miniatura|Natura morta amb pomes, raïm, melons, pa, gerra i ampolla de Luis Eugenio Meléndez (ca. 1771), MNAC miniatura|Natura morta de Pieter Claesz, 1627 La natura morta o naturalesa morta (també denominada amb el castellanisme bodegó) és un gènere pictòric que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.
Amb orígens a l'antiguitat i molt popular a l'art occidental des del , la natura morta dona a l'artista més llibertat compositiva que d'altres gèneres pictòrics com el paisatge o els retrats. Les natures mortes, particularment abans de 1700, sovint tenien un simbolisme religiós i al·legòric en relació amb els objectes que representaven. A grans trets, a l'Europa meridional es va preferir el naturalisme de Caravaggio i es va posar menys èmfasi en el minuciós detallisme propi del nord d'Europa.Ebert-Schifferer 1998: p.173 Molts pintors de natures mortes de tot Europa van identificar i van desenvolupar separadament pintures de «gerros i flors», «cuina i mercat» i «esmorzar i dinar».Ebert-Schifferer 1998: p.93 A França, els pintors de natures mortes es van veure influïts tant per l'escola septentrional com per la meridional, manllevant de la pintura de vanitas dels Països Baixos i dels arranjaments lliures d'Espanya.Ebert-Schifferer 1998: p.229
Algunes natures mortes modernes trenquen la barrera bidimensional i empren tècniques mixtes tridimensionals, fent servir també objectes trobats, fotografia, gràfics generats per ordinador o so i vídeo.
Història miniatura|Natura morta de Cristoforo Munari (1667 – 1720) El tema de la natura morta va ser considerat un art menor durant molt de temps dins de la jerarquia pictòrica de gèneres; a la llista elaborada en el per Charles Le Brun ocupava gairebé el darrer lloc. Aquesta valoració ha anat canviant fins al punt de considerar que és un dels temes més apropiats per representar les formes, els colors i la llum pictòrica.Souriau 1990: p.820
L'historiador de l'art Luigi Lanzi a la primera part de l'obra Storia pittorica dell'Itàlia dal risorgimento delle belle arti fin presso al fini del secolo, apareguda el 1796, comentava sobre els pintors venecians que havien practicat aquest gènere:Aquest autor es referia amb l'«oblit» al fet que, malgrat el seu gran creixement i estima al , mai no va ser considerat aquest gènere al mateix nivell que la pintura d'història.Pacciarotti 2000: p.373
Antecedents antics miniatura|Bol de fruita transparent i gerros, fresc romà, Pompeia (c. 70). miniatura|Panera de figues a la vil·la Popea Les natures mortes ja adornaven l'interior de les tombes de l'antic Egipte. Es creia que els objectes relacionats amb el menjar i la vida domèstica es farien reals a l'altra vida, i es representaven pintats, tal fossin taules parades, perquè els morts els utilitzessin. Les pintures sobre gerres de l'antiga Grècia també demostren gran habilitat en la representació d'objectes quotidians i animals.
