El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs. Queden 176 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1421 - Nàpols: Alfons IV el Magnànim és reconegut hereu i lloctinent general del regne. 1708 - Tortosa: L'exèrcit francès ocupa la ciutat després del Setge de Tortosa (1708) durant la Guerra de Successió a Catalunya. 1837 - Castelló de la Plana (la Plana Alta): els carlins no poden ocupar la ciutat durant la batalla de Castelló i s'han de retirar a València durant l'Expedició Reial de la Primera Guerra Carlina. 1903 - Barcelona: obre l'Ateneu Enciclopèdic Popular. 1908 - Barcelona: es funda l'Esbart Català de Dansaires. 1922 - Barcelona: als locals del CADCI, Francesc Macià funda l'organització independentista Estat Català, seguint el precedent de la Federació Democràtica Nacionalista. 1923 - Creació de la Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres 2004 - Barcelona: hi comença el Parlament de les Religions del Món que es desenvoluparà en el Fòrum Universal de les Cultures 2004 fins al dia 13 de juliol. 2007 - Catalunya: nova campanya Mulla't per l'Esclerosi Múltiple a més de 600 piscines, i amb més de 70.000 participants.
Resta del món 1775 - Alger (Algèria): La flota espanyola fa lExpedició contra Alger per a conquerir la ciutat però aquesta acaba fracassant. 1758 - Ticonderoga (estat de Nova York, EUA): les tropes franceses guanyen tot i que tenien inferioritat de forces la batalla de Fort Carillon en el curs de la Guerra Franco-Índia. 1808 - Constitució de Baiona. 1853 -Tòquio (Japó):El comodor Matthew Perry arribà prop de l'actual Tòquio sent rebut per representants del shogunat Tokugawa, que l'aconsellaren que viatgés cap a Nagasaki, l'únic port japonès obert pels estrangers en aquella època. Perry refusà la idea i demanà permís per presentar la carta escrita pel president nord-americà Millard Fillmore a l'emperador, amenaçant d'usar la força armada si no se li concedia. 1889 - Nova York (Estats Units): primer número del diari financer The Wall Street Journal.
1879 - San Francisco: el vaixell USS Jeannette salpa iniciant una expedició malmesa fins al pol Nord. 1933 - Es disputa ek primer partit amistós de rugbi entre els Wallabies d'Austràlia i els Springboks de Sud-àfrica es juga en l'Estadi Newlands a Ciutat del Cap. 1948 - La força aèria dels Estats Units accepta les seves primeres dones reclutes en un programa que es diu Dones en la Força Aèria (WAF). 1994 - Kim Jong-il, comença a assumir el lideratge suprem de Corea del Nord després de la mort del seu pare, Kim Il-sung. 2024 - Kíiv, Ucraïna: L'hospital infantil Okhmatdit és parcialment destruït després de rebre un atac amb míssils russos de creuer Kh-101.
Naixements Països Catalans 1913 - València: Alejandra Soler Gilabert, mestra valenciana durant la Segona República Espanyola (m. 2017). 1920 - Granollers, Vallès Oriental: Ricard Pedrals i Blanxart, pedagog català.
1923 - Benicarló, Plana Baixa: Manuel Alvar López, filòleg, dialectòleg i catedràtic valencià. 1948 - Cervelló, Baix Llobregat: Carles Camps Mundó, poeta català. 1958 - València: Nuria Espí de Navas, política valenciana, diputada a les Corts Valencianes. 1964 - Palma, Mallorca: Joan Valent, músic mallorquí.
