Emily Elizabeth Dickinson (Amherst, Massachusetts, EUA, 10 de desembre de 1830 - 15 de maig de 1886) va ser una poeta estatunidenca. Poc coneguda durant la seua vida, posteriorment ha estat considerada com una de les figures més importants de la poesia dels Estats Units. Dickinson va néixer a Amherst (Massachusetts), en una família destacada amb forts vincles amb la seua comunitat. Després d'estudiar a l'Amherst Academy durant set anys en la seua joventut, va assistir per poc temps al Seminari Femení de Mount Holyoke abans de tornar a la casa de la seua família a Amherst. L'evidència suggereix que Dickinson va viure gran part de la seua vida aïllada. Considerada una excèntrica per la gent d'Amherst, va desenvolupar una inclinació per la roba blanca i era coneguda per la seua reticència a saludar els convidats o, més endavant, fins i tot a abandonar el seu dormitori. Dickinson mai es va casar, i la majoria de les seues amistats es basaven completament en la correspondència.
Tot i que Dickinson va ser una escriptora prolífica, les seues úniques publicacions durant la seua vida van ser deu dels seus gairebé 1.800 poemes i una carta. Els poemes que li van publicar solien ser corregits de manera significativa per adaptar-se a les regles poètiques convencionals. Els seus poemes eren únics per a la seua època; contenen línies curtes, normalment no tenen títol i sovint utilitzaven rima imperfecta, així com un ús de les majúscules i la puntuació no convencional. Molts dels seus poemes tracten temes de la mort i la immortalitat (dos temes recurrents a les cartes als seus amics), l'estètica, la societat, la natura i l'espiritualitat.
Tot i que probablement els coneguts de Dickinson sabien que escrivia molt, la seua obra no es va fer pública fins a després de la seua mort el 1886, quan Lavinia, la seva germana petita, va descobrir l'amagatall dels seus poemes. El 1890, dues persones que la coneixien —Thomas Wentworth Higginson i Mabel Loomis Todd— van publicar la seva primera col·lecció de poemes, tot i que van corregir-ne molt el contingut. La col·lecció completa de la seua poesia va estar disponible per primera vegada el 1955 quan l'estudiós Thomas H. Johnson va publicar The Poems of Emily Dickinson. El 1998, The New York Times va informar d'un estudi en què la tecnologia infraroja va revelar que alguns poemes de Dickinson havien estat censurats deliberadament per excloure-hi el nom «Susan». Almenys onze dels poemes de Dickinson estaven dedicats a la seua cunyada Susan Huntington Gilbert Dickinson, i totes les dedicatòries van ser posteriorment esborrades, suposadament per Todd. Aquesta censura ha enfosquit la naturalesa de la relació d'Emily i Susan, que molts estudiosos han interpretat com a romàntica.
Biografia Família i infantesa Emily Elizabeth Dickinson va néixer a la casa de la família a Amherst (Massachusetts), el 10 de desembre de 1830, en una família important, però no rica. El seu pare, Edward Dickinson, era advocat a Amherst i conseller d'Amherst College. Dos-cents anys abans, els seus avantpassats patrilineals havien arribat al Nou Món —durant la Gran Migració Puritana— on van prosperar. L'avi patern d'Emily Dickinson, Samuel Dickinson, va ser un dels fundadors d'Amherst College. El 1813, va construir la casa, una gran mansió al carrer principal de la ciutat, que es va convertir en el focus de la vida familiar de Dickinson durant la major part d'un segle. El fill gran de Samuel Dickinson, Edward, va ser tresorer d'Amherst College de 1835 a 1873, va ser membre de la Cambra de Representants de Massachusetts (1838–1839; 1873) i al Senat de Massachusetts (1842–1843), i va representar el 10é districte del Congrés de Massachusetts al 33é Congrés dels Estats Units (1853–1855). El 6 de maig de 1828 es va casar amb Emily Norcross de Monson (Massachusetts), i van tenir tres fills: William Austin (1829–1895), conegut com a Austin, Aust o Awe, Emily Elizabeth i Lavinia Norcross (1833–1899), coneguda com a Lavinia o Vinnie Emily Dickinson també era cosina llunyana de Baxter Dickinson i la seua família, inclòs el seu net, l'organista i compositor Clarence Dickinson.
