El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs. Queden 155 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans
Resta del món 626 - inici del setge fallit de Constantinoble pels àvars, els eslaus, els búlgars i altres tribus paganes en coordinació amb els perses acampats a l'altra banda del Bòsfor. 1836 - París (França): S'inaugura de lArc de Triomf, encarregat el 1808 per l'emperador Napoleó després de la victòria d'Austerlitz 1851 - Observatori Astronòmic de Capodimonte (Nàpols, Itàlia): Annibale de Gasparis descobreix lasteroide (15) Eunòmia 1907 - Poole Harbour (Dorset, Anglaterra): Sir Robert Baden-Powell funda el moviment escolta amb la primera acampada a Brownsea Island 1914 - Durant la Primera Guerra Mundial, Rússia inicia els seus moviments militars contra l'imperi Austrohongarès 1921 - Alemanya: Adolf Hitler esdevé líder del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys 1925 - Rio de Janeiro (Brasil): Irineu Marinho funda el diari O Globo. 1936 - Còrdova (Espanya): Són afusellats per les tropes sublevades els diputats republicans Luis Dorado Luque i Antonio Bujalance López. 1944 - Berlín: Alemanya concedeix la Creu de Ferro a Joan Pujol i Garcia, Garbo, agent doble català que desenvolupà un paper clau en l'èxit del desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra Mundial. 1947 - Estats Units: lENIAC, el primer computador electrònic completament digital, es reactiva després d'haver estat fora de servei des del 9 de novembre de 1946 per millorar-ne la memòria. Seguirà funcionant fins al 2 d'octubre de 1955. 1957 - Viena (Àustria): Neix lAgència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), organisme de les Nacions Unides, per tal de promocionar l'ús pacífic i segur de les tecnologies nuclears 1958 - Washington D.C. (Estats Units): Eisenhower signa la National Aeronautics and Space Act, l'acta de fundació de la NASA. 1981 - Londres (Anglaterra): el Príncep Carles es casa amb Lady Diana Spencer. 2005 - Observatori de Mont Palomar (Califòrnia, Estats Units): s'anuncien, el mateix dia, tres descobriments astronòmics de planetes nans: (136199) Eris, l'objecte transneptunià més gran descobert fins aleshores, i altres dos grans objectes del cinturó de Kuiper, (136108) Haumea i (136472) Makemake.
Naixements Països Catalans 1356 - Perpinyà, Catalunya del Nord: Martí l'Humà, rei de la Corona d'Aragó (m. 1410). 1892 - Palamós: Maria Trias Joan, empresària hotelera catalana (m. 1960). 1899 - Barcelona: Rosario Pi Brujas, directora, guionista, productora, pionera de la cinematografia catalana i espanyola (m. 1967). 1910 - Barcelona: Maria Espinalt i Font, soprano catalana considerada una primera figura de l'escena estatal (m. 1981). 1921 - Sagunt (Camp de Morvedre): Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià (m. 2000). 1926 - Ciutadella de Menorca: Antoni Moll Camps, escriptor i traductor, considerat el «Patriarca de les lletres menorquines» (m. 2023). 1943 - Palma: Jaume Pomar i Llambias, poeta mallorquí (m. 2013). 1953 - Perpinyà: Dominique Bona, escriptora nord-catalana multipremiada que publica novel·les i biografies en francès. 1958 - València: Carmen Ninet Peña, política valenciana, ha estat diputada a Corts. 1960 - Amposta (Montsià): Marta Cid i Pañella, política catalana, Consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya. 1975 - Girona (Gironès): Josmar, cantant, productor musical i estrella mediàtica. 1979 - Granollers: Sandra Sabatés, periodista catalana. Resta del món 1805 - París (França): Alexis de Tocqueville pensador, jurista, polític i historiador francès (m. 1859). 1876 - Tula, Rússia: Maria Uspénskaia , actriu russa de cinema. 