Natures mortes semblants, més simples decorativament però amb perspectiva realista, s'han trobat en pintures murals de l'antiga Roma i en mosaics a Pompeia, Herculà i la vil·la de Boscoreale, incloent-hi el motiu posteriorment tan familiar d'un bol de vidre amb fruites. Al triclini de la vil·la Popea destaca un fresc exquisit amb la imatge d'una panera de figues d'un realisme molt notable. Vitruvi, ja a la segona part del , va descriure la decoració de menjadors on apareixien imatges amb aliments.Historia Universal del Arte-V.8 1984: p.1074 Els mosaics decoratius anomenats emblema«L'emblema és la part situada al centre d'un mosaic i rep un tractament diferenciat.» que s'han trobat a cases de romans rics, demostren la varietat de menjar que gaudien les classes superiors, i també funcionaven com a signes d'hospitalitat i com a celebracions de les estacions i de la vida.Ebert-Schifferer 1998: p.19
En el , el menjar i les flors reapareixeran com a símbols de les estacions i dels cinc sentits. També des de l'època romana existeix la tradició de l'ús de cranis a les natures mortes com a símbol de mortalitat i de fugacitat, sovint acompanyada per la frase Omnia mors aequat («La mort iguala a tothom»).Ebert-Schifferer 1998: p.22 Aquest motiu, les vanitas, que enfronten la mort amb els plaers mundans, cobrarà un gran apogeu posteriorment a la pintura barroca, de forma especial amb els pintors neerlandesos a la ratlla de l'any 1600.Ebert-Schifferer 1998: p.137
L'estimació popular del realisme a la natura morta es relaciona amb la llegenda grega antiga de Zeuxis d'Heraclea i Parrasi, dels quals es diu que van competir per crear els objectes més semblants a la realitat. Aquestes són les descripcions més antigues de la història de la pintura de trompe l'oeil.Ebert-Schifferer 1998: p.16 Com relatava Plini el Vell en els temps romans, els artistes grecs de segles abans ja eren molt destres en el retrat i la natura morta. Va distingir a Peiraikos:
Edat mitjana miniatura|esquerra|Sant Eloi al seu taller (c. 1449), Petrus Christus, MET A partir de 1300, començant per Giotto i els seus seguidors, les natures mortes van reviure a les pintures de tema religiós en forma d'objectes de la vida quotidiana que acompanyaven les figures protagonistes.Ebert-Schifferer 1998: p.25 Aquest tipus de representació pictòrica va ser considerat menor fins al Renaixement, motiu pel qual apareixia en general subordinat a altres gèneres, com la pintura d'història, la pintura religiosa o els retrats, comportant sovint un significat religiós o al·legòric. Això era particularment patent a l'obra dels artistes del nord d'Europa, l'atracció dels quals pel simbolisme i el realisme òptic molt detallat, els va portar a prodigar gran atenció en el missatge general de les seves pintures.Ebert-Schifferer 1998: p.27
Pintors com Jan van Eyck sovint van usar elements de natura morta com a part del seu programa iconogràfic. El desenvolupament de la tècnica de la pintura a l'oli per van Eyck i d'altres artistes flamencs va permetre pintar objectes quotidians en un estil hiperrealista, a causa del seu assecament més lent, i la possibilitat de barrejar i treballar per capes els colors a l'oli.Pijoan, 1966, pàg. 58Ebert-Schifferer 1998: p.26
El retrat que va fer Petrus Christus d'un nuvi i la seva promesa visitant un orfebre, Sant Eloi al seu taller, és un exemple típic d'una natura morta de transició que representava tant un contingut religiós com secular. Encara que el seu missatge és principalment al·legòric, les figures de la parella són realistes i els objectes que es mostren –monedes, atuells, etc.– estan minuciosament descrits; però el joier és de fet una representació de sant Eloi i els objectes són intensament simbòlics. En aquesta època, les representacions senzilles de natures mortes sense figures començaven a pintar-se a les taules externes de les portes d'altars portàtils de devoció privada, amb funció principalment decorativa. Un altre pas cap a la natura morta autònoma va ser pintar flors en gerros o d'altres objectes amb un contingut heràldic o simbòlic a la part posterior de retrats seculars prop de l'any 1475.Ebert-Schifferer 1998: p.31
Renaixement miniatura|esquerra|Perdiu, guants i un caragol de ballesta (1504), Jacopo de' Barbari, Alte Pinakothek Entre els primers d'alliberar-se del significat religiós de la natura morta, hi ha Leonardo da Vinci, qui va crear estudis a l'aquarel·la de fruites (prop de 1495) com a part del seu incansable examen de la natura, i Albert Dürer, qui també va fer dibuixos detallats de la flora i la fauna.Panofsky 1982: pp.62-63
