miniatura|Recreació d'una formació hoplita miniatura|Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). miniatura|Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).Referències de ferro, relló, aristol, ... Va ser una de les primeres armes de l'home prehistòric, amb evidències del seu ús fa 400.000 anys i un estudi de 2012 sobre les Llances de Schöningen suggereix que l'Homo heidelbergensis podria haver desenvolupat la tecnologia fa 500.000 anys. La fusta no es conserva bé i Craig Stanford, primatòleg i professor d'anthropologia a la University of Southern California, ha suggerit que el descobriment de l'ús de la llança per ximpanzés indica que probablement els primers humans també n'usarien, potser fa cinc milions d'anys, i ha acompanyat els guerrers al llarg de tota la història de la humanitat.
Els grans guerrers i militars deien que era "l'arma reina de les batalles", per sobre de les altres, arran del seu baix cost de fabricació, la facilitat d'ús a peu o a cavall, la seva llargada (fins i tot es podia llançar) i la potència de punxada i cop, gràcies al llarg braç. S'usava també en els torneigs o les justes medievals.
Parts d'una llança Una llança típica constava de les tres parts següents: una asta, típicament de fusta de freixe, corneller mascle o altres fustes dures. les astes orientals (Xina, Índia, Japó) solien ser de canya de bambú les astes de les llances emprades per molts nadius de Sud-amèrica eren de canya coligüe, una mena de canya de bambú. Els exèrcits d'Argentina, Xile i altres usaren models de llança oficials amb asta de coligüe. També a Espanya hi hagué un model de llança homologat amb asta d'aqueixa canya. el ferro, ferrussa, punta o relló; normalment d'acer, ben punxegut i esmolat, i disposat a l'extrem davanter de l'asta (ferro generalment unit amb molta solidesa a l'asta) un aristol, a l'extrem oposat al ferro; d'acer o de metall i en forma de punxa; permetia clavar o fixar la llança a terra i, si calia, usar-la de forma ofensiva, punxant l'enemic.
Altres materials miniatura|Arpons inuit: Unaaq. Museu de Tolosa En la descripció per part de Heròdot de l'exèrcit de Xerxes es comenten les llances dels etíops “ amb una banya punxeguda de gasela per punta”. Els inuit fabricaven llances amb punta d'ullal de narval. Segons Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés els indígenes de Cueba (a l'istme de Panamà) usaven llances de fusta de jagua amb punta de fusta dura de palma, espines de peix o ossos punxeguts. A Papua-Nova Guinea hi ha exemples de lances amb punta d'obsidiana. Llances amb punta de fusta dura, obsidiana i fiblons de la cua de manta foren documentades a les illes Salomon alemanyes. Ganivets de jade (nefrita) i puntes de llança de jaspi vermell són esmentats entre els nadius americans de New Brunswick. Llances amb punta de nefrita dels maoris. Llança-sarbatana de les illes Palau descrita per Antonio Pigafetta: ”Armas. — Tienen cerbatanas y gruesas flechas de madera de un palmo de largo y con arponcillo; en otras la punta es una espina de pescado, y en otras de caña envenenada con cierta yerba; el contrapeso no es de plumas, sino de una madera muy blanda y ligera. En la punta de las cerbatanas sujetan un hierro, y cuando se les acaban las flechas la usan como lanza”.Primer viaje en torno del globo. Antonio Pigafetta.
