fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí). Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers.Un matemàtic grec, Aristarc de Samos, va elaborar una hipòtesi heliocèntrica ja al . Tanmateix, hi ha poques proves que s'haguessin desenvolupat les seves idees més enllà d'un esquema molt bàsic (Dreyer, 1953, p. 135–48, Linton, 2004, p. 39). El seu llibre de referència, De Revolutionibus Orbium Coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), on expressa el seu deute amb les obres d'Azarquiel i Al-Battani,(en anglès) A. Zahoor, AbuIshaq Ibrahim ibn Yahyà al-Zarqalí (Arzachel) (1028 - 1087 C.E.) publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i l'epifania que va començar la revolució científica. El seu model heliocèntric, amb el Sol al centre de l'Univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l'Univers. La seva feina va estimular noves investigacions científiques i es convertí en una icona de la història de la ciència, que sovint es coneix com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.
Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna, per tal com establí les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d'un Univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores.
Fou un dels grans polifacètics del Renaixement: va ser matemàtic, astrònom, metge, poliglot multilingüe,Feia servir el llatí i l'alemany, sabia prou grec per traduir a prosa llatina els versos del poeta romà d'Orient del segle VII Teofilacte Simocata (Armitage, El món de Copèrnic, p. 75-77), i "hi ha força proves que sabia polonès" (Norman Davies, God's Playground, vol. II, p. 26). Durant els seus anys d'estudis a Itàlia, Copèrnic, presumiblement, també va aprendre italià. El professor Stefan Melkowski de la Universitat Nicolaus Copernicus de Torun afirma que Copèrnic parlava tant polonès com alemany. ("O historii io współczesności" ("sobre la història i la contemporaneïtat"), maig de 2003) estudiós dels clàssics, traductor i artista.Un autoretrat va ajudar a confirmar la identitat del seu crani, quan es va descobrir a la Catedral de Frombork el 2008. També era clergue catòlic, jurista, governador, cap militar, diplomàtic i economista. Entre les seves moltes responsabilitats, l'astronomia figurava com poc més que un passatemps. Amb tot i això, va ser en aquest camp aquell en què va marcar una fita per a la humanitat.
Vida Família miniatura|esquerra|115px|Casa natal de Copèrnic a Toruń, Polònia miniatura|esquerra|135px|L'oncle de Copèrnic, Lucas Watzenrode Nicolau Copèrnic va néixer el 19 de febrer de 1473 en una casa del carrer de Santa Anna (avui carrer de Copèrnic) a la ciutat de Toruń (Thorn, en alemany). Aquesta ciutat, situada a la riba del Vístula, des de la Segona Pau de Thorn (1466) era part de la Prússia Reial, una regió del Regne de Polònia.Barbara Bieńkowska, El món científic de Copèrnic: Amb motiu del 500 aniversari del seu naixement, 1473-1973, 1973, p. 137: "El seu país va ser el de l'antiga província de la Prússia Reial, composta per la seva Toruń natal i Warmia, tots dos formant part de l'estat polonès des de 1454."Jean W. Sedlar, Europa central i oriental a l'edat mitjana 1000-1500, 1994, p. 281-82: "Els mateixos prussians consideren el seu territori unit a Polònia només a través de la persona del rei. … Les diferències socials i ètniques reforcen aquesta separació."
Li posaren Nicolau, el mateix nom de son pare, qui cap al 1458 s'havia traslladat a Toruń des de Cracòvia, llavors la capital de Polònia, a la Petita Polònia. El pare era un ric comerciant de coure que es convertiria en un respectat ciutadà de Toruń. La mare de Nicolau, Barbara Watzenrode, havia nascut en una família de comerciants rics, que va ser part de la classe patrícia de la ciutat.
El pare de Nicolau va morir entre 1483 i 1485. Posteriorment, son oncle matern, Lluc Watzenrode (1447-1512), un canonge que més tard es convertiria en príncep-bisbe de Warmia, va prendre al jove Nicolau sota la seva protecció i s'encarregà de la seva educació i del seu futur professional.
