miniatura|Sant Oleguer de Barcelona, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona neix l'any 1060 a la ciutat comtal. miniatura|Felícia de Rouicy, reina consort d'Aragó i Navarra i comtessa consort de Ribagorça i Sobrarb neix aproximadament l'any 1060 miniatura|Ponç II, comte de Tolosa i antic marit d'Almodis de la Marca mor l'any 1060 L'any 1060 és un any de traspàs que comença en dissabte. És el primer any de la dècada del 1060 i el seixantè any del i del primer mil·lenni. miniatura|El 4 d'agost comença el regnat, en minoria d'edat, de Felip I de França. miniatura|Jofré III el Barbut, comte de Gâtinais, esdevé comte d'Anjou i comte de Tours després de la mort del seu oncle matern Jofé II Martel Durant l'any 1060 Rodrigo Díaz de Vivar és nombrat cavaller, s'annexionen les taifes de Saragossa i Tortosa, el normand Robert Guiscard conquesta Tàrent i l'armada de l'Imperi Romà d'Orient venç als normands i torna a recuperar Tàrent. miniatura|El coemperador de l'Imperi Romà d'Orient Constanci Ducas neix l'any 1060 Durant l'any 1060 neix el segon fill de Robert Guiscard, Roger Borsa i moren el rei Enric I de França, el rei Anund Jacob de Suècia i el religiós hinduista Axarià.
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1060 són Enric IV el Sali; el papa de Roma Nicolau II; Constantí X Ducas, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I i Felip I de França; Eduard el Confessor d'Anglaterra; Malcolm III d'Escòcia; Ferran I de Lleó; Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Boleslau II de Polònia, Petar Kresimir IV de Croàcia; i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Ibrahim de Ghazna, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.
Esdeveniments Països Catalans i Occitània El comtat de Barcelona conquesta Camarasa.
Tortosa: Al-Múqtadir annexiona la Taifa de Tortosa a la Taifa de Saragossa.de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. .
Resta de la Península Ibèrica El Cid és nomenat cavaller.
Europa i Imperi Romà d'Orient 4 d'agost: començament del regne de Felip I de França (que s'acabarà l'any 1108) juntament amb la co-regència de la seva mare Anna de Kíev i de Balduí V de Flandes (fins a l'any 1066), germanastre d'Enric I de França, qui havia mort. 6 d'agost: Roger de Hauteville rep a Milet una ambaixada dels cristians de Messina, els quals li demanen que alliberin la seva ciutat del domini musulmà. Setembre - octubre: els normands de Roger de Hauteville intenten un atac a la ciutat de Messina, a Sicília. 14 de novembre - Comtat d'Anjou i Comtat de Tours: comença el regnat del comte Jofré III el Barbut (que ja era comte de Gâtinais) després de la mort del seu oncle per via materna Jofré II Martell. 6 de desembre: es corona el rei Béla I d'Hongria (el seu regnat dura fins a l'any 1065) després d'haver vençut el seu germà Andreu I d'Hongria. Béla I enfortirà el cristianisme al seu regne. Comença el regnat del rei de Suècia Stenkil I (que durarà fins a l'any 1066). Aquest esdevé el primer sobirà de la Casa de Stenkil que governarà Suècia des del 1060 fins a l'any 1125. Split, actual Croàcia: s'hi celebra un concili posterior a la Gran Cisma d'Orient. Al Regne de Croàcia s'hi prohibeix la celebració de la missa en croat. Això fa que comenci una lluita entre els catòlics i els ortodoxos. Normandia: sant Anselm de Canterbury entra a l'Abadia de Bec que era dirigida pel prior Lanfranc, a qui succeïrà a l'any 1063.
