El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs. Queden 217 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1814 - Després de la retirada de les tropes franceses, Catalunya, que havia estat annexionada a França per Napoléo I, torna oficialment a formar part del Regne d'Espanya. 1914 - Barcelona: obre al públic la biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans com a Biblioteca de Catalunya, instal·lada al Palau de la Generalitat de Catalunya. 1984 - València: surt a la venda el número 1 de la revista El Temps.
Resta del món 1242 - Avinhonet, Comtat de Tolosa: Moren massacrats els inquisidors del tribunal de Tolosa i 9 religiosos més en mans d'un escamot de faidits que els sorprèn mentre dormien. 1754 - Farmington (Pennsilvània, EUA): l'exèrcit britànic surt victoriós en la batalla de Jumonville Glen durant la Guerra Franco-Índia. 1812 - Bucarest (Romania): es posa fi a la guerra russoturca quan l'Imperi Otomà i l'imperi Rus signen el tractat de Bucarest. El primer cedeix al segon la Bessaràbia i drets a comerciar al llarg del Danubi. 1830 - Washington DC: aprovació de l'Indian Removal Act. 1871 - París (França): s'acaba el breu domini de la Comuna de París, instaurada formalment el 28 de març) la ciutat de París. 1911 - Portugal: aprofitant una llacuna legal, Carolina Beatriz Ângelo esdevé la primera dona que vota en unes eleccions al país; el codi electoral de 1913 restringirà el dret al vot als homes. 1926 - Portugal: Cop d'estat del 28 de maig, que termina amb el parlamentarisme en la Primera República de Portugal i duria a l'inici de la Dictadura el 16 de novembre. 1940 - Bèlgica: capitulació de l'exèrcit belga després de la campanya de divuit dies durant la Segona Guerra Mundial. 2004 - Santiago (Xile): la Cort d'Apel·lacions de Santiago aixeca la immunitat judicial a Augusto Pinochet per la seva responsabilitat en l'Operació Còndor. 2006 - Montecarlo (Mònaco): Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1, essent el primer espanyol a aconseguir-ho.
Naixements Països Catalans 1658 - Sant Pere de Roda, actual Roda de Ter i les Masies de Roda (Osona): Bac de Roda, militar català, cap dels Miquelets (m. 1713). 1846 - Sagunt (el Camp de Morvedre): Antoni Chabret i Fraga, historiador valencià (m. 1907). 1881 - Tblissi, Geòrgia, Imperi Rus: Olga Sacharoff, pintora russa avantguardista establerta a Mallorca i a Catalunya (m. 1967). 1911 - Barcelona: Maria Rosa de Navas i Escuder, ceramista catalana. 1912 - Barcelona: Avel·lí Artís-Gener, Tísner, periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català (m. 2000). 1944 - Barcelona: Joaquim Vilallonga i Renom, fou un jugador d'hoquei sobre patins català (m. 2017). 1949 - Barcelona: Montserrat Aguadé i Porres, genetista, membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans. 1962 - Elx: Cristina Andreu i Galipienso, ballarina, coreògrafa, actriu, directora de companyia i professora de dansa valenciana.
