Carlos Díaz Hernández (Conca (Castella - la Manxa), 1 de novembre de 1944) és un filòsof espanyol de tendència anarquista i cristiana. Conferenciant per tot Espanya i per la majoria de països d'Amèrica Llatina, és el principal investigador i difusor del pensament personalista comunitari en llengua espanyola. En els seus escrits defensa l'anarquisme i el personalisme d'Emmanuel Mounier. És el President de la Fundació Emmanuel Mounier, membre del Consell de Redacció de la revista Acontecimiento i de la Col·lecció "Persona".
Llicenciat i doctor en filosofia (Universitat Complutense de Madrid), Llicenciat en Dret (UNED, Madrid), Diplomat en Sociologia Política (Centre d'Estudis Constitucionals, Madrid). És Professor Titular a la Universitat Complutense de Madrid i Professor Visitant Permanent de la Universitat Pontifícia de Mèxic. Fundador de l'Institut Mounier d'Espanya, Mèxic, Argentina i Paraguai. Va ser traductor i editor de molts escrits anarquistes clàssics en els anys 70. Ha estat amic de vells militants anarquistes com Diego Abad de Santillán, Vìctor Garcia i Angel Cappelletti.
Obres Ha escrit més de 250 llibres. La seva principal obra és el Manual de historia de las religiones, així com "Religiones personalistas, religiones transpersonalistas" i petites obres publicades per la seva pròpia editorial com "el hinduismo", "el budismo", "el islamismo". Les seves obres han estat traduïdes al nombrosos idiomes: anglès, francès, portuguès, italià, alemany, romanès, polonès, turc, català, gallec, basc. És director de la Revista Catòlica Internacional Communio. El anarquismo como fenómeno politico-moral. Editores Mexicanos Unidos: México, 1975 Pró y contra Stirner. Zero, Bilbao, 1975. El Anarquismo como fenómeno politico-moral. México, 1975. La Buena Aventura de Comunicarse. Madrid, 1980. De la razón dialógica a la razón profética. Móstoles, 1991. Cuando la razón se hace palabra. Móstoles, 1992. La política como justicia y pudor. Móstoles, 1992. Victor Garcia, el Marco Polo del anarquismo. Móstoles, 1993. Valores del futuro que viene. Móstoles, 1995. Diez Palabras para educar en valores, Fundación Enmanuel Mounier, 1998 Guillermo Rovirosa, Fundación Emmanuel Mounier, 2002 El Nuevo Pensamiento de Franz Rosenzwei. Fundacion Emmanuel Mounier, Madrid, 2008. Razón cálida. La relación como lógica de los sentimientos. Escolar y Mayo, Madrid, 2009. Logoterapia centrada en la persona. Escolar y Mayo, Madrid, 2011.
Distincions Ha rebut diferents guardons: Premi d'Ètica Social (Madrid, 1991). Premio Pensament Social. (Valladolid, 1996). Premi Internacional Emmanuel Mounier. (París, 2002). Premi d'Humanitats. Acadèmia Mundial de Ciències, Tecnologia, Educació i Humanitats (València, 2004). Premi Gegant de l'Esperit (Inauco –Institut Internacional per a l'autogestió i l'acció social-, València, 2009).
Vegeu també Anarquisme cristià
Enllaços externs Instituto Emmanuel Mounier de Madrid Instituto Mexicano de Doctrina Social Cristiana Base para uma ética de ação anarquista
Categoria:Filòsofs castellanomanxecs Categoria:Anarquistes espanyols Categoria:Filòsofs del segle XXI Categoria:Persones de Conca Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1944