Per la ciutat de Nigèria, vegeu Bida (Nigèria) Bida (, ‘innovació’, ‘heretgia’) és un terme àrab que es refereix, dins de l'islam, a les innovacions en matèria de religió. En contrast amb el terme català «innovació», el concepte de bida sol tenir una connotació negativa, tot i que no sempre: si bé les innovacions pel que fa als afers mundans (com la ciència, la medicina o la tecnologia) són generalment acceptables i recomanables per a un musulmà, les innovacions en la pràctica religiosa són considerades sovint com un pecat.Shaykh Salim al-hilali "l'innovation et son effet néfaste sur la communauté" ed. Al-Hadith
En l'islam sunnita En els primers moments de l'islam, la bida es referia principalment a les doctrines heterodoxes. En dret islàmic, quan s'empra sense cap qualificació, indicava qualsevol assumpte inventat que no tenia precedents en l'Alcorà i la sunna i/o que hi estava en contra.
Els erudits musulmans sunnites tradicionalment han distingit dues menes de bida, les innovacions en assumptes mundans i les innovacions en assumptes religiosos.Al-Qawaa'id wal-Usool al-Jaami'ah wal-Furooq wat-Taqaaseem al-Badee'ah an-Naafi'ah, Abd ar-Rahman as-Saa'di. Altres estudiosos, a més, han dividit la bida entre innovacions legals i innovacions il·legals.
Introduir una bida en assumptes religiosos i practica-la i seguir-la es considera un pecat, un dels més greus en l'islam, del qual cal desistir i penedir-se'n.
En assumptes mundans Els erudits musulmans sunnites han distingit entre dues menes de bida, en assumptes mundans:
Innovacions bones, com ara l'ús de la tecnologia per tal de propagar la fe de l'islam. Innovacions perverses i, per tant, prohibides per la llei islàmica, com ara el consum d'alcoholFat-hul Baari, Ibn Hajar al-Asqalani, vol. 2, p. 443. o, més recentment, la descoberta i síntesi de substàncies tòxiques.
En assumptes religiosos Des del punt de vista tradicional, existeixen diverses definicions de bida segons les diverses escoles interpretatives de l'islam:
«Dur a terme accions que desagraden a Déu i al seu missatger Mahoma» (Muhàmmad ibn Issa at-Tirmidhí).Tirmizi, capítulo I.
«Coses noves que no es basen en l'Alcorà o la sunna» (Ibn Rajab).Hafidhh ibn Rajjab, Jaami' Al Uloom Al Hukkam, p. 252.
«Una bida sempre és dolenta, però si alguna cosa nova té el seu origen en l'Alcorà i la sunna, se l'anomenarà bida lughawiyya (‘innovació verbal’)» (Ibn Taymiyya).Hafidhh ibn Taymiyya, Iqtidah al Sirat al Mustaqeem. capítulo: Bid'ah.
En aquests sentit, alguns autors distingeixen entre innovacions bones i dolentes:
Bida sàyyia, ‘innovació dolenta’: «allò que s'oposa a l'Alcorà i la sunna o que està en contra de l'islam» (Ibn Hajar al-Asqalani(Fathul Bari chap on Taravi, Hafidhh Asqalani) i Ibn Qayyim al-Jawziyya),Ibn Qayyim al-Jawziyya, que escribió: 'El que niega el castigo de la tumba es un innovador.' o també de la xaria (llei islàmica) (Muhammad Ramzaan), o allò que elimina la sunna o que va en contra dels deures del musulmà i que, per tant, està prohibit. Bida hàssana: allò nou que no està en contra de la xaria (segons estudiosos com ara Muhàmmad aix-Xawkaní,Qadi Shawkani, Nayl-ul-Autaar, capítulo: Salaah Al Taravee. an-Nawawí,Tahzeeb al-Asma wal-Lughat, Bid'ah por Imán Nawawi. Ibn Hàjar al-Asqalaní,Hafidhh Asqalani, Fathul Bari, capítulo: Taravi. Ibn Mandhur, ar-Raghib al-Isfahaní o Badr-ad-Din al-Ayní). Un exemple de bida hàssana és el desenvolupament de l'estudi dels hadits, del fiqh o el tafsir, que no existien en època del profeta Mahoma (an-Nawawí).Tahzeeb al Asma wal lughaat, Bid'ah por Imán Nawawi.
En l'islam xiïta Per a l'islam xiïta, la definició de bida és qualsevol cosa que s'introdueixi a l'islam com a fard (‘obligatori’), mustahabb (recomenat), halal (‘neutre’), makruh (‘detestable’) o hàram (‘prohibit’) i que contradigui l'Alcorà o els hadits. Està permesa qualsevol pràctica bona i nova que no contradigui l'Alcorà i els hadits. Tanmateix, no està permès afirmar que una pràctica bona i nova hagi de ser obligatòria, molt recomanable o sunna pròpiament dita. En aquest sentit, la postura xiïta s'assembla força a la dels teòlegs sunnites que defenen la idea de l'existència de la bida hàssana. Com a regla general, en la jurisprudència xiïta, qualsevol cosa està permesa llevat d'allò explícitament prohibit en la revelació divina, és a dir a l'Alcorà i els hadits.Definition of Bidah [Rasool Allah (saww) vs. Salafies. 16 de marzo de 2007.
Referències
Categoria:Teologia islàmica