Nicolau era el més petit de quatre germans. Son germà Andreu arribà a ser canonge agustí a Frombork (aleshores anomenada Frauenburg). Sa germana Bàrbara (que duia el mateix nom que sa mare) es va fer monja benedictina. I sa germana Katharina es va casar amb Barthel Gertner, un empresari i regidor de la ciutat.
Copèrnic mai no es va casar ni va tenir fills.
Nom miniatura|esquerra|Monument a Toruń de Friedrich Tieck miniatura|esquerra|Signatura de Nicolaus Coppernicus a l'elecció del bisbe Maurici Ferber Hi ha documentades nombroses variants del nom de l'astrònom i els seus familiars.
Durant la infància, el nom del seu pare es va registrar a Toruń com Niclas Koppernigk.Hi ha documents de la ciutat de Thorn que esmenten Niclas Koppernigk al voltant de 1480. Vegeu Urkunden, Akten und Nachrichten: Texte und Übersetzungen, , pàgina 23 (online) o Marian Biskup:Regesta copernicana (calendari dels documents de Copèrnic), (Ossolineum, 1973, pàgina 32 online) A Bolonya, el 1496, va ser registrat com "Nicolaus Kopperlingk de Thorn" i com nascut alemany.
Maximilian Curtze, en el prefaci de la traducció a l'alemany (1879) del De revolutionibus, arriba a la conclusió que el nom de família s'havia de lletrejar Koppernigk. L'astrònom l'havia llatinitzat en Coppernicus, com es pot apreciar en 23 dels 31 documents estudiats i en la signatura, especialment als documents oficials.Maximilià Curtze.Ueber die Orthographie des Namens Coppernicus, de 1879 Al final de la vida, el nom apareix reduït a una lletra pe, i a la portada del De Revolutionibus, Rheticus havia publicat el nom com Nicolai Copernici.
La forma polonesa del seu nom és Mikołaj Kopernik. El cognom significa "courer, qui treballa el coure",> fent referència a l'ofici de son pare.
Educació miniatura|esquerra|Universitat Jagellònica sCollegium Maius , Cracòvia, Polònia
Entre 1491 i 1494, Copèrnic va ingressar a l'Acadèmia de Cracòvia (actualment, Universitat de Cracòvia). En aquesta època, Polònia travessava una veritable edat d'or cultural i la Universitat de Cracòvia gaudia d'un gran prestigi en matemàtiques i en astronomia. A través del professor Albert Brudzewski, probablement fou aquí on va entrar en contacte per primera vegada amb l'astronomia, que aviat el va fascinar. Va començar a reunir una gran biblioteca sobre el tema, que més endavant seria espoliada com a botí de guerra pels suecs durant el Deluge i, per això, ara es troba a Uppsala, a la biblioteca de la Universitat.
Després de quatre anys a Cracòvia, seguit d'una breu estada a casa, a Toruń, Copèrnic va anar a estudiar dret, medicina, grec i filosofia a la Universitat de Bolonya (1496-1499) i a la de Pàdua. L'oncle de Copèrnic, Lluc Watzenrode, li va finançar l'educació. Copèrnic, però, mentre estudiava dret canònic i dret civil a Bolonya, es va reunir amb el famós astrònom, Domenico Maria Novara. Novara és un dels primers científics que posa en qüestió el sistema geocèntric de Claudi Ptolemeu. L'interès de Copèrnic per la geografia i l'astronomia fou estimulat pel seu professor. Tots dos observaren diversos eclipsis de lluna i nombroses ocultacions, entre les quals destaca la de l'estel Aldebaran el 9 de març de 1497 a la mateixa Bolonya.
