Golden State Warriors és una franquícia de l'NBA amb seu a San Francisco, Califòrnia. Participa en la Divisió Pacífic de la Conferència Oest de l'NBA. "Golden State" deriva de l'àlies amb què es coneix a l'estat de Califòrnia, The Golden State (Estat Daurat), derivat de la Febre de l'Or de Califòrnia de 1849 i dels seus daurats pujols. El seu pavelló actual és el Chase Center de San Francisco.
Els Warriors han guanyat el campionat de l'NBA 7 vegades: els anys 1947, 1956, 1975, 2015, 2017, 2018 i 2022.
Van ser els primers de l'NBA a incorporar mànigues en les samarretes. Anteriorment les van portar els Boston Celtics en la temporada 1946-47 quan encara no s'havia fundat l'NBA.
Història de la franquícia Philadelphia Warriors 1946-1962 San Francisco Warriors 1962-1971 Golden State Warriors 1971-avui
Philadelphia Warriors miniatura|Wilt Chamberlain va ser capaç d'anotar 100 punts en un partit. Els Warriors van ser fundats a Filadèlfia, Pennsilvània el 1946 com Philadelphia Warriors, membre de l'Basketball Association of America. El propietari era Pat Tyrrell, qui també posseïa l'equip Philadelphia Ramblers de l'American Hokey League. Tyrell va contractar a Eddie Gottlieb, un promotor de bàsquet de l'àrea de Filadèlfia, com a entrenador i general manager
Liderats pel sensacional anotador Joe Fulks, els Warriors van guanyar el campionat en la temporada inaugural, la temporada 1946-47, batent a Chicago Stags en cinc partits (la BAA es va unir a la NBL per formar la NBA el 1949). Gottlieb va comprar la franquícia el 1951.
Els Warriors van guanyar el seu altre campionat a Filadèlfia en la temporada 1955-56, derrotant a Fort Wayne Pistons per 4-1. Les estrelles d'aquest equip eren Paul Arizin i Neil Johnston. El 1959, els Warriors van triar en el Draft al pivot Wilt Chamberlain, jugador que canviaria el rumb de la lliga i trencaria incomptables rècords. Conegut com a "Wilt the Stilt", el 2 de març de 1962 va anotar 100 punts davant New York Knicks a Hershey, Pennsilvània.
San Francisco Warriors miniatura|Després de traslladar-se a San Francisco, el primer any van jugar la major part dels seus partits de local en el Cow Palace. El 1962 Franklin Mieuli va comprar la major part de la franquícia i la va traslladar a l'Àrea de la Badia de San Francisco, reanomenant-los San Francisco Warriors, i jugant la major part dels seus partits a casa en el Cow Palace (localitzat a la frontera entre San Francisco i Daly City), encara que a vegades jugaven a grans ciutats properes com Oakland i San José. En la temporada 1963-64 els Warriors van guanyar el títol de divisió i van caure en les Finals de l'NBA davant Boston Celtics per 4-1.
El 1965 els Warriors van triar a Rick Barry en primera ronda de draft. Barry va ser nomenat Rookie de l'Any, i el 1967 va liderar a l'equip de nou a les Finals, perdent de nou aquesta vegada contra Philadelphia 76ers, franquícia que va reemplaçar als Warriors a Filadèlfia. El 1968, a causa de problemes relacionats amb els diners, Barry va deixar els Warriors per unir-se a Oakland Oaks de l'ABA. Després de diverses temporades a l'ABA, Barry va tornar als Warriors el 1971.
Amb l'obertura de l'Oakland Coliseum Arena el 1966, els Warriors van començar a incrementar el nombre de partits a casa jugats allí. La temporada 1970-71 seria l'última com a San Francisco Warriors. En la temporada 1971-72 van canviar el seu nom a Golden State Warriors, jugant gairebé tots els seus partits de locals a Oakland. Sis partits van ser a San Diego aquesta temporada, però cap a San Francisco o Daly City.