Imperi Romà d'Orient Maig - Tàrent, Pulla (Imperi Romà d'Orient): Robert Guiscard torna a començar una guerra contra els normands: al maig pren de Tàrent i Brindisi, mentre el seu germà Mauger de Hauteville derrota els romans d'Orient a Oria (Itàlia). Robert Guiscard i el seu germà Roger marxen junts contra Calàbria. Estiu: els normands conquesten Reggio i Scilla a l'Imperi Romà d'Orient. Septembre - octubre: les tropes de Roger de hauteville tornen a atacar Reggio abans de retornar a Pulla quan s'anuncia una contraofensiva romana d'Orient. Octubre: les tropes romanes d'Orient enviades per Constantí X Ducas desembarquen a Bari sota el comandament d'un merarca. Aquestes aconsegueixen derrotar els exèrcits de Robert Guiscard i de Mauger i recuperen Brindisi, Tàrent, Oria i Otranto abans d'amenaçar Melfi, la capital del Comtat de Pulla aprofitant que Guiscard i Roger estant intentant conquerir Sicília. Però quan retornen a Itàlia recuperen moltes de les places conquerides pels romans d'Orient.Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 i 1969 , p. 265-266 Constantí X obté avantatges importants pels cristians de Jerusalem, que van poder obtenir un barri propi sota la jurisdicció del patriarca ortodox, a canvi del pagament d'una taxa al califa fatimita. L'emperador fa venir a Cosntantinoble el nou Catolicós d'Ani (Armènia), Khatchig, on el retén fins a l'any 1063 per obligar-lo a pagar un tribut, mentre intenta que els armenis abandonin el seu culte propi i segueixin el culte ortodox.TOURNEBIZE (F.), Histoire politique et religieuse de l’Arménie, p. 156-159; Durant el 1060 els turcs seljúcides continuen atacant el territori armeni de l'Imperi Romà d'Orient.Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 i 1969 , p. 267
Àsia 1 de gener - Bagdad: Toghril Beg I restaura el califa Al-Qàim quan torna a prendre la ciutat de Bagdad. miniatura|El pintor japonès Fujiwara no Mototoshi neix l'any 106015 de gener: Al-Bassassirí és venút i mort a prop de Kufa pels seljúcides. Juliol - Alep, Imperi Fatimita: juliol de 1060 la ciutat obria les portes a Mahmud; el governador fatimita es va fer fort a la ciutadella i va demanar ajut al Caire que va enviar al seu governador a Damasc, Nasir al-Dawla Abu Ali al-Husayn ibn Abi Muhammad al-Hasan que va entrar a la ciutat on fou acollit amb fredor. Durant l'agost,va succeïr la batalla de al-Funaydiq, que va enfrontar als kalbites a la rodalia de la ciutat, en la que l'exèrcit fatimita va patir una seriosa derrota que va significar que van perdre de manera definitiva Alep; els seus aliats kalbites, tayyites i una fracció dels kilabites el van abandonar; en la retirada, sense aigua, fou fet presoner amb la major part dels seus oficials, pels kalbites i l'endemà Atiyya tornava a Alep on es proclamà emir, però només va governar 24 hores doncs els fidels de Mahmud es van imposar; deu dies després els darrers fatimites refugiats a la ciutadella, entregaven aquesta a Mahmud a canvi de sortida lliure. Thimal, l'emir d'Alep, era llavors al Caire quan se li va comunicar que el seu nebot Mahmud havia ocupat Alep i que per tant havia de retornar les viles costaneres que se li havien cedit. Thimal va decidir marxar a Alep però Mahmud va refusar de retornar-li la ciutat però després d'algunes acciones militars els xeics kilabites van imposar un acord: Thimal recuperava Alep, i Mahmud tindria dret a una compensació en diners i espècies.
Historiografia: crònica xinesa sobre la dinastia Tang.
Naixements Països catalans i Occitània Barcelona: sant Oleguer de Barcelona (m. 1137), fou bisbe de Barcelona (1118-1137) i arquebisbe de Tarragona (1115-1137). És venerat com a sant per l'Església catòlica. Fill de noble família va néixer a Barcelona amb el nom Oleguer Bonestruga. El seu pare era secretari del comte de Barcelona Ramon Berenguer I. La seva mare, Guilia, descendia de la noblesa goda. Va fundar la col·legiata de Santa Maria de Terrassa. Com a arquebisbe de Tarragona, va actuar com a metropolità amb plens drets, rebent a més, com a administrador eclesiàstic, els territoris de l'encara no restaurada diòcesi de Tortosa. (vers) Artau II de Pallars Sobirà (m. 1124), comte de Pallars Sobirà (1081-1124), qui batallarà contra el seu parent Ramon V de Pallars Jussà.(ca) Armand de Fluvià (préf. Josep M. Salrach), , Barcelone, Enciclopèdia catalana, coll. « Biblioteca universitària » (no 11), avril 1989, 238 p. (), p. 93 (vers) Felícia de Roucy (m. a Barcelona 1094) va ser una reina consort d'Aragó i Navarra i comtessa de Ribagorça i Sobrarb pel seu matrimoni cap a 1070 amb Sanç Ramires, rei d'Aragó, amb qui va col·laborar en les tasques de govern. Felícia va ser la segona esposa de Sanç Ramires, amb qui va tenir als infants Ferran (1071-1086), Alfons I i a Ramir II; aquests dos últims van regnar a Aragó després del seu germanastre, Pere I, fill del primer matrimoni de Sanç amb Isabel d'Urgell, que va morir sense descendència.