1877 - Maggianico, Lecco, Itàlia: Renzo Bianchi, compositor italià. 1883 - Predappio (la Romanya, Itàlia): Benito Mussolini, polític italià, creador del règim feixista a Itàlia (m. 1945). 1893 - Arkansas: Dorothy Shaver, empresària estatunidenca de la indústria de la moda. 1898 - Rymanów (Polònia): Isidor Isaac Rabi, físic i professor universitari estatunidenc d'origen austríac, Premi Nobel de Física de l'any 1944 (m. 1988). 1900 - Boden, Norrbotten, (Suècia): Eyvind Johnson, novel·lista suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (m. 1976). 1905 - Nova York: Clara Bow, actriu novaiorquesa del cinema mut (m. 1965). Jönköping (Suècia): Dag Hammarskjöld, polític i diplomàtic suec, Secretari General de l'ONU i Premi Nobel de la Pau de 1961 (m. 1961). 1909 - Jefferson City, Missouri, (EUA): Chester Himes, escriptor afroamericà, conegut sobretot per les seues novel·les de sèrie negra (m. 1984). 1916 - Chicago, Illinois, (EUA): Budd Boetticher, director de cinema durant el període clàssic de Hollywood (m. 2001). 1925 - Quios (Grècia): Mikis Theodorakis, compositor i intel·lectual grec, conegut també per la seva militància política. 1934 - Berlín, Alemanya: Albert Speer, arquitecte i urbanista alemany. 1937: Raleigh, Carolina del Nord (EUA): Daniel McFadden, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2000. Sōja (Japó): Ryutaro Hashimoto (橋本龍太郎),polític japonès. Ocupà el càrrec de Primer Ministre de l'11 de gener de 1996 al 30 de juliol de 1998 (m. 2006). 1939 - Bilbao (Espanya): Teresa Marta Ruiz Penella, coneguda artísticament com a Terele Pávez, actriu basca (m. 2017). 1950 - Gallipolis, Ohio: Jenny Holzer, artista avantguardista estatunidenca, que exhibeix aforismes a l'espai públic. 1951 - Madrid (Espanya): Cristina Narbona Ruiz, economista, política i professora universitària espanyola, Presidenta del PSOE. 1953 - Deal (Nova Jersey, EUA): Patti Scialfa, cantautora i guitarrista nord-americana, membre de l'E Street Band des de 1984. 1960 - Niça (França): Didier van Cauwelaert, escriptor i guionista francès d'origen belga. Premi Goncourt de l'any 1994. 1981 - Oviedo (Espanya): Fernando Alonso, pilot espanyol de Fórmula 1, doble campió del món. 1982 - Preetz (Alemanya): Allison Mack, actriu estatunidenca coneguda per la sèrie Smallville, condemnada a presó per tràfic sexual relacionat amb una secta destructiva.
Necrològiques Països Catalans 1943 - Nova York (EUA): Maria Gay, Maria de Lourdes Pichot i Gironès, mezzosoprano catalana (n. 1876). 1949 - Riudarenes (la Selva): Iu Pascual i Rodés, pintor paisatgista català (n. 1883). 2021 - Barcelona: Renata Muller von Rathlef, gimnasta catalana especialitzada en gimnàstica artística (n. 1939). Resta del món 1018 - Lieja (principat de Lieja, Sacre Imperi Romanogermànic): Balderic II, segon príncep-bisbe (n. ?). 1709 - Milà, (Itàlia): Pieter Mulier (el Jove), pintor neerlandès del Barroc (n. 1637). 1833 - Hull, Yorkshire (Anglaterra): William Wilberforce, polític britànic, filantrop i un dels líders del moviment per abolir la tracta d'esclaus (n. 1759). 1844 - Karlsbad, Alemanya: Franz Xaver Wolfgang Mozart, compositor, director d'orquestra i professor de música (n. 1791). 1856 - Bonn, Prússia: Robert Schumann, compositor i pianista romàntic alemany (n. 1810). 1866 - Boursault: Barbe-Nicole Ponsardin, la Vídua Clicquot, empresària francesa de la indústria del xampany (n. 1777). 1890 - Auvers-sur-Oise (Illa de França, França): Vincent van Gogh, pintor i dibuixant holandès (n. 1853). 1900 - Monza, Itàlia: Humbert I, rei d'Itàlia, a conseqüència d'un atemptat perpetrat per l'anarquista Gaetano Bresci (n. 1844). 