miniatura|Un anunci antitabac titulat «El fumador en cadena», en el qual es llegeix: «Ell no el devora [el cigarret], és [el cigarret] qui el devora a ell» Després que els metges alemanys fossin els primers a descobrir la relació entre el càncer de pulmó i el tabac, s'inicià un fort moviment antitabac al Tercer Reich i es liderà la primera campanya antitabac de la història moderna. Els moviments antitabac cresqueren a moltes nacions des del principi del , però tengueren poc èxit arreu excepte a Alemanya, on la campanya va rebre el suport del govern després de l'ascens dels Nazis al poder. Aquest seria el moviment en contra del tabac més poderós del món als anys 30 i a principis dels 40. Els líders nacionalsocialistes condemnaren el consum de tabac i molts d'aquests el criticaren públicament. Sota el govern nazi prosperà la investigació sobre el tabac i els seus efectes en la salut, que seria la més important del seu tipus en aquells temps. A més de la investigació efectuada, l'aversió personal d'Adolf Hitler envers el tabac, les polítiques reproductives dels nazis i l'associació del tabac amb l'antisemitisme i el racisme foren altres factors en suport de la campanya contra el tabac.
La campanya antitabac dels nazis consistí a prohibir fumar als tramvies, autobusos i trens urbans, promoure l'educació saludable, limitar les racions de cigarrets a la Wehrmacht, organitzar classes mèdiques per als soldats i incrementar els impostos sobre el tabac. Els nacionalsocialistes també imposaren limitacions als anuncis de tabac, restringiren fumar en espais públics i ho regularen als restaurants i a les cafeteries. El moviment antitabac no va tenir gaire eficàcia en els primers anys del règim nazi i, malgrat els esforços de la campanya, l'ús del tabac cresqué entre el 1933 i el 1939, tot i que posteriorment va disminuir entre els anys 1939 i 1945. Ni tan sols a final del , el moviment antitabac a l'Alemanya de la postguerra havia assolit tanta influència com el dels temps del nacionalsocialisme.
Antecedents El sentiment antitabac ja existia a Alemanya a principis del . El 1904, els crítics del tabac organitzaren el primer grup antitabac del país, Deutscher Tabakgegnerverein zum Schutze der Nichtraucher («Associació Alemanya d'Opositors del Tabac per a la Protecció dels No-fumadors»), que existiria només durant un breu període. La següent organització antitabac, Bund Deutscher Tabakgegner («Federació d'Opositors del Tabac Alemanys»), fou establerta el 1910 a Trautenau (Bohèmia). El 1912 s'establiren més organitzacions antitabac a les ciutats de Hannover i Dresden. El 1920 es formà la Bund Deutscher Tabakgegner in der Tschechoslowakei («Federació d'Opositors del Tabac Alemanys a Txecoslovàquia») a Praga, després que Txecoslovàquia se separàs d'Àustria al final de la Primera Guerra Mundial. També s'establí una Bund Deutscher Tabakgegner in Deutschösterreich («Federació d'Opositors del Tabac Alemanys a l'Àustria alemanya») el 1920 a Graz.
Tots aquests grups editaven publicacions que propugnaven no fumar. La primera publicació en alemany d'aquestes característiques va ser Der Tabakgegner («L'Opositor del Tabac»), publicada per l'organització bohèmia entre els anys 1912 i 1932. Deutscher Tabakgegner («Opositor del Tabac Alemany») es va publicar a Dresden del 1919 al 1935 i fou la segona publicació a tractar la temàtica en qüestió. Les organitzacions antitabac també estaven en contra del consum d'alcohol.
