Les bombes de rebot (en anglès bouncing bombs ) van ser una classe de bombes dissenyades durant la Segona Guerra Mundial per l'enginyer anglès Barnes Wallis per a rebotar sobre la superfície de l'aigua, la qual cosa permetia d' assolir objectius marítims protegits per defenses antitorpede. Una versió modificada es va utilitzar en el raid aeri contra les instal·lacions industrials de la vall del Ruhr el maig de 1943 per a destruir les preses de la vall, cosa impossible per mitjans convencionals a causa de l'efecte amortidor de l'aigua i per la grandària de les estructures.Flower (2002), p.10–19Sweetman, John. (2002), "Barnes Wallis's other bouncing bomb Part 1: Operation Tirpitz and the German dams ", a RAF Air Power Review, 5 (2), estiu 2002, p. 51
En el seu disseny final, les bombes de rebot tenien forma cilíndrica; abans del seu llançament, un motor les feia girar sobre el seu eix longitudinal perquè en picar contra l'aigua, rebotessin esquivant les xarxes antitorpede. Arribant a l'objectiu, s'enfonsaven, i gràcies a un sistema d'espoleta hidroestàtica esclataven a la base del blanc.
Vegeu també Torpede
Referències
Bibliografia Flower, Stephen. (2002). A Hell Of A Bomb. Tempus. Sweetman, John. (2002), "Barnes Wallis's other bouncing bomb Part 1: Operation Tirpitz and the German dams ", a RAF Air Power Review, 5 (2), estiu 2002 (p. 104–21)
Categoria:Bombes de la Segona Guerra Mundial