de Laplace. L'any següent quan s'examinà a Tolosa, va sorprendre el seu examinador amb el seu coneixement de Lagrange.
El 1803, entrà a l'École polytechnique de París on, a part d'alguns desencontres amb l'examinador Barruel o el professor Hassenfratz als quals, segons les seves memòries, considerava de molt baixa qualitat docent,Aragó 1854: p=49-51 va tenir l'oportunitat de tenir professors com Monge, Poisson o Hachette, a casa del qual va viure, i va tenir la sort de ser molt ben considerat per Laplace, qui seria el seu valedor per a que col·laborés amb el Bureau de Longitudes.
Per passar d'una divisió de l'escola a l'altra es va haver d'examinar amb Adrien-Marie Legendre. L'examen va començar amb mal peu. Legendre li va preguntar el nom i en sentir que es deia Aragó, Legendre li va dir: "llavors vos no sou pas francès". Aragó li va contestar que si no ho fos no l'haurien admès a l'escola. Legendre va insistir fins que Aragó va explicar que procedia de la Catalunya Nord, que ell li deia que era francès i que amb això n'havia de tenir prou. Aragó resolgué el primer problema de l'examen emprant una integral doble. Aquest no era el mètode que havia explicat el professor a classe i Legendre li va preguntar a Aragó d'on ho havia tret. En contestar-li Aragó que d'un llibre del mateix Legendre, aquest li respongué que adulant-lo no en trauria res. Llavors li va demanar de calcular el centre de gravetat d'un sector esfèric, en comentar Aragó que era un problema fàcil, Legendre li va dir que llavors li complicaria, que ho calculés suposant que la densitat fos variable amb el radi. Aragó va resoldre el problema de forma brillant. Al final Legendre li va dir "continueu així el segon any i encara serem bons amics".Aragó 1854: Cap. 6
El viatge a la península Ibèrica Abans d'esdevenir professor de l'École polytechnique, Francesc Aragó va viatjar per la península Ibèrica entre 1806 i 1808 (sobretot per Catalunya, les Balears i el País Valencià) amb l'objectiu de fer diversos mesuraments de l'arc meridià terrestre. La seva vocació era servir a l'artilleria, però el 1804, gràcies al consell i a la recomanació de Simeon Poisson, fou nomenat secretari de l'Observatori de París. Aleshores va entrar en contacte amb Pierre-Simon Laplace, gràcies a la influència del qual a Aragó i a Jean Baptiste Biot se'ls va encarregar la tasca de completar els mesuraments del meridià, tasca començada per J. B. J. Delambre i interrompuda d'ençà de la mort de P. F. A. Méchain el 1804.
miniatura|esquerra|Triangulació dels Països Catalans, el triangle base és a Salses, on es mesura una distància amb alta precisió, llavors pel mètode de la triangulació es troben totes les altres distàncies mesurant únicament els angles. La línia que va de nord a sud correspon al meridià de París, sobre la longitud del qual es va definir el metre. Aragó i Biot sortiren de París el 1806 i van començar les operacions al llarg de les muntanyes de la península Ibèrica; Biot va tornar cap a París un cop van haver determinat la latitud de Formentera, el punt més meridional de la seva expedició. Aragó va continuar treballant fins al 1809, amb l'objectiu de mesurar l'arc del meridià per determinar la longitud exacta del metre.