Variants i terminologia miniatura|Caplletra C de l'obra jurídica Vidal Mayor, redactada pel bisbe d'Osca Vidal de Canyelles entre 1247 i 1252 per manament del rei Jaume el Conqueridor. La caplletra està il·luminada amb una miniatura en què es representa la mateixa persona del rei lluint en la sobrecota, en el guió triangular de la llança, i en les gualdrapes del cavall la senyera reial. miniatura|Meitat d'un motlle per a colar puntes de llança de bronze. Datat entre 1400-1000 aC. Tipus de llança Alguns tipus de llança o armes semblants genèriques són els següents: Ascona - dard o espècie de llança curta que es llençava per ferir a distància. Prové de la paraula basca azkon (‘sageta’). Atzagaia, arma llancívola, més lleugera i curta que la llança,DIEC: Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans usada als temps medievals, també s'usa en arqueologia per a designar l'arma prehistòrica d'aquestes característiques, o només l'extrem agusat d'aquesta.Pràctiques de la prehistòria, per Jordi Nadal Lorenzo et al, Glossari, p.72 En el sentit de llança prehistòrica o arma més curta que la llança, seria l'equivalent de la paraula anglesa spear, l'alemanya Speer, etc. La paraula prové del s. XIII, de l'amazic az-zagâya. Javelina - dard llarg i prim. En temps moderns s'usa per a fer esport. Dard - una llança més curta i lleugera, arma llancívola típica dels almogàvers, per exemple. Aquesta paraula també té l'accepció de sageta.
Altres models Alabarda Dory Pica Romanyola. Llança curta d'entre 2 i 3 metres. Les llances llargues podien tenir fins a 4 metres. Sarissa
En la iconografia és l'atribut de Sant Longí, Sant Jordi i Odín.
Terminologia associada Dard embagat. Baga. Amentum. Gosset. Gocete, en castellà. Agrappe, en francès; grate, en anglès. Engossar.
Gonfanó. Guió. Penó. Plomall. Propulsor Rest.
Usos de la llança miniatura|Cavaller amb llança. Denari de Septimi Sever (c 200dC).
Les llances i altres armes semblants han estat emprades al llarg del temps per a dues activitats principals: la caça i la guerra.
La caça i la pesca Des de la prehistòria hi ha proves de l'ús de llances per a caçar. També hi ha exemples de poblacions humanes que empraven llances normals o modificades en fitores per a la pesca. Una de les activitats preferides de Giuseppe Garibaldi a Caprera era la pesca amb fitora
Usos militars Les llances com a armes militars poden ser estudiades en combats terrestres i en combats navals. Pel que fa a les lluites en terra ferma cal considerar les llances dels guerrers a peu (infants) i les llances dels guerrers a cavall.
En els combats navals, un cop s'arribava a lluitar cos a cos i encara abans (en combats a curta distància), les llances tingueren un paper important durant segles. Exemple de 1354. En les «Ordinacions sobre lo fet de la mar» de Bernat de Cabrera, el capítol XXXI indica la gent d'armes i les armes que ha de dur una galera: Tripulació: Patró, Còmit, Sota-Còmit, 8 notxers (un que sigui Escrivà), 30 ballesters, 8 proers, 6 cruïllers, 6 aliers, 6 espatllers, 156 remers. Armes: 400 llances, 1000 dards, 5000 viratons, 30 romanyoles, 6 ronçoles, 10 destrals, 6 dalls, 120 pavesos, 100 cuirasses fornides.
Armes de git i d'escomesa Un aspecte important que cal recordar és la possibilitat d'usar la llança com a arma de git (llançant-la contra l'adversari) o com a arma manual. Les dues possibilitats ofereixen prestacions diferents i exigeixen tècniques especials que els soldats i els seus comandaments han de conèixer.
Combats individuals o en formació Els combats singulars de dos guerrers armats amb llança, a peu o a cavall, són prou coneguts i evidents. En molts casos històrics els guerrers eren de cultures diferents i les llances també ho eren (això com cavalls, armes defensives i altres). També hi ha molts casos de combats singulars amb armes iguals.
En el cas de batalles o combats entre unitats nombroses és possible distingir entre la lluita caòtica i la lluita en formació.
Les armes defensives Les primeres lluites amb llança entre humans es degueren produir sense armes defensives. La posterior aparició d'escuts i cuirasses determinaren una modificació en la lluita i en les pròpies llances. Un guerrer amb llança i escut només pot manegar la llança amb una mà. L'escut protegeix però dificulta les maniobres defensives i ofensives. Els almogàvers no usaven escut ni, pràcticament, armes defensives. Les defenses dels cavalls es poden resumir en tres tipus: cavalls genets (sense defensa), cavalls alforrats (defenses lleugeres) i cavalls armats (defenses importants: lloriga i testera).
