Atlanta Hawks és una franquícia de l'NBA amb seu a Atlanta, Geòrgia. Participa en la Divisió Sud-est de la Conferència Est de l'NBA. L'equip va ser fundat el 1946 com Tri-Cities Blackhawks a la zona del riu Mississipi. Després de traslladar-se a Milwaukee, Wisconsin, el 1951, la franquícia va ser reanomenada com Milwaukee Hawks. Abans de la temporada 1955-56, els Hawks es van mudar a St. Louis, Missouri, passant a la ciutat tretze temporades i guanyant el campionat de 1958, l'únic en la història de la franquícia. Finalment, el 1968 es van moure a Atlanta, Geòrgia. Entre els títols, destaquen, a part del campionat de l'NBA, 4 títols de conferència i 14 de divisió. Els Hawks juguen els seus partits com a locals en el Philips Arena.
Història de la franquícia Tri-Cities Blackhawks 1946-1951 (representant les ciutats de Moline, Rock Island i Davenport) Milwaukee Hawks 1951-1955 St. Louis Hawks 1955-1968 Atlanta Hawks 1968-avui
Tri-Cities i Milwaukee (1949-1955) miniatura|Paul Millsap, jugador dels Atlanta Hawks. La franquícia es va formar el 1946 amb el nom de Tri-Cities Blackhawks (posteriorment nomenada com Tri-City native Black Hawk) dins de la National Basketball League; emplaçada en una àrea tripartida pertanyent a Moline i Rock Island, d'Illinois, i a Davenport, de Iowa (l'actual Quad Cities). Els Black Hawks van ser nomenats així per la Guerra de Black Hawk, lliurada la major part a Illinois. Altres fonts afirmen que va començar en la temporada 1946-47 de l'NBL com Buffalo Bisons i que al cap de poc va ser traslladada a Tri-Cities. Després de la fusió de l'NBL i la BAA, que va donar origen a l'NBA actual, els Blackhawks van aconseguir la postemporada l'any inaugural de la flamant categoria, sota el comandament de Red Auerbach, que va substituir ja iniciada la temporada a Roger Potter, aconseguint 28 victòries i 29 derrotes. En els playoffs caurien en primera ronda davant Anderson Packers.Nba.com Hawks history:1949-51: Tri-Cities Joins The NBA, consultat el juny de 2008. No obstant això, la següent campanya, després d'escollir a Bob Cousy en el Draft i cometre l'error de cedir els seus drets a Chicago Stags (qui més tard passarien els drets de Cousy en un draft atípic als Boston Celtics després de la seva desaparició), no es van classificar als Playoffs.
El 1951 la franquícia es va traslladar a Milwaukee, Wisconsin, on els esperava un nou pavelló per 10.000 espectadors, el Milwaukee Arena, i va prendre el nom de "Hawks". En la seva primera temporada amb la nova denominació, només un dels seus jugadors va aparèixer entre els millors de la lliga, l'ala-pivot Mel Hutchins, que va empatar com a segon millor rebotador amb Larry Foust, de Fort Wayne Pistons.basketball-reference.com 1951-52 NBA Season Summary, consultat el juny de 2008. Van acabar últims de la lliga, amb un balanç de 17 victòries i 49 derrotes, però el públic no els va donar l'esquena, esperant la millora del joc del seu equip.Nba.com 1951-55: Hawks Take Act To The Big City, consultat el juny de 2008 Durant el Draft de 1953 van triar a Bob Pettit, un futur MVP de l'NBA,basketball-reference.com 1954 NBA Draft , consultat el juny de 2008. que va realitzar una espectacular temporada com a Rookie (novençà), amb una mitjana de 20,4 punts per partit, la quarta de tota la lliga, i sent triat Rookie de l'Any. Milwaukee va millorar una mica, però van tornar a acabar últims de la lliga, amb 26 victòries i 46 derrotes.
