El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs. Queden 167 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1836 - Soneixa (Alt Palància): els carlins pateixen més de 300 baixes quan surten derrotats en la batalla de Soneixa durant la Primera Guerra Carlina. 1839 - Llucena (Alcalatén): els carlins aixequen el Setge de Llucena de 1839 després de la derrota que els infringeix Leopoldo O'Donnell durant la Primera Guerra Carlina. 1866 - Barcelonaː S'estrena al teatre dels Camps Elisis La malvasia de Sitges, de Francesc de Sales Vidal i Torrents.
Resta del món 1717, Londres: s'estrena la Música aquàtica (Water Music en anglès) de Georg Friedrich Händel. 1834 - Madrid: en la matança de frares a Madrid de 1834 s'assassinaren 73 frares i 11 resultaren ferits en l'assalt a diversos convents de la ciutat pel rumor que l'aigua de les fonts públiques havia estat enverinada pels frares. 1860: Es funda a Tunísia el diari en llengua àrab Al-Raid al-Tunisi. 1867, Londres: Karl Marx publica el primer volum dEl Capital. 1918 - Iekaterinburg, Rússia: El tsar Nicolau II de Rússia, la tsarina Alexandra de Hessen-Darmstadt i tota la seva família són assassinats pels bolxevics a la casa Ipatiev. 1921: Marka Gjoni i els seus seguidors funden l'efímera República de Mirdita. 1936, Melilla: A les 5 de la tarda hi comença l'aixecament militar contra la República. El tinent coronel Yagüe posa a disposició de Franco tots els efectius de la Legió. 1945, Potsdam, Alemanya: Inici de la Conferència de Potsdam. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units. 2002, illot de Perejil: Un escamot de l'exèrcit espanyol ocupa l'illot en disputa amb el Marroc, i no l'abandonarà fins al dia 20, gràcies a la mediació del Secretari d'Estat dels Estats Units, Colin Powell. 2014, Hràbove, Ucraïna: El vol 17 de Malaysia Airlines que feia la línia entre Amsterdam i Kuala Lumpur és abatut per un míssil terra-aire, i en moren els 298 ocupants. 2015: Es publica la primera versió de l'aplicació de vídeo missatgeria Beme.
Naixements Països Catalans 1768 - Palma: Maria Pascuala Caro Sureda, científica il·lustrada, doctora en filosofia i religiosa mallorquina (m. 1827). 1881 - Inca: Antoni Torrandell i Jaume, compositor musical. 1903 - València: Helena Cortesina, cupletista, actriu, directora de cinema i productora, pionera del cinema fet a Espanya (m. 1984). 1920 - Barcelona: Joan Antoni Samaranch i Torelló, president del Comitè Olímpic Internacional (1980-2001) i de la Diputació de Barcelona (1973-1977). 1934 - Albesa, Noguera: Marta –o Martha– Palau i Bosch, artista catalana nacionalitzada mexicana, exiliada del franquisme. 1937 - Barcelona: Sergi Schaaff i Casals, realitzador i director de televisió català (m. 2023). 1952 - Barcelona: Carme Balagué, actriu catalana de cinema, teatre i televisió. 1959 - Barcelona: Salvador Brotons i Soler, compositor i director d'orquestra català. 1971 - Artà: Joana Aina Ginard Brunet, "Butlera", actual creadora de l'Argument de Sant Antoni des de l'any 2006.