Guerrers amb llança a peu i a cavall Les nombroses variants històriques de llancers d'infanteria i de cavalleria són impossibles de resumir. És important, en cada cas, considerar tots els aspectes. A més de la llança, les armes defensives i, si s'escau, el cavall.
Unitats militars Les llances militars han estat associades a diverses unitats de soldats que els responsables del comandament definien i feien maniobrar segons les seves capacitats: la de les tropes i la dels comandants. Si més no idealment, una unitat militar estava formada per guerrers armats (defensivament i ofensiva) amb una certa uniformitat. A diferència del combat individual, la lluita entre unitats enemigues ha de tenir en compte molts factors. El seu ús hauria de respondre a criteris basats en aspectes bàsics: capacitat defensiva, capacitat ofensiva, velocitat de desplaçament, formacions d'atac i de defensa, ...
Infanteria Hi ha hagut diverses formacions famoses al llarg dels temps: la falange sumèria, la falange macedònica i grega, la falange romana, la legió romana,... Les falanges anaven associades a guerrers amb armes defensives (escut, casc, cuirassa, canelleres) i ofensives (llança llarga).
La legió romana basava la seva formació en armes de git (pilum) i armes d'escomesa manual, predominant les primeres.
Cavalleria miniatura|Llancer iber a cavall. Moneda de Bílbilis. Segle II-I aC. Els soldats perses a cavall portaven dues llances curtes. Xenofont proposava el mateix per a la cavalleria grega.
La cavalleria romana no tingué mai un pes decisiu en les batalles. Les seves unitats solien ser reclutades entre els pobles no romans: ibers, celtes, ... Hi ha representacions de soldats ibers a cavall armats amb lances llargues. Els cavallers lusitans usaven llances curtes.
Època medieval i posterior, fins a l'ús de les armes de foc En època medieval la cavalleria armada amb llances tingué un paper decisiu en les batalles. Amb poques excepcions com la dels almogàvers.
El terme llança indicava diverses unitats de cavalleria: A Castella, “una lanza castellana” indicava un cavaller armat ; mentre que “una lanza fornida” indicava el conjunt format per un cavaller armat i els seus ajudants, a peu i a cavall. A França “une lance fournie” podia constar de fins a vuit o nou guerrers: cavaller, escuder, arquers, ... A Catalunya, en època del Magnànim, una llança indicava tres persones: un cavaller pesant armat, un pillart amb llança i rossí, i un patge.La caballería de Alfonso el Magnánimo en la expedición mediterránea de 1432. Jorge Sáiz.
Fabricació de les llances En cada època i per a cada varietat de llança hi havia artesans, més o menys especialitzats, que les fabricaven.
A Catalunya els menestrals llancers formaven un únic gremi amb els espasers, en una confraria sota la advocació de Sant Pau. Ambdós oficis compartien tècniques semblants però prou especialitzades per a requerir exàmens de capacitació diferents. Aquesta diferència està documentada des de l'any 1480. Un altre document de l'any 1567 indica les peces que havien de presentar els candidats per a ser aprovats mestres en l'ofici. Són les següents: “un llançó guarnit y una llança gineta de cavall guarnida ab cuento de beyna, y més un bordó de romeu, y una llança de justa, y una vara del Sanct Offici, y un bastó de batlle, y una verga de porter real, y una vara per confraries...”.
Cronologia de la llança Resum tecnològic miniatura|Punta de llança i ganivet. Mesa Verde National Park. Colorado (USA) miniatura|Estela dels voltors. Fragment representant una falange sumeria, c.2450 aC miniatura|Assurbanipal caçant un lleó, muntat a cavall i amb una llança. Prop del 620 aC miniatura|Palau de Persepolis. Baix-relleu del segle V aC mostrant arquers perses i soldats medes amb vestits tradicionals (Els medes porten barrets rodons i botes)