va ser un biòleg i filòsof alemany del Bàltic. Va ser un dels pioners de l'etologia abans de Konrad Lorenz i és famós sobretot per l'ús del concepte Umwelt, que pot traduir-se com món perceptiu, medi ambient o entorn, i fa referència a allò que percep un ésser viu d'allò que l'envolta i amb què es relaciona. Les seves obres van establir la biosemiòtica com a camp de recerca.Donald Favareau, Essential Readings in Biosemiotics, Springer, 2010, 91-89.
Va ser un biòleg amb grans realitzacions en els camps de la fisiologia muscular i cibernètica de la vida. "Considerat un dels màxims zoòlegs del i un dels fundadors de l'ecologia, va ser privat del seu patrimoni durant la Primera guerra Mundial. Abans ja havia estat investigador lliure a Heidelberg i després a la Reserva zoològica de Nàpols, quan va conquerir una discreta reputació científica per les seves investigacions sobre la fisiologia i el sistema nerviós dels invertebrats.
Estudis posteriors com els de Kalevi Kull, connecten els estudis de von Uexküll amb algunes àrees de la filosofia com la fenomenologia i l'hermenèutica, influenciant en els treballs dels filòsofs Martin Heidegger, José Ortega y Gasset, Maurice Merleau-Ponty, Ernst Cassirer, Gilles Deleuze i Félix Guattari, entre d'altres.
Biografia Fill del baró Alexander von Uexküll i de Sophie von Hahn, Jakob von Uexküll va néixer a la finca de Keblas, Sankt Michaelis, governació d'Estònia.Genealogisches Handbuch der baltischen Ritterschaften, 1930, p. 490. La seva família aristocràtica va perdre la major part de la seva fortuna per expropiació durant la Revolució Russa. Necessitant mantenir-se, Uexküll va acceptar el 1924 una feina de professor a la Universitat d'Hamburg, on va fundar l' Institut für Umweltforschung.Giorgio Agamben, The Open: Man and Animal, trans. Kevin Attell, Stanford, CA: Stanford University Press, 2004, p. 39.
Uexküll estava particularment interessat en com els éssers vius perceben el seu entorn (o entorns). Va argumentar que els organismes experimenten la vida en termes de marcs de referència subjectius "del jo al món" específics de l'espècie que va anomenar Umwelt (traduït com a món circumdant,Jakob von Uexküll, Theoretical Biology, New York: Harcourt, Brace & Co., 1926, p. 79. món fenomenal,Jakob von Uexküll, A Stroll Through the Worlds of Animals and Men: A Picture Book of Invisible Worlds. In Instinctive Behavior: The Development of a Modern Concept, edited and translated by Claire H. Schiller, New York: International Universities Press, p. 5. món del jo, entornJakob von Uexküll, A Foray into the Worlds of Animals and Humans: With A Theory of Meaning, translated by Joseph D. O'Neil, Minneapolis/London: University of Minnesota Press, 2010, p. 35-36. - lit. entorn alemany). Aquests Umwelten (plural d' Umwelt) són diferents del que Uexküll va anomenar "Umgebung", que seria l'entorn de l'ésser viu vist des de la perspectiva, també peculiar, o Umwelt, de l'observador humà. L'Umwelt es pot definir, doncs, com el món perceptiu en què un organisme existeix i actua com a subjecte. En estudiar com funcionen els sentits de diversos organismes com les paparres, els eriçons de mar, les amebes, les meduses i els cucs marins, va poder construir teories sobre com experimenten el món. Com que tots els organismes perceben i reaccionen a les dades sensorials com a signes, Uexküll va argumentar que havien de ser considerats com a subjectes vius. Aquest argument va ser la base de la seva teoria biològica, en la qual les característiques de l'existència biològica ("vida") no es podien descriure simplement com una suma de les seves parts no orgàniques, sinó que s'havien de descriure com a subjecte i part d'un sistema de signes.
El gir biosemiòtic en l'anàlisi de Jakob von Uexküll es produeix en la seva discussió sobre la relació de l'animal amb el seu entorn. L'Umwelt és per a ell un món-entorn que (segons Giorgio Agamben) està "constituït per una sèrie més o menys àmplia d'elements [anomenats] "portadors de significat" o "marques" que són les úniques coses que interessen a l'animal". Agamben continua parafrasejant un exemple de la discussió d'Uexküll sobre una paparra, dient:
Obres Leitfaden in das Studium der experimentellen Biologie der Wassertiere (1905) Umwelt und Innenwelt der Tiere (1909) Bausteine zu einer biologischen Weltanschauung. Gesammelte Aufsätze, herausgegeben und eingeleitet von Felix Gross (1913) Biologische Briefe an eine Dame (1920) Staatsbiologie: Anatomie-Physiologie-Pathologie des Staates (1920) Theoretische Biologie (1920) Natur und Leben (1928) Die Lebenslehre (1930) Streifzüge durch die Umwelten von Tieren und Menschen: Ein Bilderbuch unsichtbarer Welten (1934) Niegeschaute Welten. Die Umwelten meiner Freunde. Ein Erinnerungsbuch (1936) Der unsterbliche Geist in der Natur. Gespräche (1938) Bedeutungslehre (1940) Der Stein von Werder (1940) Die ewige Frage: Biologische Variationen über einen platonischen Dialog (1944)
Referències
Categoria:Filòsofs europeus Categoria:Biòlegs europeus Categoria:Científics estonians Categoria:Alumnes de la Universitat Imperial de Dorpat Categoria:Persones del comtat de Pärnu Categoria:Morts a la Campània Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat d'Utrecht Categoria:Professors de la Universitat d'Hamburg Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX