Locell del paradís esplèndid Rev. 10/05/2023 (Astrapia splendidissima) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels paradiseidss (Paradisaeidae) nadiu dels boscos montans de Nova Guinea. Els mascles són coneguts pel plomatge iridescent i les elaborades exhibicions de festeig, com ara salts de branques, moviments de cua i crits de granota; també poden fer exhibicions en leks.
La dieta consisteix principalment en fruita, juntament amb insectes, sargantanes i granotes. Els mascles són generalment solitaris, mentre que les femelles crien els pollets i poden buscar aliment en grups petits. L'espècie es considera estable, tot i que la pèrdua d'hàbitat pot representar una amenaça futura. Es reconeixen dues subespècies i s'ha informat d'hibridació amb altres espècies del gènere Astrapia.
Descripció L'ocell del paradís esplèndid és una espècie d'ocell del paradís de mida mitjana i és el membre més petit del gènere Astrapia, amb mascles que mesuren aproximadament 39 cm, i les femelles, lleugerament més petites, arriben als 37 cm.
Presenta dimorfisme sexual: el cap del mascle fins al mantell és d'un color verd blavós clar iridescent i brillant a verd groc, mentre que la barbeta i la gola són més aviat d'un turquesa metàl·lic a verd brillant, depenent de la il·luminació. Sota la gola hi ha una gorgera de color vermell coure que s'afina a mesura que puja pel costat del pit, fins als ulls. La resta de les parts inferiors són d'un verd fosc sedós, excepte les cobertores caudals inferiors, que són d'un color més marró clar. Les parts superiors, com les ales i el dors, són de color marró a marró fosc. La cua relativament llarga està formada per dos plomalls blancs llargs amb puntes espatulades negres amb una iridescència violeta, i les plomes que hi ha a sota són de color negre clar.
La femella, més apagada, té el cap de color marró fosc a negrós, les ales i el dors de color marró fosc més clar, les parts inferiors de color marró clar fosc amb barres gruixudes i una cua similar a la del mascle, però sense punta espatulada i amb una quantitat molt més reduïda de blanc a la part superior de la cua. La subespècie helios és més grossa que la splendidissima, el mascle té una coroneta més blava que groc-verdosa i puntes espatulades més grosses a les dues plomes centrals més llargues, i la femella té les parts superiors més fosques. Tenen ulls de color fosc, potes i bec de color gris plom i urpes de color gris fosc.
Híbrids L'ocell misteriós de Bobairo, que va ser trobat i anomenat el 1953, és probablement un híbrid de l'ocell del paradís fastuós (Epimachus fastosus) i l'ocell del paradís esplèndid, però podria ser un híbrid d'un Epimachus i un ocell del paradís superb (Lophorina superba), o simplement un híbrid de reversió genètica, que mostra característiques de generacions anteriors d'encreuament. És possible que, a causa de la superposició en els rangs de distribució, l'ocell del paradís de cintes (A. mayeri) i l'ocell del paradís esplèndid puguin tenir un comportament híbrid potencial. Tanmateix, no se n'ha observat cap.
Distribució i hàbitat alt=Mascle posat de la subespècie A. s. helios.|miniatura|Mascle posat de la subespècie A. s. helios. L'ocell del paradís esplèndid és una espècie endèmica de la serralada central de Nova Guinea, i s'estén des de les muntanyes Weyland cap a l'est a través de les serralades Star, Hindenburg i Victor Emanuel. Els límits orientals de la distribució romanen poc definits, tot i que l'espècie pot entrar en contacte amb l'ocell del paradís de cintes (A. mayeri) prop de la regió de Strickland Gorge. Es troba principalment a altituds de 1900-3700 m, més comunament entre 2300 i 2900 m.
L'espècie habita boscos montans i superiors, incloent-hi les vores dels boscos, el creixement secundari i la vegetació arbustiva adjacent. Sovint s'associa amb la capa mitjana i superior del bosc, tot i que els individus ocasionalment poden baixar més avall mentre busquen aliment.
Vocalització Igual que la majoria dels membres de la família, l'ocell del paradís esplèndid fa les pròpies vocalitzacions úniques, tot i que excèntriques. Els ocells produeixen una nota "tik to-kiit" molt distingible, semblant a la d'un insecte, amb una velocitat variable, i la part "kiit" sona com un xiulet breu; tanmateix, també fan raucs semblants als d'una granota, udols compostos de notes "wruu-wrii wuu" i simples "tiiks" i "toks". Sovint confosa amb vocalitzacions, l'ocell del paradís esplèndid també produeix un so com de trontoll no vocal amb les ales mentre vola.
Ecologia Dieta i recerca d'aliments La fruita, en particular les espècies de Schefflera, Pandanus i Trema orientale, constitueix la major part de la dieta de l'ocell del paradís esplèndid. També consumeix insectes i altres preses animals petits com ara llangardaixos i granotes. L'espècie s'alimenta principalment a la capçada del bosc i a la part mitjana del bosc, on busca metòdicament artròpodes en troncs, branques i epífits coberts de molsa, mentre que també s'alimenta de fruits de mida petita o mitjana. Els mascles són generalment solitaris mentre s'alimenten, movent-se amb cura a través de boscos muntans densos i saltant o enfilant-se sovint per branques i troncs d'arbres coberts de molsa a la recerca de preses.
Festeig L'ocell del paradís esplèndid realitza una exhibició de festeig saltant de perxa en què el mascle adopta una postura encorbada amb el coll i les plomes del mantell expandits, formant una "barba" conspicua sota la mandíbula inferior. El mascle que fa exhibicions salta ràpidament entre les branques a través de la capçada mentre manté el cos en gran part horitzontal, ocasionalment estenent les ales per mantenir l'equilibri i utilitzant la cua rígida com a timó. Les exhibicions sovint conclouen amb vocalitzacions aspres, semblants a les de granota.
Els mascles també produeixen repetides crides "tch tch tch" acompanyades de moviments de la cua, abaixant la cua i movent-la d'un costat a l'altre per exposar les bases blanques de les plomes de la cua. Les crides de festeig són generalment simples, i consisteixen en notes nasals o brunzits semblants a les de granota descrites com a "ger ger ti" o "jeriit". També s'ha enregistrat sons com de trontoll no vocals produïts per les ales durant el vol.
Les observacions de diversos mascles exhibicionistes espaiats al llarg de les vores dels boscos a Papua Nova Guinea suggereixen que l'espècie pot participar en una forma d'aparellament en lek, en què diversos mascles es mostren dins de la mateixa zona per atraure les femelles. Un comportament ritualitzat de picoteig del clatell similar al d'altres ocells del paradís també pot produir-se durant el festeig.
Reproducció i cria Es creu que l'ocell del paradís esplèndid és poligin, amb mascles adults que viuen separats de les femelles i juvenils i no contribueixen en absolut al procés de cria dels pollets. Els mascles es mostren des de perxes arborícoles elevades prop de les vores dels boscos i clarianes naturals, mentre que les femelles són més discretes i normalment romanen dins de la capçada del bosc i la densa vegetació del sotabosc. La construcció del niu s'ha registrat al març, amb ous observats a l'octubre i pollets documentats al novembre. Tot i que la biologia reproductora de l'espècie continua sent poc coneguda, es creu que les femelles ponen un sol ou per posta. S'ha observat juvenils a l'agost i al novembre.
Les femelles immadures s'assemblen a les adultes, però amb una coroneta i el clatell de color marró fosc; els mascles immadurs passen per tres aspectes diferents abans de convertir-se en adults. En la primera etapa, el juvenil mascle s'assembla a la femella adulta, però té les parts inferiors més fosques amb barres clares més estretes. En la segona etapa, el juvenil mascle adquireix una gola i una coroneta de color verd brillant a partir de la línia entre els ulls, amb plomes verdes i de color robí escampades pel coll posterior i la part superior de l'esquena. En la tercera etapa, el juvenil s'assembla al mascle adult, però la part inferior del pit i les plomes prop de la base de la cua encara s'assemblen a les de la femella adulta, amb algunes taques de plomes de color verd marí.