Segons tots els testimonis, la petita Dickinson era una noia ben educada. En una llarga visita a Monson quan tenia dos anys, la seva tia Lavinia la va descriure com «una molt bona criatura i poc problemàtica». També va notar l'afinitat de la noia per la música i el seu particular talent per al piano, que la nena anomenava «the moosic».
Dickinson va assistir a l'escola primària en un edifici de dos pisos a Pleasant Street. La seua educació va ser «ambiciosament clàssica per a una noia victoriana». Volent que els seus fills estigueren ben educats, el seu pare va seguir el seu progrés fins i tot mentre era fora per negocis. Quan Dickinson tenia set anys, el seu pare va escriure a casa, recordant als seus fills que «seguiren l'escola i aprengueren, per dir-me, quan torne a casa, quantes coses noves heu aprés». Tot i que Dickinson va descriure constantment el seu pare amb afecte, la seua correspondència suggereix que la seua mare, en canci, era regularment freda i distant.
El 7 de setembre de 1840, Dickinson i la seua germana Lavinia van començar juntes a l'Acadèmia Amherst, una antiga escola de nois que s'havia obert a les estudiants només dos anys abans. Gairebé al mateix temps, el seu pare va comprar una casa al carrer North Pleasant. El germà de Dickinson, Austin, va descriure més tard aquesta gran nova casa com la «mansió» que ell i Dickinson presidien com a «senyor i dama» mentre els seus pares estaven absents. La casa donava al cementeri d'Amherst, descrit pel pastor local com a sense arbres i «prohibit».
Adolescència Dickinson va passar set anys a l'Acadèmia, fent classes de literatura anglesa i clàssica, llatí, botànica, geologia, història, «filosofia mental» i aritmètica. Daniel Taggart Fiske, director de l'escola en aquell moment, recordarà més tard que Dickinson era «molt brillant» i «una excel·lent estudiosa, de comportament exemplar, fidel en totes les tasques escolars». Tot i que va prendre uns quants terminis per malaltia, el més llarg dels quals va ser el 1845-1846, en què només va estar matriculada durant onze setmanes, va gaudir dels seus estudis extenuants, i va escriure a un amic que l'acadèmia era «una escola molt bona».
Dickinson es va veure preocupada des de ben jove per l'«amenaça cada cop més profunda» de la mort, especialment la mort d'aquells que estaven a prop d'ella. Quan Sophia Holland, cosina segona seua i amiga íntima, va emmalaltir de tifus i va morir l'abril de 1844, Dickinson va quedar traumatitzada. Recordant l'incident dos anys després, va escriure que «em semblava que també m'hauria de morir si no se'm permetés vigilar-la o fins i tot mirar-la a la cara». Es va tornar tan melancòlica que els seus pares la van enviar a quedar-se amb la família a Boston per recuperar-se. Amb la salut i l'ànim restaurats, aviat va tornar a l'Acadèmia Amherst per continuar els seus estudis. Durant aquest període, va conéixer gent que es convertiria en amics i corresponsals de tota la vida, com Abiah Root, Abby Wood, Jane Humphrey i Susan Huntington Gilbert (que més tard es va casar amb el germà de Dickinson, Austin).
El 1845, va tenir lloc un renaixement religiós a Amherst, que va resultar en 46 confessions de fe entre els companys de Dickinson. Dickinson va escriure a un amic l'any següent: «Mai vaig gaudir d'una pau i una felicitat tan perfectes com el poc temps en què vaig sentir que havia trobat el meu Salvador». Va continuar dient que era el seu «gran plaer comunicar-se sol amb el gran Déu i sentir que escoltaria les meues oracions». L'experiència no va durar: Dickinson mai va fer una declaració formal de fe i va assistir regularment als serveis durant només uns quants anys. Després d'acabar el seu viatge a l'església, cap al 1852, va escriure un poema d'obertura: «Alguns guarden el Sàbat anant a l'església — jo el guarde, quedant-me a casa».