Resta del món 1561, Florència: Jacopo Corsi, escriptor, poeta, músic i mecenes. 1698, Sant-Maloù, Regne de França: Pierre Louis Moreau de Maupertuis, matemàtic i físic francès del , conegut per haver estat el primer a formular el principi de mínima acció. 1758, Cerhenice: Gottfried Johann Dlabacz, músic i religiós premonstratenc. 1804, Leipzig: Carl Ferdinand Becker, compositor i organista. 1819, Goshen, Connecticut: Eunice Newton Foote, física i climatòloga pionera (m. 1888). 1831, Pequín, Xina: Xianfeng, novè emperador de la dinastia Qing (m. 1861). 1845, Kristiania: Ragna Nielsen, educadora, escriptora, política i feminista noruega. 1860, Trèveris: Clara Viebig, escriptora alemanya (m.1952). 1883, Alfred (Maine): James Edward Abbé, fotògraf nord-americà. 1888, Bútxatx (Imperi austrohongarès): Shmuel Josef Agnon, escriptor israelià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (m. 1970). 1898, Springfield, Ohio: Berenice Abbott, fotògrafa estatunidenca (m. 1991). 1910, Saint Louis (Missouri), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca. 1911, Pequín (Xina): Yang Jiang, dramaturga, escriptora i traductora xinesa, especialment coneguda per la traducció d'obres occidentals com El Quixot (m. 2016). 1917, París (França): Christiane Rochefort, escriptora francesa, Premi Médicis de l'any 1988 (m. 1998). 1921: Minot (Dakota del Nord): Mary Osborne, guitarrista de jazz, cantant i fabricant de guitarres estatunidenca. Hannah Szenes, membre resistència anti-nazi durant la Segona Guerra Mundial. 1925, Breslau, actual Polònia: Anita Lasker-Wallfisch, violoncel·lista, membre supervivent de l'''Orquestra de Dones d'Auschwitz. 1930, Szolnok: Arpád Račko, escultor eslovac. 1932, Mendoza, Argentina: Joaquín Salvador Lavado Tejón, conegut com a Quino, humorista gràfic i creador de còmics argentí, creador de Mafalda (m. 2020). 1933, Asmara, Eritrea: Elvira Banotti, periodista, escriptora, pensadora i activista feminista italiana (m. 2014). 1935, Bronx, Nova York: Diahann Carroll, actriu i cantant estatunidenca (m. 2019). 1940, Atenes: Marina Karella, reconeguda pintora grega. 1947, Londres, Anglaterra: Camil·la del Regne Unit, reina consort del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord. 1952, Helena, Montana, EUA: Nicolette Larson, cantant Estatunidenca (m. 1997). 1954, Hamburg, RDA: Angela Merkel, política alemanya, cancellera del seu país des del 2005 fins al 2021. 1957, Toronto: Wendy Freedman, astrònoma canadenca-estatunidenca, coneguda per la mesura de la constant de Hubble. 1968, Bonn, Alemanya: Julia Hülsmann, pianista i compositora de jazz alemanya. 1975, Palència: Elena Anaya, actriu de cinema espanyola. 1980, Pamplona: Idoia Villanueva Ruiz, enginyera informàtica i política espanyola. Ha estat senadora i europarlamentària.
Necrològiques Països Catalans
1891 - Madrid: Joaquim Pi i Margall, pintor i gravador català (n. 1831). 2000 - Barcelona: Ramon Aramon i Serra, filòleg català (n. 1907). 2010 - Mataró: Teresa Borràs i Fornell, compositora, concertista de piano i professora (n. 1923). 2015 - Barcelona: Genoveva Masip i Torner, religiosa catalana, de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, coneguda com Mare Teresa de les Rambles (n. 1923). 2021 - Barcelonaː Carme Romeu Pecci, muntanyenca, escaladora i esportista pionera (n. 1920). 2024: Alfons Llorenç Gadea, periodista i polític valencià (n. 1951). Llofriuː Rosa Regàs i Pagès, escriptora, traductora i editora catalana (n. 1933).
Resta del món
1272 - Narbona, Berenguela Alonso de Molina, amistançada de Jaume el Conqueridor. 1566 - Madrid, Fra Bartolomé de las Casas, frare dominic andalús del Regne de Castella, cronista, teòleg, bisbe de Chiapas (Mèxic) i gran defensor dels indis americans (n. 1484). 1588 - Constantinoble, Imperi Otomà: Mimar Sinan, arquitecte i enginyer civil otomà autor d'importants obres com la mesquita de Solimà d'Istanbul (n. 1489). 1684 - Kiang-tchon (Yuncheng) Xina: Christian Herdtrich, jesuïta austríac, missioner a la Xina (n. 1625) 1766 - Pequín: Giuseppe Castiglione, jesuïta missioner i pintor (n. 1688) 1790 - Edimburg, Escòcia: Adam Smith, economista. 1793 - París, França: Charlotte Corday, la dona que va matar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793 (n. 1768). 1869 - Fiesoleː Laura Beatrice Oliva, poeta i activista del Risorgimento (n. 1821). 1887 - Trenton, Nova Jersey: Dorothea Dix, educadora, reformadora social americana (n. 1802). 1912 - París: Henri Poincaré, matemàtic francès (n. 1854). 1959 - Nova York, Estats Units: Billie Holiday, cantant estatunidenca de jazz (n. 1915). 1967 - Seaford, Anglaterra: Janet Lane-Claypon, metgessa anglesa, una de les fundadores de la ciència de l'epidemiologia (n. 1877). 1994 - Arbona, França: Jean Borotra fou un tennista francès (n. 1898). 2001 - Idaho: Katharine Graham, editora periodística nord-americana, propietària i editora de The Washington Post (n. 1917). 2005 - Mar del Plataː Magdalena Mouján, escriptora de ciència-ficció i matemàtica argentina, d'ascendència basca. Nova York, Estats Units: Geraldine Fitzgerald, actriu irlandesa (n. 1913). Salisbury, Anglaterra: Edward Heath, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1970-1974) (n. 1916). 2009 - Ciutat de Mèxic: María Luisa Elío, escriptora i actriu navarresa exiliada (n. 1926). 2015 - Niça, França: Jules Bianchi pilot de fórmula 1 (n. 1989). 2019 - Roma: Andrea Camilleri', guionista, director teatral i televisiu, i novel·lista italià, creador del comissari Montalbano (n. 1925).
