L'esfinx de Guiza és una figura amb una cara de persona i cos de lleó, a poca distància de la piràmide de Khefren a Guiza. És coneguda com la gran esfinx i és el primer exemple d'estàtua monumental a Egipte. El nom li fou donat pels grecs. Hi ha moltes esfinxs a Egipte però la de Guiza és l'esfinx per antonomàsia.
Es creu que per a esculpir-la, es va aprofitar una roca situada al lloc, que era una pedrera per les piràmides. Les hipòtesis més probables sostenen que representa Khefren o Kheops. Acompanyant l'esfinx hi ha un temple de l'imperi antic, un de l'imperi nou, i altres estructures menors, i es considera vinculat al temple de la vall de la piràmide de Khefren on també hi ha 26 esfinxs colossals, però no tan grossos.miniatura|L'esfinx. Al darrere la piràmide de Kheops.|esquerra|252x252pxLes escultures que es tenen de Djedefre, Khefren i Micerí i d'altres faraons de l'imperi antic mostren la mateixa imatge que l'esfinx. Hi ha un forat a la part superior i un sota l'estàtua. El cos mesura 72,5 metres de llarg i 20,2 metres d'ample; la cara fa quatre metres. Tancant el monument hi ha uns murs de rajoles.
Tuthmosis IV (1425 aC-1417 aC) hi va fer posar una estela i la va restaurar; també fou restaurada probablement per Ramsès II. La figura va quedar enterrada per la sorra diverses vegades i estava tapada quan hi va arribar Napoleó. Encara que tradicionalment es diu que fou llavors quan l'esfinx va perdre el nas, els erudits pensen que ja l'havia perdut quatre-cents anys abans. Entre el 1816 i el 1817 el genovès Cavigia la va voler netejar de sorra però no ho va aconseguir; tampoc ho va aconseguir Mariette el 1852 fins que en un segon intent el 1858 la va poder deixar lliure en gran part. Maspero, el 1885, va provar de netejar la resta però no va poder; finalment el 1936 ho va aconseguir el francès Emile Baraize, que va omplir de ciment les bases laterals del barret del faraó i així en va alterar l'aspecte.
Progressivament l'erosió natural del vent i pluja (la pedra és de mala qualitat) i la contaminació procedent del Caire ha anat afectant la figura. Una restauració es va completar el 1998 en la qual els escultors Adam Hunein i Mahmud Mabruk i el restaurador Mustafa Abdel-Qader van substituir les peces d'anteriors restauracions que no s'havien fet prou bé, especialment les dels anys vuitanta, però el problema de l'erosió no s'ha resolt definitivament i cap de les solucions proposades deixa de tenir inconvenients.
És un dels monuments més prestigiosos del món junt amb les piràmides.
Construcció L'esfinx és un monòlit esculpit a la roca base de l'altiplà, que també va servir com a pedrera de les piràmides i altres monuments de la zona. La pedra calcària nummulítica de la zona està formada per capes que ofereixen diferents resistències a l'erosió (causat majoritàriament pel vent i la sorra bufada pel vent), que condueixen a una degradació desigual aparent al cos de l'Esfinx. La part més baixa del cos, incloses les potes, és una roca sòlida. El cos de l'animal fins al coll està format per capes més toves que han patit una considerable desintegració. La capa en què es va esculpir el cap torna a ser molt més dura. Se sap que hi ha diversos túnels «sense sortida» dins i sota del cos de la Gran Esfinx, molt probablement excavats per caçadors de tresors i lladres de tombes. Abans del 1925, existia un gran entrant, similar als túnels, a la part superior del cap de l'Esfinx; es creu que possiblement era el punt d'ancoratge d'una corona o tocat esculpit afegit durant el període de l'Imperi Nou.
Origen i identitat La Gran Esfinx és una de les estàtues més grosses i antigues del món. Tot i així, algunes qüestions bàsiques com ara quan va ser construïda, per qui i amb quin propòsit, encara són objecte de debat.
