El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 221 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1928 - la Vall de Ribes (el Ripollès): hi comencen les obres del tren cremallera de Ribes de Freser a Queralbs i Núria (que s'inaugurarà el 22 de març de 1931). 1931 - Catalunya: els ajuntaments elegeixen l'assemblea que haurà de designar la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, que es reunirà a Núria durant el mes de juny.
Resta del món 1822 - Quito (Equador): batalla del Pichincha, que decideix la independència de l'Equador. 1844 - Washington D.C. (EUA): Samuel Morse envia el missatge "What hath God wrought" (una cita bíblica, Nombres 23:23) des d'una sala del Capitoli dels Estats Units al seu ajudant, Alfred Vail, a Baltimore, Maryland, per inaugurar una línia telegràfica comercial entre Baltimore i Washington D.C. 1883 - Nova York (EUA): S'obre al trànsit el pont de Brooklyn, que uneix els barris de Manhattan i Brooklyn. 1895 - Taiwan: Es proclama la República de Formosa. 1915 - Primera Guerra Mundial: Itàlia declara la guerra a Àustria-Hongria. 1941 - Segona Guerra Mundial: Batalla de l'Estret de Dinamarca. 1949 - França: Apareix publicat el primer volum de l'assaig El segon sexe, de Simone de Beauvoir, una fita del pensament feminista. 2006 - Una revista finlandesa, 7päivää, va publicar la foto del cantant principal del grup de hard rock anomenat Lordi, cosa que va provocar l'enuig dels seus fans contra la revista. 2008 - Belgrad (Sèrbia), s'hi celebra la final del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2008. 2014 - Silkeborg (Dinamarca), primer campionat mundial de futbol a tres bandes
Naixements Països Catalans 1861 - Badalona, Antoni Bori i Fontestà, mestre, pedagog i escriptor català. 1897 - València: Joan Martínez Bàguena, compositor valencià, especialment de música per a l'escena (m. 1986). 1907 - Barcelona: Jordi Tell i Novellas, arquitecte i activista polític català, que va desenvolupar la seva trajectòria a Catalunya, Alemanya, Mèxic i Noruega (m. 1991). 1914 - València: Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (m. 1984). 1936 - Esparreguera: Lluís Llongueras Batlle, perruquer i artista polifacètic català m. (2023). 1952 - Arenys de Mar: Maria Teresa Bertran i Rossell –o Teresa d'Arenys–, narradora i poeta catalana (m. 2024). 1954 - Barcelona: Francesc Martínez de Foix i Llorens fou activista social i president de la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (m. 2017). 1957 - Perpinyà: Jacqueline Irles, economista i política nord-catalana, alcaldessa de Vilanova de Raò des de 2001. 1968 - Barcelona: Laura López Granell, poeta i professora catalana. 1985 - Mataró: Moon Ribas, artista avantguardista i activista cíborg catalana.
Resta del món 1686, Gdańsk: Daniel Gabriel Fahrenheit, físic, enginyer i bufador de vidre alemany, conegut per la invenció del termòmetre d'alcohol (1709), el termòmetre de mercuri (1714) i pel desenvolupament d'una escala per a la mesura de temperatures (m. 1736). 1819, Londres, Regne Unit: Reina Victòria del Regne Unit. 1845, Les Arcs: Madeleine Lemaire, pintora i aquarel·lista francesa especialitzada en obres de gènere acadèmic i en flors (m. 1928). 1852, Kilternan, comtat de Dublín: Phoebe Anna Traquair, artista irlandesa, vinculada al moviment Arts and Crafts. (m. 1936). 1870, Colònia del Cap (Imperi Britànic): Jan Smuts, estadista de Sud-àfrica i de la Mancomunitat Britànica de Nacions, cap militar, naturalista i filòsof. Primer Ministre de la Unió Sud-africana des de 1919 fins a 1924 i des de 1939 fins a 1948 (m. 1950). 