3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs. Queden 119 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments Països Catalans 1450 - Alfons el Magnànim signa el privilegi per a la creació de l'Estudi General de Barcelona, la quarta universitat de Catalunya després de les de Lleida, Perpinyà i Girona. 1713 - Terrassa, Principat de Catalunya: les tropes borbòniques, durant la Guerra de Successió, ocupen la vila, la incendien i la saquegen durant tres dies.< 1933 - Cambrils, Principat de Catalunya: s'inicien les obres de la primera gran transformació del port de Cambrils. 1992 - Barcelona, Badalona, Mollet: Comencen els Jocs Paralímpics d'Estiu 1992. 2012 - Sant Pere de Torelló, Principat de Catalunya: s'aprova, en un ple extraordinari obert a la població, una moció de declaració d'independència de Catalunya

Resta del món 301 - San Marino, un dels estats més petits del món, i la república més antiga del món encara en existència, és fundat per sant Marí el Diaca. 590 - Estats Pontificis: Gregori I, impulsor del cant gregorià, és elegit papa. 1189 - Westminster, Londres, Regne d'Anglaterra: hi coronen Ricard I. 1260 - Palestina: Els mongols són derrotats pels mamelucs en la batalla d'Ayn Jalut, fet que marcà l'inici del declivi de l'imperi Mongol, en el seu moment de màxima expansió. 1450 - Torre del Greco (Regne de Nàpols): Alfons el Magnànim signa el privilegi per a la fundació de lEstudi General de Barcelona. 1650 - Regne d'Anglaterra: Les tropes d'Oliver Cromwell guanyen les tropes monàrquiques en la batalla de Dunbar. 1725 - Hannover (Baixa Saxònia): Gran Bretanya, França i Prússia signen lAliança de Hannover, un acord militar defensiu en resposta del Tractat de Viena (entre Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic que pretenia retornar Gibraltar i Maó a mans espanyoles. 1783 - París, França: s'hi signa el tractat homònim que acaba la Guerra de la Independència dels Estats Units i que comporta que Menorca retorni a ser espanyola. 1792 - Washington DC, Estats Units: Es col·loca la primera pedra de la Casa Blanca. 1939 - Segona Guerra Mundial: El Regne Unit i França declaren la guerra a Alemanya, després que aquesta última envaeix Polònia. 1943 - Cassibile: Giuseppe Castellano, plenipotenciari de Víctor Manuel III d'Itàlia, signa l'Armistici de Cassibile. 1971 - Qatar s'independitza del Regne Unit. 1976 - el planeta Mart: la nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies. 2004 - Beslan, Ossètia del Nord, Federació Russa: l'exèrcit rus assalta l'escola segrestada per radicals txetxens des de feia dos dies, amb un balanç de gairebé mig miler de morts. 2005 - Daimiel, Ciudad Real: es detecta un Brot de shigel·losi amb 146 afectats. 2006 - Japó: La selecció espanyola de bàsquet, guanya la medalla d'or al Campionat del Món de bàsquet masculí.

Naixements Països Catalans 1885 - València: Rafael Benedito Vives, compositor i pedagog musical valencià. 1924 - Barcelona: Jordi Sarsanedas, escriptor català. 1947 - Barcelona: Montserrat Colldeforns i Sol, política i economista catalana, diputada al Congrés dels Diputats. 1967 - Terrassa: Anna Maiques i Dern, jugadora d'hoquei sobre herba catalana campiona olímpica, fisioterapeuta. 1978 - Igualada: Alba Vergés i Bosch, política catalana. 1981 - Barcelonaː Ariadna Farrés Basiana, matemàtica catalana que treballa a la NASA. 1983 - Barcelona: Aida Oset, actriu de televisió, cinema i teatre catalana.