L'era de St. Louis (1955-1968) Els afeccionats esportius de la ciutat, veient un equip perdedor, van canviar les seves aficions pel beisbol, passant a recolzar massivament als Milwaukee Braves (un altre equip que curiosament acabaria jugant a Atlanta).Nba.com 1955-56: Sota Long Milwaukee, Hello St. Louis, consultat el juny de 2008 L'any 1955 es van mudar novament, aquesta vegada a St. Louis, Missouri. Pettit va començar el seu camí cap a l'estrellat, liderant la lliga en anotació (25,7 punts per partit) i en rebots (16,2 per partit), guanyant sense discussió el seu primer premi al Millor Jugador de la Lliga.basketball-reference.com 1955-56 NBA Season Summary, consultat el juny de 2008 Intervinguda la temporada la plantilla es va reforçar amb l'ala-pivot Jack Coleman i amb el base Jack McMahon, tots dos adquirits als Rochester Royals.
En el Draft de 1956, els Hawks triaven en la segona posició. Abans que comencés, els Celtics van renunciar a la seva elecció en primera ronda apostant per Tom Heinsohn, de Holy Cross com elecció territorial. Aquest sistema permetia als equips poder reclamar a qualsevol jugador universitari sempre que hagués estudiat a l'àrea d'influència de l'equip. Però fins i tot després de l'elecció de Heinsohn, l'entrenador Red Auerbach anhelava aconseguir a Bill Russell, que havia complert el seu cicle universitari a la Universitat de San Francisco. Russell, amb la seva habilitat defensiva sense precedents, havia estat capaç de portar als Dons a dues temporades consecutives sense perdre cap partit. Els Rochester Royals, que triaven en primera posició, es van fer amb els serveis del jugador de Duquesne Sihugo Green, triant St. Louis a Russell. Però Auerbach no va perdre el temps per aconseguir al seu home, per la qual cosa va oferir a Ed Macauley i Cliff Facin. Era un bon tracte pels Hawks. Macauley era un jugador popular de la Universitat de Saint Louis, que havia obtingut en la última temporada una mitjana de 17,5 punts, mentre que Facin era un prometedor rookie que tornava de dos anys de servei militar.Nba.com 1956: The Day The Hawks Lost Bill Russell, consultat el juny de 2008.
Després d'haver ocupat les últimes places de la conferència Oest les quatre temporades prèvies, Saint Louis va pujar al segon lloc, empatant amb Minneapolis Lakers en nombre de victòries. Els Lakers van batre els Hawks en un playoff a un partit per dirimir qui es faria oficialment amb la segona plaça, i els dos equips es van tornar a trobar en la primera ronda dels playoffs de 1956, al millor de tres partits. En el primer els Hawks van guanyar per un sol punt, i van er escombrats en el segon per 58 punts de diferència. Però els Hawks van donar la sorpresa en el tercer, en tornar a imposar-se per un punt, passant així a les Finals de Divisió.basketball-reference.com 1956 NBA Playoff Summary , consultat el juny de 2008. S'hi van trobar a Fort Wayne Pistons a cinc partits. Hi van guanyar els dos primers, però van ser escombrats en els tres següents i els Pistons van arribar a les Finals, que van perdre davant Philadelphia Warriors.
Assidus a les Finals (1957-1961) Malgrat les noves adquisicions, la temporada 1956-57 no va començar bé. Amb tan sols 14 victòries en els primers 33 partits, Red Holzman va ser acomiadat. Slater Martin va esdevenir jugador-entrenador el base. Però després de vuit partits va decidir dedicar-se únicament a jugar, i l'aler reserva Alex Hannum va ser nomenat entrenador. Liderats per Bob Pettit, que va acabar segon millor anotador de la lliga amb 24,7 punts per partit,basketball-reference.com 1956-57 NBA Season Summary, consultat el juny de 2008. malgrat haver jugat minvat després de trencar-se la nina al febrer, els Hawks van compartir el primer lloc de la Divisió Oest amb Minneapolis Lakers i Fort Wayne Pistons.Nba.com 1956-57: St. Louis Struggles In Regular Season, Then Xocs All In Playoffs, consultat el juny de 2008. De totes maneres, els resultats eren enganyosos, ja que si bé els tres equips van empatar amb 34 victòries i 48 derrotes, d'haver estat en la Conferència Est haguessin acabat en l'última posició, lloc que van ocupar els New York Knicks amb 36 victòries i el mateix nombre de derrotes.