Jacopo de'Barbari va fer un pas més enllà amb la seva natura morta de Perdiu, guants i un caragol de ballesta (1504, Alte Pinakothek), una de les primeres natures mortes a trompe l'oeil signades i datades, amb un contingut religiós reduït al mínim.Ebert-Schifferer 1998: p.34
Un gran interès en el món natural i la creació de luxoses enciclopèdies botàniques que documentaven els descobriments del Nou Món es va veure durant el , i això va impulsar el començament de la il·lustració científica i la classificació de les espècies. Els objectes naturals van començar a apreciar-se com a elements mereixedors d'estudi individuals, a part de qualsevol associació mitològica o religiosa. Un ressorgiment de la ciència dels remeis a base d'herbes va començar igualment en aquesta època, a més d'una extensió pràctica d'aquest nou coneixement. miniatura|Crist a casa de Maria i Marta (1556), Joachim Beuckelaer miniatura|Carnisseria (1583), Annibale Carracci A més, els patrons rics van començar a finançar la col·lecció d'espècies d'animals i de minerals, creant amplis «gabinets de curiositats». Aquests exemplars van servir com a model per als pintors que cercaven realisme i novetat. Van començar a col·leccionar-se i comercialitzar-se petxines, insectes, fruites exòtiques i flors, i l'arribada de plantes noves, com la tulipa –importada a Europa des de Turquia–, prenien forma fidelment en les natures mortes.Ebert-Schifferer 1998: pp.54-56
L'explosió de l'horticultura va despertar ampli interès per tot Europa, tendència que els artistes van capitalitzar produint milers de natures mortes. Algunes regions i corts reials tenien interessos particulars. La representació de cítrics, per exemple, era una passió particular de la cort dels Mèdici a Florència.Ebert-Schifferer 1998: p.64 Aquesta gran difusió dels exemplars naturals i el creixent interès en la il·lustració natural per tot Europa, va donar com a resultat la creació pràcticament simultània de natures mortes modernes prop de l'any 1600.Ebert-Schifferer 1998: p.75
Al llarg de la segona meitat del havia evolucionat la natura morta autònoma.Ebert-Schifferer 1998: p.38 Gradualment, el contingut religiós va disminuir en importància i lloc en aquestes pintures, encara que les lliçons morals van continuar estant implícites. Un exemple del contingut religiós i moralitzant en aquest gènere de pintura es pot apreciar a La carnisseria de Joachim Beuckelaer (1568), amb la seva representació realista de carns crues dominant el primer pla, mentre que l'escena del fons transmet els perills de l'embriaguesa i la lascívia,Ebert-Schifferer 1998: p.45 i també en la pintura d'aquest mateix autor Crist a casa de Maria i Marta (1556), una escena de cuina que tracta amb minuciós detall la gran varietat d'aliments i estris domèstics i, així, el tema religiós que dona títol al quadre queda minimitzat davant l'exhibició de tanta caça, carn, verdures i fruites que va realitzar el pintor flamenc demostrant el seu gran domini sobre aquest medi pictòric.Historia Universal del Arte-V.8 1984: p.1076 El tractament de Annibale Carracci del mateix tema el 1583 va començar a eliminar els missatges morals, com van fer altres pintures de natura morta de «cuina i mercat» d'aquest període.Ebert-Schifferer 1998: p.47
Segle XVII miniatura|esquerra|Cistell amb fruites de Caravaggio Encara que la pintura de natura morta italiana estava guanyant en popularitat, va romandre històricament menys respectada que la pintura de «gran estil» de temes històrics, religiosos i mítics. Destacats acadèmics de començaments del segle XVII com Andrea Sacchi, creien que la pintura de gènere i la natura morta no posseïen la gravitas («majestuositat») que fa que la pintura sigui considerada art major. D'altra banda, reeixits artistes de natura morta italians van trobar ampli mecenatge en el seu temps.Spike 1991: pp.124-125 Encara més, les pintores, que eren poques, normalment escollien o es veien restringides a pintar temes com la natura morta, com succeïa, per exemple amb Fede Galizia. Molt poques fonts contemporànies esmenten les natures mortes de la pintora; tanmateix, ara com ara, de les seves obres catalogades se'n troben quaranta-quatre que corresponen aquest gènere.Segal 1998: pp.164-171 miniatura|Noia amb paons morts de Rembrandt