Copèrnic va publicar les seves primeres observacions astronòmiques fetes amb Novara el 1497, a ''De revolutionibus. miniatura|esquerra|120px|Copèrnic amb plantes medicinals miniatura|Copèrnic amb el compàs i l'esfera armil·lar, davant de l'Acadèmia Polonesa de Ciències, Varsòvia, obra de Bertel Thorvaldsen. Inscripció en llatí en pedestal: "A Nicolaus Copernicus [d'] una nació agraïda".
El 1497, Watzenrode va ser ordenat bisbe de Warmia i Copèrnic va ser nomenat canonge de la catedral de Frauenburg (avui Frombork). No obstant això, Copèrnic va romandre a Itàlia, on va assistir al jubileu de 1500. També va anar a Roma, on va observar un eclipsi lunar i va impartir conferències d'astronomia i matemàtiques.
El 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d'una canongia de la catedral de Frauenburg, avui Frombork, càrrec obtingut gràcies a l'ajut de son oncle Lucas Watzelrode. Malgrat aquest càrrec i les seues múltiples obligacions administratives, que anaven des de la reforma de la moneda fins a contenir i refrenar l'orde Teutònic, decideix acabar els estudis de medicina. Amb aquesta finalitat tornà a Pàdua (1501-1506) per estudiar dret i medicina; feu, però, una breu estada a Ferrara (1503), on obtingué el grau de doctor en dret canònic.
Després tornà a Polònia i construí un observatori a Frombork, on feia recerques d'astronomia. Durant set anys va escriure Hypothesibus Motuum Coelistium a se Contitutis Commentariolus (abreujat com Commentariolus), curt tractat d'astronomia, que acabà cap al 1515 i que no fou publicat fins al . És en aquesta obra on anunciava els seus principis de l'astronomia heliocèntrica, que revolucionaren la comunitat científica del seu temps.
Reinstal·lat definitivament al seu país (1512), atengué l'administració de la diòcesi d'Ermland, exercí la medicina, ocupà certs càrrecs administratius i dugué a terme el seu immens i cabdal treball en el camp de l'astronomia.
La seva obra mestra, De Revolutionibus Orbium Coelestium, fou escrita al llarg d'uns vint-i-cinc anys de feina (1507-1532) i fou publicada poc abans de la seva mort el 1543 per Andreas Osiander. Tanmateix, moltes de les idees bàsiques i les observacions que conté circularen per mitjà de l'opuscle Commentariolus (no editat fins al 1878) i que, malgrat la seva brevetat, és d'una gran precisió i claredat. De Revolutionibus és una obra magistral de la qual va sorgir el pensament científic modern i la imatge de l'Univers més acceptada fins al principi del . Fou publicada el 24 de maig de 1543, poc abans de la seva mort, per un impressor de Nuremberg.
Aquest llibre presenta un ampli apartat amb informacions sobre trigonometria que ja havien estat publicades separadament un any abans sota el títol de De lateribus et angulis triangulorum. El material trigonomètric és anàleg al del De triangulis de Johann Müller Regiomontano, publicat deu anys abans també a Nuremberg, però les idees trigonomètriques de Copèrnic pareixien datar d'abans del 1533, època en la qual probablement no coneixia les obres de Regiomontano. No obstant això, és molt possible que la forma final de la trigonometria de Copèrnic procedesca, en part almenys, de la de Regiomontano, ja que el 1539 Copèrnic va rebre com estudiant el jove matemàtic prussià Georg Joachim Rheticus (o Rhaeticus, 1514-1576), un matemàtic de Wittenberg que sens dubte havia estat en contacte amb la matemàtica que es feia a Nuremberg. Rheticus treballà amb Copèrnic durant uns tres anys i va ser ell qui publicà, amb l'aprovació del seu mestre, la primera exposició resumida de l'astronomia de Copèrnic en una obra titulada Narratio Prima (1540), i també qui va fer els primers preparatius, completats més tard per Andreas Osiander (1498-1552), per a la publicació impresa del famós De Revolutionibus. És probable, per tant, que la trigonometria que apareix a l'obra clàssica de Copèrnic estiga relacionada estretament, a través de Rheticus, amb la de Regiomontano.