El Campionat del món d'escacs de 1972 fou un matx disputat entre l'aspirant Bobby Fischer, dels Estats Units, i el campió regnant, Borís Spasski, de la Unió Soviètica, pel Campionat del món d'escacs. El matx es va celebrar al pavelló Laugardalshöll de Reykjavík, Islàndia, i fou anomenat el Matx del segle. Fischer va esdevenir el primer estatunidenc oficialment campió del món des que Wilhelm Steinitz (el primer campió mundial) es naturalitzés com a ciutadà estatunidenc el 1888. La victòria de Fischer també va significar la fi de 24 anys consecutius de dominació soviètica en el tron mundial.
La primera partida es va disputar l'11 de juliol de 1972. La darrera, el 31 d'agost, i fou ajornada després de 40 moviments. Spasski va abandonar l'endemà sense continuar. Fischer guanyà així el matx per 12½–8½, esdevenint l'onzè Campió del món oficial.
Rerefons El matx es va jugar durant la Guerra Freda, però durant un període de creixent distensió. El sistema d'escacs soviètic havia mantingut durant molt de temps el monopoli del joc al més alt nivell. Spasski va ser l'últim d'una cadena ininterrompuda de campions del món soviètics, que es remuntava al .Evans & Smith 1973, p. 8.
Fischer, l'excèntric"Fischer, segons alguns dels psiquiatres que anaven habitualment al Manhattan Chess Club, era un paranoic i 'psicòticament sospictòs, com molts paranoics." Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 75. estatunidenc de 29 anys, havia estat un gran crític de la dominació soviètica al món dels escacs, perquè pensava que els soviètics treien un avantatge injust tot acordant taules entre ells en els torneigs."Bobby Fischer, llavors com ara lenfant terrible del món dels escacs, va denunciar que els russos estaven en connivència, acordant fer taules entre si mentre que jugaven a mort contra els no-russos, i a no posar en perill la posició de qualsevol d'ells que estigués per davant a la classificació." Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 35, L'agost de 1962 Sports Illustrated, i posteriorment a l'octubre la revista alemanya Der Spiegel, varen publicar un famós article de Fischer "Els russos han manipulat el món dels escacs" al qual hi exposava el seu punt de vista. Bobby Fischer: Schacher im Schach. Das abgekartete Spiel der Russen En Fischer rarament acordava taules massa d'hora o en posicions poc clares.
Les expectatives sobre Spasski eren enormes, perquè pels soviètics, els escacs eren part del sistema polític.«Al llarg de tots els comentaris soviètics sobre els seus èxits en escacs hi havia el tema que estava en joc més que els simples escacs. Per exemple, quan Botvínnik va guanyar el títol mundial el 1948 Pravda comentà, 'Botvínnik no estava només jugant als escacs, estava defensant l'honor del seu país,' i el 1961 El Codi Moral del Constructor del Comunisme establia que, 'La nostra tasca és educar jugadors d'escacs cap a la consciència comunista, l'amor al treball i la disciplina i la lleialtat al bé de la societat.'» Alexander 1972, p. 46.«Quan Botvínnik va guanyar el torneig de Nottingham de 1936, Pravda va dir en un editorial que la seva victòria fou un triomf dels escacs marxistes-leninistes». Donner 2006, pàg. 138 (publicat per primer cop a De Tijd, 28 de juny de 1972).«Spasski, naturalment, duia una càrrega de la qual Fischer no s'havia de preocupar: jugava no només per ell mateix, sinó també pel govern soviètic, pel sistema soviètic. Representava una ideologia. Els soviètics havien de ser superiors, deia la teoria, perquè el sistema social, polític i governamental soviètic era molt millor.» Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, pàg. 108. Mentre que Fischer sovint obtenia renom criticant el seu país («Els americans volen aposentar-se davant la televisió i no pensen a obrir un llibre ...»), també duia la càrrega de l'expectació de la significació política del matx. Cap estatunidenc havia assolit el títol mundial des que el primer campió, Wilhelm Steinitz, se'n naturalitzà el 1888. L'excitació al voltant del matx fou tal que fou anomenat el «Matx del Segle»,Potser el llibre més venut sobre el matx estava subtitulat The New York Times Reportatge sobre el matx d'escacs del Segle. Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972. El llibre de Gligorić sobre el matx també estava subtitulat El Matx d'Escacs del Segle. Gligorić 1972.«Fins i tot abans que una sola jugada fos feta, aquest matx que talla la respiració, glaça la sang i rendeix els cors és justificadament anomenat 'el Matx del Segle'.» Donner 2006, pàg. 136 (originalment publicat a De Tijd, 28 de juny de 1972).Byrne & Nei 1974, pàg. vii. encara que el mateix terme havia estat usat per designar el Matx URSS vs Resta del Món tot just dos anys abans.El concepte fou usat així en rus, i també per Edmar Mednis al seu llibre How to Beat Bobby Fischer. Mednis 1997, p. 247.