Causes Investigació Les investigacions i estudis sobre els efectes del tabac en la salut de la població estaven més avançades a Alemanya que a cap altra nació quan els nazis ascendiren al poder, per la qual cosa foren uns bons fonaments per a la campanya antitabac. La relació entre el càncer de pulmó i el tabac es va demostrar per primera vegada a l'Alemanya nazi, contràriament a la creença popular que situa aquest descobriment als anys 50 i a càrrec de científics britànics i americans. També, el terme «fumador passiu» («Passivrauchen») es va encunyar a Alemanya. Els projectes d'investigació subvencionats pels nazis revelaren múltiples efectes desastrosos del tabac sobre la salut. L'Alemanya nazi defensava la investigació epidemiològica sobre els efectes perniciosos de l'ús del tabac. Hitler, personalment, donà suport financer al Wissenschaftliches Institut zur Erforschung der Tabakgefahren («Institut per a la Investigació dels Perills del Tabac») a la Universitat de Jena, amb Karl Astel al capdavant. Establert el 1941, va ser l'institut antitabac més destacat del Tercer Reich.
Franz H. Müller, el 1939, i E. Schairer, el 1943, empraren en un principi els mètodes epidemiològics de cas-control per estudiar el càncer de pulmó entre els fumadors. El 1939, Müller publicà un estudi reportat en una publicació reputada sobre el càncer, que enunciava que la prevalença de càncer de pulmó era més alta entre els fumadors. Müller, descrit com «el pare oblidat de l'epidemiologia experimental», era membre del Cos Automobilista Nacionalsocialista (NSKK) i del Partit Nazi (NSDAP). La dissertació mèdica de Müller, publicada el 1939, va ser el primer estudi epidemiològic controlat de la relació entre el tabac i el càncer de pulmó. A part de mencionar la incidència creixent del càncer de pulmó i moltes de les causes que hi havia al darrere, com la pols, el fum dels tubs d'escapament dels cotxes, la tuberculosi, els rajos X i els contaminants emesos per les fàbriques, el document de Müller apuntava que «la significació del fum del tabac ha passat més i més a un segon pla».
Els metges del Tercer Reich sabien que fumar pot causar malalties cardíaques, considerades les més serioses de totes les que poden originar del tabac. L'ús de nicotina de vegades es considerà el responsable de l'increment dels casos d'infarts miocardíacs arreu del país. Els últims anys de la Segona Guerra Mundial, els investigadors consideraren la nicotina com un dels factors que hi havia darrere dels infarts coronaris que tenien una quantitat significativa del personal militar al Front Oriental. Un patòleg del Heer examinà vint-i-dos soldats joves que havien mort d'infart miocardíac al front i documentà el 1944 que tots eren «fumadors entusiastes». Al report, hi citava l'opinió del patòleg Franz Buchner, que declarava els cigarrets com «un verí coronari de primera categoria».
La postura de Hitler envers el tabac miniatura|Hitler encoratjà els seus associats pròxims a deixar de fumar. El canceller alemany Adolf Hitler no suportava el consum de tabac; aquesta aversió personal seva fou un altre dels múltiples catalitzadors de la campanya antitabac. Hitler fumava molt de jove (entre 25 i 40 cigarrets diaris), però abandonà l'hàbit concloent que era una «pèrdua de doblers». En els anys següents, Hitler veié el fet de fumar com una cosa «decadent» i «la ira de l'home vermell contra l'home blanc, venjança per haver-los donat licor blanc», i lamentava que «tants d'homes excel·lents s'han perdut per culpa de l'enverinament del tabac.» No li agradava gens que Eva Braun i Martin Bormann fumessin i es queixava del fumar continuat de Hermann Göring en llocs públics. A més, es va emprenyar molt quan es va comissionar una estàtua de Göring fumant un cigar.
Hitler desaprovava la llibertat de fumar del personal militar; el 2 de març de 1942, durant la Segona Guerra Mundial, digué que «va ser un error, atribuïble als líders de l'armada del moment, al començament de la guerra». També va dir que era «incorrecte dir que un soldat no pot viure sense fumar». Va prometre que, acabada la guerra, posaria fi a l'ús del tabac en les forces armades. Hitler encoratjà els seus amics propers a no fumar i premià els que ho deixaren. Sovint es considera que Hitler va ser el primer líder nacional a advocar en contra del tabac; tanmateix Jaume I i VI, rei d'Anglaterra i d'Escòcia, ja era obertament antitabac 330 anys abans.
