miniatura|Oficleide de la marca Guichard i Hermano, construït entre els anys 1827 i 1845 a Madrid. El figle, conegut també com a oficleide (del francès bugle, ‘corn, influït pel llatí bucŭlus ‘vedell’, amb la f- potser del francès ophicléide; del grec hophis, ‘serp’, per la forma corbada, i kleis, ‘clau’), és un instrument musical de vent-metall format per un tub llarg de llautó, doblat per la meitat, de diàmetre cada cop més gran des de l'embocadura fins a la campana i amb claus que obren i tanquen el pas de l'aire.

També s'anomena figle a la persona que practica aquest instrument.

Funcionament El figle, de la mateixa forma que els clarins amb claus i el figle alt (els altres dos membres de la seua família) té un sistema de digitació particular i idiosincràsic. Totes les claus, excepte una, estan normalment tancades i només s'obren quan el dit de l'intèrpret pressiona la palanca associada a la clau. Just a sota de la campana està la coberta més gran d'obertures de to, però aquesta està normalment oberta i només es tanca quan es pressiona la palanca.

Història Es tenen notícies que el figle o oficleide fou inventat en 1817 i patentat en 1821 pel fabricant francès d'instruments Jean Hilaire Asté. El seu paper a l'orquestra romàntica és rellevant en la secció de metalls, en substitució del serpent. En un principi tenia nou claus i més tard foren ampliades a dotze. Els diferents membres de la família del figle poden estar afinats en Si♭, Do, Mi♭ o Fa. El més comú és el figle baix afinat en Si♭ o Do.

El figle fou substitut per la tuba i el bombardí, encara que continuà sent popular en Itàlia fins a principis del segle XX i encara hui és interpretat professionalment. Un dels últims grans intèrprets va ser Sam Hughes (1824-1898).

Obres i compositors destacats La primera partitura composta per a aquests instrument fou a l'òpera Olimpie de Gaspare Spontini en 1819. Altres obres famoses que utilitzen el figle són l'oratori Elíes i l'obertura El somni d'una nit d'estiu de Felix Mendelssohn, així com la Sinfonía fantástica d'Hector Berlioz, encara que fou substituït per una tuba en una orquestració posterior. Giuseppe Verdi i Richard Wagner també compongueren per al figle.

Vegeu també Tuba Bombardí Fliscorn

Referències

Enllaços externs

The Ophicleide (anglès) John's Ophicleide Directory (anglès) Nick Byrne's Wonderful World of the Ophicleide (anglès) The Serpent Website (anglès) Ejemplos audibles (anglès)

Categoria:Instruments de vent-metall