Spasski, el campió, havia perdut un matx pel campionat del món contra Tigran Petrossian el 1966.Kažić 1974, p. 230–31. El 1968, va guanyar matxs contra Iefim Hèl·ler, Bent Larsen, i Víktor Kortxnoi per obtenir novament el dret d'enfrontar-se a Petrossian pel títol.Kažić 1974, p. 194–96. Aquest cop Spasski va triomfar, guanyant per 12½–10½.Kažić 1974, p. 231–32. És conegut normalment per haver tingut un «estil universal», «amb una habilitat especial per jugar les menes més variades de posició».Kaspàrov 2004a, p. 182. De tota manera, Garri Kaspàrov diu que «des de la infantesa clarament va tenir una tendència al joc agut i d'atac, i tenia un esplèndid gust per la iniciativa.» Abans del matx, Fischer havia jugat cinc partides contra Spasski, amb dues taules i tres victòries del soviètic.Alexander 1972, p. 60–61.
De tota manera, en els matxs de Candidats en el camí per esdevenir aspirant al títol mundial, Fischer havia demolit els GMs de primer nivell mundial Mark Taimanov i Bent Larsen, cadascun per un resultat perfecte de 6–0, quelcom que mai més ningú no ha aconseguit en un matx de Candidats. Després d'això, Fischer va entaular tres de les cinc primeres partides del seu matx contra l'excampió mundial Tigran Petrossian, amb una victòria a la primera partida i una desfeta a la segona per a, posteriorment, acabar el matx guanyant les quatre últimes. «Cap declaració nua transmet la magnitud i l'impacte d'aquests resultats. ... Fischer va sembrar la devastació.»Steiner 1974, p. 42. Des d les darreres set rondes de l'Interzonal fins a la primera partida contra Petrossian, Fischer va guanyar 20 partides consecutives, pràcticament totes contra Grans Mestres de l'elit mundial.
Fischer tenia un molt més alt ràting Elo que Spasski, i que qualsevol altre jugador en la història fins al moment.Alexander 1972, p. 74. A la llista d'Elo de la FIDE de juliol de 1972 els 2785 punts de Fischer eren un rècord absolut, 125 punts per davant del segon jugador mundial – Spasski, el ràting del qual era 2660.All Time Rankings – lists the top 10 from 1970 to 1997. Els recents resultats de Fischer i el seu ràting Elo en feien el favorit a l'avant-matx."A despit del seu mal marcador contra Spasski, Fischer és l'elecció de tots els experts. Fins i tot els corredors d'apostes de Londres l'afavoreixen 6-a-5." Evans & Smith 1973, p. 8.Dels jugadors i comentaristes experts de l'anual torneig de nadal de Hastings de 1971–72, llevat d'un Mestre Internacional que va predir la victòria d'Spasski, pràcticament tota la resta varen predir que Fischer guanyaria fàcilment. Gligorić 1972, p. 13–14.«L'opinió dels profans és aclaparadorament en suport de Fischer, l'opinió dels experts està dividida en la proporció de 2 a 1 al seu favor». Alexander 1972, p. 74. D'altres observadors, de tota manera, destacaren que Fischer no havia mai guanyat una partida contra Spasski.Bill Goichberg, "Masters and Experts View the Match", Chess Life & Review, juliol 1972, p. 409–10 (també disponible en DVD).
