El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 211 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1700, Barcelona: Fundació de l'Acadèmia dels Desconfiats a la sala de la biblioteca del Palau Dalmases. 1809, Barcelona: Després d'un procés a la Ciutadella, les forces napoleòniques executen la majoria dels implicats en la Conspiració de l'Ascensió, entre ells Aulet i Massana (guerra del Francès). 1899, Barcelonaː S'edita el primer número de la revista artística Pèl & Ploma, impulsada per Ramon Casas i Miquel Utrillo. 1931, Les Masies de Roda: El monestir de Sant Pere de Casserres és declarat Monument Històric Artístic. 2006, Tarragona: El Gimnàstic de Tarragona aconsegueix l'ascens a la Primera divisió de la lliga espanyola de futbol després d'empatar a zero al camp del Xerez. 2025, Barcelona: Reconstitució de l'Acadèmia dels Desconfiats a la Sala Dalmases de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Resta del món 1769: Trànsit de Venus; diversos grups d'observadors l'aprofiten per obtenir dades del paral·latge solar que permeten de calcular, per primera vegada, la distància de la Terra al Sol amb força precisió. 1777 - Aranjuez (Comunitat de Madrid): Espanya i França signen el Tractat d'Aranjuez de 1777 en el qual el primer cedeix la part occidental de l'illa de l'Hispaniola (en l'actualitat, Haití al segon. 1950: Primera ascensió a l'Annapurna I, la desena muntanya més alta de la Terra. 2004, Antàrtida: Expedicions provinents de Nova Zelanda i els Estats Units estableixen un nou estatut per preservar els valors faunístics, ecològics i estètics de les Valls Seques, una extensa zona no glaçada de l'Antàrtida. 2004, Tasmània, Austràlia: Aproven la protecció d'una zona del cap Denison, al sud de l'illa. 2014, Akrotiri i Dekélia: Es legalitza el matrimoni homosexual. Territori Britànic de l'Oceà Índic: Es legalitza el matrimoni homosexual.
Naixements Països Catalans 1865 - Alcoi: Vicent Pascual Pastor, arquitecte valencià (m. 1941). 1918 - Sabadell: Maria-Rosa Wennberg Ball-llovera, filòloga catalana, escriptora i especialista en teatre (m. 2018). 1920 - Sabadell: Joan Vilacasas, pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català (m. 2007). 1931 - Barcelona: Alfons Borrell i Palazón, pintor abstracte català ( m. 2020). 1954 - Barcelona: Quim Pelegrí i Pinyes, biòleg, editor i fundador de Terra Lliure (m. 2025) 1971 - Reus: Lourdes Ciuró, política i advocada, ha estat regidora a l'Ajuntament de Sabadell, diputada al Congrés dels Diputats d'Espanya i consellera justícia de la Generalitat de Catalunya. 1986 - Manacor: Rafael Nadal, jugador de tennis professional.