Durant l'últim any de la seua estada a l'Acadèmia, Dickinson es va fer amiga de Leonard Humphrey, el seu popular nou director jove. Després d'acabar el seu darrer mandat a l'Acadèmia el 10 d'agost de 1847, Dickinson va començar a assistir al seminari femení Mount Holyoke de Mary Lyon (que més tard esdevingué el Mount Holyoke College) a South Hadley, a uns 16 km d'Amherst. Va romandre al seminari només deu mesos. Tot i que li agradaven les noies de Mount Holyoke, Dickinson no hi va fer cap amistat duradora. Les explicacions de la seua breu estada a Mount Holyoke difereixen considerablement: o bé tenia una salut precària i el seu pare la volia tenir a casa, o es va rebel·lar contra el fervor evangèlic present a l'escola, o no li agradaven els professors disciplinats, o senzillament trobava a faltar la seua casa. Siguen quins siguen els motius per a abandonar Mount Holyoke, el seu germà Austin va aparéixer el 25 de març de 1848 per «portar-la a casa en tot cas». De tornada a Amherst, Dickinson va ocupar el seu temps amb activitats domèstiques. Va començar a cuinar per a la família i li va agradar assistir a esdeveniments i activitats locals a la ciutat universitària en creixement.
Influències primerenques i escriptura Quan tenia divuit anys, la família de Dickinson va fer amistat amb un jove advocat anomenat Benjamin Franklin Newton. Segons una carta escrita per Dickinson després de la mort de Newton, ell havia estat «dos anys amb el meu pare, abans d'anar a Worcester, per continuar els seus estudis, i era molt amb la nostra família». Tot i que probablement la seua relació no va ser romàntica, Newton va ser una influència formativa i es convertiria en el segon d'una sèrie d'homes grans (després de Humphrey) als quals Dickinson es referia, de manera diversa, com el seu tutor, preceptor o mestre.
Newton probablement la va introduir als escrits de William Wordsworth, i el regal que li va fer del primer llibre de poemes recollits de Ralph Waldo Emerson va tenir un efecte alliberador. Més tard va escriure que ell, «el nom del qual em va ensenyar l'Estudiant de Dret del meu pare, ha tocat la primavera secreta». Newton tenia Dickinson en alta estima, creient en ella i reconeixent-la com a poeta. Quan es moria de tuberculosi, li va escriure dient-li que li agradaria viure fins que aconseguís la grandesa que ell havia previst.
Dickinson estava familiaritzada no només amb la Bíblia, sinó també amb la literatura popular contemporània. Probablement va estar influenciada per les Letters from New York de Lydia Maria Child, un altre regal de Newton. El seu germà va introduir una còpia del Kavanagh de Henry Wadsworth Longfellow a la casa per a ella sense saber-ho son pare, que podria no haver estat d'acord, i un amic li va prestar la novel·la Jane Eyre de Charlotte Brontë a finals de 1849. La influència de Jane Eyre no es pot mesurar, però quan Dickinson va adquirir el seu primer i únic gos, un Terranova, el va anomenar «Carlo» pel personatge del gos de St. John Rivers. William Shakespeare també va tenir una gran influència en la seua vida. En referència a les seues obres, va escriure a un amic: «Per què agafar una altra mà que no siga aquesta?» i a un altre: «Per què es necessita algun altre llibre?»
Adultesa i aïllament Durant la dècada de 1850, la relació més forta i afectuosa de Dickinson va ser amb la seua cunyada, Susan Gilbert. Dickinson li va enviar més de tres-centes cartes, més que a cap altre corresponsal, al llarg de la seua relació. Susan va donar suport a la poeta, fent el paper d'«amiga, influència, musa i consellera més estimada». En una carta de 1882 a Susan, Dickinson va dir: «Amb l'excepció de Shakespeare, m'has parlat de més coneixement que qualsevol altre viu».