Golden State Warriors 1971-1978: Els anys del primer anell Els Warriors van guanyar el seu únic campionat de la Costa Oest en la temporada 1974-75. En el que molts consideren la major sorpresa de la història de l'NBA, els Warriors van derrotar els Washington Bullets en les Finals de l'NBA, escombrant-los en quatre partits. Aquell equip estava entrenat per Al Attles, i liderat en la pista per Rick Barry, Jamaal Wilkes i Phil Smith. Es confiava tan poc que l'equip arribés lluny en els playoffs que es va programar altres esdeveniments en el Coliseum Arena per a aquestes dates. Per tant, els Warriors van jugar els seus partits a casa en la postemporada en el Cow Palace a Daly City.Golden State Warriors 1974-75 NBA World Champions Youtube.com
1987-1997: L'era Run T-M-C miniatura|Chris Mullin va ser la primera estrella dels Golden State Warriors i un futur directiu de l'equip. Després d'una mala etapa a la fi dels anys 1970 i principis dels anys 1980, els Warriors van tornar de nou a la senda de l'èxit a la fi dels 80. El ressorgiment va arribar després d'unes espectaculars Semifinals de Conferència de 1987 davant dels Lakers de Magic Johnson.
De la mà del nou entrenador, Don Nelson, el bàsquet NBA va tornar a interessar a la badia d'Oakland. L'equip estava liderat pel trident format pel base Tim Hardaway, l'escorta Mitch Richmond i l'aler tirador Chris Mullin. El trio era denominat Run T-M-C, inspirat en el grup de rap Run-DMC. Aquest conjunt només va romandre dues temporades a l'equip, ja que Nelson va decidir enviar a Richmond als Sacramento Kings. En la temporada 1993-94, l'ala-pivot Chris Webber va ser nomenat Rookie de l'Any, i al costat del jove Latrell Sprewell, més Hardaway i Mullin van portar als Warriors als playoffs.
En començar la temporada 1994-95, un enfrontament entre Sprewell i Webber va posar a Nelson en una cruïlla. En els propers anys, tots els integrants d'aquest equip s'anirien progressivament, més amb el nou propietari de l'equip, Chris Cohan. El 1995 Rick Adelman es va convertir en nou entrenador. A la meitat de la temporada 1995-96, Hardaway va ser enviat a Miami Heat. Els Warriors van finalitzar amb un rècord de 36-46.
En la temporada 1997-98 P.J. Carlesimo va reemplaçar a Adelman com a entrenador a causa dels mals resultats. Aquest any, Sprewell va ser sancionat per l'NBA, no tornant mai més a vestir la samarreta dels Warriors, perquè el 1999 fou traspassat als New York Knicks.
1997-2005: Els anys de Garry St. Jean Garry St. Jean es va convertir en nou mànager de l'equip el 1997, reemplaçant a Dave Twardzik. Twardzik havia fet nefastes eleccions de draft, com Todd Fuller (quan jugadors com Kobe Bryant, Steve Nash o Jermaine O'Neal estaven disponibles) i Steve Logan (aquest mai va arribar a jugar a l'NBA).
En les successives temporades amb St. Jean com a mànager, liderats per Gilbert Arenas, Antawn Jamison o Jason Richardson, els joves Warriors no van poder accedir als playoffs en la ultracompetitiva Conferència Oest. Abans de la temporada 2002-03, St. Jean havia comès l'error de sobrepagar a jugadors com Danny Fortson, Adonal Foyle o Erick Dampier, de manera que jugadors com Arenas van marxar a altres equips, malgrat que aquest desitjava quedar-se a l'equip d'Oakland i amb el disgust dels fans.
2005-2008: El "We Believe" El 2004 Chris Mullin va ser nomenat nou Vicepresident Executiu d'Operacions dels Warriors. Després d'envoltar-se d'antics companys en la seva etapa com a jugador en els Warriors, les seves intencions eren construir l'equip al voltant de Jason Richardson, Mike Dunleavy Jr. i Troy Murphy. A més, van draftejar al pivot letó Andris Biedriņš. El 2005 van adquirir al base-escorta Baron Davis, el primer jugador amb el rol de superestrella des del mateix Chris Mullin.
La temporada 2005-06 se sentia prometedora pels Warriors, iniciant-se amb percentatge positiu, el primer des de 1994. Però unes successives lesions van llastrar a l'equip (incloent el de l'estrella de l'equip, Davis), i a l'abril, els Warriors van ser eliminats pels New Orleans Hornets de la lluita pels playoffs.