Resta del món 1303 - Finsta: Brígida de Suècia, religiosa i mística sueca, copatrona d'Europa (m. 1373). 1664 - La Haia: Rachel Ruysch, artista neerlandesa que s'especialitzà en el gènere de la natura morta de flors (m. 1750). 1743 - Bolonya: Lucia Galeazzi Galvani, científica italiana (m. 1790). 1770 - Buenos Aires (Argentina: Manuel Belgrano, un dels pares de la pàtria argentina (m. 1820). 1789 - Passyː Fanny Bias, ballarina francesa pionera de la dansa «en punta». 1808 - Kentucky: Jefferson Davis, un polític sudista, primer i únic president dels Estats Confederats d'Amèrica (m. 1889). 1832 - París (França): Charles Lecocq, músic francès, compositor d'operetes (m. 1918). 1865 - Marlborough (Anglaterra): Jordi V del Regne Unit, rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1910-1922), rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord (1922-1936), emperador de l'Índia (1910-1936), rei dels Dominis Britànics d'Ultramar (1910-1936, i rei d'Irlanda (1922-1936) (m. 1936). 1873 - Frankfurt del Main (Alemanya): Otto Loewi, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1936 (m. 1961). 1898 - Valladolid: Rosa Chacel Arimón, escriptora espanyola de la Generació del 27 (m. 1994). 1899 - Budapest (Imperi austrohongarès): Georg von Békésy, biofísic hongarès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1961 (m. 1972). 1906 - Saint Louis: Joséphine Baker, cantant, ballarina i vedet de revista francesa (m. 1975). 1910 - Nova York: Paulette Goddard, actriu estatunidenca (m. 1990). 1923 - Curau: Erika Böhm-Vitense, astrònoma estatunidenca d'origen alemany (m. 2017). 1924 - Uppsala (Suècia): Torsten Wiesel, neurobiòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981. 1925 - Bronx de Nova York (Estats Units): Tony Curtis, actor de cinema estatunidenc. 1937 - Tòquio (Japó): Yoshihisa Taïra, compositor japonès (m. 2005). 1941 - Berlín: Monika Maron, escriptora alemanya. 1951 – Hammonton, Nova Jersey, EUA: Jill Biden, primera dama estatunidenca. 1956 - Catània: Donatella Della Porta, sociòloga i acadèmica italiana, professora de ciències polítiques i sociologia. 1970 - Kuwait: Susan Abulhawa, escriptora estatunidenca d'origen palestí. Epe, Gelderland, Països Baixos: Esther Hart, cantant neerlandesa. 1972, Cabras, Sardenya: Michela Murgia, escriptora sarda (m. 2023).
Necrològiques Països Catalans 1523 - Palma, Mallorca: Joanot Colom, cap de les Germanies de Mallorca, executat per les autoritats reialistes. 1637 - Girona: Dalmau Ciurana, frare dominic. Per la seva vida religiosa, és considerat venerable (n. 1574). 1984 - Elx: Alejandro Ramos Folqués, arqueòleg valencià. Fundador del Museu Arqueològic d'Elx. 1985 - Barcelonaː Maria Cinta Balagué, pionera en les emissions radiofòniques (n. 1898). 2012 - L'Alcúdia, Ribera Alta: Josep Lluís Bausset i Císcar, professor i activista cultural valencià (n. 1910). 2015 - Barcelona: Manuel Esteban i Marquilles, director de cinema (n. 1941).
Resta del món 1875 - Bougival, França: Georges Bizet, compositor francès (n. 1838). 1883 - París: Karl Wehle, pianista i compositor txec (n. 1825). 1900 - Ciutat del Cap: Mary Kingsley, escriptora i exploradora anglesa molt compromesa amb Àfrica (n. 1862). 1922 - Nova York, Estats Units: Marion Harland, escriptora estatunidenca (n. 1830). 1924 - Kierling, Imperi Austrohongarès: Franz Kafka, escriptor d'origen jueu en llengua alemanya (n. 1883). 1937 - Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos: Emilio Mola Vidal, militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 (n. 1887). 1963 - Ciutat del Vaticà: Joan XXIII, Papa de l'Església catòlica (n. 1881). 1964 - Hèlsinki, Finlàndia: Frans Eemil Sillanpää, escriptor finlandès, Premi Nobel de Literatura 1939 (n. 1888). 1975 - Tòquio (Japó): Eisaku Satō, polític japonès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1974 (n. 1901). 1977 - Cambridge, Anglaterra: Archibald Vivian Hill, fisiòleg anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1922 (n. 1886). 1989 - Teheran (Iran): Seyyed Ruhol·lah Khomeini àmpliament conegut com laiatol·là Khomeini, clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia (n. 1900). 2000 - Chicago, Illinois (EUA): Merton Howard Miller, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1990 (n. 1923). 2002 - Rio de Janeiro: Isabel Pons i Iranzo, dissenyadora, il·lustradora, pintora i professora catalano-brasilera (n. 1912). 2009 - Bangkok, Tailàndia: David Carradine, actor de cinema nord-americà (n. 1936). 2010 - París: Vladímir Arnold, matemàtic (n. 1937). 2016 - Phoenix, Arizona, Estats Units. Muhammad Ali, boxador, activista polític i lluitador pels drets socials dels més desafavorits americà (n. 1942). 2019 - Porto: Agustina Bessa-Luís, escriptora portuguesa, Premi Luís de Camões el 2004 (n. 1922).
