miniatura|Escut miniatura|Mapa al segle XVI El Bisbat de Basilea o Príncipat-bisbat de Basilea (alemany: Fürstbistum Basel) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb poder temporal sobre diversos territoris des de 1032 i jurisdicció eclesiàstica sobre un territori més ampli; fou governat per prínceps-bisbes amb seu a la ciutat de Basilea fins a 1528 i amb seu a Porrentruy fins a 1792. La dissolució final de l'estat foi declarava el 1803 com a part de la secularització dels estats eclesiàstics d'Alemanya.
A més a més de la ciutat de Basilea i entorn, comprenia territoris dels actuals cantons suïssos de Landschaft, Jura, Solothurn i Berna, a més a més de territoris menors en porcions pròximes d'Alemanya del sud i de l'est de França.
Història La ciutat de Basel es convertia en seu episcopal vers el 740, continuant la diocesi existent al a Augusta Ràurica. En 999 Rodolf III de Borgonya atorgava al bisbe de Basilea l'abadia de Moutier-Grandval, establint el bisbat com un estat feudal vassall de Borgonya, amb autoritat feudal al seu torn sobre diversos territoris. Després de la mort de Rodolf III el 1032, el vassallatge es convertia en immediatesa imperial, ascendint el bisbe de Basilea a l'estatus de príncep-bisbe, figurant com a Reichsfurst (príncep imperial) eclesiàstic de l'Sacre Imperi Romanogermànic.
El bisbat arribava al pic del seu poder a finals del i fins a l'inici del . Durant el , les dificultats financeres forçaven els bisbes de Basilea a vendre parts del seu territori. Durant el , un cert nombre de bisbes de Basilea van aconseguir èxits polítics i militars que els van permetre recobrar alguns dels territoris prèviament perduts. Basilea es començava a alinear amb la confederació helvètica com una "ciutat associada" (Zugewandter Ort).
Basel es convertia en el punt central de la cristiandat occidental durant el concili de Basilea (1431-1449), incloent l'elecció el 1439 d'Amadeu VIII de Savoia com antipapa Felix V. El 1459 el papa Pius II va dotar la Universitat de Basilea on personatges notables com Erasme de Rotterdam i Paracelsus van ensebyar anys més tard.
Després de la Reforma Imperial de 1495, el bisbat fou part del Cercle de Renània Superior dels Cercles Imperials. Al la ciutat de Basilea i el seu territori circumdant accedia a la confederació suïssa (1501) com Cantó de Basilea. Aviat s'unia a la Reforma Suïssa (1528), forçant el bisbe a l'exili a Porrentruy. El govern dels Bisbes va quedar principalment limitat a l'oest dels antics territoris de Basilea, més o menys corresponents al Cantó modern del Jura.
El príncep-bisbe va perdre gran part dels seus territoris restants quan es va formar la República Rauraciana el 1792 (després convertida en el departament francès de Mont-Terrible el 1793); Schliengen fou l'únic domini que va conservar però el 1803 Schliengen fou secularitzat i integrat al marcgraviat de Baden en virtut de la Reichsdeputationshauptschluss, acabant l'estatus dels bisbes de Basilea com governants seculars.
El bisbat va conservar la jurisdicció eclesiàstica sense poder sobre la Diòcesi catòlica romana de Basilea que encara existeix.