1881, Michigan: Elizabeth Colwell, impressora, tipògrafa i escriptora nord-americana, creadora de la tipografia Colwell (m. 1954). 1885, Marsella: María Luisa Navarro Margati, pedagoga espanyola i defensora dels drets de les dones. 1889, Bellefonte, Pennsilvània: Anna Keichline, arquitecta i inventora americana, primera dona registrada com a arquitecta a Pennsilvània i inventora del "K brick". 1891, Esmirna, Imperi Otomà: Klara Milch, nedadora austríaca jueva, medallista als Jocs Olímpics de 1912. 1898, Cambridgeː Helen B. Taussig, important cardiòloga estatunidenca, fundadora de la cardiologia pediàtrica (m. 1986). 1899, Compiègne, Picardia, França: Suzanne Lenglen, tennista francesa considerada una de les millors tennistes de tots els temps. 1905, Krujilin, Imperi Rus: Mikhaïl Xólokhov, novel·lista soviètic, Premi Nobel de Literatura 1965 (m. 1984). 1916, Torredelcampo, Jaén: Juanito Valderrama, cantaor de flamenc i copla (m. 2004). 1925, Västerås, Suècia: Mai Zetterling, actriu i directora de cinema sueca (m. 1994). 1928, Unterseen, Suïssa: Adrian Frutiger, dissenyador de tipus suís (m. 2015). 1939, Biarritz: Gina Pane, artista plàstica francesa (m. 1990). 1940, Leningrad, Unió Soviètica: Joseph Brodsky, poeta Premi Nobel de Literatura de l'any 1987 (m. 1996). 1941, Duluth, Minnesota: Bob Dylan (llavors Robert Allen Zimmerman), cantautor i Premi Nobel de Literatura de l'any 2016. 1942, Edimburg (Escòcia): Fraser Stoddart, químic escocès, Premi Nobel de Química de 2016. 1944, Chorrillos, Lima: Susana Baca, cantant, compositora, investigadora musical peruana, guanyadora de tres Premis Grammy, i ministra de Cultura del Perú. 1945, Brooklyn, Nova York (EUA: Priscilla Presley, actriu i dona de negocis nord-americana, ex-dona d'Elvis Presley. 1946, Istanbul (Turquia): Tansu Çiller, economista i política turca, Primer Ministre de Turquia. 1949, Lincoln, Regne Unit: Jim Broadbent, actor britànic. 1950, Royang, Hebei (Xina): Sun Chunlan, política xinesa, viceprimera ministra del Govern xinès de 2018 a 2023. 1956, Kamuli, Uganda: Rebecca Kadaga, advocada i política ugandesa que ha estat presidenta del Parlament d'Uganda. 1966, Marsella, França: Éric Cantona, actor i exfutbolista professional francès recordat per la seva etapa com a jugador del Manchester United. 1970, Shanxi (Xina): Jia Zhangke (en xinès simplificat: 贾樟柯), productor, guionista i director de cinema xinés. 1994, Aktobé, Kazakhstan: Dimaix Khudaiberguen, cantant i compositor kazakh.
Necrològiques Països Catalans 1720 - Girona: Miquel Joan de Taverner i Rubí, jutge de l'Audiència Reial i bisbe de Girona. 1771 - Ferrara: Pere Ferrussola, religiós jesuïta olotí i professor universitari a Cervera. 1877 - Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit: Ramon Cabrera i Grinyó, militar carlí (n. 1806). 1941 - Paterna, l'Horta: Joan Baptista Peset i Aleixandre; metge, científic i polític valencià, rector de la Universitat de València entre 1932 i 1934; mor afusellat pel règim franquista (n. 1886). 1943 - Barcelona: Carme Matas i Aurigemma, pianista i pedagoga catalana (n. 1869). 1977 - Sant Pere de Ribes: Josepa Fornés, coneguda com a Pepeta o Pepita Fornés, actriu catalana de llarga trajectòria teatral.Publicació de la seva esquela a La Vanguardia (25 de maig de 1977). 1999 - Terrassa: Rosa Puig i Llonch, compositora, pianista, professora (n. 1901). 2004 - Surrey, Anglaterraː Maria Josep Colomer, primera aviadora de Catalunya i tercera de l'estat (n. 1913). 2014 - Sabadell: Lluís Subirana i Rebolloso, estudiós de la sardana (n. 1938). 2026 - Vic: Jordi Amorós i Ballester, conegut amb el pseudònim de Ja, dibuixant d'humor gràfic, guionista, animador, cineasta i publicista català (n. 1944).