Noms És impossible de saber quin nom tenia a l'època en la qual va ser creada, com que la Gran Esfinx no apareix en cap inscripció coneguda del Regne Antic. No hi ha tampoc cap inscripció que en descrigui la construcció o el propòsit original. Al Regne Nou, l'Esfinx era venerada com la deïtat solar Hor-em-akhet (‘Horus de l'Horitzó'; , hel·lenitzat Harmachis), i el faraó Tuthmosis IV (1401-1391 o 1397– 1388 aC) així s'hi va referir en la seva estela del somni.miniatura|280x280px|L'Esfinx en una imatge dels volts de 1870.
El nom més utilitzat, Esfinx, se li va donar a l'antiguitat clàssica, uns 2.000 anys després de la data comunament acceptada de la creació. Aquesta denominació fa referència a una bèstia mitològica grega que tenia el cap d'una dona, un falcó, un gat o una ovella i el cos d'un lleó amb ales d'àguila. La paraula catalana «esfinx» prové del ) aparentment del verb , ‘estrènyer', en referència de l'esfinx grega que escanyava qualsevol persona que no encertés el seu enigma.
Els escriptors àrabs medievals, inclòs al-Maqrizí, van anomenar l'esfinx balhib i bilhaw, que suggereixen una influència copta. El nom àrab egipci modern és , de l'àrab estàndard , literalment ‘Pare del Temor', és a dir ‘el Terrorífic'.
Cronologia i constructor Tot i que hi ha hagut proves i punts de vista contradictoris al llarg dels anys, la visió sostinguda per l'egiptologia moderna en general continua sent que la Gran Esfinx es va construir aproximadament el 2500 aC, sota el regnat del faraó Khefren, el constructor de la segona piràmide de Guiza.
Selim Hassan, que va escriure el 1949 sobre recents excavacions del recinte de l'Esfinx, va resumir el problema:Tenint en compte tot plegat, sembla que hem de donar el mèrit d'erigir l'estàtua més meravellosa del món a Khefren, però sempre amb aquesta reserva: que no hi ha una sola inscripció contemporània que connecti l'Esfinx amb Khefren; per tant, per molt encertada que sembli, hem de tractar les evidències com a circumstancials, fins que un cop afortunat de la pala de l'excavadora reveli al món una referència definitiva a l'erecció de l'Esfinx. miniatura|252x252px|L'Esfinx i els temples associats al complex de Khefren. Les proves circumstancials esmentades per Hassan inclouen la ubicació de l'Esfinx en el context del complex funerari que envolta la Segona Piràmide, que tradicionalment està connectada amb Khefren. A part de la calçada, la piràmide i l'esfinx, el complex també inclou el temple de l'Esfinx i el temple de la Vall, tots dos amb un disseny similar de les seves corts interiors. El temple de l'Esfinx es va construir utilitzant blocs tallats del recinte de l'Esfinx, mentre que els del Temple de la Vall van ser extrets de l'altiplà, amb un pes superior a 100 tones els carreus més grans.
Una estàtua de diorita de Khafre, que va ser descoberta enterrada al revés junt amb altres restes del temple de la Vall, es pren com una de les proves que recolzarien la teoria de Khafre.
L'Estela del somni, erigida molt més tard pel faraó Tuthmosis IV (1401–1391 o 1397–1388 aC), associa l'Esfinx amb Khefren. Quan es va descobrir l'estela, les seves línies de text ja estaven danyades i incompletes i només es referien a Khaf, i no a Khefren. A continuació la traducció d'un extracte:que portem per a ell: bous ... i totes les verdures joves; i donarem lloances a Uenofer ... Khaf ... l'estàtua feta per a Atum-Hor-em-Akhet.
Altres hipòtesis Les teories dels egiptòlegs acadèmics sobre el constructor de l'Esfinx i la data de la construcció no són universalment acceptades i diverses persones han proposat hipòtesis alternatives tant pel que fa al constructor com a la datació.