Polítiques reproductives Les polítiques de reproducció dels nazis foren una raó significativa en la campanya antitabac. Les dones que fumaven es consideraven vulnerables a l'envelliment prematur i a la pèrdua d'atractiu físic; en conseqüència, no estaven vistes com a bones mares i esposes d'una família alemanya exemplar. Werner Huttig, de la Rassenpolitisches Amt («Oficina de Polítiques Racials») del Partit Nazi va dir que la llet materna d'una mare fumadora contenia nicotina, afirmació que la investigació moderna ha confirmat. Martin Staemmler, un físic prominent durant el Tercer Reich, opinava que en les dones prenyades que fumaven hi havia un nombre més gran de morts fetals i avortaments espontanis. La higienista racial Agnes Bluhm, una dona molt coneguda a l'època, expressava el mateix en el seu llibre del 1936. Els líders nazis estaven preocupats per aquest fet perquè volien que les dones alemanyes fossin tan reproductives com fos possible. Un article d'una publicació de ginecologia del 1943 exposava que les dones que fumaven tres o més cigarrets diaris eren més propenses a no tenir descendència que les dones no fumadores.
Associació amb l'antisemitisme i el racisme A més de les seves preocupacions per la salut pública, els nazis estaven fortament influenciats per la ideologia; específicament, el moviment estava influït pels conceptes d'higiene racial i de puresa corporal. Els líders nazis creien que no estava bé que la raça superior fumés i que el consum de tabac suposava una «degeneració racial». Els nazis veien el tabac com a «verí genètic». Els higienistes racials s'oposaven a l'ús del tabac, tement que «corrompés» el «germoplasma alemany». Els activistes antitabac nazis sovint provaren de mostrar el tabac com un vici dels negres degenerats.
Els nazis atribuïen als jueus la introducció del tabac i dels seus efectes perjudicials. L'Església Adventista del Setè Dia alemanya va anunciar que fumar era un vici insà escampat pels jueus. El 1941, Johann von Leers, editor del Nordische Welt («Món Nòrdic»), va proclamar en la cerimònia d'obertura del Wissenschaftliches Institut zur Erforschung der Tabakgefahren que el «capitalisme jueu» era el responsable de la propagació de l'ús de tabac arreu d'Europa. Va dir que la primera tabaquera en sòl alemany la van dur els jueus i que controlaven la indústria del tabac des d'Amsterdam, el punt principal d'entrada de plantes del gènere Nicotiana a Europa.
Campanya Mesures Els nazis empraven bastants tàctiques de relacions públiques per convèncer la població general d'Alemanya de no fumar. Algunes revistes sanitàries populars, com Gesundes Volk («Gent Saludable»), Volksgesundheit («Salut de la Gent») i Gesundes Leben («Vida Saludable»), publicaren advertències sobre les conseqüències que fumar podia tenir per a la salut i pòsters que mostraven els efectes perjudicials del tabac. S'enviaren missatges antitabac als llocs de treball de la gent, sovint amb l'ajuda de les Joventuts Hitlerianes (HJ) i les Bund Deutscher Mädel (BDM). La campanya antitabac duta a terme pels nazis també incloïa educació sanitària: el juny del 1939 es formà un Departament contra els Perills de l'Alcohol i el Tabac, i el Reichsstelle für Rauschgiftbekämpfung («Departament pel Conflicte contra les Drogues Tòxiques») també ajudà a la campanya. Es publicaren nombrosos articles que advocaven en contra de fumar a les revistes Die Genussgifte («Els Estimulants Recreacionals»), Auf der Wacht («A la Guàrdia») i Reine Luft («Aire Net»); aquesta última era la principal publicació del moviment antitabac al Tercer Reich. L'Institut per a la Investigació dels Perills del Tabac de Karl Astel a la Universitat de Jena adquirí i distribuí centenars de reimpressions de Reine Luft.