Resta del món 1728 - Nàpols: Maria Angela Ardinghelli, traductora, matemàtica, física italiana (m.1825). 1738 - Saintes, França: Joseph Ignace Guillotin, metge i diputat francès, que va proposar-ne la utilització de la guillotina a França (m. 1814). 1870 - Môtier (Suïssa): Jean Louis Rodolphe Agassiz, zoòleg, glaciòleg, i geòleg americà nascut a Suïssa (m. 1873). 1884 - Kožlany, (Txecoslovàquia): Edvard Beneš, va ser el segon President de Txecoslovàquia entre els anys 1935 i 1948, període interromput per l'ocupació alemanya entre 1938 i 1945, durant la qual va romandre a l'exili (m. 1948). 1889 - Tbilisi, Geòrgia: Olga Sacharoff'', pintora russa establerta a Catalunya (m. 1967). 1903 - Decize, Nièvre: Marguerite Monnot, pianista i compositora francesa (m. 1961). 1908 - Londres, Regne Unit: Ian Fleming, actor i novel·lista britànic (m. 1964). 1912 - Londres, Regne Unit: Patrick White, escriptor australià, Premi Nobel de Literatura 1973 (m.1990). 1912 - Grafton, Austràlia: Ruby Payne-Scott, pionera australiana en el camp de la radiofísica solar i la radioastronomia (m. 1981). 1916 - París (França): Albert Lavignac, musicògraf i pedagog francès, conegut pels seus escrits teòrics (n. 1846). 1923 - Dicsőszentmárton, Transsilvània, Romania: György Ligeti, compositor hongarès (m. 2006). 1940 - Dalkey: Maeve Binchy, escriptora i periodista irlandesa en llengua anglesa (m. 2012). 1942 - Des Moines, Iowa (EUA): Stanley Ben Prusiner, bioquímic i neuròleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1997. 1944 - Tafalla (Navarra): Carlos Solchaga Catalán, economista i polític basc, ex dirigent del Partit Socialista de Navarra i del Partit Socialista Obrer Espanyol i diverses vegades ministre en diferents governs de Felipe González. 1945 - Berkeley (Califòrnia, EUA): John Fogerty, guitarrista, cantant i compositor nord-americà, líder de Creedence Clearwater. 1948 - Elsene (Bèlgica): Pierre Rapsat, cantautor. 1960 - Madrid: Pastora Vega Aparicio, actriu i presentadora espanyola. 1961 - Fitero, Navarraː María Bayo, soprano navarresa d'òpera i sarsuela. 1965 - Laprida, Buenos Aires: Gabriela Michetti, política argentina del partit Propuesta Republicana; ha estat vicepresidenta del govern. 1968 - Melbourne, Victòria, Austràlia: Kylie Minogue, actriu i cantant australiana. 1981 - Gábor Talmácsi, pilot hongarès de motociclisme. 1985 - Westminster, Londres, Anglaterraː Carey Mulligan, actriu britànica. 1994 - Txernogolovka (Rússia): Serguei Nutels, pianista rus. 1999 - Los Angeles (Califòrnia), EUA: Cameron Boyce, actor estatunidenc (m. 2019).
Necrològiques Països Catalans 1311 - Mallorca: Jaume II, rei de Mallorca i comte del Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (n. 1243). 1430 - Ermita de Sant Joan, Montblanc: Elionor d'Aragó-Urgell, infanta d'Urgell que es retirà a fer vida eremítica (n. 1378). 1789 - Barcelona: Josepa Vilaret, veïna barcelonina, activa en els Rebomboris del pa, detinguda, sentenciada a mort i executada a la forca. 1927 - València: Francesc Almarche i Vázquez, historiador valencià (n. 1875). 1981 - Sevillla: Paulina Crusat, escriptora, traductora i crítica literària catalana en llengua castellan (n. 1900). 1991 - Palma: Joan Bonet Gelabert, periodista i escriptor (n. 1918). 2005 - Berga: mor assassinat el jove de vint-i-dos anys Josep Maria Isanta durant les festes de la Patum. 2007 - Barcelona: Eduard Pons Prades, també conegut pel pseudònim de Floreado Barsino, va ser un escriptor especialitzat en la Història Contemporània espanyola (n. 1920). 2008 - Barcelona: Sebastià Salellas i Magret, advocat català (n. 1948).