Resta del món 1048 - Lieja, principat de Lieja: Wazon, príncep-bisbe. 1593 - Roma: Artemisia Gentileschi, pintora caravaggista italiana (m. vers el 1654). 1621 - Château-Thierry, Aisne (França), Jean de La Fontaine, poeta, moralista, dramaturg, llibretista i escriptor francès (m. 1695). 1836 - Londres (Anglaterra): Joseph Chamberlain, líder britànic de gran influència en política exterior (m. 1914). 1839 - Richford, Nova York (EUA): John D. Rockefeller, empresari i filantrop estatunidenc. Fundador de la Standard Oil Company (m. 1937). 1851 - Nash Mills, (Anglaterra): Sir Arthur Evans, arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos (m. 1941). 1867 - Königsberg: Käthe Kollwitz, pintora, gravadora i escultora expressionista alemanya (m. 1945). 1870 - Berlínː Gertrud Grunow, música i pedagoga alemanya a la Bauhaus (m. 1944). 1882 - Melbourne, Austràlia: Percy Aldridge Grainger, compositor i pianista australià (m. 1961). 1885 - Ludwigshafen, Renània-Palatinat: Ernst Bloch, filòsof alemany marxista (m. 1977). 1892 - Hampshire (Anglaterra): Richard Aldington, el nom de pila del qual va ser Edward Godfree Aldington, escriptor i poeta Britànic (m. 1962). 1893 - Villajimena, Palència: Isabel Esteban Nieto, mestra republicana assassinada als inicis de la Guerra Civil espanyola (m. 1936). 1895 - Vladivostok, Imperi Rus: Ígor Tamm, físic soviètic. 1900 - Nova Jersey, Estats Units: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc (m. 1959). 1904 -Nancy (França): Henri Cartan, matemàtic francès (m. 2008). 1908 - Bar Harbor, Maine (EUA): Nelson Aldrich Rockefeller, va ser un polític estatunidenc i Vicepresident dels Estats Units entre 1974 i 1977 (m. 1979). 1919 - Solingen, República de Weimar: Walter Scheel, polític alemany. 1921 - París: Edgar Morin, filòsof francès (m. 2026). 1926 - Zúric: Elisabeth Kübler-Ross, psicòloga suïssa-americana, escriptora, pionera en l'estudi d'experiències properes a la mort. 1928 - Sydney, Austràlia: David Brockhoff, jugador de rugbi, entrenador, administrador i home de negocis australià. 1934 - Santiago de Xile: Raquel Correa, periodista xilena (m. 2012). 1944 - Deir Ghassana, Cisjordània: Mourid al-Barghouti, escriptor i poeta palestí. 1945 - Sion (Valais): Micheline Calmy-Rey, política suïssa. 1950 - Voorburg: Maria van Daalen, poetessa i escriptora neerlandesa. 1951 - Santa Monica: Anjelica Huston, actriu, directora i productora estatunidenca.
1958 - Filadèlfia, Estats Units: Kevin Bacon, actor i músic estatunidenc. 1976 - Whatstandwell, Derbyshire: Ellen MacArthur, navegant anglesa, especialista en rutes de llarga distància en solitari. 1985 - Santiago de Xile, Xile: Camila Moreno, cantautora xilena. 1990 - Buenos Aires, Argentina: Nicolás Colazo, futbolista argentí.
Necrològiques Països Catalans 1901 - Barcelona: Joan Mañé i Flaquer, periodista i escriptor català (n. 1823). 1918 - Barcelona: Eusebi Güell i Bacigalupi, industrial, polític i mecenes català (n. 1846). 1981 - la Bisbal d'Empordà: Conrad Saló i Ramell, compositor de sardanes. 1984 - Serinyà: Josep Maria Corominas Planellas, metge i prehistoriador. 2001 - Barcelona: Jordi Vendrell, periodista radiofònic i productor musical català. 2013 - Buenos Aires, Argentina: Joaquim Piña i Batllevell, jesuïta català. 2015 - Aiguaviva: Leopold Rodés i Castañé, empresari i advocat català (n. 1935). 2024 - Barcelona: Marta Ferrusola i Lladós, muller del 126è president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol (n. 1935).
Resta del món 1641 - Anvers (Flandes): Balthasar Moretus, impressor i editor flamenc (n. 1574). 1695 - l'Haia, Països Baixos: Christiaan Huygens, matemàtic, físic i astrònom neerlandès (n. 1629). 1823 - Edimburg, Escòcia: Henry Raeburn, pintor escocès especialitzat en retrats de personatges (n. 1756). 1827 - Lisboa, Portugal: Francesc de Paula Martí Mora, gravador i estenògraf espanyol, introductor de l'estenografia a Espanya. 1913 - Ontario, Canadà: Louis Hémon, escriptor francès (n.1880). 1916 - Kassel: Hermann Gehrmann, músic i estudiós musical. 1927 - Berlín: Rudolf von Milde, baríton alemany. 1937 - Sant Sebastià: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc. 1939 - Hintlesham, Suffolk (Anglaterra): Havelock Ellis, sexòleg, metge i activista social britànic (n. 1859). 1943 - prop de Metz (França): Jean Moulin, heroi de la resistència francesa. 1956 - Florència, Toscana (Itàlia): Giovanni Papini, escriptor italià (n. 1881). 1967 - Londres, Anglaterra: Vivien Leigh, actriu anglesa de teatre i cinema. 1977 - Santa Fe (Nou Mèxic): Katherine Stinson, pionera de l'aviació. 1979 - Tòquio, Japó: Sin-Itiro Tomonaga, físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965 (n. 1906). Londres, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès. Cambridge, Massachusetts (EUA): Robert Burns Woodward, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1965 (n. 1917). 1982 - Rockville, Maryland: Virginia Hall, espia nord-americana durant la Segona Guerra Mundial (n. 1906). 1985 - Cambridge, Massachusetts, Estats Units: Simon Kuznets, economista i professor universitari estatunidenc, d'origen rus, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1971. 1987 - Madrid (Espanya): Gerardo Diego Cendoya, poeta i escriptor espanyol pertanyent a l'anomenada Generació del 27 (n. 1896). 1994 - Pyongyang (Corea del Nord): Kim Il-sung (en coreà: 김일성), fou el primer líder de la República Democràtica Popular de Corea, d'ençà la seva fundació el 1948, fins a la seva mort (n. 1912). 2017 - Roma: Elsa Martinelli, actriu italiana (n. 1935). 2020 - Canton, Xinaː Flossie Wong-Staal, viròloga i biòloga molecular xinesa-estatunidenca, primera científica a clonar el VIH (n. 1947). 2026 - Faroː Bonnie Tyler, cantant gal·lesa de música pop i rock (n. 1951).
Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants al Martirologi romà (2011): Àquila i Priscil·la, dos dels Setanta deixebles (ca. 60); Glicèria d'Heraclea, màrtir (s. I); Pancraç de Taormina, bisbe (s. I); Procopi d'Escitòpolis, màrtir (s. III); Auspici de Toul, bisbe (ca. 475); Quilià, Colman i Totnan de Würzburg, màrtirs (689); Landrada de Munsterbilzen, abadessa (690); Disibod de Nahe, eremita (s. VII); Màrtirs del Monestir d'Abraham de Constantinoble (); Adrià III (885); Vitburga de Dereham, abadessa (+ 743) Joan Wu Wenyin, màrtir (1900). Beats al Martirologi romà (2011): Beat Eugeni III, papa (1153); Beat Manci Araki, màrtir (1626); Beat Pierre Vigne, prevere, fundador de la Congregació del Sant Sagrament (1740). Sants, beats, etc., no inclosos al Martirologi: Sant Palmeri d'Oristany, màrtir (303); Sant Apol·loni de Benevent, bisbe (362); Sant Llorenç de Farfa, abat (s. V); Sant Ampeli de Milà, bisbe (s. VII) (a l'Església Ambrosiana); Sant Grimbald de Winchester, abat (903); Sant Edgard d'Anglaterra, rei (975); Sant Sunniva de Selje, verge i màrtir (980); Sant Albert de Gènova, monjo eremita (1180); Sant Il·luminat de Rieti, eremita (); Sant Urith de Chittlehampton, verge màrtir; translació de les relíquies de Bàrbara de Nicomèdia. Sant Hug d'Urgellès, sant llegendari. Beat Pere Cendra, dominic (m. 1244); Beat Benet d'Alignan, bisbe de Marsella (1268); Beat Juli de Montevergine, monjo (s. XVI). Venerable Pere l'Ermità (1115); Adolf IV de Schauenburg, comte i prevere (1261) Venerats a l'Orde de Sant Domènec: Hadrian Fortescue, màrtir (1539). Venerats a l'Orde de Sant Francesc: Gregorio Grassi, bisbe màrtir, i Marie-Ermelline Grivot, monja màrtir. Església Ortodoxa Armènia 19 Margats: correspon al 25 de juny del calendari julià Sants: Febrònia de Nisibis, verge màrtir; Focas de Pomepeiòpolis, màrtir; Timó de Bostra, bisbe. Església Copta 1 Abib: Afrònia, verge màrtir; Bioca i Banamó de Tuna, preveres; Febrònia de Nisibis, màrtir. Església Ortodoxa d'Etiòpia 1 Hamle: Gabra Madhen, monjo Església Ortodoxa Síria Sants: Febrònia de Nisibis, màrtir; Joan el Baptista, profeta, màrtir; Tomàs de Germanícia, bisbe (542) Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 21 de juliol del calendari gregorià. Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 25 de juny del calendari julià: Sant Vasilij, prevere màrtir (1940). Sant Jasó de Xipre, deixeble dels Apòstols; Sant Constantí i Teodor; Eufrosina i Teodora, màrtirs; Sant Leònida, Lívia i Eutròpia de Síria, màrtirs; Sant Febrònia de Nisibis, màrtir (304); Sant Orenci i els seus germans, màrtirs;