Població i conservació Es desconeix la mida de la població global de l'ocell del paradís esplèndid, però s'ha informat que l'espècie és comuna i estesa a Papua Nova Guinea. Està avaluada com en risc mínim a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Està inclosa a l'Apèndix II de la CITES.
Es creu que l'ocell del paradís esplèndid no arriba als llindars de vulnerabilitat segons el criteri de mida de la població, que és inferior a 10.000 individus madurs amb un descens continu estimat en més del 10% en deu anys o tres generacions.
Aquesta espècie té una dependència mitjana dels hàbitats forestals, i la coberta arbòria dins de l'àrea de distribució ha disminuït un 2,3% durant les últimes tres generacions. Per tant, l'investigador suggereix que la pèrdua d'hàbitat pot haver causat un descens de la població d'aproximadament l'1% al 19% durant el mateix període.
Tot i que la població mostra una tendència decreixent, la taxa de descens no és prou ràpida per assolir el llindar de l'estatus vulnerable segons el criteri de tendència poblacional, que requereix una reducció de més del 30% en deu anys o tres generacions.
L'ocell del paradís esplèndid té poca demanda al mercat local de Papua. Les pells dels mascles d'aquesta espècie només es van veure al mercat local dues vegades durant set anys. Els registres mostren que les pells de l'ocell mascle només es van veure dues vegades al mercat local, venent-se per 20 K (4€ al canvi el juliol de 2026) el 1993. Probablement es considera menys atractiu per a la decoració personal perquè no té les plomes de cua llargues que tenen altres ocells del paradís. Per tant, l'ocell del paradís esplèndid probablement està fora de perill de les principals amenaces i es veu habitualment en algunes zones del seu hàbitat, com a Okbap, a les Star Mountains i a la serralada Hindenburg, mentre que semblava poc comú i es va localitzar al llac Habbema (Snow Mountains) el 2015.
Taxonomia i evolució L'ocell del paradís esplèndid va ser descrit per primer cop l'any 1895 pel zoòleg anglès Lionel Walter Rothschild amb el mateix nom binomial Astrapia splendidissima i la localitat tipus "Probablement al peu de les muntanyes Charles-Louis; el tipus provenia gairebé amb tota seguretat de les muntanyes Weyland.".
Els estudis suggereixen que l'ocell del paradís esplèndid i l'ocell del paradís dels Arfak (A. nigra) són espècies germanes dins del gènere Astrapia. Juntes, formen un clade germà de l'ocell del paradís de Rothschild (A. rothschildi), el de cintes (A. mayeri) i el d'Estefania (A. stephaniae), i el de Rothschild representa el llinatge amb divergència més primerenca d'aquest grup. Es creu que el plomatge abdominal verd brillant compartit per l'esplèndid i dels Arfak representa un tret ancestral dins del gènere, mentre que les parts inferiors més fosques del de cintes i d'Estefania probablement van evolucionar més tard a través d'una evolució divergent.
Etimologia El nom genèric Astrapia deriva del grec antic «αστραπιος/astrapios» o «αστραπαιος/astrapaios» i significa “llampec” o “resplendor”. Això es refereix al plomatge iridescent brillant de les espècies del gènere.
L'epítet específic splendidissima prové del llatí «splendidissimus» significa “el més esplèndid”, referint-se de nou als esplèndids colors d'aquesta espècie en particular.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:
A. s. splendidissima (Rothschild, 1895) ─ segment occidental de la serralada central de Nova Guinea. A. s. helios (Mayr, 1936) ─ terres altes del centre-oest de Nova Guinea (serrades centrals occidental i fronterera).
Referències
esplèndid Categoria:Ocells d'Oceania