1- Els primers egiptòlegs Alguns dels primers egiptòlegs i excavadors del complex piramidal de Guiza van creure que la Gran Esfinx i els temples associats eren anteriors al regnat de Khufu, Khefren i Menkaure de la IV Dinastia. Flinders Petrie va escriure el 1883 sobre l'estat d'opinió de l'edat dels temples propers i, per extensió, sobre l'Esfinx: "S'ha afirmat tan positivament que la data del temple de granit [Temple de la vall] era anterior a la IV Dinastia, que pot semblar precipitat discutir aquest punt. Tanmateix, els descobriments recents mostren fermament que realment no es va construir abans del regnat de Khefren, a la IV Dinastia. miniatura|252x252px|L'arqueòleg francès Auguste Mariette (assegut, a l'esquerra) i l'emperador Pere II del Brasil (assegut, a la dreta) amb altres persones davant de l'Esfinx el 1871. El 1857, Auguste Mariette, fundador del Museu Egipci al Caire, va desenterrar l'Estela de l'Inventari (molt posterior ja que es calcula que és de la XXVI Dinastia, cap al 664-525 aC), que explica com Khufu va trobar l'Esfinx ja enterrada a la sorra. Tot i que certs tractats de l'Estela es consideren una bona prova, aquest passatge és àmpliament descartat com a revisionisme històric del propi període tardà, una falsificació intencionada, creada pels sacerdots locals com un intent d'imbuir el temple contemporani d'Isis amb una història antiga que mai no havia tingut. Aquests actes eren habituals quan institucions religioses com temples, santuaris i dominis sacerdotals lluitaven per atenció política i per les donacions econòmiques i financeres.
L'egiptòleg francès Gaston Maspero, que va ser el segon director del Museu Egipci del Caire, va fer una estudi sobre l'Esfinx el 1886. Va concloure que, a causa que l'Estela del Somni mostrava el cartutx de Khefren a la línia 13, hauria de ser ell el protagonista de l'estela i, per tant, l'Esfinx seria anterior a Khefren i als seus predecessors. L'egiptòleg anglès E. A. Wallis Budge va acordar que l'Esfinx era anterior al regnat de Khefren, escrivint a The Gods of the Egyptians (1914): "Aquest meravellós objecte [la Gran Esfinx] existia en temps de Khafre, o Khefren; és probable que sigui molt més antic que el seu regnat i que dati del final del període arcaic [c. 2686 aC]". Maspero creia que l'Esfinx era "el monument més antic d'Egipte".
2- Hipòtesis discrepants modernes Rainer Stadelmann, antic director de l'Institut Arqueològic Alemany del Caire, va examinar la iconografia diferent dels nemes (tocat) i la barba de l'Esfinx, avui caiguda del monument, i va concloure que l'estil és més indicatiu del faraó Khufu (2589-2566 aC), conegut pels grecs com Kheops, constructor de la Gran Piràmide de Guiza i pare de Khefren. Basa la teoria en la calçada de Khefren, que va ser construïda per adaptar-se suposadament a una estructura preexistent, que només podria haver estat l'Esfinx. miniatura|267x267px|La Gran Esfinx parcialment excavada la dècada de 1870.|esquerra Colin Reader, un geòleg anglès que va dur a terme un estudi més recent del recinte de forma independent, va observar que les diverses pedreres del lloc van estar excavades al voltant de la calçada. Com que se sap que aquestes pedreres van ser utilitzades per Khufu, Reader conclou que la calçada (i els temples a ambdós extrems) han de ser anteriors a Khufu, posant en dubte la cronologia egípcia convencional.
Frank Domingo, científic forense del Departament de Policia de la ciutat de Nova York i antropòleg forense expert, va utilitzar mesures detallades de l'Esfinx, dibuixos forenses i imatges fetes per ordinador per concloure que la cara representada a l'Esfinx no és la mateixa que la que es representa en una estàtua atribuïda a Khefren.
El 2004, Vassil Dobrev, de l'Institut Francès d'Arcrqueologia Oriental del Caire, va anunciar que havia descobert noves proves que la Gran Esfinx podria haver estat obra del poc conegut faraó Djedefre (2528-2520 aC), mig germà de Khefren i fill de Khufu. Segons Dobrev, Djedefre va construir l'Esfinx a imatge del seu pare Khufu, identificant-lo amb el déu del sol Ra per restablir el respecte a la seva dinastia. Dobrev també assenyala, com Stadelmann i altres, que la calçada que connecta la piràmide de Khefren amb els temples es va construir salvant la situació de l'Esfinx, suggerint així que ja existia quan es va construir-la.
Hipòtesis pseudohistòriques 1- Correlació amb Orió miniatura|265x265px|Correlació de posicions de les Piràmides de Guiza amb les estrelels del cinturó d'Orió.