1913 - La Haia (Països Baixos): Tobias Michael Carel Asser, advocat neerlandès, Premi Nobel de la Pau 1911 (n. 1838). 1966 - Sydney: Thea Proctor, artista modernista australiana. 1974 - Londres (Regne Unit): Cass Elliot, cantant estatunidenca, coneguda principalment per formar part del grup The Mamas and The Papas (n. 1941). 1979 - Berlín (Alemanya): Herbert Marcuse, filòsof i sociòleg alemany, una de les principals figures de l'Escola de Frankfurt (n. 1898). 1983 - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Luis Buñuel, director de cinema espanyol (n. 1900). Château-d'Oex (Suïssa): David Niven, actor anglès (n. 1910). 1990 - Viena, Àustria: Bruno Kreisky, polític austríac socialdemòcrata, canceller d'Àustria entre 1970 i 1983 (n. 1911). 1992 - Bucarest: Lucia Demetrius, actriu, traductora i poetessa romanesa (n. 1910). 1994 - Shiptons-on-Stour, Anglaterra: Dorothy Crowfoot Hodgkin, química i professora anglesa, guardonada amb el Premi Nobel de Química 1964 (n. 1910). 1998 - Montevideo, Uruguai: Jorge Pacheco Areco, polític i periodista uruguaià, president de la República Oriental de l'Uruguai entre el 6 de desembre de 1967 i l'1 de març de 1972 (n. 1920). 2017 - Poona (Índia): Eunice de Souza, poetessa, crítica literària i novel·lista contemporània índia en llengua anglesa.
Festes i commemoracions Sisé dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa) Dia Internacional del Tigre des del 2010 Ólavsøka, dia nacional de les illes Fèroe.
Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants al Martirologi romà (2011): Llàtzer de Betània, Maria de Betània i Marta de Betània; Cal·línic de Gangra, màrtir (303); Fèlix de Roma, màrtir (s. III-IV); Simplici, Faustí, Viatrix i Ruf de Roma, màrtirs, patrons de Fulda (304); Llop de Troyes, bisbe (479); Pròsper d'Orléans, bisbe (s. V); Olaf II de Noruega, rei (1030); Guillem Pinchon, bisbe de Saint-Brieuc (1234); Josep Zhang Wenlan, Pau Chen Changpin, Joan Baptista Lou Tingyin, Marta Wang Louzhi, màrtirs (1861) Beats: Urbà II, papa (1099); Lluís Eixarc i Bertran, Mancio de Santa Cruz, Pedro de Santa María, dominics màrtirs (festa antiga, actualment el 10 de setembre) (1627); Charles-Nicolas-Antoine Ancel, monjo màrtir (1794); Louis Martin, pare de Teresa de Lisieux (1894); Lucio Martínez Mancebo i companys màrtirs: Antonio López Couceiro, Felicísimo Díez González, Saturio Rey Robles, Tirso Manrique Melero, Gumersindo Soto Barros, Lamberto de Navascués y de Juan, Manuel Albert Ginés, dominics màrtirs (1936); Juan Bautista Egozcuezábal Aldaz, dels Germans de Sant Joan de Déu, màrtir (1936); José de Calasanz Marqués, salesià màrtir (1936); Àngel Maria Prat i Hostench i 16 carmelites màrtirs de Cervera (1936). Sants que ja no apareixen al Martirologi: Serafina de Mamia, verge llegendària (s. I o V); Seràpia i Sabina de Roma, màrtirs (119); Lucila, Flora, Eugeni i companys màrtirs de Roma (s. III); Beri de Constantinoble, màrtir (s. III); Faustí de Spello (s. IV); Fèlix II, antipapa (365, fins al 1962 al Martirologi romà); Llàtzer d'Ais, bisbe (411); Sulià de Luxulyan, abat (s. VI); Suliavus, abat de Saint-Pol de Léon; Kilian d'Inishcaltra, monjo (s. VII); Beatriu de Valfleury, priora (1268). Beats que no són al Martirologi: Alexandre de Colònia, abat de Cîteaux (1175). Servents de Déu: Manuel Peypoch i Sala, jesuïta màrtir (1936). Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pere d'Alger, màrtir (1451).
Església Copta 22 Abib: Laondi de Tripoli, soldat i màrtir; Macari, fill de Basílides i màrtir sota Dioclecià.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents a l'11 d'agost del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 16 de juliol del calendari julià.