Els segons de Spasski pel matx foren Iefim Hèl·ler, Nikolai Kroguius i Iivo Nei.Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 59. El segon de Fischer fou William Lombardy.Alexander 1972, p. 79. El seu seguici incloïa també l'advocat Paul Marshall, que jugaria un paper important en els esdeveniments que van envoltar el matx, i el representant de l'USCF Fred Cramer.Alexander 1972, p. 77, 79. L'àrbitre del matx fou Lothar Schmid.Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 76.
Durant algun temps, era dubtós que el matx s'arribés a jugar.Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 63–64. Poc abans de començar, Fischer demanà que els jugadors rebessin, a més a més de l'acordada bossa de premis de 125,000 $ (5/8 pel guanyador, 3/8 pel perdedor) i del 30% dels drets de televisió i cinema, el 30% dels guanys de taquilla.Alexander 1972, p. 77.Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 60. No va arribar a Islàndia per la cerimònia d'obertura del dia 1 de juliol.Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 62–63.Edmonds & Eidinow 2004, p. 138–39. El comportament de Fischer era aparentment ple de contradiccions, com havia estat al llarg de tota la seva carrera. Finalment va volar a Islàndia i va acceptar de jugar després d'un ajornament del matx de dos dies fet pel president de la FIDE Max Euwe, un sorprenent augment al doble de la bossa de premis, fet per l'inversor de banca Jim Slater, i molta persuasió, inclosa una trucada de Henry Kissinger a Fischer.Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 63–67.Edmonds & Eidinow 2004, p. 143–44. Molts comentaristes, particularment de l'URSS, han suggerit que tot això (i les seves contínues peticions i irracionalitat) eren part del pla de Fischer d'«afectar psicològicament» Spasski. Els seguidors de Fischer diuen que guanyar el campionat del món era la missió de la seva vida, que ell simplement volia que tot fos perfecte per a ell quan pugés a l'escenari, i que el seu comportament era el mateix que havia estat sempre.
Un matx d'alt nivell mundial sovint implica que un o dos dels jugadors preparin una o dues obertures molt profundament, i jugar-les repetidament durant el matx.Un exemple extrem d'això es va veure al entre José Raúl Capablanca i Aleksandr Alekhin, on totes llevat de dues de les trenta-quatre partides foren un gambit de dama refusat. José Raul Capablanca, World's Championship Matches, 1921 and 1927, Dover Publications, 1977, p. 46. La preparació per un matx com aquest també implica anàlisi d'aquelles línies d'obertura que se sap que són jugades per l'oponent. Fischer havia estat famós pel seu repertori inusualment escàs: per exemple, jugava pràcticament sempre 1.e4 amb blanques, i pràcticament sempre jugant la variant Najdorf de la defensa siciliana amb negres contra 1.e4.Mednis 1997, p. xxviii.«Abans del matx es va parlar molt sobre que era comparativament més fàcil de preparar-se per Fischer, ja que era molt conservador en la seva elecció d'obertures. Especialment amb blanques, Fischer juga [1.e4] pràcticament sense excepció.» Byrne and Nei 1974, p. 106. Va sorprendre Spasski tot canviant d'obertures repetidament, i jugant-ne de diferents de les que mai havia fet, o només rarament (com ara 1.c4 amb blanques, i la defensa Alekhin, la defensa Pirc, i la siciliana Paulsen amb negres). Fins i tot en obertures que Fischer havia jugat abans en el matx, contínuament es desviava de les variants jugades prèviament, i pràcticament mai repetint la mateixa línia dos cops en el matx.Gligorić 1972, p. 48, 65, 87, 91, 113, 117.
Torneig Interzonal de 1970 El Torneig Interzonal se celebrà a Palma, Mallorca entre novembre i desembre de 1970. Els sis primers (en negreta), es classificaren pel Torneig de Candidats.
{| class=wikitable |+ 1970 Torneig Interzonal |- ! !! !! 1 !! 2 !! 3 !! 4 !! 5 !! 6 !! 7 !! 8 !! 9 !! 10 !! 11 !! 12 !! 13 !! 14 !! 15 !! 16 !! 17 !! 18 !! 19 !! 20 !! 21 !! 22 !! 23 !! 24 !! Total !! Desempat |- bgcolor="#ccffcc"