Territoris Al el principat-bisbat de Basilea comprenia:
20px|Basilea Basilea 20px|Bellelay Abadia de Bellelay 20px|Bettingen Bettingen Amt de Birseck 20px|No hi ha escut Baronia d'Elsgau 20px|No hi ha escut Baronia d'Erguel 20px|No hi ha escut Amt d'Homberg 20px|Istein Istein 20px|Amt de Liestal Amt de Liestal 20px|Moutier-Grandval Prebostat de Moutier-Grandval 20px|Orvin Baronia d'Orvin 20px|No hi ha escut Baronia de Pfäffingen 20px|Riehen Riehen 20px|Advocacia de Santa Ursana Advocacia de Santa Ursana 20px|Advocacia de Saugern Advocacia de Saugern 20px|Schliengen Schliengen 20px|Baronia de Tessenberg Baronia de Tessenberg 20px|Amt de Waldenburg Amt de Waldenburg 20px|Amt de Zwingen-Laufen Amt de Zwingen-Laufen
El Bisbat de Príncep havia tingut també els següents territoris, que foren perduts abans de 1527:
20px|No hi ha escut Landgraviat de Buchsgau 20px|Landgraviat de Sisgau Landgraviat de Sisgau 20px|Baronia de Valangin Baronia de Valangin
Llista de Bisbes de Basilea Bisbes Anys Nom vers 346 Justinianus Rauricorum vers 615 Ragnacharius vers 740 Walaus vers 751 Baldebert ?-805 Waldo 805–823 Hatto 823–835 Ulrich I 844–859 Wighard 859–860 Fredebert vers 875 Adalwin vers 892 Rudolf I 892–895 Iring 895–916 Adalbert I vers 917 Landeolus 917–921 Wilhelm vers 930 Wighard II 950–974 Rudolf II vers 984 Gebizo von Altenburg
Prínceps-bisbes Anys Nom 999–1025 Adalberó II 1021–1025 Rodolf III 1025 Adalbert III. 1025–1040 Ulric II 1040 Brunó ? 1041–1055 Teodoric 1055–1072 Berengar von Wetterau 1072–1105 Burcard d'Hasenburg, or of Hasenburg 1107–1122 Rudolf IV von Homburg 1122–1133 Berthold von Neuenburg 1133–1137 Adalbert IV von Froburg 1138–1164 Ortlieb von Froburg 1164–1179 Ludwig Garewart 1180 Hugo von Hasenburg 1180–1191 Heinrich I von Horburg 1192–1213 Leuthold I von Rotheln 1213–1215 Walther von Rotheln 1216–1238 Heinrich II von Thun 1238–1249 Leuthold II von Arburg 1250–1262 Berthold II von Pfirt 1262–1274 Heinrich III von Neuenburg-Erguel 1275–1286 Heinrich IV Knoderer 1286–1296 Peter I Reich von Reichenstein 1297–1306 Peter von Aspelt 1306–1309 Eudes de Granson 1309–1325 Gerhard von Wippingen 1325–1332 Hartung Munch 1332–1335 Jean I Arley 1335–1365 Johann II von Munsingen 1365–1382 Jean III de Vienne 1382–1391 Imer von Ramstein ?-1392-? Friedrich von Blankenheim 1393–1395 Konrad Munch von Landskron 1399–1418 Humbrecht von Neuenburg 1418–1423 Hartmann II von Munchenstein 1423–1436 Johann IV von Fleckenstein 1437–1451 Friedrich von der Pfalz 1451–1458 Arnold von Rothburg 1458–1478 Johann V von Venningen 1479–1502 Caspar von Mühlhausen 1502–1527 Christoph von Utenheim 1527–1533 Philippe von Gundelsheim 1554–1575 Melchior von Lichtenfels 1575–1608 Jakob Christoph Blarer von Wartensee 1608–1628 Wilhelm Rink von Baldenstein 1628–1646 Johann Heinrich von Ostheim 1646–1651 Beat Albrecht von Ramstein 1651–1656 Johann Franz von Schönau-Zell 1656–1693 Johann Konrad von Roggenbach 1693–1705 Wilhelm Jakob Rink von Baldenstein 1705–1737 Johann Konrad von Reinach-Hirtzbach 1737–1743 Jakob Sigismund von Reinach-Steinbrunn 1744–1762 Josef Wilhelm Rinck von Baldenstein 1762–1775 Simon Nikolaus Euseb von Montjoye-Hirsingen 1775–1782 Friedrich Ludwig Franz von Wangen zu Geroldseck 1782–1794 Franz Joseph Sigismund von Roggenbach 1794–1828 Franz Xaver von Neveu
Bisbes moderns Anys Nom 1828–1854 Josef Anton Salzmann 1854–1862 Karl Arnold-Obrist 1863–1885 Eugen Lachat 1885–1888 Friedrich Fiala 1888–1906 Leonhard Haas 1906–1925 Jakob Stammler 1925–1936 Josephus Ambühl 1937–1967 Franziskus von Streng 1968–1982 Anton Hänggi 1982–1993 Otto Wüst 1994–1995 Hansjörg Vogel 1995-2010 Kurt Koch Des de 2010 Felix Gmür
Referències
Diccionari històric de Suïssa
Categoria:Basilea Categoria:Bisbats del Sacre Imperi Categoria:Llistes de bisbes Categoria:Bisbats de Suïssa Categoria:Bisbats erigits al segle VIII Categoria:Diòcesis immediatament subjectes a la Santa Seu