Festes i commemoracions Esport Ciclisme Dia Mundial de la Bicicleta
Santoral Església Catòlica Sants al Martirologi romà (2011): Clotilde de Borgonya, reina dels francs; Charles Lwanga i Màrtirs d'Uganda; Cecili de Cartago, sacerdot; Hilari de Carcassona, bisbe; Lifard de Mehun, bisbe; Oliva d'Anagni, eremita; Kevin de Glendalough i Glunsalach de Glendalough, monjos; Genís de Clarmont, bisbe (650); Isaac de Còrdova, màrtir; Daví d'Armènia, pelegrí a Lucca (1051); Morand d'Altkirch, monjo; Con de Diano, monjo; Juan Grande Román, hospitalari de Sant Joan de Déu; Pere Dong, màrtir. Beats Andreu Caccioli, franciscà (ca. 1260); Francis Ingleby, màrtir; Charles-René Collas du Bignon, màrtir; Diego Oddi, franciscà. Sants Lucilià i companys màrtirs de Bizanci i Ovidi de Braga, bisbe, eliminats del Martirologi oficial per ésser llegendaris; Pergentí i Laurentí d'Arezzo, màrtirs; Celestí de Bruges, bisbe; Urbici de Meung, abat (s. VI); Gausmar de Savigny, abat (984); Erfó de Siegburg, abat (1076); Adalbert de Como, bisbe (1092); Hildeburga de Pontoise (1115); Adam de Guglionesi, monjo; Meriasek de Camborne, bisbe; Pelegri I i Pelegrí II de Santa Maria dell'Isola, abats camaldolesos (ca. 1291). Beata Beatrice Bicchieri, dominica. Venerable Dalmau Ciurana, dominic (1574-1637); Vital-Justin Grandin, bisbe. Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Juan de Salazar, màrtir.
Església Copta 26 Baixans: martiri de sant Tomàs apòstol.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 16 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen al 21 de maig del calendari julià litúrgic: Sants Constantí I el Gran, emperador i Elena de Roma, la seva mare; Secund d'Alexandria i companys màrtirs (356); Constantí, Miquel i Teodor de Murom, prínceps (s. XII); Ciril de Rostov, bisbe (1262); Basili de Riazan, bisbe (1295); Jelena de Dečani (1350); Cassià el Grec, monjo d'Úglitx (1504); Agapit de Markuixev (1578); Pacomi de Patmos neohieromàrtir (1730); Hospici de Trèveris; Màrtirs de Kerel; mort d'Isaac el Vell del Monestir de Dionís del Mont Atos; translació de les relíquies d'Andreu de Simbiksk; troballa de la icona de la Mare de Déu de Vladímir; Icona de la Mare de Déu de la Tendresa de Pskov.
Església d'Anglaterra Sants Màrtirs d'Uganda.
Església Episcopal dels Estats Units Sants Màrtirs d'Uganda.
Esglésies luteranes Joan XXIII, bisbe de Roma; Màrtirs d'Uganda. Hudson Taylor, missioner (Església Evangèlica d'Alemanya)
Efemèrides astronòmiques 1769: trànsit de Venus; diversos grups d'observadors l'aprofiten per obtenir dades del paral·latge solar que permeten de calcular, per primera vegada, la distància de la Terra al Sol amb força aproximació.
Referències
03