Resta del món 1499, Saint-Vallier (Droma), Regne de França: Diana de Poitiers, dama de la noblesa francesa. 1568, Bolonya, Estats Pontificis: Adriano Banchieri, benedictí compositor, organista, teòric de la música i poeta italià. 1734, Derby, Derbyshire (Anglaterra) Joseph Wright, pintor anglès (m. 1797). 1826, Estrasburg: Adolphe Sellenick, compositor i director d'orquestra francès. 1848, Asylum Township: Ada Bittenbender, advocada i activista feminista. 1856, Boston, Massachusetts, EUA: Louis Sullivan, arquitecte estatunidenc, ha estat anomenat el "pare de l'arquitectura Moderna. 1859, Castras, Llenguadoc: Jean Jaurès, dirigent i polític francès. 1868, Filadèlfia, Pennsylvaniaː Anna Connelly, inventora nord-americana de l'escala contra incendis. 1869, Chemnitz: Helene Funke, pintora expressionista alemanya (m. 1957). 1869, Ljubljana, Imperi Austrohongarès: Fritz Pregl, químic, Premi Nobel de Química de 1923. 1875, Maffersdorf, Bohèmia, aleshores part de l'Imperi Austrohongarès: Ferdinand Porsche, enginyer austríac fundador i creador de l'oficina de projectes automobilística alemanya Porsche. 1878, Ealing, RU, Dorothea Douglass Lambert Chambers, tennista britànica, guanyadora en set ocasions del Torneig de Wimbledon (m. 1960). 1896, Elna, Rosselló: Yvonne Boachon-Joffre, escriptora i novel·lista nord-catalana. 1899, Traralgon, Austràlia: Frank Macfarlane Burnet, viròleg i biòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1960. 1905, Nova York, EUA: Carl David Anderson, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de 1936. 1907, Osca: Encarnación Fuyola, mestra, militant comunista i activista antifeixista, exiliada a Mèxic (m. 1972). 1911, Valparaíso: Laura Allende Gossens, política xilena (m. 1981). 1913, Hot Springs, Arkansas (EUA): Alan Ladd, actor estatunidenc (m. 1964). 1926, Chicago: Alison Lurie, escriptora estatunidenca i investigadora de la moda (m. 2020). 1929, Chiliomodi, Corint, Grècia: Irene Papas, actriu de cinema i teatre i cantant grega (m. 2022). 1938, Kōbe, Japó: Ryōji Noyori, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2001. 1940: Montevideo: Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaià. Exmouth, Devon, Anglaterra: Pauline A. Collins, actriu anglesa. 1947, Roma (Itàlia): Mario Draghi, economista italià, President del Consell de Ministres d'Itàlia (2021). 1948, Rostov del Don: Liudmila Karàtxkina, astrònoma ucraïnesa. 1956, Londres, Anglaterra: Stephen Woolley, productor i director britànic. 1963, Fareham, Hampshire, Anglaterra: Malcolm Gladwell escriptor canadenc. 1965, Nova York, Estats Units: Charlie Sheen, és un actor estatunidenc. 1971, Chandigar, Índia: Kiran Desai, escriptora índia. La seva novel·la L'herència de la pèrdua va guanyar el Premi Man Booker i el premi del National Book Critics Circle. 1988, Las Palmas de Gran Canària, Espanya: Carla Suárez Navarro, jugadora de tennis professional espanyola. 2003, San Francisco, Estats Units: Eileen Feng Gu, esquiadora acrobàtica xinesa nascuda als Estats Units.

Necrològiques Països Catalans 1652 - Nàpols, Regne de Nàpols: Josep de Ribera, també conegut com lo Spagnoletto, pintor i gravador valencià del barroc (n. 1591). 1973 - Praga: Josep Moix i Regàs, secretari general del PSUC, alcalde de Sabadell, director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol (n. 1898). 1974 - Berga: Aurora Bertrana i Salazar, escriptora catalana. 1982 - Palma: Cristina Valls Aguiló, actriu mallorquina (n. 1901). 1993 - Vilassar de Dalt, Maresme: Josep Maria de Porcioles i Colomer, jurista, notari i polític català que fou alcalde de Barcelona (n. 1904). 1998 - Barcelona: Elvira Jofre, actriu de teatre i de veu catalana (n. 1915). 2008 - Taradell: Osona: Joan Segarra i Iracheta, futbolista català, jugador del FC Barcelona. 2011 - Vilafortuny, Cambrils: Júlia Bonet Fité, empresària andorrana (n. 1922). 2014 - Barcelona: Josep Lloveras i Feliu, pintor i escultor català (n. 1922). 2017 - Barcelona: Joan Colom i Altemir fou un fotògraf català (n. 1921). 2023 - M. Carme Junyent, lingüista catalana (n. 1955).

Resta del món

1063 - Enric II d'Augsburg, 27è bisbe d'Augsburg des del 1047 fins a la seva mort.

1120 - Jerusalem: Gerard Sasso, noble europeu, fundador i primer gran mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital, i també fundador de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem (n. ca. 1035-1040). 1612 - Castrovirreyna (Perú): Isabel Barreto de Castro, navegant espanyola, considerada la primera almirall (n. 1567). 1658 - Londres (Anglaterra): Oliver Cromwell, líder polític i militar anglès (n. 1599). 1669 - Nájera (La Rioja, Espanya): Esteban Manuel de Villegas, poeta espanyol del Segle d'Or (n. 1589). 1856 - Melbourne, Austràlia: Nicolas-Charles Bochsa, compositor i arpista francès (n. 1789). 1877 - Saint Germain de Laye (França): Adolphe Thiers, advocat, President de la República Francesa (1871-1873) (n. 1797). 1883 - Bourgival (França): Ivan Turguénev (en rus: Ива́н Серге́евич Турге́нев), escriptor, novel·lista i dramaturg, considerat el més europeista dels narradors russos del segle xix (n. 1818). 1948 - Sezimovo Ústi (Txecoslovàquia): Edvard Beneš, polític txec, segon President de Txecoslovàquia (n. 1884). 1955 - Los Angeles: Georgina Jones, tennista estatunidenca que va competir al tombant del (n. 1882). 1962 - North Conway, Nou Hampshire (EUA): Edward Estlin Cummings, poeta, pintor, assagista i dramaturg dels Estats Units d'Amèrica (n. 1894). 1963 - Londres (Anglaterra): Louis MacNeice, poeta i dramaturg irlandès (n. 1907). 1965 - Annapolis (EUA): Mortimer Taube, documentalista estatunidenc (n. 1910). 1967 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: James Dunn, actor estatunidenc. 1980: Cos Cob, Greenwich (Connecticut), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca. 1981, Milà: Mafalda Favero, soprano italiana (n. 1905). 1982 - Nova York (EUA): Ellery Queen és el pseudònim de dos cosins estatunidencs, d'origen jueu, Frederick Dannay (nascut Daniel Nathan, (n. 1905) i Manfred Bennington Lee (nascut Manford (Emanuel) Lepofsky, Nova York, 11 de gener de 1905 – 3 d'abril de 1971), escriptors de literatura policíaca i creadors del personatge que porta el mateix nom que el seu pseudònim. 1987 - Buffalo, Nova York (EUA): Morton Feldman, compositor estatunidenc (n. 1926). 1991 - La Quinta, Califòrnia: Frank Capra, director de cinema nord-americà d'origen italià, guanyador d'un Oscar (n. 1897). 2001 - Massachusetts: Pauline Kael, influent crítica de cinema estatunidenca. 2006 - Montoriol: Françoise Claustre, etnòloga i arqueòloga francesa, directora emèrita de recerca del CNRS (n. 1937). 2008: Michael Hammer, enginyer nord-americà, un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials. Levallois-Perret: Françoise Demulder, fotoperiodista de guerra francesa, primera dona a guanyar el WPP of the Year (n. 1947). 2013 - Dick Ukeiwé, senador de Nova Caledònia. 2017 - Hudson, Nova York, Estats Units: John Ashbery fou un dels poetes estatunidencs més destacats de la segona meitat del (n. 1927).

Festes i commemoracions Santoral: sants Gregori el Gran, papa; Nonnit de Girona, bisbe; sant Marí de San Marino, fundador de la República de San Marino; Remacle de Stavelot, abat i bisbe; beat Gerard Sasso, fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i de l'Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem; Església Ortodoxa: Tadeu d'Edessa, deixeble.

Referències

03