Tortosa: Abu-Bakr at-Turtuixí, Historiador. miniatura|Sant Gauter o Gauqueri d'Aurèlh va néixer aproximadament l'any 1060(vers) Meulan-en-Yvelines, Vexin: sant Gauqueri d'Aurèlh (m. a Aurèlh el 1140) fou un eremita, fundador d'una canònica de canonges regulars al Llemosí. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Europa i Imperi Romà d'Orient miniatura|Sant Roger de Cannes neix a l'any 1060Diòcesi de Tournai - Sant Aibert, monjo benedictí del monestir de Saint-Crépin, a l'Hainaut. Fou canonitzat sant per l'església catòlica. Arnold I de Looz (m. 1153), comte d'Hesbaye, senyor de Horn, Stevoort i Corswarem. Era el fill gran d'Emmon, comte de Looz i d'Ermigarda de Horn. (vers) sant Bertold de Garsten (m. 1142), monjo benedictí. Fou prior de l'abadia de Göttweig i abat de l'abadia de Garsten, on va establir una disciplina rigorosa i reformes religioses segons l'orde de Cluny. Fou canonitzat sant per l'església catòlica. Constantinoble: Constanci Ducas (m. 1081) fou coemperador romà d'Orient, fill de Constantí X Ducas, al qual va succeir el 1067 juntament amb els seus germans Miquel Ducas i Andrònic Ducas i sota regència de la seva mare Eudòxia. (vers) Dudo de Laurenburg (m. abans de 1124), fou probablement comte de Laurenburg, que és considerat el fundador de la Casa de Nassau.Lück, Alfred (1981) . Siegerland und Nederland [Siegerland and The Netherlands] (in German) (2nd ed.). Siegen: Siegerländer Heimatverein e.V., p. 16-17 Gregori de Catino (m. 1130), monjo de l'abadia de Farfa i "un dels més historiadors monàstics del seu temps".Marios Costambeys, Power and Patronage in the Early Medieval Italy: Local Society, Italian Politics, and the Abbey of Farfa, c.700–900 (Cambridge: 2007), p. 11. Va escriure l'obra en dos volums Liber gemniagraphus sive cleronomialis ecclesiae pharphensis, conservats a la Biblioteca Vaticana.MS lat. 8487, I–II. Pisa: sant Guido della Gherardesca (m. 1140), fou un eremita toscà. És venerat com a beat per l'Església catòlica. Orleans: beat Odó de Tournai (m. 1113), monjo benedictí, fundador de l'abadia de Sant Martí de Tournai i bisbe de Cambrai des del 1105 fins a la seva mort. (o 1061) Roger Borsa, segon fill de Robert Guiscard, que serà comte de Pulla i Calàbria entre el 1085 i 1111. Sant Roger de Cannes (m. 1129) va ser bisbe de Canes. Va contribuir a la reconstrucció material i anímica de la ciutat després de la destrucció causada pels normands, i és venerat com a Sant Roger per l'Església Catòlica. miniatura|El futur duc de Bretanya Alainn IV neix aproximadament a l'any 1060(vers) Alan IV de Bretanya (m. 1119) fill de Hoel II de Bretanya i d'Havoisa de Bretanya, que fou Comtat de Cornualla, de Rennes, de Nantes i duc de Bretanya del 1084 al 1115. (vers) Diarmait Ua Briain (m. 1118), 45è rei de Munster durant l'any 1086 i després del 1114 al 1116 o 1118.Francis John Byrne, , Dublin, Courts Press History Classics, 2001 (), p. 297.