Saint Louis va batre a Fort Wayne i els Lakers en un partit amb un tie break per resoldre el campió de divisió. Això els va fer sortir exempts en la primera ronda de playoffs. Ja en les finals de Divisió van tornar a creuar-se amb els Lakers, que van derrotar de forma contundent per 3-0, guanyant l'últim partit després de dues pròrrogues per 143-135. Es van plantar en la final contra pronòstic, on es van trobar amb els Boston Celtics, que eren els clars favorits. No obstant això, en el primer partit disputat al Boston Garden, els Hawks van donar la sorpresa en imposar-se 125-123 després de dues pròrrogues. Els Celtics empatarien la sèrie la nit següent. Van viatjar fins al Kiel Auditorium on de nou cada equip va guanyar una de les dues trobades disputades. Amb la sèrie empatada a 2, la sèrie va tornar a Boston, on el cinquè partit va ser clarament per als locals. Ja en el sisè, els Celtis van tenir l'ocasió de guanyar la final amb un tir sobre la botzina de Cliff Facin que va taponar Bob Pettit per deixar el marcador 96-94, forçant un setè i definitiu partit. Aquest partit, disputat el dissabte 13 d'abril, és considerat com un dels més memorables de la història de l'NBA. Es va arribar als últims instants del mateix molt igualats, i Pettit va anotar dos tirs lliures que van portar al partit a la seva primera pròrroga. Prèviament, amb 103-102 a favor dels Hawks i 38 segons per jugar, Jack Coleman va tenir a les seves mans la cistella que hagués suposat la victòria, però el que semblava una safata fàcil va ser taponada espectacularment per Bill Russell.Nba.com Timeless Excellence, consultat el juny de 2008. S'hi va arribar als últims segons 2 a dalt per a Boston, però una cistella de Coleman va forçar un segon temps extra. En ell, Jim Loscutoff va anotar un tir lliure que posava als Celtics 2 a dalt amb escassos segons per jugar, fallant Bob Pettit el tir definitiu. Els Celtics van aconseguir el seu primer anell de campió.
A l'any següent els Hawks acabarien la lliga regular amb una diferència de 8 victòries, comandant la classificació de la Divisió Oest, sobre els seus més immediats seguidors, Cincinnati Royals. Amb Alex Hannum a la banqueta, després de retirar-se la temporada anterior, van completar una fase gairebé perfecta, amb Bob Pettit acabant tercer en la classificació de màxims anotadors, promediant 24,6 punts per partit, i segon en la de rebotadors, amb 17,4 per partit.Nba.com 1957-59: Hawks Seek Revenge In Finals Rematch, consultat el juny de 2008. Al costat de Pettit, van destacar també els alers Cliff Facin (19,9 ppp) i Ed Macauley (14,2 ppp).basketball-reference.com 1957-58 St. Louis Hawks , consultat el juny de 2008. Arribats als playoffs, van acabar fàcilment amb els Detroit Pistons en les Finals de Divisió per un còmode 4-1, mentre que Boston Celtics feia el propi amb els Philadelphia Warriors. En les Finals de l'NBA els Hawks van prendre avantatge en el primer partit després de guanyar per dos punts, igualant Boston en el segon partit. Tot es va posar de cara en el tercer partit, després de sofrir Bill Russell una lesió en el genoll en el tercer partit, però Boston va reaccionar al quart partit, encara que no va poder fer res al cinquè partit, perdent per un atapeït 102-100. Les sèries es van traslladar de nou a St. Louis, on els Hawks es van fer finalment amb l'anell de campió guanyant per un únic punt, 110-109.basketball-reference.com 1958 NBA Playoff Summary , consultat el juny de 2008.
Malgrat el títol, el propietari de l'equip va optar per canviar d'entrenador, donant pas a Andy Phillip, que únicament va durar deu partits abans de posar en el seu lloc a Ed Macauley, que ja es trobava a la recta final de la seva carrera com a jugador. A més incorporaria al pivot Clyde Lovellette, que venia de fer una mitjana de més de 20 punts per partit en les seves tres anteriors temporades en els Lakers i els Royals. Slater Martin i Jack McMahon van continuar portant les regnes de l'equip des de la posició de base, mentre que Pettit guanyava el seu segon MVP de l'NBA després de liderar la lliga amb 29,2 punts per partit i aconseguir un nou rècord d'anotació, amb 2.105 punts totals.