Resta del món 1543, Frombork, Regne de Polònia: Nicolau Copèrnic, astrònom polonès, fundador de l'astronomia moderna (n. 1473). 1610, Mühlhausen, Turíngia: Joachim a Burck, compositor. 1665, Ágreda, Soriaː María Jesús de Ágreda, religiosa castellana, escriptora i mística i consellera de Felip IV (n. 1602). 1817, Montpeller (França): Juan Meléndez Valdés, poeta, jurista i polític espanyol (n. 1754). 1848, Meersburg: Annette von Droste-Hülshoff, important poeta i compositora alemanya (n. 1797). 1850, Bristol: Jane Porter, novel·lista històrica, dramaturga i literata britànica (n. 1776). 1863, París: Elisa de Lamartine, pintora, escultora, il·lustradora francesa (n. 1790). 1879, Nova York,(EUA): William Lloyd Garrison,abolicionista, periodista i reformador social nord-americà (n. 1805). 1890, Venèrca, França: Joan Baptista Noulet, investigador, arqueòleg i naturalista. Va fixar definitivament l'edat dels Pirineus (n. 1802). 1901, Otterbourne, Hampshire, Anglaterra: Charlotte Yonge, novel·lista (n. 1823). 1919, Montevideo (Uruguai): Amado Nervo, poeta, literat i prosista mexicà (n. 1870). 1936, Romaː Claudia Muzio, soprano lírica italiana (n. 1889). 1971, Japó: Raichō Hiratsuka, activista social, escriptora i pionera del feminisme al Japó (n. 1886). 1972, Copenhaguen, Dinamarca: Asta Nielsen, actriu de cinema danesa i la primera gran estrella del cinema mut alemany (n. 1881). 1974, Nova York, Estats Units: Duke Ellington, compositor estatunidenc de jazz (n. 1899). 1989, USA: Bernice Eddy, viròloga i epidemiòloga estatunidenca (n. 1903). 1995, Londres, Anglaterra: Harold Wilson, polític laborista, que fou primer ministre del Regne Unit en dues etapes: entre 1964 i 1970, i entre 1974 i 1976 (n.1916). 2006, Pasadena (Califòrnia): Henry Bumstead, director artístic i cap decorador estatunidenc. 2010, Münsterlingen, Turgòvia, Suïssa: Anneliese Rothenberger, soprano alemanya (n. 1924 ?).
2016, París: Bruno-René Huchez, productor i guionista francès 2019, Santa Fé, Nou Mèxic (EUA): Murray Gell-Mann, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1969 (n. 1929). 2023, Küsnacht, Suïssa: Tina Turner, cantant estatunidenca de rock i soul (n. 1939).
Festes i commemoracions Festa local a Puig-reig, a la comarca del Berguedà Festa local a Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages
Calendari litúrgic Maria Auxiliadora. translació del cos de Sant Domènec de Guzmán.
Santoral Església Catòlica Sants i beats al Martirologi romà (2011): Sant Manahen, profeta d'Antioquia; Joana la Miròfora; Sant Zoel, màrtir de Listra; Sant Donacià i Rogacià de Nantes, màrtirs; Sant Sèrvul, màrtir de Trieste; Sant Màrtirs de Filipòpolis; Sant Màrtirs de Filipòpolis; Sant Vicenç de Lerins, monjo; Sant Simeó Estilita el Jove, eremita; Sant Agustí Yi Kwang-hon, Àgata Kim Agi i companys màrtirs. Beat Felip de Piacenza, prevere; Beat Juan de Prado, franciscà màrtir; Beat Louis-Zéphérin Moreau, bisbe. Sants i beats que no apareixen al Martirologi vigent: Santa Sara la Negra, personatge llegendari, patrona dels gitanos; Santa Amàlia de Tavio, màrtir; Sant Hubert de Bretigny, monjo; Beat Benet de Gassino, benedictí; Beat Guiu de Montpeller, fundador de l'Orde Hospitaler del Sant Esperit; Beat Ponç de Planella, màrtir. Venerable Maria Jesús d'Ágreda; venerable Juan Alfonso Varela Losada y Samosa, fundador dels Frares Penitents de Jesús Natzarè Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Diego Alonso; Juan de Huete i Thomas Vasière.
Església Copta 16 Baixans: commemoració de l'evangelisme de Sant Joan l'Evangelista i de la consagració de la seva església a Alexandria.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 6 de juny del calendari gregorià. Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen a l'11 de maig del calendari julià litúrgic: Sants Ciril i Metodi, iguals als apòstols, primers mestres dels eslaus; Sant Moci, màrtir d'Amfípolis; Sant Comgall, fundador del monestir de Bangor; Sant Nicodem de Sèrbia, arquebisbe; Sant Sofroni de les Coves de Kíev, reclòs; Sant Josep d'Astracan, metropolità; Sant Diòscur i Argir, màrtirs; Sant Bessarió, arquebisbe de Larissa; Sant Acaci de Mèsia, màrtir; Sant Wiro, missioner d'Irlanda als Països Baixos; Sant Rastislav I de Moràvia, príncep; commemoració de la fundació de Constantinoble com a capital de l'Imperi Romà (330).
Església d'Anglaterra