Resta del món
1357 - Lisboa: Alfons IV de Portugal, rei de Portugal (n. 1291). 1419 - Alken, principat de Lieja: Joan de Wallenrode, príncep-bisbe de Lieja. 1621 - Ahmedabad (Índia): Xeic Adam Safi-ad-Din, 28è daï (missioner) tayyibita de l'Índia. 1673 - Alkmaar, Països Baixos: Joan Blaeu, cartògraf holandès (n. 1596). 1797 - Múnic: Anton Raaff, tenor alemany (n. 1714). 1805 - Madrid (Espanya): Luigi Boccherini, violoncel·lista i compositor italià (n. 1743). 1849 - Scarborough, North Yorkshire, Anglaterra: Anne Brontë, novel·lista i poetessa britànica (n 1820). 1878 - Richmond Park, Surrey (Anglaterra): Lord John Russell, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1792). 1932 - París: Jacqueline Marval, pintora francesa, litògrafa i escultora (n. 1866). 1933 - Los Angeles: Julia Swayne Gordon, actriu de cinema mut nord-americana molt popular en la dècada de 1910 (n. 1881). 1936 - Neu-Isenburg, Alemanya: Bertha Pappenheim, feminista austríaca jueva i defensora dels drets de la dona i del nen (n. 1859). 1938 - Santander: Matilde Zapata, directora del diari càntabre La Región, afusellada pel franquisme (n. 1906). 1963 - Mosman, Sydney: Margaret Preston, pintora modernista i gravadora australiana (n. 1875). 1971 - Setaː Jean Vilar, actor i director de teatre francès (n. 1912). 1972 - Faucon: Violette Leduc, escriptora francesa (n. 1907). París (França): Eduard VIII del Regne Unit, rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, d'Irlanda i dels Dominis britànics d'ultramar, i emperador de l'Índia. Abdicà de la corona per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson (n. 1894). 1981 - Durham, Carolina del Nord: Mary Lou Williams, pianista de jazz estatunidenca (n. 1910). 1988 - Nova York (EUA): Melvin James Oliver, trompetista, arranjador, cantant i compositor de jazz nord-americà conegut amb el pseudònim de Sy Oliver (n. 1910). 2003 - Brussel·les (Bèlgica): Ilià Prigogin, químic belga d'origen soviètic, Premi Nobel de Química 1977 (n. 1917). 2014 - Winston-Salem: Maya Angelou, poetessa, novel·lista, activista pels drets civils, actriu i cantant dels EUA. 2015 - Line Lexington, Pennsilvàniaː Claire Kelly Schultz, capdavantera en el desenvolupament primerenc d'informació automatitzada. 2018 - Madrid, Espanya: María Dolores Pradera, cantant i actriu espanyola (n. 1924).
Festes i commemoracions Festa local de Prullans, a la comarca de la Cerdanya Diada nacional d'Armènia, establerta el 1918. Dia internacional per la Salut de les Dones. Dia Mundial de la Higiene Menstrual Dia Internacional de l'Hamburguesa
Santoral Església Catòlica Sants al Martirologi romà'' (2011): Just d'Urgell, bisbe; Guillem de Gel·lona, anacoreta; Germà de París, bisbe; Helicònide de Tessalònica, verge i màrtir; Caraú de Chartres, màrtir; Ubaldesca de Pisa, laica; Pau Hanh, màrtir. Beats Lanfranc de Canterbury, bisbe; Herculà de Piegaro, franciscà; Margaret Pole, màrtir; Maria Bartolommea Bagnesi, dominica; Thomas Ford, John Shert i Robert Johnson, màrtirs; Antoni Julian Nowowiejski i companys i Wladyslaw Demski, màrtirs; Luigi Biraghi, fundador. Sants Just de Vic, confessor; Emili, Fèlix, Príam i Felicià de Sardenya, màrtirs; Gemilià de Càller, bisbe màrtir; Llucià de Sardenya, màrtir; anteriorment: Bernat d'Aosta. Venerats a l'Orde de la Mercè: beata Ana de Corro o Maria de la Nativitat, verge.
Església Copta 20 Baixans: Ammon d'Egipte, eremita.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 10 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 15 de maig del calendari julià litúrgic: Sants Pacomi el Gran, fundador del monaquisme cenobític; Isaïes de Rostov, bisbe; Demetri de Moscou o Demetri d'Úglitx, príncep assassinat, fill d'Ivan IV de Rússia; Aquilí de Larissa; Eufrosí de Pskov, abat i taumaturg; Isaïes de les Caves de Kíev, taumaturg; Pacomi i Silvà de Nerekhta, monjos; Pacomi de Txèrnigov, màrtir (1938), Aberci de Txèrnigov, arquebisbe màrtir (1927), Nikolai Kedrov, màrtir (1936), Vladímir Zagarskij (1937); Bàrbar de Corfú; Andreu l'Eremita, taumaturg.
Església d'Anglaterra Sant Lanfranc de Canterbury, bisbe.
Església Episcopal dels Estats Units Sant Joan Calví, teòleg.
Referències
28