Aragó es lamentava de les males relacions entre catalans, valencians i aragonesos. En la seva biografia diu:
També queda impressionat del poder que tenia l'església i de l'actuació de la inquisició espanyola. Explica que a València, mentre ell hi era, van condemnar una dona per bruixeria. Aragó diu:
El 1808, les tropes de Napoleó envaïren la península Ibèrica i la guerra també arribà a Mallorca; després dels successos del 2 de maig, hom va prendre Aragó per un espia francès, idea fonamentada en les seves activitats d'observació dalt del cim de la Mola de l'Esclop. Dalt d'aquesta muntanya, en un petit observatori del qual encara es conserven les parets, Aragó triangulava entre Mallorca, Eivissa i Formentera per acabar d'estendre el meridià de París fins a les Illes. Aragó va evitar de ser linxat, com ell mateix explica:
Un cop embarcat, va demanar a Manuel Vacaro, que comandava el vaixell, que el dugués a Barcelona, però aquest s'hi va negar i per evitar ser linxat, Aragó va haver de lliurar-se voluntàriament a les autoritats, que l'empresonaren al castell de Bellver el juny del 1808.Aragó 1854: Cap. 20 El 28 de juliol del 1808 va aconseguir fugir de Mallorca en una barca de pescadors amb la qual va arribar a Alger.
A Alger va agafar un vaixell cap a Marsella que, durant el trajecte, fou capturat per un corsari espanyol; aleshores, juntament amb la resta del passatge i la tripulació, Aragó fou conduït a Roses (Alt Empordà). A Roses, el jutge el va interrogar, Aragó viatjava amb un nom fals, i el jutge en sentir-lo parlar castellà amb accent català li va dir: "vos sou espanyol, fins i tot del Regne de València tal com veig pel vostre accent". Això era més perillós que si l'hagueren reconegut com a francès perquè el podien considerar desertor i condemnar-lo a mort. Aragó va dir que tenia do de llengües, que era mercader i que li quedava l'accent d'on havia estat comerciant. Va demanar que l'escoltés un soldat d'Eivissa a qui li va cantar una cançó popular eivissenca. El noi recordant la seva terra va arrencar a plorar i jurava que Aragó era eivissenc. Després va demanar poder parlar amb l'intèrpret de francès i aquest en sentir-lo parlar en francès assegurava sense cap mena de dubte que Aragó era francès. El jutge no el va creure, però va quedar confós, va prometre que tard o d'hora esbrinaria qui era, però Aragó va salvar la vida.Aragó 1854: Cap. 25
A Roses va estar empresonat fins que el traslladaren a Palamós (Baix Empordà); al cap de tres mesos, arran d'un acord amb el bei d'Alger, Aragó va poder continuar el viatge per mar cap a Marsella, però llavors, una tempesta va fer anar el vaixell cap a Bugia, on va desembarcar, i, viatjant per terra, arribà a Alger, guiat per un imam el dia de Nadal del 1808. Sis mesos després, el 21 de juny del 1809, va embarcar-se de nou a Alger cap a Marsella, on, un cop arribat, va haver de quedar-se en quarantena en un llatzeret; mentre hi era tancat, va rebre una carta d'Alexander von Humboldt; així s'inicià una relació entre tots dos científics que durà quaranta anys.
L'ascens científic Malgrat totes les seves peripècies dels anys 1808 i 1809, Francesc Aragó va aconseguir conservar les seves notes de treball i va protagonitzar un meteòric ascens acadèmic. Les notes foren dipositades al Bureau des Longitudes de París. Com a recompensa pel seu treball científic, el 18 de setembre fou nomenat membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències amb només vint-i-tres anys; El mateix any va obtenir la càtedra de geometria analítica de l'École polytechnique, (succeint Gaspard Monge). Al mateix temps, Napoleó va nomenar-lo astrònom de l'Observatori de París, on va dur a terme tota una sèrie de conferències d'astronomia durant el període 1812-1845.
El 1816, juntament amb Joseph-Louis Gay-Lussac, va començar els Annales de chemie et de physique, i el 1818 o 1819 va dedicar-se amb Biot a dur a terme operacions geodèsiques a les costes de França, Anglaterra i Escòcia, així com a les illes Shetland, els resultats d'aquestes observacions i els de les realitzades a la península Ibèrica foren publicats el 1821. Immediatament, Aragó fou nomenat membre del Bureau des Longitudes i va col·laborar en els seus anuaris durant gairebé vint-i-dos anys publicant-hi importants notícies sobre astronomia i meteorologia, i a vegades algunes d'enginyeria civil o memòries de membres de l'Acadèmia.