Festes i commemoracions Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants i beats al Martirologi romà (2011): santa Generosa i els Màrtirs de Scillis (180); Aleix de Roma; Jacint, màrtir (s. III); Justa i Rufina, màrtirs de Sevilla (305); Marcel·lina de Milà (s. IV); Teodosi d'Auxerre, bisbe (s. VI); papa Lleó IV (855); Ennodi de Pavia bisbe (521); Fredegand de Kerkedor, abat (s. VIII); Kenelm de Gal·les, príncep (820); Atanasi de Nàpols, bisbe (872); Colomà de Stockerau, pelegrí (1012); Andreu i Benet de Skalka, eremita (1034); Eduvigis de Polònia, reina (1399); Pere Liu Ziyu, màrtir (1900); Pavol Gojdic, bisbe de Presov, màrtir (1960). Beats: Màrtirs de Compiègne, carmelites (1794). Sants i beats no inclosos al Martirologi'': Marina de Bitínia, màrtir; Livari de Marsal, cavaller màrtir (451). Beats: Constança de Sicília, reina. Servent de Déu Bartolomé de las Casas, dominic. Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Blas de la Encarnación (1612).
Esglésies orientals Església Apostòlica Armènia 28 Margats (4 de juliol del calendari julià): Bianorau i Silvà de Pisídia, màrtirs; Donat de Líbia, bisbe màrtir; Marc i Andreu de Jerusalem, ascetes; Marc i Mòcim d'Alozonos, màrtirs; Teodosi, prevere màrtir.
Església Copta 10 Abib: Sofonies, profeta; Taosor de Corint, bisbe, i Dignià màrtir; Teodor de Pentàpolis, bisbe màrtir; Gabriel VII d'Alexandria, patriarca (1568); Mar Pere, màrtir; consagració de l'església dels Sants Sergi i Bacus de Rusafa
Església Ortodoxa de Síria Ḥabib, diaca màrtir, deixeble de Jaume el Menor; Joan el Baptista, seguidor de Jesús, màrtir; Zenobi; consagració de l'església de Sant Tomàs Apòstol.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 30 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 4 de juliol del calendari julià. Sants: Innocenci, Sebaste i màrtirs de Sírmium (304); Teodor de Cirene, bisbe màrtir; Cipril·la de Cirene, màrtir; Aroa i Llúcia, màrtirs; Teòdot i Teòdota de Cesarea, màrtirs; Andreu de Creta, bisbe de Gortina; Marta, mare de Simeó Estilita el Jove (551); Andreu de Bogoliubsk, príncep (1174), Andreu el Rus, del Cairo (1174); Miquel Coniata, bisbe d'Atenes (1220); Eufemi de Suzdal, abat (1404); translació de les relíquies de Martí de Tours; Andreu Rubliov, pintor (1430); Ticó, Basili i Nicó de Solovki, monjos (s. XVI); Marc el Confessor, monjo; Joan de Sarov, abat (1737); Nicolau II de Rússia i la família imperial russa, màrtirs reials (1917); Nil de Poltava, màrtir (1918); Sava de Gornji Karlovac, màrtir; Dmitri, prevere màrtir (1936); Jordi de Sèrbia, prevere màrtir (1941); Sinaxi dels Sants Pares de Pskovo-Petstxersk; Sinaxi dels Sants Pares de Tver. Església Ortodoxa Grega Sants: Asclèpia, taumaturga; Menigne, monjo; Teòdot del Líban, màrtir; Teòfil, prevere; Donat de Líbia, bisbe.
Esglésies luteranes Bartolomé de las Casas, religiós; Església Evangèlica d'Alemanya: Màrtirs de Scillis.
Notes
17