Per a la temporada 2006-07, els Warriors portaven el rècord de l'equip que més temporades consecutives portava fora dels playoffs (12). En la pretemporada, l'equip va trencar el contracte amb l'entrenador Mike Montgomery i era reemplaçat per Don Nelson, un vell conegut. En el draft, els Warriors escollien al pivot Patrick O'Bryant, i en un traspàs, enviaven a Dunleavy i Murphy, al costat d'Ike Diogu i Keith McLeod, a Indiana Pacers per Al Harrington, Stephen Jackson, Josh Powell i el base lituà Šarūnas Jasikevičius. Els Warriors van signar com a agent lliure a l'aler defensiu Matt Barnes. L'equip es va adaptar perfectament a l'estil "run-and-gun" de Nelson, que va convertir a jugadors amb els quals no comptaven en fonamentals, com Monta Ellis i Andris Biedriņš. La temporada va transcórrer amb els Warriors lluitant pels llocs dels playoffs, finalitzant amb un rècord de 42-40 i vuitens de la Conferència Oest.
miniatura|L'Oracle Arena en un partit davant Utah Jazz en els playoffs de 2006.
El moment veritablement memorable arribaria en els playoffs d'aquesta temporada. Liderats pel base-escorta Davis, el tirador Monta Ellis, Jason Richardson i el pivot Biedriņš, els Warriors van vèncer als Dallas Mavericks de Dirk Nowitzki per 4-2, era la primera vegada en la història que un vuitè classificat vencia al primer en una sèrie a set partits. El lema "We Believe" va començar a fer-se sentir, però els Warriors van ser vençuts per Utah Jazz en les Semifinals de Conferència per 4-1, amb una gran victòria a l'Oracle Arena per part dels Warriors.
Els Warriors no van poder mantenir aquest equip molt temps, perquè Richardson va ser traspassat a Charlotte Bobcats i Stephen Jackson va ser suspès per set partits a causa d'un incident amb armes. Liderats per Davis i Ellis, i malgrat acabar amb un rècord de 48-34, els Warriors no van poder classificar-se pels playoffs, sent el millor rècord per a un equip NBA que no aconseguia ficar-se en els playoffs.
2008-2011: Època de lesions i fracassos miniatura|Klay Thompson, una de les peces clau. miniatura|Draymond Green, titular indiscutible en les últimes temporades. Per a la temporada 2008-09, Davis va abandonar l'equip rumb a Los Angeles Clippers. En el draft, els Warriors escollien a Anthony Randolph en el lloc 14, alhora que estenien el contracte a Monta Ellis i Andris Biedriņš. La temporada va ser bastant mediocre, finalitzant 29-53, amb Ellis sofrint lesions i sancions i amb jugadors com Anthony Morrow o Brendan Wright sense l'experiència suficient per portar l'equip. A més, Nelson es veia obligat a fer ajustos d'última hora a causa de les lesions.
Durant la postemporada, els Warriors anunciaven que Chris Mullin no continuaria sent el mànager de l'equip, a més, l'assistent de Nelson, Larry Riley, reemplaçaria a aquest com a entrenador del conjunt d'Oakland.
Per a la temporada 2009-10, els Warriors van escollir al base Stephen Curry en el draft com a setena elecció, mentre que Jamal Crawford era traspassat a Atlanta Hawks per Acie Law i Speedy Claxton. Poc després, els Warriors traspassaven al polèmic Stephen Jackson al costat de Law a Charlotte Bobcats per Raja Bell i Vladimir Radmanović. La temporada no es preveia bona, finalitzant amb un 26-56.
Per a la temporada 2010-11, els Warriors van canviar el logo de l'equip i van tornar als clàssics colors blau i daurat. En l'esportiu, van enviar a Anthony Randolph, Ronny Turiaf i Kelenna Azubuike als New York Knicks per David Lee via sign-and-trade. Lee va signar per sis anys i 80 milions de dòlars. Morrow va marxar als New Jersey Nets i els Warriors signaven a Dorell Wright.
A l'estiu de l'any 2010, Chris Cohan va vendre l'equip a Peter Guber de Mandalay Entertainment per 450 milions de dòlars. Abans de la pretemporada, els Warriors signaven a Jeremy Lin i Louis Amundson, a més, Keith Smart va ser nomenat nou entrenador després que Nelson rebutgés tornar a entrenar a l'equip.
La temporada 2010-11 va discórrer amb els Warriors lluitant per entrar als playoffs. Com a anècdota, els Warriors van batre el rècord de triples en un partit, amb 21, en una victòria contra Orlando Magic. L'equip finalment va fracassar a ficar-se als playoffs, amb només 36 victòries, de manera que Smart seria acomiadat i reemplaçat pel veterà Mark Jackson.
2011-present: El "We Belong"